Els pobles de la mar són un conjunt de pobles que emprengueren un moviment migratori entre mitjans de i principis del . El moviment dels pobles de la mar va començar després de l'any 1500 aC amb la conquesta de Creta pels aqueus, i l'emigració cretenca o minoica - després de la destrucció de Cnossos - cap a l'any 1425 aC, al . Va continuar després amb l'arribada dels indoeuropeus doris a Grècia al , un fet que va provocar l'emigració dels jonis, pelasgs i part dels aqueus. Aquesta emigració s'accentuaria el , quan van anar cap a la Mediterrània oriental, van provocar un moviment general de poblacions, i van vagar durant anys a la recerca d'un lloc on establir-se.
El 1227 aC van atacar Egipte, el 1192 aC, Alašiya (probablement l'actual Xipre), el 1187, 1186 i 1185 aC el País de Hatti (Imperi Hitita) incloses Síria i Palestina. L'Imperi Hitita va ser destruït. El 1184 aC van tornar a Egipte, d'on en van ser expulsats el 1175 aC. Després d'això, una part s'establí a la Toscana, Sicília, Sardenya, Còrsega i potser el sud-est de la península Ibèrica, i uns altres van fundar estats a tota la costa de la Mediterrània Oriental. Es creu que emigrants que venien de Sardenya van arribar cap al 1250 aC a la península Ibèrica, probablement expulsats de l'illa per un dels grups dels pobles de la mar, els sherden, que van donar nom a l'illa de Sardenya i s'hi van establir després de ser derrotats pels egipcis.
Tanmateix, la identitat dels pobles del mar és un enigma, ja que només es disposa de registres arqueològics sobre la dispersió de les civilitzacions antigues com a fonts d'informació. Els indicis mostren que les identitats i els motius d'aquests pobles no eren desconeguts pels egipcis. De fet, segons els registres escrits d'aquests segles, molts d'aquests pobles van acabar subordinats a ells o bé amb relacions diplomàtiques,.
Origen del terme miniatura|Gaston Maspero. El nom de «pobles del mar» el va utilitzar per primer cop l'egiptòleg parisenc Emmanuel de Rougé (1811-1872),De Rougé va ser conservador del Museu del Louvre i successor de Jean-François Champollion a la càtedra d'arqueologia egípcia del Collège de France. Vegeu a mitjan per denominar els diversos pobles que apareixien en algunes inscripcions i textos egipcis, trobats a Medinet Habu i datats a la darreria de l'Imperi Nou d'Egipte, que van ser traduïdes per John Baker Stafford Greene com a «procedents de les illes del mig del mar». Segons ell, hi va haver una invasió que va venir de l'oest.
Posteriorment, Gaston Maspero va encunyar el terme, per a la qual cosa va prendre com a base la teoria exposada per Rougé, però invertint l'origen de l'onada migratòria. Segons ell, aquests pobles van marxar de Grècia i d'Anatòlia i van envair el país del Canaan abans d'atacar Egipte. Aquesta tesi fou ben acollida pels historiadors, i diversos descobriments arqueològics posteriors semblaren confirmar-la, tot i que no està exempta de problemes.
El faraó Merenptah va referir-s'hi com a «països estrangers» o «poblesSegons notació de . Altres textos diuen ḫ3ty.u: 'pobles estrangers'; tots dos termes es refereixen a estrangers. Zangger discrepa d'aquesta traducció. Woudhuizen va identificar Gaston Maspero, en la seva traducció del Papir Harris I, com el primer a utilitzar el terme «pobles del mar» el 1881. de la mar» (en egipci n3 ḫ3t.un p3 ym), en la seva Gran inscripció de Karnak.Figura en la línia 52. La inscripció es pot veure a
Alguns grups no van ser inclosos en la llista egípcia dels pobles de la mar, sobretot els que migraven per terra. Entre ells hi ha els '.pru (habiru) de les inscripcions egípcies, 'apiru de les escriptures cuneïformes. Sandars utilitza el nom anàleg «pobles de la terra», i altres historiadors inclouen alguns pobles, com el lukka, en ambdues categories. Grups elegits de guerrers d'aquests pobles van ser usats per l'exèrcit egipci com a mercenaris.
Cronologia dels fets La següent taula resumeix cronològicament els antecedents, els fets i el final de l'onada de destrucció generada pels pobles de la mar.
+ Cronologia dels pobles de la mar Línea temporal Data aproximada Fet Personatge històric Lloc Comentari Antecedents 1450 aC ?? Inici del moviment migratori Amenofis III, Akhenaton, Horemheb, Subiluliuma II Tota la Mediterrània ?? No es coneixen les causes ni l'origen d'aquesta onada migratòria i de devastació Antecedents 1295 aC ?? Accions de pirateria Akhenaton Antic Egipte i Alašiya (a l'actual Xipre) S'hi esmenta els lukka per primer cop Antecedents 1277 aC Primera Batalla del Delta Ramsès II Delta del Nil (Egipte) S'hi esmenta els sherdens per primer cop Antecedents 1274 aC Batalla de Cadeix Ramsès II Cadeix (a l'actual Síria) Participen en la batalla en ambdós bàndols: Imperi Hitita i Egipte Onada de devastació 1178 aC Destrucció de gairebé tots els regnes de l'Orient Mitjà Est de la mar Mediterrània Destrucció de l'Imperi Hitita i dels regnes de Micenes, Mitanni, Ugarit, Ascaló, Hassor, Arzawa i Alašiya Onada de devastació 1178 aC Batalla de Djahy Ramsès III Djahy (al sud de l'actual Líban) Intent d'invasió d'Egipte. Primera victòria egípcia Onada de devastació 1175 aC Batalla del Delta Ramsès III Delta del Nil Intent d'invasió d'Egipte. Segona victòria egípcia Fi de l'onada després de 1175 aC Derrota contra Egipte i posterior assentament Toscana, Sicília, Sardenya, Còrsega i la costa de la Mediterrània Oriental Egipte queda molt debilitat, mai més recuperaria el territori de Canaan
Context històric: la situació abans dels atacs
Les fonts egípcies que evoquen explícitament els atacs dels Pobles de la mar són les inscripcions dels regnats de Merenptah (1213-1203) i de Ramsès III (1184-1153), que poden ser reconeguts com els períodes de més forta presència d'aquests grups de poblacions, si hom hi afegeix els testimonis dels textos contemporanis d'Ugarit, datats en el regnat d'Ammurapi (1215-1180), i pel fet que les destruccions testimoniades als jaciments arqueològics del Llevant es poden datar al .
Nogensmenys, és possible de trobar en les fonts anteriors testimonis de molts dels futurs Pobles de la mar, que permeten una millor interpretació del fenomen i en relativitzen la brusquedat.
Context geopolític: la Mediterrània a l'acabament de l'edat de bronze miniatura|upright=2.0|Situació geopolítica de l'Orient Mitjà vers 1275 aC., poc abans dels atacs dels Pobles de la mar. Al final de l'edat de bronze el mar Egeu es caracteritza per la incursió de pobles migratoris i el seu posterior reassentament. La part oriental de la Mediterrània és un món on les relacions interregionals són cada cop més conegudes gràcies als arxius diplomàtics desenterrats a Akhetaton (Egipte), efímera capital d'Akhenaton, als de Boğazkale (Turquia) on es troben les ruïnes de l'antiga capital hitita, Hattusa, i finalment als textos diplomàtics i comercials de Ras Shamra a Síria, l'antic port d'Ugarit.Per a una introducció sobre les aportacions d'aquests textos, vegeu
Al i , diverses grans potències polítiques són riberenques de la mar Mediterrània. Al sud i al sud-est, el Nou Imperi Egipci va establir el seu domini sobre la part del Llevant (principats de Canaan, ciutats portuàries de Biblos, Tir i Sidó). Al nord, es trobava confrontat a l'altra gran potència, els hitites, que dominen una gran part d'Anatòlia i són senyors de molts reialmes del nord del Llevant (Ugarit, Amurru, Cadeix, Alep, etc.). Entre les dues esferes d'influència, l'illa de Xipre, una part de la qual almenys és dominada pel regne d'Alašiya, resta independent i té un lloc important en el concert internacional per raó de les seves importants reserves de coure.
Els hitites van estendre igualment llur influència vers l'oest anatòlic, en direcció a la mar Egea, i van sotmetre al seu pas el país d'Arzawa i moltes altres regions veïnes. Aquests territoris occidentals es van revelar com a particularment difícils de controlar, i sempre hi bufaven vents que atiaven la flama de la revolta. Aquí, tanmateix, hi havia una altra força que atiava la revolta: un altre poderós regne que les fonts hitites mencionen al litoral oriental de l'Egeu, l'Ahhiyawa. S'ha identificat habitualment com a potència dominant la Grècia micènica, potser centrada sobre Micenes, però això no queda del tot clar en no tenir fonts que inclinin la balança a favor d'aquesta interpretació a la mateixa Grècia. -
Relacions marítimes i pirateria abans del període dels pobles de la mar miniatura|Maqueta del vaixell enfonsat a Uluburun, un dels que travessaven l'est de la conca mediterrània a l'acabament de l'Edat de Bronze. Si bé encara no s'hi viatja tant, com sí que es farà alguns segles més tard, després del desenvolupament de les xarxes d'intercanvis marítims fenicis i grec, la Mediterrània oriental coneix en la darrera etapa de l'edat del bronze un relatiu creixement de les relacions marítimes que segueix al desenvolupament de moltes de les regions que la voregen, començant pel món egeu dels minoics i dels micenis que esdevenen un soci més important d'Egipte, Anatòlia i l'Orient Pròxim. Aquest creixement es reflecteix en els productes que circulen entre aquestes regions, segons s'ha pogut comprovar per les troballes arqueològiques, i també pel descobriment del Derelicte d'Uluburun, al llarg de Lícia (sud de l'actual Turquia), que contenia objectes provinents de Xipre (coure), del Llevant, d'Egipte, de Creta i de Grècia continental i pàgines següents per a exemples d'objectes trobats al derelicte. Tot això és un complement de les fonts escrites cuneïformes contemporànies, especialment les del port d'Ugarit, que ens aporten informacions sobre els intercanvis marítims al Llevant.Sobre els intercanvis de béns en aquest període, vegeu entre d'altres els breus resums: , ,
miniatura|Dos guerrers sherden
Paral·lelament a aquests circuits d'intercanvis regulars, es desenvolupen pràctiques de pirateria. Es troben certificades de manera notable per una de les cartes de la correspondència diplomàtica d'Akhenaton, trobada a Al-Amārna, en la qual el rei d'Alašiya respon a les acusacions del faraó de complicitat amb els pirates:
Els responsables d'aquests actes són designats pel rei d'Alašiya com a «Lukka», per tant habitants de Lícia, al sud-est anatòlic. Són capaços, clarament, de fer incursions a Xipre, però també arriben fins a Egipte i les seves dependències del sud del Llevant. Nogensmenys, hom remarcarà la vaguetat continguda en aquestes paraules, atès que el rei egipci afirma (amb raó?) que els xipriotes participen en aquestes incursions. Sigui com sigui des de mitjan un dels futurs Pobles de la Mar destaca en els mateixos llocs que assolaran un segle i mig més tard aquests grups. Els lukkes són coneguts per ser opositors dels hitites després que estenguessin llur domini sobre els territoris del nord de Lícia, els del Regne d'Arzawa. Malgrat llurs aparents èxtis en les diverses campanyes que duen a terme, mai no són capaços de pacificar la regió i exercir altra cosa que no sigui un senyoratge nominal.
A partir del període d'Amarna i el principi de la dinastia XIX, apareix un altre dels futurs Pobles de la mar en la documentació egípcia i del Pròxim Orient: els sherden. Una estela trobada a Tanis ens informa que Ramsès II els fa front durant el cinquè any del seu regnat, quan arriben al sud, per mar, amb vaixells, i que eren desconeguts anteriorment a Egipte. N'incorpora alguns com a mercenaris en el seu exèrcit i estaran al seu costat en la batalla de Cadeix. Els documents d'Ugarit i de Biblos indiquen que altres sherden servien en els exèrcits d'aquests reialmes. - - Aquests pirates i mercenaris van poder constituir, doncs, una «avantguarda» i disposar d'informacions que sens dubte serien profitoses per a llurs companys que van romandre en llurs països d'origen en el moment de les «invasions».
Testimonis de l'època Obelisc de Biblos miniatura|Obelisc. Temple de Biblos.