Magister (en llatí plural magistri, literalment "mestre") era una paraula derivada de mag-is i mag-nus, que s'aplicava a Roma a les persones especialment notables o destres en el seu ofici o activitat. El jurista Juli Paulus Prudentíssim el defineix així: «S'anomenen mestres els qui tenen la principal preocupació fixada en el coneixement, i els que dediquen més atenció i expliquen aquelles coses que coneixen»
Els principals magistri s'anomenaven: magister admissionum, o admissionales, els que admetien les persones a les audiències. magister armorum que s'anomenava també magister militum. magister auctionis, els encarregats de les subhastes. magister augustalis o larum Augustorum, els Augustals. magister bibendi, els que dirigien el Simpòsium. magister collegii el que presidia un col·legi professional o corporació. magister a censibus o praepositus a censibus era un funcionari que examinava les qualificacions de les persones que demanaven ser inscrites entre els cavallers. magister collegium el president d'un col·legi o corporació. magister epistolarum o ab epistolis, secretari encarregat de la correspondència de l'emperador. magister equitum, mestre de la cavalleria i lloctinent dels dictadors de la República. magister fani, era nomenat cada any pels duumvirs de les colònies o dels municipis per organitzar les cerimònies dels temples i els sacrificis que s'hi realitzaven. Eren equivalents a laedituus ('guardià d'un temple') a Roma. magister libellorum, era l'encarregat de llegir i contestar les peticions a l'emperador. En una inscripció se'ls anomena Magister Libellorum et Cognitionum Sacrarum, 'mestre dels llibres i dels coneixements sagrats'. magister memoriae, oficial encarregat de rebre les decisions imperials i comunicar-les al públic o a les persones interessades. magister militum, cap de l'exèrcit. Eren dos, i Constantí els va confiar el comandament de tots els exèrcits de l'Imperi. Un manava la cavalleria, i l'altre la infanteria. A més del títol de magistri militum, els anomenaven Magistri armorum, equitum et peditum, utriusque militiae ('mestres de les armes, els cavallers i els infants i tota altra classe de militars') magister navis, amb comandament sobre la flota. magister officiorum, era un oficial d'alt rang a la cort imperial, que supervisava totes les audiències amb l'emperador, i tenia una àmplia jurisdicció sobre oficials civils i els militars. magister populi, equivalent a dictador. magister scriniorum, era l'encarregat de tota la documentació pública i privada de l'emperador. magister societatis, president d'alguna de les societats o companyies formades pels equites per cobrar les taxes imperials. magister vicorum, el magistrat que dirigia els vici o vicus, instituïts per August, l'any 7 aC, quan va dividir la ciutat en 14 regions i 265 vici, i va assignar 4 magistri vicorum a cada un dels vicus. Tenien també una funció religiosa, presidir les Compitàlia que se celebraven cada any en honor als lares compitales.
Referències
Vegeu també Paroc, treballador pagat per l'estat romà.
Categoria:Oficis romans