El , comunament abreujat a és una antologia imperial "yamato-uta" de principis del Període Heian, concebuda per l'Emperador Uda (r. 887-897) i ordenada pel seu fill l'Emperador Daigo (r. 897–930). La seva forma final data del 920 però, d'acord ambdiverses versions històriques, l'últim poema va ser afegit a la col·lecció el 914. Els compiladors de l'antologia van ser quatre poetes cortesans dirigits per Ki no Tsurayuki. Els altres tres van ser Ki no Tomonori (que va morir abans d'acabar-los), Ōshikōchi Mitsune, i Mibu no Tadamine. El nom de l'antologia significa "Col·leccions de temps antics i moderns".
Importància El Kokinshū és la primera de les vint-i-una col·leccions de poesia japonesa acabades per petició imperial . Aquesta obra va ser la poesia més influent dels seus temps, dictant la forma i el format de la poesia japonesa fins a finals del . Va ser també la primera antologia que es va dividir en poemes de les estacions i de l'amor. La primacia dels poemes de les estacions comença en el Kokinshū i continua encara amb la tradició del Haiku.
La introducció en japonès per Ki no Tsurayuki també va ser la primera crítica japonesa diferent de la poètica xinesa que predominava en els cercles d'aquells temps. (L'antologia també inclou una introducció en xinès tradicional escrita per Ki no Tomori.) La idea d'influir poemes vells així com nous va ser una altra innovació important en el Kokinshū que ha estat àmpliament adoptada en treballs posteriors de prosa i vers. Els poemes del Kokinshū van ser ordenats temporalment; els poemes d'amor, per exemple, encara que foren escrits per molts poetes diferents, són ordenats de tal manera que el lector pugui entendre l'evolució i els canvis d'harmonia cortesans. Aquesta associació d'un poema amb la següent identifica a l'antologia com l'ancestral de les tradicions Renga i Haikai.
L'estructura El nombre exacte de poemes en la col·lecció és un tema bastant delicat. L'edició d'InternetOnline edition of the Kokin wakashu en UVa Library Japanese Text Initiative . conté 1,111 poemes. La col·lecció es divideix en vint parts, reflectint models vells com el Man'yōshū i diverses antologies xineses. Per l'altra banda, l'organització dels temes és diferent de la dels models anteriors i va ser copiada en totes les col·leccions oficials posteriors. S'ha de notar que algunes col·leccions com la Kin'yō Wakashū i la Shika Wakashū han reduït el model a deu mil parts
A baix es mostra la taula que mostra els nombres en japonès de les parts del 'Kokinshū", com es llegeix en japonès en l'actualitat,Miner (1985), pages 186–187McCullough i el seu significat en català.Brower, pg 482
Tema Parts Estacions 1-2 Poemes de primavera春歌haru no uta 3 Poemes d'estiu夏歌natsu no uta 4-5 Poemes de tardo秋歌aki no uta 6 Poemes d'hivern冬歌fuyu no uta 7 Poemes de felicitació賀歌ga no uta 8 Poemes de Separació離別歌wakare no uta 9 Poemes de viatge羈旅歌tabi no uta 10 Acròstics物名mono no na Amor 11-15 Poemes d'amor恋歌koi no uta Miscel·lania 16 Poemes de lamentació哀傷歌aishō no uta 17-18 Poemes melancòlics雑歌kusagusa no uta 19 Poemes de miscel·lania雑躰歌zattai no uta 20 Poemes Tradicionals大歌所御歌ōutadokoro no o'uta
Els compiladors inclouen el nombre d'autors de cada poema i el tema o inspiració del poema si és conegut. Poemes majors del Kokinshū inclouen Ariwara no Narihira, Ono no Komachi, Henjō i Fujiwara no Okikaze, a part dels mateixos compiladors. Va ser considerat un gran honor el fet de ser inclosos en qualsevol col·lecció i particularment en el Kokinshū.
Notes
Categoria:Poemaris Categoria:Obres literàries en japonès Categoria:Obres literàries del segle X