Lequidna de musell curt (Tachyglossus aculeatus) és una espècie de monotrema de la família dels equidnes. Es tracta de l'única espècie del gènere Tachyglossus. És cobert de pèl i espines i té un musell característic i una llengua especialitzada que fa servir per atrapar els insectes que formen la seva dieta a alta velocitat. Juntament amb els altres monotremes vivents, els equidnes de musell curt són els únics mamífers que ponen ous.
Aquesta espècie viu arreu d'Austràlia, on és el mamífer nadiu més estès, i a les regions costaneres i terres altes del sud-oest de Nova Guinea, on se'l coneix com a mungwe en les llengües dadibi i chimbu.Flannery, T. 1990. Mammals of New Guinea Robert Brown & Associates No es troba amenaçat d'extinció, però activitats humanes com ara la caça, la destrucció de l'hàbitat, i la introducció d'espècies depredadores i paràsits estrangers, n'han reduït l'àmbit de distribució a Austràlia.
Taxonomia i nom L'equidna de musell curt fou descrit per George Shaw el 1792. Descrigué l'espècie com a Myrmecophaga aculeata, pensant que podria estar relacionada amb el formiguer gegant sud-americà. Des que Shaw descrigué l'espècie per primer cop, el seu nom ha sofert quatre revisions: de M. aculeata a Ornithorhynchus hystrix, Echidna hystrix, Echidna aculeata i, finalment Tachyglossus aculeatus.Iredale, T.; Troughton, E. (1934). "A checklist of mammals recorded from Australia". Memoirs of the Australian Museum 6: i–xii, 1-122 El nom Tachyglossus significa «llengua ràpida», en referència a la velocitat amb què utilitza la llengua per atrapar formigues i tèrmits, mentre que aculeatus significa «espinós».
L'equidna de musell curt és l'únic membre del seu gènere, i comparteix la família Tachyglossidae amb les espècies vivents del gènere Zaglossus, que viuen a Nova Guinea. Les espècies de Zaglossus, que inclouen l'equidna de musell llarg occidental, l'equidna de musell llarg d'Attenborough i l'equidna de musell llarg oriental, són totes significativament més grans que T. aculeatus, i la seva dieta consisteix principalment en cucs i larves en lloc de formigues i tèrmits. Les espècies d'equidna són mamífers ponedors d'ous; juntament amb la família propera dels ornitorrínquids, són els únics monotremes vivents del món.
Hi ha cinc subespècies d'equidna de musell curt, cadascuna pertanyent a una zona geogràfica diferent. Les subespècies també difereixen en termes de pilositat, longitud i gruix de les espines, i la mida de les urpes de les potes posteriors, que utilitzen per empolainar-se.
T. a. multiaculeatus és originari de l'illa Kangaroo; T. a. setosus és originari de Tasmània i algunes illes de l'estret de Bass; T. a. acanthion és originari del Territori del Nord i Austràlia Occidental; T. a. aculeatus és originari de Queensland, Nova Gal·les del Sud, Austràlia Meridional i Victòria; T. a. lawesii és originari de les zones costaneres i terres altes de Nova Guinea, i possiblement les jungles del nord-est de Queensland.Griffiths, M. E. (1978). The Biology of Monotremes. Academic Press: Nova York
L'equidna de musell curt era denominat habitualment formiguer espinós en llibres antics, tot i que aquest terme ja no té un ús estès car l'animal no té cap relació amb els formiguers autèntics. Té una varietat de noms en les diferents llengües de les regions on viu. Els noongar del sud-oest d'Austràlia Occidental el denominen Nyingarn. A Austràlia Central, al sud-oest d'Alice Springs, el nom Pitjantjatjara és tjilkamata o tjirili, del mot tjiri, que es refereix a les espines de la planta Triodia irritans. Aquesta paraula també pot significar «lent». Se l'anomena (minha) kekoywa, on minha és un qualificador que significa «carn» o «animal», en Pakanh, (inh -) ekorak en Uw Oykangand, i (inh -) egorag en Uw Olkola, on inh- és un qualificador que també significa «carn» o «animal». Aquestes són tres llengües aborígens del centre de la península del Cap York. A les terres altes del sud-oest de Nova Guinea, se'l coneix com a Mungwe en les llengües dadibi i chimbu.Flannery, T. 1990. Mammals of New Guinea Robert Brown & Associates
Descripció Els equidnes de musell curt solen mesurar 30-45 cm, tenen un musell de 7,5 centímetres, i pesen entre 2 i 5 kg. Tanmateix, la subespècie de Tasmània, T. a. setosus, és més gran que els seus homòlegs del continent. Com que el coll no és visible des de l'exterior, el cap i el cos fan la impressió de fusionar-se. Els orificis auditius es troben a cada banda del cap, sense cap mena de pavelló auricular. Els ulls són petits i es troben a la base del musell, que té forma d'angle. Els narius i la boca es troben a l'extrem distal del musell; la boca de l'equidna de musell curt no pot obrir-se més de 5 mm.Murray, P. F. 1981. "A unique jaw mechanism in the echidna, Tachglossus aculeatus (Monotremata)". Australian Journal of Zoology 29: 1-5 El cos de l'equidna de musell curt està, exceptuant-ne la part inferior, la cara i les potes, cobert d'espines de color crema. Les espines, que poden mesurar fins a 5 cm de llargada, són pèls modificats, composts en gran part de ceratina. El pelatge que hi ha entre les espines funciona d'aïllament tèrmic; el seu color va del color mel a un marró vermellós fosc i fins i tot al negre; la part inferior i la curta cua també estan cobertes de pèl. La coloració del pèl i de les espines varia d'una zona geogràfica a l'altra. El pelatge de l'equidna pot estar infestat amb el que es diu que és la puça més gran del món, Bradiopsylla echidnae, que mesura uns quatre mil·límetres de llarg.
Les potes de l'equidna de musell curt estan adaptades per excavar ràpidament; són curtes i tenen urpes potents. Les urpes de les potes posteriors són allargades i es corben cap enrere per permetre la neteja i l'empolainament dels espais entre les espines. Com l'ornitorrinc, té una temperatura corporal baixa (d'entre 30 i 32 °C) però, a diferència d'aquest, que no presenta cap mena de letargia o hibernació, la temperatura corporal de l'equidna pot caure tan avall com 5 °C.Dawson, T. J.; Grant, T.R.; Fanning, D. (1979). "Standard metabolism of monotremes and the evolution of homeothermy". Australian Journal of Zoology 27: 511-515 L'equidna no panteixa ni sua, i sol buscar refugi quan hi ha altes temperatures. A la tardor i l'hivern, l'equidna passa períodes de letargia o profunda hibernació. A causa de la baixa temperatura corporal de l'equidna de musell curt, esdevé lent quan les temperatures són molt altes o molt baixes. Com tots els monotremes, té un únic passatge pels excrements, l'orina i els fluids reproductius, conegut com a cloaca. El mascle té testicles interns, manca d'escrot extern i presenta un penis altament inusual amb quatre protuberàncies a la punta. La femella gestant desenvolupa una butxaca a la part inferior, on cuida de les cries.
miniatura|esquerra|Un equidna de musell curt enrotllat en una bola; el musell queda visible a la dreta. La musculatura de l'equidna de musell curt té una sèrie de característiques inusuals. El panniculus carnosus és un enorme múscul situat just a sota de la pell i que cobreix el cos sencer. Contraient les diverses parts del panniculus carnosus, l'equidna de musell curt pot canviar de forma – el canvi de forma més característic és quan s'enrotlla en una bola quan se sent amenaçat, protegint el ventre i presentant una arma defensiva composta d'espines afilades. Té una de les columnes vertebrals més curtes de tots els mamífers, que només s'estén fins al tòrax.Hassiotis, M.; Paxinos, G.; Ashwell, K. W. S. (2004). "Anatomy of the central nervous system of the Australian echidna". Proceedings of the Linnean Society of New South Wales 125: 287-300
La musculatura de la cara, mandíbula i llengua està especialitzada per permetre a l'equidna alimentar-se. La llengua és l'únic mitjà que té l'equidna de musell curt per caçar les preses, i pot sobresortir del musell fins a 18 cm. La llengua és enganxifosa gràcies a la presència d'una mucositat rica en glucoproteïnes, que serveix per lubricar la llengua, facilitant-ne el moviment d'entrada i sortida del musell, i que contribueix a capturar formigues i tèrmits, que s'hi queden enganxats. La protrusió de la llengua s'aconsegueix per mitjà d'una contracció dels músculs circulars que canvien la forma de la llengua i que la forcen cap endavant, i la contracció de dos músculs genioglossals ancorats a l'extrem caudal de la llengua i a la mandíbula. La llengua protrusa és mantinguda erecta pel flux ràpid de la sang, permetent-li penetrar en fusta i en el sòl. La retracció de la llengua requereix la contracció de dos músculs longitudinals interns, coneguts com a sternoglossi. Quan la llengua està retractada, la presa queda atrapada en «dents» ceratinoses que apunten cap enrere, situades al sostre de la cavitat bucal, i que permeten a l'equidna capturar i moldre els aliments. La llengua es mou a alta velocitat, i se l'ha observat entrant i sortint del musell cent vegades per minut.Doran, G. A.; Baggett, H. (1970). "The vascular stiffening mechanism in the tongue of the echidna (Tachyglossus aculeatus)". Anatomical Record 167: 197-204
Nombroses adaptacions fisiològiques contribueixen a l'estil de vida de l'equidna de musell curt. Com que és un animal excavador, pot tolerar nivells molt alt de diòxid de carboni en l'aire que inspira, i roman voluntàriament en indrets on la concentració de diòxid de carboni és alta. La seva orella és sensitiva al so de baixa freqüència, cosa que podria ser ideal per detectar els sons emesos pels tèrmits i formigues a sota terra. El musell, que té un tacte com de cuir, està cobert de mecanoreceptors i termoreceptors, que recullen informació sobre el medi que l'envolta.Iggo, A.; McIntyre, A. K.; Proske, U. (1985). "Responses of mechanoreceptors and thermoreceptors in skin of the snout of the echidna Tachyglossus aculeatus". Proceedings of the Royal Society of London B 223: 261-277 L'equidna de musell curt té un sistema olfactiu ben desenvolupat, que pot ser utilitzat per detectar companys sexuals i preses. Té un nervi òptic altament sensible, i s'ha demostrat que té una discriminació visual i una memòria espacial comparables als de les rates.Burke, D. (2002). "Win-shift and win-stay learning in the short-beaked echidna (Tachyglossus aculeatus)". Animal Cognition 5: 79-84 El cervell i el sistema nerviós central de l'equidna de musell curt han estat intensivament estudiats per fer-ne una comparació evolutiva amb els mamífers euteris. L'equidna de musell curt té el còrtex prefrontal més gran de tots els mamífers en proporció a la mida corporal, presenta moviments oculars ràpids (REM) durant el somni, i ha quedat demostrat que el seu cervell conté un claustre similar al dels euteris, relacionant aquesta estructura amb el seu avantpassat comú.Nicol, S. C. (2000). "The echidna manifests typical characteristics of rapid eye movement sleep". Neuroscience Letters 283: 49-52Ashwell, K. W. S.; Hardman, C. D.; Paxinos, G. (2004). "The claustrum is not missing from all monotreme brains". Brain Behaviour and Evolution 64:223-241
Ecologia i comportament miniatura|Un equidna de musell curt construint un cau defensiu a French Island (Austràlia) (video 0:43s)