fou una militant i teòrica marxista, socialista, comunista i revolucionària polonesa, però nacionalitzada alemanya.
Va ser una de les fundadores del partit Socialdemocràcia del Regne de Polònia i Lituània (SDKP). També milità al Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD), però el 1915, i a causa de la defensa que el dit partit feu de la participació alemanya en la Primera Guerra Mundial, ella i Karl Liebknecht formaren la Lliga Espartaquista (Spartakusbund), que més avant es convertiria en el Partit Comunista d'Alemanya (KPD).
Va fundar el diari Die Rote Fahne [La Bandera Vermella], que suposà l'òrgan central de l'espartaquisme i publicà articles i assajos en altres diaris de l'època, com ara el Leipziger Volkszeitung. A més a més, fou autora de diversos llibres, entre els quals destaquen Die Akkumulation des Kapitals [L'acumulació del capital] (1913), Sozialreform oder Revolution? [Reforma o Revolució] (1899), Massenstreik, Partei und Gewerkschaften [Vaga de masses, partit i sindicat] (1906), i Die russische Revolution [La Revolució Russa] (1918).
Quan el govern de l'SPD, junt amb la Garde-Kavallerie-Schützen-Division [Divisió de Fusellers de la Cavalleria de Guàrdia] de l'exèrcit prussià, sufocaren l'Aixecament espartaquista, Luxemburg i Liebknecht foren detinguts i assassinats. Luxemburg va rebre un tret i el seu cos fou llançat al canal Landwehr de Berlín.
En el seu temps, per culpa de les seves crítiques, tant a les escoles leninistes com als més moderats socialdemòcrates, Luxemburg va tenir una acollida ambivalent entre els acadèmics i teòrics d'esquerra. Amb tot, les seves idees donaren nom a un moviment marxista revolucionari conegut com a luxemburguisme, i inspiraren diverses tendències d'esquerra, de manera que és encara una figura reivindicada per moviments polítics molt diferents. Més avant, ella i Liebknecht foren idolatrats com a màrtirs pel règim comunista d'Alemanya de l'Est, i encara hui en dia se celebra cada any a Berlín una manifestació en llur homenatge. En aquesta ciutat, també hi ha la Fundació Rosa Luxemburg, que fomenta el socialisme a escala internacional.
Biografia Rosa Luxemburg va néixer el 5 de març de 1870 o 1871 a Zamość, a prop de Lublin, a la Polònia aleshores sota domini de l'Imperi Rus, en el si d'una família d'origen jueu. Les fonts difereixen en l'any del seu naixement: constava 1871 en el seu curriculum vitae de la Universitat de Zúric, però en la seva graduació al final de l'escola secundària (batxiller o Abitur) el 1887, consta amb 17 anys; en aquest cas hauria nascut el 1870. El seu pare va ser Eliasz Luxemburg III, comerciant de fustes, i la seva mare, Line Löwenstein. Van tenir quatre fills abans de Rosa, que va néixer amb una discapacitat relacionada amb el creixement que la va acompanyar tota la seva vida.
En mudar-se a Varsòvia, Luxemburg va assistir a un institut femení de segon ensenyament (Gymnasium) des de 1880. Fins i tot en aquesta edat tan primerenca, apareix ja com a membre del partit polonès esquerrà Proletariat des de 1886. Aquest partit es va fundar el 1882, 20 anys després de l'aparició dels partits obrers a Rússia, i va iniciar la seva marxa política amb l'organització d'una vaga general, després de la qual el partit va ser desbaratat i quatre dels líders van ser condemnats a pena de mort. Alguns dels membres van aconseguir reagrupar-se en secret, i Luxemburg es va unir a un d'aquests grups.
El 1887, Luxemburg va acabar l'educació secundària amb un bon expedient, però va haver de fugir a Suïssa el 1889 per a evitar la seva detenció. A l'exili contactà amb els ideòlegs russos Gueorgui Plekhànov i Pàvel Axelrod. Va anar a la Universitat de Zúric al costat d'altres figures socialistes, com Anatoli Lunatxarski i Leo Jogiches: estudià filosofia, història, política, economia i matemàtiques de forma simultània. Les seves àrees d'especialització van ser la teoria de l'estat, l'edat mitjana i les crisis econòmiques i d'intercanvi d'estoc. El 1898 es doctorà en economia i dret.
Inicis polítics El 1890, la Llei antisocialista alemanya que prohibia la socialdemocràcia va ser derogada, la qual cosa va permetre que un legalitzat Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD) aconseguís escons al Reichstag. Un cop escollida, Rosa Luxemburg es va mantenir fidel als seus principis marxistes. El 1893, al costat de Leo Jogiches i Julian Marchlewski (àlies Julius Karski), van fundar el diari La causa dels treballadors (Sprawa Robotnicza), oposant-se a les polítiques nacionalistes del Partit Socialista Polonès. Luxemburg creia que una Polònia independent només podia sorgir després d'una revolució a Alemanya, Àustria i Rússia. Mantenia que la lluita havia de focalitzar-se en contra del capitalisme, i no en la consecució d'una Polònia independent, negant per tant el dret d'autodeterminació de les nacions sota el socialisme perquè ajudava a enfortir el poder de la burgesia en les nacions oprimides. Aquest posicionament li causaria el seu posterior enfrontament amb Lenin. Juntament amb Leo Jogiches va cofundar el partit Socialdemocràcia del Regne de Polònia (SDKP).
miniatura|Rosa Luxemburg cap als anys 1895-1900
La fundació del SDKP es produïa uns pocs mesos després del Congrés de Zúric de la II Internacional, durant la qual la delegació dels treballadors de premsa de La Cause s'oposaren al Partit Socialista Polonès i als seus partidaris. El partit es convertirà en el partit Socialdemocràcia del Regne de Polònia i Lituània (SDKPiL) el 1900 quan s'alià amb els lituans socialistes. El Partit Socialista Polonès aspirava a la independència de Polònia i la seva transformació en una democràcia burgesa. Rosa Luxemburg va atacar durament aquest nacionalisme al diari parisenc dels exiliats Sprawa Robotnicza («La causa obrera») i va argumentar en sentit contrari que Polònia no podia recuperar la independència més que amb una revolució dins l'Imperi Alemany, Àustria-Hongria i Rússia. S'acordà donar prioritat a la lluita contra la monarquia i el capitalisme a tot Europa després de la derrota del dret dels pobles a disposar lliurement de si mateixos. Aquesta creença va formar més tard un dels components de la seva disputa amb Lenin, que va veure l'alliberament de Polònia i d'altres nacionalitats com el primer pas cap al socialisme, i volia animar-los.
El 1897, Rosa Luxemburg va ser nomenada doctora magna cum laude a Zuric amb una tesi sobre el desenvolupament industrial de Polònia. Tot i viure durant la majoria de la seva vida adulta a Alemanya, Luxemburg romania com la principal teòrica de la socialdemocràcia polonesa, liderant el partit al costat de Jogiches, el seu principal organitzador.
Revisionisme El 1898, Rosa Luxemburg va obtenir la ciutadania alemanya en casar-se amb Gustav Lübeck, i es va traslladar a Berlín. Allà va participar activament amb l'ala més esquerrana del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD), definint clarament la frontera entre la seva fracció i la teoria revisionista d'Eduard Bernstein, i l'atacà el 1899 en un fullet titulat «Reforma social o revolució?». L'habilitat retòrica de Luxemburg aviat la va convertir en una de les líders portaveus del partit. Va denunciar repetidament el creixent «conformisme parlamentari de l'SPD» davant de la cada vegada més probable situació de guerra. Rosa va insistir que la crítica diferència entre capital i treball només podia ser contrarestada si el proletariat prenia el poder i es produïa un canvi revolucionari en tot el context dels mitjans de producció, fomentant la lluita de classes. Volia que els revisionistes abandonessin l'SPD, la qual cosa no va tenir lloc, però almenys va aconseguir que el líder del partit, Karl Kautsky, mantingués el marxisme en el programa del partit, fins i tot quan la seva intenció era exclusivament augmentar el nombre d'escons al Reichstag.
Activitat revolucionària Des de 1900, Rosa Luxemburg va expressar les seves opinions sobre els problemes econòmics i socials en diversos articles als diaris de tot Europa. Els seus atacs al militarisme alemany i l'imperialisme es van tornar més insistents a mesura que s'entreveia la possibilitat de la guerra, i va intentar persuadir l'SPD de significar-se en la direcció oposada. Rosa Luxemburg volia organitzar una vaga general que unís solidàriament tots els treballadors i evitar la guerra, però el líder del partit s'hi va oposar, cosa que va provocar la seva ruptura amb Kautsky el 1910.
El 1905 es va traslladar a Rússia, on defensà la teoria marxista del proletariat rus que dirigia la revolució socialista, en oposició als partits menxevic i social-revolucionari, però a favor del partit bolxevic. Va contribuir a l'aixecament revolucionari rus a Varsòvia, i fou empresonada per les autoritats russes. Més tard fou alliberada i va tenir residència assignada a Finlàndia.
El 1906 va tornar a Alemanya i començà a defensar fortament la seva teoria de la vaga de masses com l'arma revolucionària més important del proletariat. Aquesta qüestió esdevingué el punt més important d'enfrontament del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya, amb l'oposició principal d'August Bebel i Karl Kautsky, cosa que la deixà marginada dins del partit.
El 1907 va prendre part en el V Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus a Londres, on es va entrevistar amb Lenin. Al II Congrés Socialista Internacional a Stuttgart, va presentar la resolució —que va ser aprovada— que tots els partits obrers europeus havien d'unir-se per evitar la guerra.
En aquests anys, Rosa va començar a ensenyar marxisme i economia en el centre de formació de l'SPD a Berlín. Un dels seus alumnes va ser el que més tard es convertiria en líder de l'SPD i primer president de la República de Weimar, Friedrich Ebert.
A l'època de preguerra, el 1913, Luxemburg va escriure L'acumulació del capital, una obra que explicava el moviment capitalista cap a l'imperialisme.
El 1912, el seu càrrec de representant de l'SPD la va portar als congressos socialistes europeus, com el que va tenir lloc a París. Ella i el socialista francès Jean Jaurès van proposar que, en cas que esclatés la guerra, els partits obrers d'Europa havien de declarar la vaga general. En passar l'atemptat de Sarajevo contra l'arxiduc Francesc Ferran i la seva dona, que van ser assassinats el 28 de juny de 1914, i la guerra ja semblava inevitable, va organitzar diverses manifestacions (per exemple la de Frankfurt), en què cridava a l'objecció de consciència al servei militar i a no obeir les ordres. A causa d'això, va ser acusada d'«incitar a la desobediència contra la llei i l'ordre de les autoritats» i sentenciada a un any de presó. La detenció, però, no es va produir immediatament, cosa que li va permetre prendre part en una reunió de la direcció socialista al juliol, en la qual va confirmar desoladorament que el sentiment nacionalista dels partits obrers era més fort que la seva consciència de classe.
Primera Guerra Mundial El 28 de juliol de 1914 va començar la Primera Guerra Mundial en declarar l'Imperi Austrohongarès la guerra a Sèrbia. El 3 d'agost de 1914 l'Imperi Alemany va declarar la guerra a Rússia. L'endemà, el Reichstag va aprovar per unanimitat finançar la guerra amb bons de guerra. Tots els representants socialdemòcrates van votar a favor de la proposta i fins i tot el partit va arribar a declarar una treva amb el govern, prometent abstenir-se de declarar vagues durant la guerra. Per a Rosa Luxemburg, això va ser una catàstrofe personal que fins i tot la va portar a considerar la possibilitat del suïcidi: el revisionisme, al qual s'havia oposat des de 1899, havia triomfat i la guerra estava en marxa.