Laurence Kerr Olivier, Baró Olivier, OM (Dorking, Surrey, 22 de maig de 1907 - Steyning, West Sussex, 11 de juliol de 1989), conegut popularment com a Laurence Olivier, fou un actor, director de teatre i productor anglès. Va ser un dels actors del més famosos i reverenciats, juntament amb els seus contemporanis John Gielgud, Peggy Ashcroft i Ralph Richardson.Hodgdon, Barbara. Shakespeare Quarterly, "From the Editor", Fall, 2002 Va estar casat amb Jill Esmond, Vivien Leigh i Joan Plowright.
Olivier interpretà una immensa varietat de papers en escena i en la pantalla, tant de la tragèdia grega, comèdies de Shakespeare i de la Restauració, com drames contemporanis britànics i americans. Va ser el primer director artístic del Teatre Nacional de la Gran Bretanya, i la seva sala principal porta el seu nom. És considerat com el major actor del , al mateix nivell que David Garrick, Richard Burbage, Edmund Kean i Henry Irving en les seves èpoques.Walker, Andrew. BBC News, 22 maig 2007 Va tenir catorze nominacions als Oscar, de les que en guanyà dos, així com dos premis honorífics. També guanyà cinc Emmys de les nou nominacions que tingué; a més de tres Globus d'Or i BAFTA.
La carrera d'Olivier als escenaris i a la pantalla s'estengué durant més de 60 anys, i va incloure una gran varietat de personatges, des dels Otelo i Sir Toby Belch (de La nit de reis) shakespearians al sàdic dentista nazi Christian Szell a Marathon Man o el decidit caça-nazis a Els nens del Brasil. El fill d'un clergue que trobà la fama als escenaris del West End, Olivier es decantà de ben jove cap a Shakespeare, fins al punt de ser vist com un dels principals intèrprets del bard del . Seguí actuant fins a la seva mort, el 1989. Olivier interpretà més de 120 papers teatrals, aparegué en prop de 60 pel·lícules, incloent Wuthering Heights de William Wyler; Rebecca, d'Alfred Hitchcock, Espàrtac de Stanley Kubrick; On és la Bunny Lake?, d'Otto Preminger; Oh! What a Lovely War i Un pont massa llunyà de Richard Attenborough; L'empremta, de Joseph L. Mankiewicz; Marathon Man, de John Schlesinger; The Betsy, de Daniel Petrie; Lluita de titans, de Desmond Davis; i les seves pròpies Enric V, Hamlet i Ricard III. Arribà a preservar el seu Othello en pel·lícula, mantenint intacte pràcticament tot el repartiment. A la televisió, protagonitzà The Moon and Sixpence, John Gabriel Borkman, Long Day's Journey into Night, Retorn a Brideshead, The Merchant of Venice, Cat on a Hot Tin Roof, i King Lear, entre d'altres; i va fer de narrador a la sèrie The World at War
Des del 1984, els premis atorgats per la Society of London Theatre reben el nom de Premis Laurence Olivier, i el guardó consisteix en un bust de Laurence Olivier interpretant Enric V al Old Vic el 1937.
El 1999, l'American Film Institute situà a Olivier entre les Grans Estrelles Masculines de Tots els Temps, situant-lo el catorzè de la llista.
Joventut Olivier va néixer el 22 de maig de 1907 a Dorking, Surrey, (Anglaterra). Va créixer en una casa severa, estricta i religiosa, regida pel seu pare, Gerard Kerr Olivier (1869–1939),un capellà anglicà. Olivier va ser protegit per la seva mare, Agnes Louis (nascuda Crookenden; 1871–1920, germana menor d'un vicari anglicà) i quedà molt afectat quan ella morí als 48 anys (ell només en tenia 12).Coleman, Olivier, 13
El 1918, el seu pare esdevingué el nou ministre a St. Mary's Church, Letchworth, Hertfordshire, i la família es mudà a la vella rectoria. El desembre de 1924 actuà i va fer d'ajudant de direcció a Through the Crack a l'escola, i a l'abril de 1925 interpretà a Lennox al Macbeth de Shakespeare, fent de nou d'ajudant de direcció. Assistí a St Edward's School, Oxford, on estudià amb Elsie Fogerty i, als 15 anys, va interpretar el personatge de Katherine en la producció de la seva escola La feréstega domada, amb crítiques excel·lents. Després que el seu germà, Dickie, marxés cap a l'Índia, va ser el seu pare qui va decidir que Laurence (o Kim, com li deien a la família) fos actor.Coleman, Olivier, 21. Va debutar al Shakespeare Festival Theatre, de Stratford upon Avon, a l'abril de 1922, interpretant de nou a la Katherine de La feréstega domada.Who's Who in the Theatre, 17th edition (Gale 1981)
Inicis professionals Olivier assistí amb 17 anys a la Central School of Speech and Drama.Agee, James. "Masterpiece". James Agee: Film Writing and Selected Journalism New York: Library of America, 2005; . pp 412–20. A review of |Henry V, first published in Time (8 abril 1946) and from there reprinted within Agee on Film, which is reprinted in toto within the newer book. The second part of this article is reproduced as Laurence Olivier Biography. El 1926 s'uní a la The Birmingham Repertory Company.A short summary of Olivier's life, found on his official site, laurenceolivier.com En un inici només li donaven petites tasques al teatre, i a poc a poc aquests papers esdevingueren més i més significants, fins que el 1927 estava interpretant papers com el de Hamlet o Macbeth. El 1928, va ser triat per interpretar al Captain Stanhope al Apollo en la primera producció de Journey's End, una obra que expandiria la seva carrera. Durant la seva carrera insistiria que el seu mètode de treball era tècnica pura, i va menysprear aquells contemporanis que havien adoptat el mètode d'actuació popularitzat per Lee Strasberg.
Olivier va conèixer a Jill Esmond, una jove actriu, amb la qual es casà el 25 de juliol de 1930. Van tenir un fill, Simon Tarquin, el 21 d'agost de 1936. Però des de l'inici, Olivier no era feliç des de l'inici. Donada la seva repressió per la seva educació religiosa, a renunciar a la religió temporalment (fins que va ser vell) i ben aviat va ressentir la seva dona, tot i que el seu matrimoni duraria 10 anys. Malgrat tot, Olivier mantingué el contacte amb Esmond fins a la seva mort, arribant a acompanyar-la en el casament de Tarquin el gener de 1965.
Va debutar al cinema a The Temporary Widow, i el primer paper protagonista va ser a The Yellow Ticket, tot i que no li tindria gaire estima a aquesta pel·lícula posteriorment. El seu gran èxit al teatre va ser Private Lives, de Noël Coward, el 1930, seguida del Romeu i Julieta de Shakespeare el 1935, alternant els papers de Romeo i Mercutio amb John Gielgud. A Olivier no li agradava l'estil com Gielgud interpretava al Bard, i li irritava el fet que tenia millors crítiques que ell mateix.Coleman, Olivier, 64, 65 La tensió cap a Gielgud arribà al màxim quan el 1940 Olivier es dirigí a l'empresari londinenc Binkie Beaumont perquè li financés un repertori de les 4 grans tragèdies shakesperianes (Hamlet, Otel·lo, Macbeth i Rei Lear). Però Beaumont només acceptaria la proposta si Olivier i Gielgud alternaven els papers de Hamlet/Laertes, Othello/Iago, Macbeth/Macduff, i Lear/Gloucester, i que Gielgud dirigís almenys una de les produccions, proposta que Olivier declinà.
L'èxit amb Romeu resultà en una invitació de Lilian Baylis perquè fos l'estrella al Old Vic el 1937/38. Els resultats artístics van ser diversos: les seves interpretacions com a Hamlet i Iago van tenir una resposta negativa per part de la crítica, i la seva primera temptativa com a Macbeth rebé crítiques diverses. Però les seves interpretacions com Enric V, Coriolà i Sir Toby Belch a La nit de reis van ser triomfals, i la seva popularitat entre el públic del Old Vic deixà a Olivier com un dels grans actors de Shakespeare a Anglaterra al final de la temporada.
Olivier continuà treballant al cinema, i encara que seguí treballant per a Alexander Korda, se sentia com a casa a l'escenari. Va fer la seva primera pel·lícula shakesperiana el 1936,As You Like It, amb Paul Czinner; però no li agradà, creient que Shakespeare no funcionava bé al cinema.
Laurence Olivier va veure a Vivien Leigh a The Mask of Virtue el 1936, i nasqué una amistat entre ells després que ell la felicités per la seva actuació. Mentre que interpretaven amants a la pel·lícula Fire Over England (1937), nasqué una forta atracció entre ells dos, i després del rodatge, iniciaren una relació.Coleman, pp 76–77, 90, 94-95
Leigh interpretà a Ofèlia a la producció de Hamlet d'Olivier per a l'Old Vic, i posteriorment Olivier recorda un incident durant el qual l'estat d'ànim d'ella canvià de cop i volta mentre que s'estava preparant per sortit a escena. Sense cap provocació aparent, ella començà a cridar, callant de cop i volta i quedant-se amb la mirada perduda. Va actuar sense cap contratemps, i l'endemà, quan tornà, no recordava res de l'incident. Va ser la primera vegada en què Olivier era testimoni d'aquest comportament d'ella.Coleman, pp 97–98
Arribada a Hollywood Olivier es desplaçà a Hollywood per iniciar el rodatge de Wuthering Heights com Heathcliff. Leigh el seguí poc després, en part per estar amb ell; però també per perseguir el seu somni d'interpretar a Scarlett O'Hara a Allò que el vent s'endugué (1939). Olivier trobà que el rodatge de Wuthering Heights era difícil per a ell, però es mostrà com un punt d'inflexió per a ell, tant pel seu èxit als Estats Units (que se li havia resistit fins llavors), com per la seva actitud cap al cinema, que havia vist com quelcom inferior al teatre. El productor de la pel·lícula, Samuel Goldwyn estava molt insatisfet amb Olivier, i després de diverses setmanes de rodatge amenaça d'acomiadar-lo. Olivier veia a la protagonista (Merle Oberon) com una aficionada; però quan li manifestà la seva opinió a Goldwyn, aquest li recordà que Oberon era la protagonista i una estrella als Estats Units, i li digué que havia de ser més tolerant amb ella. Olivier recordà que acceptà com a reals les paraules de Goldwyn, i després de considerar-les s'adonà que tenia raó. Començà a moderar la seva actuació per ajustar-se al mitjà cinematogràfic i començà a apreciar les possibilitats que aquest li oferia. La pel·lícula va ser un èxit i Olivier va ser lloat per la seva feina, rebent una nominació a l'Oscar al millor actor. Leigh guanyà l'Oscar a la millor actriu per Allò que el vent s'endugué, i la parella de cop i volta es tornaren en dues grans estrelles per tot el món. Es volien casar, però les seves parelles respectives es negaren a atorgar-los el divorci. Quan finalment l'aconseguiren, es van casar en una simple cerimònia el 31 d'agost de 1940 amb només Katharine Hepburn i Garson Kanin com a testimonis.Holden p. 162–163 La carrera cinematogràfica d'Olivier va anar a més, amb grans interpretacions a Rebecca i Pride and Prejudice (ambdues de 1940) miniatura|a Pride and Prejudice (1940) Olivier i Leigh protagonitzaren una producció teatral de Romeu i Julieta a Nova York. Era una gran producció, però va ser un fracàs comercial.Coleman, Olivier, 133 La parella havia invertit gairebé tots els seus estalvis en el projecte, i el fracàs va resultar en un desastre financer per a ells.Holden, pp 189–190.
Van rodar Lady Hamilton (That Hamilton Woman) (1941), amb Olivier com a Horatio Nelson i Leig com a Emma Hamilton. Amb la Gran Bretanya participant en la Segona Guerra Mundial, els Olivier tornaren a Anglaterra, i el 1944, diagnosticaren tuberculosi al pulmó esquerre a Leigh, però després de passar diverses setmanes a l'hospital, semblava estar curada. A la primavera, ella rodà Cèsar i Cleopatra (1945), quan descobrí que estava embarassada; però patí un avortament i va caure en una profunda depressió, tenint diversos atacs relatius a una depressió maníaca o a un desordre bipolar. Amb el temps, Olivier va arribar a reconèixer els símptomes, amb diversos dies d'hiperactivitat seguits d'un període de depressió i una caiguda explosiva, després de la qual Leigh no recordava res, tot i que es mostrava molt avergonyida i penedida.Holden, pp 221–222
La Segona Guerra Mundial