Teognis de Mègara () va ser un poeta líric de l'antiga Grècia. L'obra que se li atribueix comprèn uns 1.400 versos de caràcter elegíac, en què abunden els consells dirigits especialment al correcte comportament durant els simposis. Es considera que la seva obra és una de les més completes col·leccions de poesia gnòmica de l'antiga Grècia i la font més abundant pel coneixement de la lírica anterior a Alexandre el Gran.

L'obra de Teognis, que la majoria d'estudiosos remeten al , retrata els costums i l'oci de l'aristocràcia grega d'època arcaica, quan es trobava ja en decadència a causa de l'aparició de noves classes socials i d'inestabilitat política.

Biografia Teognis va néixer a Mègara, probablement al 544 aC, i va rebre també la ciutadania de Mègara Hiblea. Es dedueix d'alguns poemes que va ser desterrat a Càlcide i a Sicília, segurament degut al fet que el poder de Mègara havia passat a mans d'una tirania popular.

L'autor va experimentar el floruit o moment d'esplendor literària entre el 506 i el 480 aC, en uns moments convulsos per a les ciutats estat gregues. Teognis, aristòcrata de naixement, es trobava amb l'aparició de les democràcies i de noves formes de pensament afins a aquestes. Els demòcrates el van desposseir de les seves propietats, i en la seva obra trobem peticions explícites de venjança a Zeus contra aquests. Una part important de la seva poesia es fa ressò de la protesta i el rancor que sentia com a noble destronat.

Alguns estudiosos afirmen que Teognis va patir, a més del desterrament, períodes de pobresa econòmica. La majoria de dades biogràfiques que tenim sobre ell provenen de la seva pròpia obra, la cohesió i la unitat de la qual són un tema d'àmplia discussió encara avui dia; així doncs, la data de la seva mort és inexacta, per bé que deuria produir-se pels voltants de la Segona Guerra Mèdica.

Obra Temàtica i estil Els 1.400 versos que constitueixen la recopilació de Teognis, també anomenats Theognidea, presenten un metre elegíac i són composicions breus d'entre dos i dotze versos. Se solen agrupar en poemes autobiogràfics –en què predominen les màximes gnòmiques–, proemis i epílegs, himnes als déus, epitafis i endevinalles.

Com els altres lírics arcaics de l'antiga Grècia –especialment Arquíloc-, la seva poesia documenta el simposi, els banquets masculins, i ens en descriu la cultura convival. Així, l'autor recomana la mesura en el beure, i desaconsella als comensals de discutir els uns amb els altres; els exhorta, en canvi, a parlar per a tothom per torns i alhora.

Teognis evoca els déus amb cants durant aquests simposis. A la Theognidea hi figuren dos cants a Apol·lo, un a Àrtemis i un a les Muses.

A més de tractar el tema convival, Teognis també dedica part de la seva obra a cantar l'amor envers els nois joves o erómenoi, i particularment envers el seu jove amant, Cirn. El poeta també dedica alguns versos a avisar del perill de la invasió persa, motiu pel qual invoca el déu Apol·lo per tal que protegeixi les muralles de la ciutat, muralles que la mateixa divinitat va erigir en un temps passat.

El seu caràcter gnòmic és present especialment als poemes que aconsellen sobre la vida diària, i en què el poeta opina sobre temes com la política, la pobresa o els amics. Així, en alguns versos l'autor contraposa la riquesa i la virtut, elogia la mesura o lamenta la pèrdua de la virtut tradicional.

Estilísticament, la Theognidea presenta un to nostàlgic i d'enyorança pels temps més propicis a l'aristocràcia, de la qual Teognis havia sigut un poderós membre. El poeta ens diu que corren temps difícils pels cavallers, els cavalls i els gossos de caça, elements típicament associats a la noblesa i al seu oci. També lamenta els matrimonis per diners entre la noblesa i el poble, i que produeixen, segons el poeta, una degeneració en l'herència de la sang.

Problemàtica i transmissió La Theognidea és un corpus de poemes variat i, en alguns punts, contradictori. Fou establert ja en l'antiguitat clàssica per algun compilador anònim que va procurar homogeneïtzar-ne el contingut ordenant i classificant poemes de procedència diversa. La seva col·lecció va prendre com a punt de partida els escrits del Teognis de Mègara històric, a qui la Suïda ja atribueix algunes obres, i es devia completar al segle V aC amb aportacions anònimes.

Els manuscrits de Teognis es divideixen en dues branques. La primera és un manuscrit del procedent de la Biblioteca Capitular de Verona, la referència del qual és Parisinus Suppl. gr. 388. La segona branca la forma principalment un manuscrit de (Vaticanus gr. 915).

Referències

Enllaços externs

J.M.Edmonds (red.) «Elegiac Poems of Theognis», Elegy and Iambus tom.1, grec amb traducció anglesa, via Perseus Digital Library. «Poems by Theognis of Megara» a: Black Cat Poems, 2007-201

Categoria:Poetes lírics de l'antiga Grècia Categoria:Antics megaresos Categoria:Epigramatistes de l'Antologia grega Categoria:Poetes sicilians Categoria:Pederàstia a l'antiga Grècia Categoria:Biografies del segle VI aC Categoria:Biografies del segle V aC