miniatura|Fragment 7Q5
El 7Q5 Fragment de papir sota el número 5 de la sèptima cova de Qumram. Fou una de les múltiples restes de papir descobertes entre 1947 i 1955. El papir està escrit en grec per un sol costat en tinta negra i és de color castany gris. La seva grandària és de 3,9 centímetres d'alçada màxima per 2,7 centímetres d'amplada màxima.O'Callaghan: Descripción del papiro en Bíblica, 1972.
El papir fou classificat per M. Baillet, J.T. Milik i R. de Vaux, els primers que classificaren el material trobat a Qumram, com de "difícil interpretació"M. Baillet, J.T. Milik, R. de Vaux: 1962 entre els restants 18 papirs de la Cova VII, com que no trobava cap identificació possible ni dintre l'Antic Testament ni dintre de la literatura grega clàssica.
S'hi llegeixen amb claredat onze lletres, i n'hi ha 20 que es poden reconstruir tot i que només 14 d'aquestes amb certesa. La interpretació de quines són les lletres que hi manquen és el que ha centrat les investigacions.
Identificació de O'Callaghan A partir de 1972 quan el papiròleg català Josep O'Callaghan Martínez (1922-2000) publicà unes conclusions dels seus propis estudis en els quals assegurava que tres dels fragments de papir de la Cova VII podrien ser textos del Nou Testament. De les tres propostes d'identificació d'O'Callaghan, la del 7Q5 és la que generà el més intens debat. El destacat papiròleg alemany Carsten Thiede corroborà que la identificació d'O'Callaghan era correcta. Encara que no s'ha determinat com concloent que el 7Q5 correspongui al text de Marc 6, 52-53, tampoc hi ha hagut una proposta suficientment contundent per desmentir-lo. El papir es troba en l'actualitat en el Museu d'Israel entre els altres documents i materials trobats en les coves de la Mar Morta.
El text proposat pel papir 7Q5 és el de Marc 6, 52-53:
Transcripció del grec en caràcters llatins:
Text en grec:
Les lletres que estan registrades en el fragment segons la interpretació de Josep O'Callaghan en negreta (excepte el punt del primer rengle):
Prova matemàtica El cèlebre matemàtic català Albert Dou Mas de Xaxàs, investigà el càlcul de possibilitats que les lletres i espais del papir puguin coincidir amb qualsevol combinació possible, existent o no, en grec amb un nombre limitat de paraules. Dou realitzà el càlcul matemàtic sobre la base de dues hipòtesis generals de càlcul:
¿Quines probabilitats hi han que es pugui trobar casualment un altre text amb el mateix nombre d'espais i lletres del 7Q5, distribuït entre línies de 20 i 23 lletres, com té el text de Marc? (Hipòtesi P2). ¿Quines probabilitats hi han que es pugui trobar un altre text amb línies més llargues, d'entre 37 i 42 lletres, suposant que el text no sigui de Marc? (Hipòtesi P3).
Albert Dou va recórrer a la informàtica per fer el càlcul amb precisió absoluta. Després d'alguns dies de treball, les operacions matemàtiques donaren el següent resultat:
Per la hipòtesi P2 les probabilitats que es trobi casualment un altre text amb el mateix nombre d'espais i lletres del 7Q5 és d'una possibilitat en 36 mil bilions.
Per la hipòtesi P3 les probabilitats que es trobi un altre text amb línies més llargues si no és Marc, són d'1 contra 430 bilions.
Referències
Enllaços externs
Entrevista
Categoria:Història del cristianisme Categoria:Evangelis 7Q5