, també anomenada Isabel Enríquez de Requesens fou una noble catalana, comtessa de Palamós, de Trivento i Avellino i senyora de la Baronia de Calonge, virreina consort de Nàpols.

Biografia Filla del Galceran de Requesens i Joan de Soler, primer comte de Palamós, i de la castellana Beatriz Enríquez de Velasco, va quedar òrfena el 1506 amb una gran fortuna i bona part dels títols paterns. El comtat de Palamós havia estat heretat pel seu oncle Lluís de Requesens a la mort del seu pare. Quan Lluís va morir, Elisabet va disputar el comtat amb la seva cosina Estefania de Requesens i Roís de Liori. Tot i aquesta va guanyar el litigi, li'n feu cessió a Elisabet que va ser la tercera comtessa de Palamós.

Seguint una política d'aliances dissenyada pel seu pare, Isabel es va casar amb el seu cosí germà Ramon Folc de Cardona-Anglesola, duc de Somma, comte d'Oliveto i baró de Bellpuig. Varen tenir dos fills: Ferran Folc de Cardona i de Requesens (Nàpols?, 1522 - Monestir de Sant Cugat, 1571), segon duc de Somma. Una filla, que sembla era filla il·legítima, la van dur a Nàpols, Caterina Folc de Cardona (Barcelona, 1519 - Cueva de Doña Catalina de Cardona, Casas de Benítez, 1577). Altres fonts li atorguen un tercer fill, Anton i segons Marino Sanuto, tingueren quatre descendents, dos nois i dues noies:

Anton, el primogènit, que era mut Maria (n. 1507/1510) Beatriu (1511-1535) Ferran

Va morir a Nàpols als 36 anys, el 5 de març de 1532 i fou sepultada en una tomba a l'església napolitana de Santa Anunziatta, tomba desapareguda en un incendi l'any 1757.

Pintura de Raffaello El pintor Raffaello Sanzio i el seu deixeble Giulio Romano li van fer un retrat encarregat l'any 1518 pel cardenal Bibbiena per a fer-ne obsequi del papa Lleó X a la cort francesa i complaure així el seu rei Francesc I, home faldiller i rival del marit d'Elisabet, Ramon Folc de Cardona-Anglesola. Aquesta obra es pot contemplar al Museu del Louvre de París. A Barcelona hi ha una còpia del retrat d'Elisabet, realitzat per Antonio Barón, al Palau Requesens, actual seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB).

Mausoleu de Bellpuig Al morir el seu marit el 1522, va encarregar pel seu espòs el fastuós mausoleu de Bellpuig a l'escultor italià Giovanni Merliano da Nola. Aquesta obra renaixentista realitzada en marbre blanc de Carrara, és una de les més importants del seu gènere a Catalunya i a Espanya. Inicialment el mausoleu s'ubicà en el Convent de Sant Bartomeu, que ell va fundar, i actualment es troba a l'església parroquial de Sant Nicolau de Bellpuig. El monument porta dues sentides inscripcions en llatí, com una conversa entre els esposos: «en vida vaig cuidar la honra del teu llit, dolç espòs, ara cuido la del teu sepulcre», responent l'espòs a l'esposa: «ho has fet amb les teves llàgrimes, oh desgraciada esposa, millor que amb les teves atencions».

Referències

Enllaços externs

Categoria:Comtes catalans històrics Categoria:Polítics catalans històrics Categoria:Morts a Nàpols