va ser una escriptora catalana del , baronessa de Castellvell i de Molins de Rei.
Biografia Era filla de Lluís de Requesens i Joan de Soler, comte de Palamós i governador de Catalunya, i de la seva segona esposa, Hipòlita Roís de Liori i de Montcada. Formà part del cercle de seguidors d'Ignasi de Loiola durant l'estada d'aquest a Barcelona (1524-1526). Es va casar el 1526 amb Juan de Zúñiga-Avellaneda y Velasco, fill del comte de Miranda i camarlenc del rei Carles I, amb qui tingué diversos fills, entre els quals havia de destacar Lluís de Requesens i Zúñiga, futur cap militar i estadista a la cort espanyola, vencedor en la batalla de Lepant el 1571. Es varen traslladar a residir a la cort el 1534 quan el seu marit és nomenat preceptor del príncep de Girona Felip (futur Felip II), iniciant així un procés irreversible de castellanització de la família. La influència del seu marit permeté que el seu cosí, Jeroni de Requesens i Roís de Liori, aconseguís el bisbat d'Elna.
Entre 1528 i 1545 va donar a llum sis nens i quatre nenes: Hipòlita, Perico, Caterineta, Joan, Diego, Hipoliteta, Pedro, Felipe, Caterina i Pedro. Els noms es repeteixen perquè molts moren amb pocs mesos. El 1542, Estefania va assumir l'herència del seu germà Galceran de Requesens i de Cardona, comte d'Avellino i governador general de Catalunya. El 1546 restà vídua i retornà a Barcelona. Estefania va donar suport als jesuïtes, que en aquests anys van intentar reformar la Companyia de Jesús per tenir-hi un lloc femení, orientades per Isabel Rosers i altres.
Junt amb la seva mare pledejaren pel comtat de Palamós contra la seva cosina germana Elisabet de Requesens i Enríquez, filla de Galceran de Requesens i Joan de Soler, primer comte de Palamós. Tot i guanyar aquest litigi, més tard li'n feu cessió.
En morir el seu marit al juny de 1546, Estefania va tornar a Barcelona, on va morir la seua mare el 2 de setembre. Allí va residir des de llavors i fins a la seua mort, el 25 d'abril de 1549.
Obra És molt conegut l'epistolari mantingut amb la seva mare des de la cort entre el 1534 i el 1540. Es tracta de noranta cartes, 102 segons altres fonts, en el seu paper original, en plecs que, doblegats, feien de sobre. D'aquesta manera van mantenir la relació malgrat la distància. Escrites en català i publicades el 1942, que recullen un testimoni únic de la vida a la cort de l'emperador Carles I.Digitalització parcial de l'epistolari
Cartes íntimes d'una dama del . Epistolari a la seua mare de la comtessa de Palamós:
Referències
Categoria:Barons de Molins de Rei Categoria:Escriptors catalans de l'edat moderna en català Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Escriptors barcelonins històrics en català Categoria:Nobles barcelonins històrics Categoria:Escriptors molinencs Categoria:Escriptors morts al segle XVI Categoria:Escriptors nascuts al segle XVI