El pali (en pāḷi: पाळि) és una llengua indoeuropea de la família indoària que es parlava antigament a l'Índia. Avui dia encara es fa servir com a llengua litúrgica en el budisme theravada.
Les primeres evidències arqueològiques de l'existència del pali canònic provenen de les inscripcions de ciutats estat pyu trobades a Birmània i datades des de mitjan segle V fins a mitjan VI dC.Stargardt, Janice. Tracing Thoughts Through Things: The Oldest Pali Texts and the Early Buddhist Archaeology of India and Burma., Royal Netherlands Academy of Arts and Sciences, 2000, page 25.
El terme significa ‘el text’ o ‘la línia’, en referència a les línies de fulles de palma que s'utilitzaven com a suport de l'escriptura.
Història Etimologia La paraula 'Pali' s'utilitza com a nom per a la llengua del cànon Theravada. La paraula sembla tenir els seus orígens en tradicions relacionades amb els comentaris, on el (en el sentit de la línia del text original citat) es distingia del comentari o traducció vernacular que el seguia en el manuscrit. Kenneth Roy Norman suggereix que la seva aparició es va basar en un malentès del compost , amb interpretat com el nom d'una llengua en particular.
El nom Pali no apareix a la literatura canònica, i en la literatura de comentaris de vegades se substitueix per , que significa un llinatge. Aquest nom sembla haver sorgit a Sri Lanka a principis del segon mil·lenni dC durant un ressorgiment de l'ús del pali com a llengua cortesana i literària.
Com a tal, el nom de la llengua ha provocat cert debat entre estudiosos de tots els temps; l'ortografia del nom també varia, trobant-se tant amb "ā" llarga com amb "a" curta , i també amb un so retroflex o no. Tant l'ā llarg com el retroflex es veuen a la representació ISO 15919 / ALA-LC, ; tanmateix, fins avui no hi ha una grafia única i estàndard del terme, i les quatre grafies possibles es poden trobar als llibres de text. Robert Caesar Childers tradueix la paraula com "sèrie" i afirma que la llengua "porta l'epítet com a conseqüència de la perfecció de la seva estructura gramatical".Hazra, Kanai Lal. Pāli Language and Literature; a systematic survey and historical study. D.K. Printworld Lrd., New Delhi, 1994, page 19.
Origen geogràfic Hi ha una confusió persistent pel que fa a la relació de amb la llengua vernacla parlada a l'antic regne de Magadha, que es trobava a l'actual Bihar i al voltant de l'actual Bengala. A partir dels comentaris de Theravada, Pali es va identificar amb 'Magahi', la llengua del regne de Magadha, i es va considerar que també era la llengua que el Buda va utilitzar durant la seva vida. Al , l'orientalista britànic Robert Caesar Childers va argumentar que el nom veritable o geogràfic de la llengua pali era Magadhi Prakrit, i que com que pāḷi significa "línia, fila, sèrie", els primers budistes van ampliar el significat del terme per significar "una sèrie de llibres", de manera que pāḷibhāsā significa "llengua dels textos".A Dictionary of the Pali Language By Robert Cæsar Childers
Tanmateix, els estudis moderns han considerat el pali com una barreja de diverses llengües pràcrit al voltant del segle III aC, combinades i parcialment sànscrites.Bhikkhu Bodhi, In the Buddha's Words. Wisdom Publications, 2005, page 10. No hi ha cap dialecte testimoniat de l'indoari mitjà amb totes les característiques del pali. A l'era moderna, ha estat possible comparar el pali amb inscripcions que se sap que es troben en Magadhi Prakrit, així com altres textos i gramàtiques d'aquesta llengua. Tot i que cap de les fonts existents documenta específicament el magadhi anterior a Ashokan, les fonts disponibles suggereixen que el pali no és equiparable amb aquest idioma.
Els estudiosos moderns generalment consideren que el pali s'origina d'un dialecte occidental, més que d'un oriental. El pali té algunes similituds amb els edictes d'Aixoca occidentals a Girnar a la regió de Saurashtra i amb el Prakrit central-occidental que es troba a la inscripció Hathigumpha oriental. Aquestes similituds porten els estudiosos a associar Pali amb aquesta regió de l'oest de l'Índia.Hirakawa, Akira. Groner, Paul. A History of Indian Buddhism: From Śākyamuni to Early Mahāyāna. 2007. p. 119 No obstant això, Pali conserva algunes característiques orientals que s'han anomenat magadhismes.
El paḷi, com a llengua indoària mitjana, és diferent del sànscrit clàssic més pel que fa a la seva base dialectal que pel que fa al moment del seu origen. Una sèrie de les seves característiques morfològiques i lèxiques mostren que no és una continuació directa del sànscrit . En canvi descendeix d'un o més dialectes que, malgrat moltes similituds, eren diferents del .Oberlies, Thomas (2001). Pāli: A Grammar of the Language of the . Indian Philology and South Asian Studies, v. 3. Berlin: Walter de Gruyter. p. 6.
Història primerenca miniatura|Kammavācā birmà del (confessió per als monjos budistes), escrita en pali sobre fulla de palmera daurada Els comentaris Theravada es refereixen a la llengua pali com Magadhi o la llengua de Magadha. Aquesta identificació apareix per primera vegada als comentaris, i pot haver estat un intent dels budistes d'associar-se més estretament amb l'Imperi Màuria.
No obstant això, només alguns dels ensenyaments de Buda van ser lliurats al territori històric del regne de Magadha. Els estudiosos consideren probable que ensenyés en diversos dialectes estretament relacionats de l'indoari mitjà, que tenien un alt grau d'intel·ligibilitat mútua.
La tradició Theravada, tal com consta en cròniques com el Mahavansa, afirma que el Tipitaka es va escriure per primera vegada durant el segle I aC. Aquest allunyament de la tradició anterior de preservació oral va estar motivat per la por a la fam, la guerra i la creixent influència de la tradició rival de l'Abhayagiri Vihara. Aquest relat és generalment acceptat pels estudiosos, tot i que hi ha indicis que el pali ja s'havia començat a registrar per escrit en aquesta data. En aquest punt de la seva història, els estudiosos consideren probable que el pali ja hagués experimentat una certa assimilació inicial amb el sànscrit, com la conversió del bamhana de l'índic mitjà al més familiar brāhmana sànscrit que els brahmans contemporanis usaven per identificar-se.
A Sri Lanka, es creu que el pali va entrar en un període de decadència que va acabar al voltant del segle IV o V (a mesura que el sànscrit va augmentar en protagonisme i, simultàniament, a mesura que els seguidors del budisme es van convertir en una part més petita del subcontinent), però finalment va sobreviure. El treball de Buddhaghosa va ser en gran part responsable de la seva reaparició com a llenguatge acadèmic important en el pensament budista.
Amb poques excepcions, es creu que tot el corpus de textos en pali conegut avui en dia deriva del Gran Vihara d'Anuradhapura a Sri Lanka. Tot i que existeixen proves literàries de Theravadins a l'Índia continental que van sobreviure fins al , no s'ha recuperat cap text en pali atribuïble específicament a aquesta tradició. Alguns textos (com el Milindapanha) poden haver estat compostos a l'Índia abans de ser transmesos a Sri Lanka, però les versions supervivents dels textos són les conservades pels Mahavihara a Ceilan i compartides amb monestirs del sud-est asiàtic de Theravada.
Les primeres inscripcions en pali trobades al sud-est asiàtic continental són del primer mil·lenni dC, algunes possiblement daten del . Les inscripcions es troben al que ara són Birmània, Laos, Tailàndia i Cambodja i podrien haver-se estès des del sud de l'Índia en lloc de Sri Lanka. Al segle XI, va començar un anomenat "renaixement pali" als voltants de Pagan, que es va estendre gradualment a la resta del sud-est asiàtic continental a mesura que les dinasties reials patrocinaven llinatges monàstics derivats del Mahavihara d'Anuradhapura. Aquesta època també es va caracteritzar per l'adopció de convencions sànscrites i formes poètiques (com ara kavya) que no havien estat característiques de la literatura pali anterior. Aquest procés va començar ja al , però es va intensificar a principis del segon mil·lenni a mesura que els textos en pali sobre poètica i composició inspirats en formes sànscrites van començar a créixer en popularitat. Una fita d'aquest període va ser la publicació del Subodhalankara durant el , una obra atribuïda a Sangharakkhita Mahāsāmi i inspirada en el sànscrit Kavyadarsa.
Peter Masefield va dedicar una investigació considerable a una forma de pali coneguda com a pali indoxinès o "Kham Pali". Fins ara, aquesta s'ha considerat una forma degradada de pali, però Masefield afirma que un examen posterior d'un corpus de textos molt considerable probablement mostrarà que es tracta d'un dialecte pali coherent internament. El motiu dels canvis és que algunes combinacions de caràcters són difícils d'escriure en aquests guions. Masefield afirma, a més, que després de la tercera reintroducció del budisme Theravada a Sri Lanka (La Secta Siyamese), els registres a Tailàndia afirmen que també es van perdre un gran nombre de textos. Sembla que quan l'ordenació monàstica es va extingir a Sri Lanka, també es van perdre molts textos. Per tant, el cànon pali de Sri Lanka s'havia traduït primer al pali indoxinès, i després de nou al pali.Peter Masefield, Indo-Chinese Pali, https://www.academia.edu/34836100/PETER_MASEFIELD_INDO-CHINESE_PALI
Malgrat l'expansió del nombre i la influència dels monàstics derivats de Mahavihara, aquest ressorgiment de l'estudi en pali no va donar lloc a la producció de cap obra literària nova en pali. Durant aquesta època, les correspondències entre les corts reials de Sri Lanka i el sud-est asiàtic continental es van dur a terme en pali, i es van produir gramàtiques dirigides als parlants de cingalès, birmà i altres idiomes. L'aparició del terme "Pali" com a nom de la llengua del cànon Theravada també es va produir durant aquesta època.
Manuscrits i inscripcions Tot i que el pali és generalment reconegut com una llengua antiga, cap evidència epigràfica o manuscrita ha sobreviscut des de les èpoques més primerenques. Les primeres mostres de pali descobertes són inscripcions que es creu que daten del segle V al VIII, situades al sud-est asiàtic continental, concretament al centre de Siam i a la baixa Birmània. Aquestes inscripcions solen consistir en breus fragments del Cànon Pali i textos no canònics, i inclouen diversos exemples del vers Ye dhamma hetu.
El manuscrit pali més antic que es va trobar es va descobrir al Nepal i data del . Té la forma de quatre folis de palma, utilitzant una escriptura de transició derivada de l'escriptura gupta per escriure un fragment del Cullavagga. Els manuscrits més antics coneguts de Sri Lanka i el sud-est asiàtic daten dels segles XIII-XV, amb pocs exemples supervivents. Han sobreviscut molt pocs manuscrits de més de 400 anys, i els manuscrits complets dels quatre Nikaya només estan disponibles en còpies del segle XVII i posteriors.
Recerca occidental El pali va ser esmentat per primera vegada a la literatura occidental a les descripcions de Simon de Loubere dels seus viatges al regne de Siam. Una gramàtica i un diccionari primerencs van ser publicats pel missioner metodista Benjamin Clough el 1824, i un estudi inicial fou publicat per Eugène Burnouf i Christian Lassen el 1826 (Essai Sur Le Pali, Ou Langue Sacree de La Presqu'ile Au-Dela Du Gange). El primer diccionari pali-anglès modern va ser publicat per Robert Childers el 1872 i el 1875. Després de la fundació de la Pali Text Society, els estudis sobre el pali anglesos van créixer ràpidament i el diccionari de Childer va quedar obsolet. La planificació d'un nou diccionari va començar a principis dels anys 1900, però els retards (incloent-hi l'esclat de la Primera Guerra Mundial) van fer que el treball no s'acabés fins al 1925.