El strato (in latìn stratus, abbreviazion St) a l’è ona nivula bassa e soeuli, compagna de la scighera ma in quòta, sviluppada in orizzontal de colór gris variàbel. L’è el tipo de nivola pussée bassa, a ona altèzza compresa infra i 0 e i 2 km, la soa base la pò rivà di volt fin anca al soeul e ‘l sò spessór el pò andà da ‘na quaj desèna a ‘na quaj centèna de meter. El strato el pò originà di pioeuv o nevicàd mà puttòst débol, a differenza di nembostrati, ma de sòlti di strati ven giò nissuna precipitazion, di vòlt fann diminuì la visibilità quand che hinn tròpp arent al soeul.

Formazion I strati se formen per el raffreddament di strat pussée bass de l’atmosfera (quand ch’i succeden i inversadur tèrmich o quand che la scighera la leva su dòpo el riscaldament del soeul). El strat el pò ancasì formàss quand che on strat d’aria calda e ùmeda e el leva su dal soeul, iscì che la sò pression la diminuìss e ‘l ven pussée frècc per raffreddament adiabategh, donca la soa umidità la se condensa.

Stati sora i cumul La presenza de strati sora i cumul l'è caosada de la presenza d'ona inversadura tèrmica che però se la se romp la pò ingenerà di fòrt temporaj.

Speci Gh’è dò speci de strato: Stratus fractus (St fra); Stratus nebulosus (St neb).

Varietaa Gli strati pòden vèss de trè divèrsi varietaa: Stratus opacus (St op); Stratus translucidus (St tr); Stratus undulatus (St un).

Galleria d'immagin

Bibliografia

Vos correlaa Nivola Inversadura tèrmica Ligamm de feoura

Riferiment

Categoria:Meteorologia Categoria:Nivole