La nòrma de Wahl o la règla de Wahl es una nòrma de formacion de mots, desvolopada pel linguista Edgar de Wahl e aplicada dins la lenga artificiala Interlingue (tanben sonada "Occidental") qu'aviá creada. Servís a la creacion per derivacion de cèrtas formas gramaticalas (per exemple substantius a partir de vèrbs).
Nòrma Infinitius de vèrbs en l'idiòma Interlingue an çò de mès freqüentment la terminació -ar o -er. La raïtz es recebuda en seguenta manièra: Se, après retirada de -r o -er dempuèi l'infinitiu, la raïtz s'acaba amb vocala, s'apond -t o càmbia finala y a '''t: crea/r, crea/t-, crea/t/or; atiny/er, atin/t, atin/t/ion Se la consonanta fin de la raïtz es d o r, se càmbia la a s: decid/er, deci/s-, deci/s/ion En cases restants, amb sièis excepcions, la retirada de la terminació dona la raïtz exigida: duct/er, duct-, duct/ion.
Aquelas sièis excepcions son: ced/er, cess- sed/er, sess- mov/er, mot- ten/er, tent- vert/er, vers- veni/r, vent- e los vèrbs formats d'aquelas a fòrça de prefixes.
Doncas que la nòrma se compausa de tres parts, ela es freqüentment nomenada coma "tres nòrmas de Wahl".
Se crèa los vèrbs de substantius e de adjectius, en retirant la terminacions e en recebent la raïtz. Après lo subjuntar -r o -er', se recep infinitiu en majoritat de cases: decora/t/ion, decora/t-, decora/r.
Aplicacion Aquela nòrma a se fach aplicada en l'idiòma Interlingue. Après una modificacion eventuala se pòt aplicar aquela nòrma a creacion de nòvas formas de vocable particularament en lengas romanicas o que prenon prestat vocabulari de lengas romanicas.
Referéncias (en anglés) Edgar de Wahl, Occidental (1922) (en anglés) Henry Jacob, The Preparatory Work for an International Technical Terminology reimpression de The British Steelmaker'', December 1945
Categoria:Interlingue Categoria:Formacion de mots Categoria:Lenga artificiala