David Ricardo (Londres, Anglaterra, 18 d'abril de 1772 — Gatcombe Park, Gloucestershire, 11 de setembre de 1823) fou un economista britànic. Fou un dels economistes clàssics més influents, juntament amb Thomas Malthus, Adam Smith i James Mill. Fou també un polític, membre del Parlament del Regne Unit, així com home de negocis, financer i especulador i amassà una fortuna considerable.
Biografia Fou el tercer fill de disset d'una família jueva sefardita originària de Portugal que emigrà dels Països Baixos a Anglaterra poc abans del seu naixement. A l'edat de 14 anys, Ricardo començà a treballar amb el seu pare a la Borsa de Londres.
Ricardo refusà les creences ortodoxes jueves de la seva família i a l'edat de 21 anys fugí amb Priscilla Anne Wilkinson que pertanyia a la comunitat quàquer.Francisco Solano Constancio, Paul Henri Alcide Fonteyraud. 1847. Œuvres complètes de David Ricardo, Guillaumin, (pp. v–xlviii): A part sa conversion au Christianisme et son mariage avec une femme qu'il eut l'audace grande d'aimer malgré les ordres de son père El seu pare es disgustà tant que mai més tornà a dirigir-li la paraula. Per aquella època Ricardo esdevingué un unitarista.
La feina de Ricardo a la borsa li permeté retirar-se de món dels negocis el 1814 a l'edat de 42 anys. Llavors comprà la propietat de Gatcombe Park a Gloucestershire i se n'hi anà a viure.
El 1819, Ricardo comprà un seient al parlament britànic com a representant de Portarlington (Irlanda). Ocupà aquest seient fins a la seva mort el 1823. Com a membre del parlament promogué el lliurecanvisme i s'oposà a les lleis dels cereals (Corn Laws), que penalitzaven la importació de gra. Morí a l'edat de 51 anys.
Ricardo fou íntim amic de James Mill, que l'encoratjà en la seva participació política i en els seus escrits econòmics. Altres amics notables foren Thomas Malthus i Jeremy Bentham.
Obra miniatura|Works, 1852 Ricardo s'interessà per l'economia després de llegir l'obra d'Adam Smith "La riquesa de les nacions" el 1799. Les seves publicacions inclouen: "L'alt preu dels lingots, una prova de la depreciació dels bitllets bancaris" (The High Price of Bullion, a Proof of the Depreciation of Bank Notes, 1810), en la qual apostava per l'adopció d'una moneda metàl·lica.:) "Assaig sobre la influència dels preus baixos del blat en els beneficis borsaris" (Essay on the Influence of a Low Price of Corn on the Profits of Stock, 1815), en el qual argumentava que abolir les "Corn Laws" portaria més riquesa als membres productius de la societat. "Principis de política econòmica i impostos" (Principles of Political Economy and Taxation, 1817), una anàlisi que els preus del lloguer de la terra augmenten a mesura que augmenta la població. També exposa la teoria de l'avantatge comparatiu que mostra com totes les nacions poden beneficiar-se del lliure comerç, fins i tot en el cas en què una nació sigui menys eficient en la producció de tots els béns que no pas els seus socis comercials.
Idees Va escriure el seu primer article econòmic als 37 anys, primer a The Morning Chronicle defensant la reducció de l'emissió de notes del Banc d'Anglaterra i després publicant "L'alt preu dels lingots, una prova de la depreciació dels bitllets bancaris” el 1810.
També era un abolicionista, parlant en una reunió del tribunal de la Companyia Britànica de les Índies Orientals el març de 1823, on va dir que considerava l'esclavitud com una taca sobre el caràcter de la nació.
Banca Adam Smith va argumentar que una banca comercial lliure, com el sistema bancari a Escòcia, que no tenia banc central quan es va escriure Wealth of Nations el 1776, era favorable al creixement econòmic. Escrivint poques dècades més tard, Ricardo va defensar un banc central, una causa que van assumir els seus estudiants, inclòs John Stuart Mill, que era conegut per afavorir polítiques "laissez-faire" arreu, excepte a la banca.
Ricardo va escriure "Pla per a la creació d'un banc nacional" (Plan for the Establishment of a National Bank) el 1824 defensant l'autonomia del banc central com a emissor de diners. Ricardo proposava que una proporció d'or i de bons del Tresor i un dret fixe (actiu) contra el govern assegurarien la liquiditat del banc central:"El públic, o el Govern en nom del públic, està en deute amb el Banc en una suma de diners superior a la quantitat total de bitllets bancaris en circulació; perquè el Govern no només deu al Banc quinze milions, el seu capital original, que es presta amb un 3% d'interessos, però també molts milions més que s'avancen en factures de l'erari públic, en pagament de pensions i en altres valors. És evident, per tant, que si el propi Govern fos l'únic emissor de paper moneda en lloc de demanar-lo en préstec al Banc, l'única diferència seria respecte als interessos: el Banc deixaria de rebre interessos i el Govern ja no els pagaria; però totes les altres classes de la comunitat estarien exactament en la mateixa posició en què es troben ara".
Teoria del valor L'obra més famosa de Ricardo és el seu "Principis de política econòmica i impostos" (1817). Va avançar una teoria del valor treball:Ricardo, David (1817) On the Principles of Political Economy and Taxation. Piero Sraffa (Ed.) Works and Correspondence of David Ricardo, Volume I, Cambridge University Press, 1951, p. 11.El valor d'una mercaderia, o la quantitat de qualsevol altra mercaderia per la qual canviarà, depèn de la quantitat relativa de treball que sigui necessària per a la seva producció i no de la major o menor compensació que es paga per aquest treball.Nota de Ricardo a la secció VI:Ricardo, David (1817) On the Principles of Political Economy and Taxation. Piero Sraffa (Ed.) Works and Correspondence of David Ricardo, Volume I, Cambridge University Press, 1951, p. 47.Sembla que el Sr.Malthus creu que és una part de la meva doctrina, que el cost i el valor d'una cosa siguin els mateixos; - És així, si vol dir per cost, "cost de producció" inclòs el benefici.
Lloguer Ricardo va contribuir al desenvolupament de les teories de la renda, els salaris i els beneficis. Va definir lloguer com "la diferència entre els productes obtinguts per l'ocupació de dues quantitats iguals de capital i treball". Ricardo creia que el procés de desenvolupament econòmic, que va augmentar l'ús de la terra i, finalment, va conduir al cultiu de terres més pobres, beneficiava principalment als propietaris. Segons Ricardo, aquesta prima sobre el "valor social real" que es recull a causa de la propietat constitueix un valor per a un individu, però en el millor dels casosOn The Principles of Political Economy and Taxation London: John Murray, Albemarle-Street, by David Ricardo, 1817 (third edition 1821) – Chapter 6, On Profits: paragraph 28, "Thus, taking the former..." i el paràgraf 33, "There can, however...." és un retorn monetari en paper a la "societat". Ricardo etiqueta com a "lloguer" la part d'aquest benefici purament individual que acumula els recursos escassos.
Salaris i beneficis
La llei de ferro dels salaris afirma que el salari real dels treballadors romandrà sempre proper al nivell de subsistència malgrat qualsevol intent d'augmentar els salaris.
A la seva "teoria del benefici", Ricardo va afirmar que, a mesura que augmenten els salaris reals, els beneficis reals disminueixen perquè els ingressos per la venda de productes manufacturats es divideixen entre beneficis i salaris. Va dir en el seu "Assaig sobre els beneficis": "Els beneficis depenen dels salaris alts o baixos, els salaris del preu dels productes necessaris i el preu dels articles bàsics principalment del preu dels aliments".
Teoria ricardiana del comerç internacional Entre el 1500 i el 1750 la majoria dels economistes van defensar el mercantilisme que va promoure la idea del comerç internacional amb l'objectiu de guanyar lingots mitjançant l'excedent comercial amb altres països. Ricardo va desafiar la idea que el propòsit del comerç era merament acumular or o plata. Amb l' "avantatge comparatiu" Ricardo va argumentar a favor de l'especialització de la indústria i el lliure comerç. Va suggerir que l'especialització de la indústria combinada amb el lliure comerç internacional sempre produeix resultats positius. Aquesta teoria es va expandir en el concepte d'avantatge absolut.
Ricardo va , fins i tot si un país és més competitiu en totes les àrees que el seu homòleg comercial i que una nació hauria de concentrar recursos només en indústries on tingui un avantatge comparatiu, que es troba en aquelles indústries en què té una major eficiència de producció respecte als seus propis usos alternatius dels recursos, en lloc de les indústries on té un avantatge competitiu en comparació amb les nacions rivals. Ricardo va suggerir que les indústries nacionals que eren, de fet, lleugerament rendibles i marginalment competitives internacionalment, haurien de ser abandonades a favor de les indústries que fan un millor ús dels recursos limitats, suposant que el creixement econòmic posterior degut a un millor ús dels recursos compensaria amb escreix qualsevol dislocació econòmica a curt termini que resultaria de tancar indústries nacionals lleugerament rendibles i marginalment competitives.
Ricardo va intentar demostrar teòricament que el comerç internacional sempre és beneficiós. Paul Samuelson va anomenar els números utilitzats en l'exemple de Ricardo relacionat amb el comerç entre Anglaterra i Portugal com a "quatre números màgics".Samuelson, Paul A. (1972), "The Way of an Economist." Reprinted in The Collected Papers of Paul A. Samuelson. Ed. R. C. Merton. Cambridge: Cambridge MIT Press. p. 378. "Tot i que els portuguesos podien produir tant roba com vi amb menys quantitat de mà d'obra, Ricardo va suggerir que a tots dos països els beneficiaria del comerç entre ells".
Avantatge comparatiu La teoria del comerç internacional de Ricardo va ser reformulada per John Stuart Mill.<ref>Mill, J. S. (1844) Essays on some unsettled questions of political economy. London, John W. Parker; Mill, J. S. (1848) The principles of political economy.</i> (vol. I and II) Boston: C.C.Little & J. Brown.</ref> El terme "avantatge comparatiu" va ser iniciat per J.S. Mill i els seus contemporanis.
John Stuart Mill va iniciar un gir neoclàssic de la teoria del comerç internacional, és a dir, la seva formulació va ser heretada per Alfred Marshall i altres i va contribuir a la resurrecció del concepte anti-ricardià de la llei de l'oferta i la demanda i va induir l'arribada de la teoria neoclàssica del valor.Shiozawa, Y. (2017) An Origin of the Neoclassicla Revolutions: Mill's "Reversion" and its consequences. In Shiozawa, Oka,and Tabuchi (eds.) A New Construction of Ricardian Theory of International Values, Tokyo: Springer Japan, Chapter 7 pp.191–243.
Nova interpretació