Corea del Sud, oficialment la República de Corea ( Daehan Minguk, hanja: 大韓民國) és un país de l'Àsia que ocupa la regió meridional de la península de Corea. Al nord, limita amb Corea del Nord, al qual estava unit fins al 1945. A l'oest, travessant la mar Groga, es troba la República Popular de la Xina, i a l'est, creuant l'Estret de Corea, es troba el Japó. La capital i la ciutat més gran és Seül, l'àrea metropolitana de la qual és una de les tres més poblades del món. La llengua oficial de Corea del Sud és el coreà, i és, actualment, la desena llengua més parlada del món.The most spoken languages in the world . Data d'accés: 5 d'abril, 2008 El nom del país, en coreà, significa "La Gran Nació del Poble Coreà", hom es refereix al país sovint com la "Terra de la Calma del Matí".
L'evidència arqueològica suggereix que els coreans han habitat la península des del Paleolític Baix. Després de la unificació dels Tres Regnes Coreans sota el comandament de Silla el 668 dC, Corea va romandre com a nació unificada sota les dinasties de Goryeo i Joseon fins a la caiguda de l'Imperi Coreà el 1910. Després de la divisió i de l'establiment de la república moderna de Corea del Sud, el país ha hagut de reconstruir-se després del període d'explotació japonesa i de la Guerra de Corea. No obstant això, l'estàndard de vida, així com l'economia, van créixer de manera sorprenent des de la dècada de 1980. El 1987, després de diverses manifestacions nacionals, el govern autoritari es va col·lapsar, i des de llavors, s'hi han celebrat eleccions democràtiques cada cinc anys. Avui dia, Corea del Sud és un dels estats pioners de la democràcia a Àsia; els ciutadans coreans gaudeixen d'un dels nivells més alts de llibertat política i drets socials del continent.
Corea del Sud és una potència industrial, i ha tingut una de les economies de major creixement del món des de la dècada de 1960. L'economia sud-coreana en l'actualitat és desenvolupada, i el seu producte interior brut és el tercer més gran de l'Àsia, i el dotzè més gran del món.
Corea del Sud és un dels països més avançats tecnològicament i científicament del món, en competència directa amb el Japó en el lideratge de les empreses globals. Corea del Sud és un líder mundial en la tecnologia de la informació i de les comunicacions, com ara l'electrònica, els ordinadors, els semiconductors i la tecnologia mòbil. És l'únic país del món amb cobertura nacional de Radiodifusió multimèdia digital (DMB), WiBro, HSDPA, WiFi i HDTV. El 95% de les llars sud-coreanes estan connectades a Internet d'alta velocitat.
Geografia física miniatura|Corea del Sud miniatura|La muntanya de Seoraksan a Gangwondo. Corea del Sud ocupa la porció del sud de la península de Corea, la qual té una longitud de 1.110 km. La península limita a l'oest amb la mar Groga i a l'est amb la mar del Japó. La superfície de Corea del Sud és de 99.617,39 km².
La República de Corea es pot dividir en quatre regions geogràfiques: la regió oriental, amb serralades de gran altitud i una costa estreta; la regió occidental d'àrees costaneres àmplies, conques de drenatge i serralades de poca altitud; la regió sud-oest de muntanyes i valls; i la regió sud-est de la conca del riu Nakdong.
La major part del territori de Corea del Sud és muntanyenc, el qual no és cultivable. Les terres baixes, localitzades a l'oest i al sud-est, constitueixen només el 30% de la superfície.
Al voltant de tres mil illes, la majoria petites i deshabitades, es troben a prop de les costes orientals i meridionals de Corea del Sud. Jeju-do és situada a 100 km al sud; és l'illa més gran del país, amb una superfície de 1.845 km. S'hi troba el punt més elevat del país, el Hallasan, un volcà extint de 1.950 m.
La serralada de Taebaek s'estén de nord a sud de manera paral·lela a la costa oriental, i se'n desprenen altres serralades en direcció al sud-est, com ara les serralades Sobaek. L'altitud màxima de la serralada de Taebaek és de 1.708 m (el Mont Seorak).South Korea. Encyclopedia Britannica Els rius són de poca longitud amb grans pendents, tot i que a l'oest alguns són navegables. Els rius més importants són el Han, el Pukhan i el Naktong.
El clima és relativament temperat amb continentalitat, i amb precipitacions abundants durant l'estiu, i una temporada curta de pluges durant l'hivern coneguda com a jangma. Les temperatures mitjanes anuals varien entre els 14 °C i els 8 °C, depenent de la zona.La geografia física. Corea. L'Enciclopèdia Catalana Els hiverns són molt freds, acompanyats de glaçades.
Història
miniatura|Temple a Gyeongju L'evidència arqueològica suggereix que la península de Corea ha estat habitada per humans des del Paleolític Baix. La història de la nació comença amb la fundació de Gojoseon el 2333 aC, per Dangun.Korea's History (Ko-Choson, Three Kingdoms, Parhae Kingdom, Unified Shilla, Koryo Dynasty, Colonial Period, Independence Struggle, Provisional Government of Korea, Independence Army, Republic of Korea. Gojoseon s'expandí fins a controlar la major part del territori del nord de la península de Corea i algunes regions de Manxúria. Després de diverses guerres amb els xinesos de la dinastia Han, Gojoseon es desintegrà, la qual cosa donà pas al període anterior als Tres Regnes de Corea.
Durant els primers segles dC, la confederació dels regnes de Buyeo, Okjeo, Dongye i el Samhan ocuparen la península i el sud de Manxúria. De tots els petits estats, Goguryeo, Baekje i Silla creixeren fins a controlar la península; aquests són els Tres Regnes de Corea. La unificació dels Tres Regnes, per Silla, el 676 obrí pas al període dels Estats del Nord i Sud, en què la major part de la península de Corea fou controlada per la Silla unificada, mentre que Balhae controlava les regions del nord de Goguryeo. A la Silla unificada, es promogueren l'art i la poesia, i hi florí una cultura budista. Les relacions entre Corea i la Xina foren relativament pacífiques durant aquest període. Tanmateix, la Silla unificada es debilità a causa dels conflictes interns i es rendí a Goryeo el 935. Balhae, el seu veí del nord, es formà com a estat successor de Goguryeo. Durant el seu període de màxima expansió, Balhae va controlar la major part de Manxúria i algunes regions de l'actual Rússia. Caigué en mans dels kitans el 926. Després d'un període de lluites pel control de la península, Wang Geon de Goryeo l'unificà. Com Silla, Goryeo fou un estat cultural i creà el Jijki, el 1377, en utilitzar la impremta mòbil més antiga del món.
La invasió mongola de Corea, el , debilità Goryeo. Tanmateix, Goryeo continuà governant Corea com a aliat tributari dels mongols. Després de la caiguda de l'Imperi Mongol, Goryeo romangué independent. La dinastia Joseon, el 1388 arribà al poder després d'una rebel·lió encapçalada pel general YiSeong-gye.
miniatura|Marxa reial de la dinastia Joseon a Gyeonbokgung El General Yi declarà el nou nom de Corea com a Joseon en referència a Gojoseon i mogué la capital a Seül. Els primers 200 anys de la dinastia Joseon foren marcats per la pau, per la creació del hangul pel rei Sejong el Gran el i per l'aixecament i la influència del confucianisme. A finals del , Joseon fou envaïda pel Japó, recentment unificat. A causa dels segles de pau anteriors, la dinastia de Jonseon no estava preparada tecnològicament, i la península fou destruïda. Tanmateix, el domini coreà continuà al mar, encapçalat per l'almirall Yi Sun-sin. La intervenció de la dinastia Ming de la Xina, forçà el Japó a retirar-se'n el 1598.
Durant els últims anys de la dinastia Joseon, a causa de la política d'isolament de Corea, la nació rebé el nom de "Regne ermità". El 1910, Coreà fou annexionat pel Japó, i malgrat la resistència generalitzada, romangué sota el control japonès fins a la fi de la Segona Guerra Mundial el 1945. Després de la guerra, les tropes de la Unió Soviètica i dels Estats Units controlaren el nord i el sud del país, respectivament. Tot i l'existència d'un pla per unificar Corea en la declaració del Caire de 1943, i per l'antagonisme del començament de la Guerra Freda, es van establir dos governs separats: el comunista al nord, i el capitalista al sud.
El 25 de juny de 1950, Corea del Nord envaí el sud, cosa que donà principi a la Guerra de Corea. El boicot soviètic a les Nacions Unides i, per tant, sense poder de veto, permeteren que l'ONU intervingués quan era evident que les forces comunistes superiors podien prendre tot el país. La Unió Soviètica i la República Popular de la Xina donaren suport a Corea del Nord, amb la participació de moltes tropes xineses. La guerra finalment arribà a un punt mort. En l'armistici de 1953, que no signà Corea del Sud, la península es dividí en dues seccions, sobre la zona desmilitaritzada. No se signà cap tractat de pau i, per tant, els dos països continuen tècnicament en guerra.
El 1960 la Revolució d'abril, un aixecament estudiantil, produí la renúncia del president autocràtic i corrupte Syngman Rhee, i el país entrà en un període d'inestabilitat civil profunda que acabà amb el cop militar del general Park Chung-hee l'any següent. Park prengué el càrrec de president, fins al seu assassinat el 1979. El seu govern es caracteritzà per un sorprenent i ràpid creixement econòmic basat en la industrialització orientada a les exportacions, i alhora per una severa repressió política.
Després de l'assassinat de Park, el país experimentà un nou període d'inestabilitat política. El 1980 el general Chun Doo-hwan encapçalà un cop d'estat, en contra del govern de transició de Choi Gyu Ha, el president interí. Hi hagué protestes i manifestacions en favor de la democràcia per tot el país, especialment a la ciutat de Gwangju, i el president no dubtà a enviar-hi forces especials en allò que es coneix com la Massacre de Gwangju. El 1987, Park Chul, un estudiant jove de la Universitat Nacional de Seül va ser torturat i assassinat. L'Associació dels Sacerdots Catòlics per la Justícia revelaren que Park havia estat torturat, per la qual cosa inicià una sèrie de manifestacions per tot el país. Les manifestacions augmentaren quan un altre estudiant, Lee Han Yeol, de la Universitat de Yonsei, fou mort per una bomba de gas mentre participava en una manifestació contra el govern. El moviment, que es coneix com la Resistència de juny, finalment forçà el Partit de Chun, el Partit de la Justícia Democràtica, a convocar eleccions democràtiques.Encyber Encylopedia article on June 29th Declaration
El 1988, Seül fou seu dels Jocs Olímpics d'estiu. El 1996, la República de Corea esdevingué membre de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic. Tot i patir de la Crisi financera de l'Àsia de 1997, el país es recuperà ràpidament i continuà el seu creixement com a potència econòmica de la regió.
El juny del 2000, com a part de la Política del "Raig de sol" del president Kim Dae-jung, se celebrà una cimera entre les dues Corees a Pyongyang la capital de Corea del Nord. Aquell any mateix, l'expresident Kim rebé el Premi Nobel de la Pau, per la seva "obra en favor de la democràcia i els drets humans a Corea del Sud i a l'Àsia Oriental en general, i per la pau i la reconciliació amb Corea del Nord en particular."Nobel Peace Prize Recipient in 2000
Economia
Història econòmica miniatura|Hyundai i Kia són dues companyies d'automòbils importants de Corea del Sud Corea del Sud és una potència econòmica important, amb el dotzè producte interior brut més gran del món. i el tercer més gran de l'Àsia. Corea del Sud va aconseguir un creixement econòmic molt ràpid a través del model orientat a les exportacions de béns manufacturats, i va ser conegut com un dels Quatre Tigres Asiàtics. Les indústries més importants del país són la indústria de l'automòbil, dels semiconductors, l'electrònica, la construcció de vaixells i la siderúrgia.