Alfauir és un municipi del País Valencià de la comarca de la Safor.
Geografia Situat a la vall del Vernissa, entre les serres d'Ador i Falconera. El petit terme d'escassos 6 km² de superfície el creua el riu Vernissa, afluent del Serpis, que diferencia molt bé dues parts: una al nord más plana i presidida pel monestir de Sant Jeroni, i al sud on trobem el nucli de població a les faldes de la serra d'Ador. Les principals altures de la qual són el Castells (305 m.), Cister (293 m.) i Carrero (223 m.).
Diversos barrancs creuen i drenen el territori, tots procedents de la serra d'Ador, com el barranc de la Daia que separa Alfauir de Ròtova (al nord), o el del Murtar o d'Alfauir que frega el poble per l'est.
Límits
Accés S'accedix a Alfauir per la CV-60, que transcorre a escassa distància del nucli urbà i el separa del de Ròtova. També creua el terme municipal l'antic Camí Reial de Xàtiva.
Història Té l'origen en un alqueria musulmana conquerida per Jaume I i donada, el 1249, a Pere de Vilaragut com a lloc depenent de Palma, annex del ducat de Gandia. Del al hi exercia el senyoriu el monestir de Sant Jeroni de Cotalba.
Demografia Evolució demogràfica1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2009 2011 2014 296 287 317 343 356 357 356 381 402 437 451 439 438
Economia Els cultius de secà estan dedicats al garrofer en la seva major part, també hi ha vinyes moscatell, oliveres i ametllers. El regadiu pren l'aigua del riu Vernissa, que en època de pluges les recull mitjançant un assut, i després es distribuïx per una séquia mare als termes de Ròtova i Alfauir. La major producció de regadiu són els tarongers, hortalisses i llegums. La part no conreada del terme està coberta de pins i matoll.
El sector nord del terme constituïx el territori de l'antic monestir de Sant Jeroni de Cotalba, que ocupa gairebé el 50 per cent de la superfície del terme municipal, constituint una sola finca de propietat particular. La resta està molt repartit, sent directament treballat pels seus propietaris.
Existix una mina de guix al terme municipal.
Política i Govern Corporació municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 25 de maig de 2023 foren elegits 3 regidors de Compromís, 2 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 2 del Partit Popular (PP).
Alcaldes
Monuments miniatura|San Jeroni de Cotalba Monestir de Sant Jeroni de Cotalba fundat el 1388 sota el mecenatge de n'Alons d'Aragó, primer duc de Gandia; aixecat sobre les restes d'un caseriu musulmà, barreja de gòtic, mudèjar i renaixentista, ja que la seua edificació es va dilatar al llarg de tres segles. Fou exclaustrat el 1836 i venut a un particular. El seu estat de conservació és excel·lent i actualment, es pot visitar la major part del monument. Església Parroquial de la Mare de Déu del Roser de 1930 i restaurada en 1990. Castell de Palma, del , en estat ruïnós. Torre d'Alfauir, de planta rectangular i una alçada d'aproximadament tretze metres, construïda amb fàbrica de tàpia i morter de calç. La torre, encara que és l'original de defensa de l'alqueria islàmica prèvia a la Reconquesta, presenta un aspecte que es correspon més amb una construcció del s. XV, reformada al s. XVII, que probablement formaria part d'una residència senyorial.
Festes i celebracions Les Festes patronals es dediquen a la Mare de Déu del Roser i se celebren la darrera setmana d'agost i la primera de setembre, amb diferents activitats populars com campionats de raspall, revetlles i cercaviles, sense oblidar les de caràcter més religiós com les processons i misses.
Fills il·lustres Salvador Cardona i Balbastre (Alfauir, 1901 - València, 1985) fou un ciclista guanyador d'una etapa al Tour de França. El 26 de febrer de 1954 es nacionalitzà francès. José Luis Peiró Reig (Alfauir, 1967), músic, compositor, director de bandes de música.
Bibliografia Jesús Eduard Alonso López. Història de la Safor. Simat de la Valldigna, Edicions La Xara, 1998.
Referències
Enllaços externs
Institut Valencià d'Estadística Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat