Hondures és una república de l'Amèrica Central que afronta a l'oest amb Guatemala i El Salvador, al sud amb Nicaragua i l'oceà Pacífic i al nord amb el golf d'Hondures i el mar Carib. Belize (l'antiga "Hondures Britànica") és solament a 75 km enllà del golf d'Hondures.
Té una extensió de 112.777 km² i una població estimada de 11.005.850 habitants (2025). La capital és Tegucigalpa, amb 850.000 habitants i una aglomeració urbana d'un milió i mig, seguida de San Pedro Sula (490.000 hab.) que dins la seva aglomeració urbana (690.000 hab.) conté la ciutat de Choloma (140.000 hab.). També passen dels cent mil habitants La Ceiba i El Progreso (Yoro).
Administrativament el país s'organitza en 18 departaments.
El territori hondurenc és muntanyós (punt culminant, el Cerro Las Minas, amb 2.865 m d'altitud), amb estretes planes costaneres i un litoral accidentat. A la costa caribenya s'obre el golf d'Hondures i la llacuna de Caratasca, i a la costa del Pacífic hi ha el golf de Fonseca. Pertanyen també a Hondures les anomenades Islas de la Bahía (Roatán, Guanaja i altres). El clima varia de subtropical a les terres baixes fins a temperat a les muntanyes.
El gentilici d'Honduras és hondurenc (hondurenca).
Història
miniatura|Estela maia de Copán L'Hondures precolombina va ser poblada per una barreja complexa de pobles indígenes que representaven una àmplia varietat d'orígens culturals i lingüístics. Entre aquests grups es destaquen els maies, els quals estaven relacionats amb els maies de Iucatan i Guatemala. Els maies es van estendre a través de la vall del Riu Motagua, i centraren el seu control en el principal centre cerimonial de Copán, prop de l'actual ciutat de Santa Rosa de Copán. Durant tres segles i mig, els maies van desenvolupar la ciutat, i la convertiren en un dels principals centres de la seva cultura. Causes desconegudes fins avui, van provocar l'abandonament i la destrucció de Copán i altres ciutats maies, que en l'època de la conquesta espanyola ja no eren més que ruïnes.
Els contactes espanyols amb la població indígena d'Hondures va començar amb l'últim viatge de Cristòfor Colom. El 1502, Colom va navegar més enllà de les Illes de la Badia i poc després va seguir a Punta Caxinas (Cap d'Hondures), va desembarcar a Trujillo i va prendre possessió d'Hondures en nom dels sobirans d'Espanya. Des del seu descobriment, el territori d'Hondures es va mantenir intacte, fins al març de 1524, quan Gil González Dávila es va convertir en el primer espanyol a arribar a Hondures amb propòsits de conquesta. Posteriorment ho van fer Cristóbal de Olid, Francisco de las Casas, Hernán Cortés i Pedro de Alvarado. Els anglesos van arribar a la costa del Carib a inicis del i el primer contingent de colons va instal·lar-se a Illa Providència el 1631.
Durant l'època imperial espanyola, el territori va passar a formar part del Regne de Guatemala, que anteriorment i durant un breu període s'havia denominat Província de Taguzgalpa. Els miskitos van resistir amb èxit la conquesta espanyola. Va ser abandonada pels colons anglesos a partir de 1786 com a conseqüència de la prohibició de crear fortificacions, plantacions o indústria a la costa. En aquell moment, els mosquits emergeixen amb una independència de facto. Excepte el riu San Juan, Espanya no exercia cap autoritat sota la regió. No obstant això, els habitants de Mosquitia es consideraven simbòlicament subjectes a la Superintendència anglesa de Belize que, al seu temps, depenia del governador de la colònia britànics de Jamaica; i els líders monàrquics miskitos van seguir sent formats a Jamaica, fets que fomentaven una relació pacífica amb els colons anglesos i tensió i enemistat amb els hispànics.
Quan Hondures es va declarar en 1838 independent de les Províncies Unides de l'Amèrica Central es va procedir a l'organització del nou estat hondureny. No obstant això, aquesta organització es va veure obstaculitzada per les rivalitats entre liberals i conservadors, que van produir el caos polític i retardar el desenvolupament del país. L'agitació política del país, va atreure les ambicions d'individus i de nacions centreamericanes i europees. Durant tota la resta del segle, els veïns d'Hondures interferiren constantment en la seva política interna. Després de moltíssims inconvenients, li va tocar a l'administració de Marco Aurelio Soto, organitzar el país, i posar en marxa codis moderns en matèria civil, penal, de procediments, comerç i agricultura amb el propòsit de modernitzar a Hondures i acabar amb l'arcaica legislació colonial.
L'economia d'Hondures basada en l'agricultura, va ser dominada al per empreses nord-americanes com la United Fruit Company, la Standard Fruit Company i la Cuyamel Fruit Company, les quals van establir enormes plantacions de banana al llarg de la costa nord. Aquestes companyies, van fer ràpidament de la banana, la principal exportació Hondures a canvi de grans concessions.Honduras un Estado Nacional?: Llibre. Per Juan Arancibia C. D'aquesta manera, el capital estranger, la vida a les plantacions de banana, i els conservadors, van ser factors determinants en la política d'Hondures des del pas del al .
El 21 de desembre de 2015, la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) va condemnar a l'estat hondureny per la violació dels drets humans col·lectius dels garífunes. Això ha passat després que diverses comunitats garífunes hi introduïssin una petició denunciant les violacions que patien les comunitats garífunes de Punta Piedra, Triunfo de la Cruz i Cayos Cochinos, en especial sobre el seu dret a la propietat col·lectiva de la terra. Durant aquests dotze anys que ha durat el procés, l'estat hondureny ha deixat que el crim organitzat controlés el territori garífuna, situat al nord del país, a la costa carib. Tot i que aquesta decisió jurídica internacional és una victòria pel poble garífuna, en l'actualitat, les comunitats garífunes viuen sota el jou de la instal·lació de ciutats-model en el seu territori i de dissolució dels seus títols comunitaris sobre la terra.
L'any 2019, un judici celebrat a Nova York contra Tony Hernández, el germà del president del país Juan Orlando Hernández, destapà una trama corrupta que hauria beneficiat amb donacions milionàries la candidatura del partit governamental. Durant el judici es va saber que el mateix president va rebre un milió de dòlars del líder del càrtel de Sinaloa, el Chapo Guzmán, a través del seu germà, a canvi de protecció i seguretat per als carregaments de cocaïna.
Govern i política L'article 4 de la Constitució de la República d'Hondures estableix que «la forma de govern és republicana, democràtica i representativa. S'exerceix per tres poders: legislatiu, executiu i judicial, complementaris i independents i sense relacions de subordinació. També afegeix que l'alternabilitat en l'exercici de la presidència de la República és obligatòria, i que la infracció d'aquesta norma constitueix delicte de traïció a la Pàtria.
En l'Article 5, aquesta mateixa constitució estipula; que el govern ha de sustentar-se en el principi de la democràcia participativa del qual es deriva la integració nacional, que implica participació de tots els sectors polítics... a fi d'assegurar i enfortir el progrés d'Hondures basat en l'estabilitat política i en la conciliació nacional.
El Poder legislatiu s'exerceix per 128 membres del Congrés Nacional d'Hondures elegits per representació proporcional de llista oberta en 18 circumscripcions plurinominals, que corresponen als departaments del país. El nombre d'escons per circumscripció oscil·la entre un i 23. Els escons s'assignen mitjançant la quota Hare. Es reuneix en sessions ordinàries a Tegucigalpa el 25 de gener de cada any, sense necessitat de convocatòria, i clausura les seves sessions el 31 d'octubre del mateix any. Correspon al Congrés Nacional les següents atribucions: crear, decretar, interpretar, reformar i derogar les lleis. Convocar, suspendre i tancar les seves sessions, així com emetre el seu Reglament Interior i aplicar les sancions que s'hi estableixin als qui ho infringeixin; convocar a sessions extraordinàries d'acord amb la Constitució.
La Cort Suprema de Justícia d'Hondures té la seu a Tegucigalpa i està formada per quinze magistrats propietaris i per set suplents, triats pel Congrés Nacional i està dividida en sales, d'acord amb el que disposi el Reglament Intern de la mateixa Cort. El Poder Judicial d'Hondures s'integra per una Cort Suprema de Justícia, per les Corts d'Apel·lacions, els Tribunals de Sentència, els Tribunals d'Execució de Penes i els Jutjats que estableixi la llei. El President de la Cort Suprema és elegit pel Congrés Nacional, per un període de set anys.
El període dels Magistrats de la Cort Suprema de Justícia és de set anys i poden ser reelegits.
Organització territorial
Hondures es divideix en 18 departaments, cadascú amb un governador designat pel President, els departaments es divideixen en municipis, alhora dividits en pobles i llogarets. La capital de la República és Tegucigalpa, que al costat de la ciutat de Comayagüela conformen el Districte Central; jurisdicció del departament de Francisco Morazán.
+ Divisió territorial d'Hondurescenter|600px|Divisió territorial d'HonduresNúm.¹DepartamentPob. (2010/2011)Sup. (km²)Capital1 Illes de la Badia 47.158236 Roatán2 Cortés 2.120.2913.923 San Pedro Sula3 Atlántida 572.5514.372 La Ceiba4 Colón 293.5408.249 Trujillo5 Gracias a Dios 88,31416.997 Puerto Lempira6 Copán 362.2263.242 Santa Rosa de Copán7 Santa Bárbara 402.3675.024 Santa Bárbara8 Yoro 552.1007.781 Yoro9 Olancho 509.56423.905 Juticalpa10 Ocotepeque 132.4531.630 Ocotepeque11 Lempira 315.5654.228 Gracias12 Intibucá 232.5093.123 La Esperanza13 Comayagua 442,2515.124 Comayagua14 Francisco Morazán 1,691,0568.619 Districte Central15 El Paraíso 427,2327.489 Yuscarán16 La Paz 196,3222.525 La Paz17 Valle 171,6131.665 Nacaome18 Choluteca 459,1244.360 CholutecaInformació del Cens 2010 Font: INE
Geografia miniatura|Mapa de la ubicació i límits d'Hondures. Hondures, se situa a la part més ampla de l'istme centre-americà. Afronta al Nord per l'Atlàntic, a l'Est pel mateix mar i la República de Nicaragua, al sud per Nicaragua, el golf de Fonseca i la República d'El Salvador i a l'Oest per Guatemala. L'extensió superficial d'Hondures, comprenent totes les seves illes, es calcula en 112.492km². Les seves costes tenen un desenvolupament de 40km a l'Atlàntic, i de 60km a l'Oceà Pacífic, entre la desembocadura del riu Negro i la del Goascorán.
La demarcació fronterera amb El Salvador, va quedar establerta després dels acord de pau signats a Lima, Perú, el 1980 per tots dos països. Definits els límits després dels acords establerts mitjançant la sentència de la Cort Internacional de Justícia a Holanda l'11 de setembre de 1992. Així mateix, aquesta mateixa cort va ratificar el 1960, la demarcació fronterera amb Nicaragua, la qual havia estat establerta el 1906 en el laude Alfons XIII per aquest rei d'Espanya.
El 8 d'octubre de 2007 el Tribunal Internacional de Justícia va fixar la frontera marítima entre tots dos països a 15 graus de latitud nord i 83 graus de longitud oest, adjudicant a Hondures la sobirania de les illes Cayo Bobel, Cayo Port Royal, Cayo Savanna i Cayo del Sud i quedant Cayo Edimburg en el costat nicaragüenc. Mentre que els límits amb Guatemala van ser definits pel laude del tribunal Hughes emès a Washington el 1933.
En el mar Carib Hondures compta amb l'arxipèlag de les Illes de la Badia, compost per: Utila, Roatán i Guanaja. També pertanyen a Hondures les Illes del Cigne i els cayos Cochinos entre d'altres. A la zona del Golf de Fonseca, que comparteix amb Nicaragua i El Salvador, Hondures compta amb les illes de Zacate Gran, l'Illa del Tigre, Garrobo, Exposición, Güegüensi i altres illes menors.
Clima miniatura|Platja de Tela