Carcassona (, pronunciat ; ) és una ciutat occitana del Llenguadoc, situada al departament francès de l'Aude, a la regió administrativa d'Occitània. És capital departamental i, per tant, acull la seu de la respectiva prefectura, així com la sotsprefectura del districte de Carcassona. És coneguda per la ciutat fortificada de Carcassona, d'arquitectura medieval i restaurada per Viollet-le-Duc al i Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 1997. Del punt de vista de l'occitanisme, també es considera la vil·la principal del parçan (comarca occitana) del Carcassonès o Carcassès, a la regió del Baix Llenguadoc.
L'any 2014 tenia 45.941 habitants. Com a Narbona i Lesinhan de las Corbièras existeix una comunitat de llengua catalana a Carcassona, al barri de baix, cap a la plaça Carnot.
Geografia miniatura|esquerra|La Cité i el pont antic des de l'altra banda de l'Aude |285x285px L'any 1990 tenia 44.911 habitants. Està situada a 90 quilòmetres de Tolosa, a l'àrea compresa entre els Pirineus i el Massís Central, i està banyada pel riu Aude i el Canal del Migdia.
Està dividida pel riu Aude en dues parts molt diferenciades: la ciutat baixa o Bastida Sant Loís, i la ciutat alta o la Ciutat, conjunt monumental situat dalt d'un turó al peu de l'Aude i voltat de muralles de l'època medieval.
La temperatura és molt suau, durant l'hivern es manté entre els 10 °C i 15 °C, mentre que a l'estiu pot arribar als 30 °C.* Situació Localització miniatura|El Riu Aude, el pont Vieux i la ciutadella medieval. Carcassona està situada al sud de França, 80 quilòmetres a l'est de Tolosa. El seu emplaçament estratègic entre la mar Mediterrània i l'oceà Atlàntic és conegut des del Neolític. La ciutat té la muntanya Negra al nord, les Corberes a l'est, la plana de Lauraguès a l'oest i la vall del Aude al sud. Aquesta regió natural de França es coneix com a Carcassès.
La superfície de la comuna és de 65 km², el que la fa una comuna gran comparada amb nombroses petites comunes de l'Aude. Les comunes limítrofes són Puègnautièr, Vilamostausson, Villalier, berriac, Viladubèrt, Trèbes, Montirat, Palaja, Casilhac, La Valeta, Rollens, Caus e Sausens i Pezens.
Clima La estació meteorològica de Carcassona-Salvaza mesura diàriament diversos paràmetres meteorològics des del 1948. Però s'han realitzat mesures regularment des del 1849 per iniciativa de Don de Cépian, un enginyer del departament, que va col·locar un pluviòmetre a Carcassona. Théodore Rousseau es va fer càrrec al 1873, i més tard al 1897, dels ponts i paviments i de l'escola de Carcassona fins al 1914. Aquestes donacions permeten conèixer les condicions meteorològiques des de la fi .
Segons la classificació de Köppen, el clima és del tipus cfa o pampeà. Això constitueix una excepció a la França metropolitana, on el clima és majoritàriament de tipus cfb o csa , excepte en les regions amb major altitud. La lletra c indica que es tracta d'un clima temperat: la temperatura mitjana és superior a -3 °C durant l'estació freda. La lletra f indica que es tracta d'un clima humit: les pluges estan distribuïdes al llarg de tot l'any. De fet, tot i un mes de juliol relativament sec, la diferència entre les precipitacions del mes més sec i del més plujós no és suficient per parlar realment d'estació seca. La lletra a indica que hi ha un estiu calorós: el mes de juliol té una temperatura mitjana superior a 22 °C.
El clima de Carcassona es caracteritza per estius relativament calorosos, amb un mes de juliol sec i calorós, amb situació de sequera; Tardors i hiverns suaus amb gelades relativament poc freqüents. Les pluges estan repartides més o menys equitativament entre el mes d'octubre i el mes de maig.
La neu és poc habitual, cau de mitjana set dies a l'any entre desembre i març, i es fon molt ràpidament. La quantitat de sol és força elevada, de mitjana de 2.190 hores a l'any en el període 1961-1990.
Ciutat Quantitat de sol Precipitacions Neu Tempesta boira París 1 797 h/any 642 mm/any 15 dies/any 19 dies/any 13 dies/any</tr> Niça 2 694 h/any 767 mm/any 1 dies/any 31 dies/any 1 dies/any</tr> Estrasburg 1 637 h/any 610 mm/any 30 dies/any 29 dies/any 65 dies/any</tr> Carcasona 2 190 h/any 695 mm/any 7 dies/any 19 dies/any 14 dies/any</tr> Mitjana nacional 1 973 h/any 770 mm/any 14 dies/any 22 dies/any 40 dies/any</tr>
Les precipitacions són més intenses al mes d'octubre per a la tardor, i al mes d'abril per a la primavera. Les pluges d'estiu són en forma de tempestes de vegades violentes que es transformen en pedregades fatals per a les vinyes.
El vent està molt present a Carcassona, amb una mitjana de més de 117 dies a l'any amb vents de més de 55 km/h i en augment. Són vents de l'est, vents marins o vents de l'oest, anomenats Cerç.
Carcassona va patir diverses inundacions del Aude al 1872 i 1875. Les inundacions de l'any 1891 estan entre les més importants amb una crescuda de vuit metres d'aigua que van envair tot el centre de la ciutat. L'agost del 1912, Carcassona va ser colpejada per un tornado ocasionant nombrosos danys: plataners tallats, sostres destruïts, etc.
Transport miniatura|Estació de Carcassona. miniatura|Transport públic a Agglobus a Carcassona. Carcassona està situada a l'eix major de comunicació entre Tolosa i la costa mediterrània. El Canal del Migdia, que data del , va ser en un altre temps un eix fluvial molt utilitzat. En l'actualitat, la Carretera de Deux Mers i més concretament la secció est de l'A61, que passa al sud de la ciutat, permet accedir directament des Tolosa o Montpeller. Hi ha dues sortides (23 i 24) cap a la comuna. A la xarxa secundària, la carretera secundària 6113 (l'antiga carretera nacional 113) travessa Carcassona i permet arribar a Tolosa per l'oest i a Narbona per l'est. Al sud, la carretera secundària 118 permet arribar a Limós i Quillan. Al nord, aquesta mateixa carretera secundària continua a través de la muntanya Negra i arriba fins Masamet.
També es pot accedir per tren a Carcassona usant la connexió Tolosa - Seta, passant per Narbona. La ciutat també està connectada a Quillan a través d'una secció restaurada de l'antiga línia Carcassona - Ribesaltes.
La construcció de la estació de Carcassona marca l'inici del turisme a la ciutadella de Carcassona. L'hotel Terminus, inaugurat el 1914 per l'arquitecte Belin, és un edifici remarcable del barri de l'estació que ha aprofitat aquesta afluència turística per desenvolupar-se.
L'aeroport de Carcassonne Salvaza, rebatejat com «aeroport de Carcassonne en Pays Cathare - Sud de France» (en català: «aeroport de Carcassona a País Càtar - Sud de França») al 2010, està situat a l'oest de la ciutat a la zona de Salvaza. Permet volar a Anglaterra (Londres, Liverpool, Bournemouth i Nottingham), a Irlanda (Dublín, Cork), a Escòcia (Glasgow), a Bèlgica (Charleroi), a Dinamarca (Billund) i a Portugal (Porto) amb la companyia aèria Ryanair. El 2002, diversos treballs han permès allargar la pista principal per a rebre avions més grossos. L'aeroport va rebre 426.798 passatgers el 2006, 466.305 el 2007, 444.702 el 2008 i 452.158 el 2009. El 2010, es van dur a terme alguns treballs per augmentar la capacitat de l'aeroport, amb la creació d'una nova àrea d'estacionament que permetia albergar simultàniament 4 aeronaus, la construcció d'un nou parc de bombers, la renovació del material de funcionament, la creació d'un nou hangar, l'adaptació de les terminals per garantir la ruta dels passatgers i majors sales d'embarcament.
Al centre de la ciutat, el cotxe és el mitjà de transport més utilitzat entre els ciutadans. La circulació en hores punta es torna bastant difícil, sobretot a l'estiu amb l'afluència de turistes. La carretera secundària 6113 (abans carretera nacional 113), que es dirigeix directament a la ciutat, sol estar molt saturada. Es va construir un primer tram al 1980 amb la circumval·lació oest que permetia agafar la sortida de l'autopista 23 i la carretera secundària 6113. La circumval·lació nord-est està oberta des del 18 de desembre de 2008 i permet desviar el trànsit de la carretera secundària 6113 gràcies a l'elusió pel nord. Aquests treballs van necessitar la construcció d'un viaducte sobre el Aude i de tres ponts. Al centre de la ciutat, tres pàrquings subterranis (pàrquing d'André-Chénier, de 340 places; El pàrquing dels Jacobins, de 211 places i més tard, el 25 de febrer de 2008, El pàrquing Gambetta, de 403 places) permeten albergar fins 954 vehicles. La planificació de l'esplanada de la plaça Gambetta està actualment acabada.
Pel que fa al transport públic, onze línies d'autobús travessen la ciutat de Carcassona i connecten el conjunt de la ciutat amb l'aeroport de Carcassona. La societat Agglo'Bus gestiona tota la flota d'autobusos de la conurbació de Carcassona. Durant el període estival, la bastida de Sant-Louis ofereix petits transports elèctrics gratuïts anomenats «les Toucs».
Ciutat fortificada miniatura|esquerra|Part de darrere de la ciutat fortificada de Carcassona|259x259px La Ciutat fortificada de Carcassona va arribar a uns extrems tals d'estat ruïnós que el Govern francès va considerar seriosament de demolir les muralles. A tal efecte, es va fer un decret oficial el 1849, però se'n va derivar un gran rebombori: l'historiador Jean-Pierre Cros-Mayrevieille i l'escriptor Prosper Mérimée van liderar una campanya per preservar la fortalesa com a monument històric. Durant aquell mateix any es va encarregar a l'arquitecte Eugène Viollet-le-Duc el projecte de renovació de la ciutat alta.
La fortificació consisteix en una doble anella de muralles i 53 torres. Va ésser afegida a la llista del Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO el 1997.
L'urbanisme de Carcassona ha servit d'inspiració per al joc de tauler alemany anomenat Carcassonne.
Demografia + Any Any 1793 10.400 1800 15.219 1806 14.985 1821 15.752 1831 20.997 1836 22.623 1841 21.333 1846 21.607 1851 20.005 1856 19.915 1861 20.644 1866 22.173 1872 24.407 1876 25.971 1881 27.512 1886 29.330 1891 28.235 1896 29.298 1901 30.720 1906 30.976 1911 30.689 1921 29.314 1926 33.974 1931 34.921 1936 33.441 1946 38.139 1954 37.035 1962 40.897 1968 43.616 1975 42.154 1982 41.153 1990 43.470 1999 43.950 2008 47.634
La població de Carcassona era de 47.854 habitants (el 2009), amb 735 hab/km² és la ciutat amb major densitat de població del departament de l'Aude. No obstant això aquesta densitat és molt menor que ciutats com Toló, Montpeller o Perpinyà. També és l'àrea urbana més poblada del departament amb 90.947 habitants que cobreixen 61 comunes.
Les tendències demogràfiques de la ciutat són regulars i en augment des del , passant de 15.219 habitants el 1800 a 47.854 el 2009. El 1968 la població total era de 43.616 habitants i es va reduir a 41.153 el 1982. Aquesta disminució de la població s'explica per la migració neta negativa a les ciutats de Toló o Montpeller en les quals l'economia i l'ocupació eren més atractius. No obstant això des de 1982 la població augmenta de nou, ja que ha crescut des dels 41.153 habitants l'any 1982 fins als 47.854 el 2009.
Història Els primers indicis d'assentaments humans a la regió de Carcassona daten de vora el 3500 aC. Cap a l'any 800 aC, el lloc aturonat de Carsac va esdevenir un important centre d'intercanvi comercial.
Carcassona va passar a ser estratègicament important quan els romans van fortificar el cim del turó pels volts de l'any 100 aC. Carcaso i formà part de la província de la Gàl·lia i després la Gàl·lia Narbonesa. Plini l'esmenta com Carcasum Volcarum Tectosagum i Ptolemeu diu que era una ciutat dels volques tectòsags. Era a la vora del riu Atax (l'actual Aude). Va proveir a Cèsar molts soldats durant la campanya del 56 aC. Va esdevenir colònia amb el nom de Iulia Carsaco, més endavant anomenada simplement Carcasum i Carcasso. La major part de les muralles septentrionals daten d'aquesta època. Als itineraris és anomenada Castellum Carcaso.