Estagell (, en francès Estagel) és una vila i comuna de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord. És la darrera localitat de llengua catalana del nord-oest dels Països Catalans, just al límit amb la comarca occitana de la Fenolleda.
Etimologia Joan Coromines, en el seu Onomasticon Cataloniae fa un repàs de les diverses propostes existents sobre l'origen dEstagell. Rebutja per raons fonètics els orígens en starẹ stragium, que hauria donat Estatgell, en stadium > stadiolum, que hauria evolucionat a Estajoll, i en noms propis llatins o germànics, per raons similars. Sobretot perquè cap de les formes documentades en els textos medievals avala els orígens esmentats fins ara. Coromines finalmentCoromines 1995. postula per un origen en el llatí arcaic stagĭllum, derivat de stagnum (estany).
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna d'Estagell en el Rosselló Localització i característiques generals del terme Estagell és una comuna de 208.300 hectàrees d'extensió situadaEl terme d'Estagell en els ortofotomapes de l'IGNEstagell a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN al centre de la sub-comarca de les Corberes, a la vall de l'Aglí, en contacte amb la Fenolleda.
Sense que assoleixi grans elevacions, el terme comunal d'Estagell és molt trencat, com totes les Corberes. Tallen el terme l'Aglí, el Verdoble i la Ribera de Maurí, els quals, a causa de l'orografia, obren unes valls sinuoses i molt tallades en el terreny que travessen. La part més planera del terme és el Pla d'Estagell, on està situada la vila.
Al nord del terme hi ha un massís calcari, format pel Mont d'Estagell i la Serra de la Gironella, que enllaça amb la Serra de Talteüll cap al nord-est, que ocupa tot el sector nord del terme, a l'esquerra de l'Aglí; l'altre sector a l'esquerra d'aquest riu és la partida de Rubials, a l'extrem del vessant est de la Toresa, muntanya del terme de la Tor de França, a 211,9 m alt en el punt més elevat. Els límits de la comuna d'Estagell, amb la Tor de França al sector de ponent i amb Maurí al nord, són del tot arbitraris, sense seguir cap accident geogràfic natural entre l'Aglí, d'on arrenca a 76,9 m alt, i la Ribera de Maurí. A partir d'aquest segon riu, el termenal abraça tot el massís del Mont d'Estagell, que assoleix els 180,2 m alt. De la Ribera de Maurí cap al nord-est, termenal amb Talteüll, segueixen el traçat de la carretera D611, als peus del Mont d'Estagell, fins al Còrrec de la Corbarola, que segueix cap al sud-est. Aquest còrrec delimita pel costat de llevant el Mont d'Estagell fins que s'aboca en el Verdoble. En aquell punt, el termenal puja cap al sud-est fins al cim del Cementiri dels Moros, de 164 m alt, i segueix la carena on es troba cap a l'est i el nord-est, carena que és el contrafort occidental de la Serra de Gironella, la qual arriba als 211 m alt. Des del seu cim, davalla cap al sud-est i est, seguint una carena secundària, fins a trobar el punt de trobada de les comunes d'Estagell, Talteüll i Cases de Pena, a 196,6 m alt. Des d'aquest lloc, el termenal baixa cap a l'Aglí de forma arbitrària, llevat d'un petit tram que segueix un contrafort secundari, fins al riu, on arriba a 55,9 m alt, que és el punt més baix de la comuna d'Estagell. Aleshores el termenal segueix l'Aglí aigües amunt uns 900 metres, fins als 57,2 metres d'altitud.
El sector meridional del terme, més extens que el septentrional, forma part dels vessants del massís de Força Real, al sud-oest i al sud, i dels serrats que separen Estagell de Calce al sud-est. Partint de l'Aglí en el darrer punt esmentat, puja sobtadament en línia recta cap al sud-oest fins al cim del Serrat d'en Bugader, de 325 m alt, que és el punt més alt del terme d'Estagell, i d'allà fa un seguit d'angles entre trams en línia recta, sense seguir cap accident geogràfic precís, però cercant la zona muntanyosa del Romanissar, per on passa la carretera D18. Tot seguit, cap al sud-oest, va a buscar el Serrat d'en Bigorra, fins al punt de trobada dels termes d'Estagell, Cases de Pena i Montner, a 256,4 m alt, que és l'extrem meridional del terme. Aleshores, el termenal, ara amb Montner, davalla cap al nord-oest seguint aproximadament un contrafort muntanyenc que arriba als 116 m alt en el moment que el termenal arriba a la plana agrícola. Segueix cap al nord-oest, el darrer tram cap a l'est, i arriba al punt on es troben les comunes d'Estagell, Montner i la Tor de França. Tot seguit, gira cap al nord i pel mig de camps i possessions agrícoles s'adreça a l'Aglí, al lloc on ha començat aquesta descripció.
Termes municipals limítrofs:
La vila d'Estagell miniatura|esquerra|Estagell en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) miniatura|Carrer medieval de la cellera d'Estagell miniatura|Campanar cívic i porta de la cellera La vila d'Estagell es generà a partir de la cellera formada a l'entorn de l'església parroquial de Sant Esteve; amb el creixement d'aquesta primera cellera, que es reconeixLa cellera d'Estagell en els ortofotomapes de l'IGN perfectament avui dia (en resta el portal de la cellera, actualment coronat pel campanar cívic, i quasi tot el traçat de la vila closa), encara dins de l'etapa medieval, la vila amplià la seva extensió sobretot cap al sud, fins que fou enclosaLa vila medieval d'Estagell en els ortofotomapes de l'IGN en un recinte murallat, del qual es conserven actualment alguns trams de muralla.
Dins d'un dels primers eixamples del nucli vell d'Estagell, a ponent, hi ha el convent de les Germanes dels Sants Àngels, anteriorment de les Germanes Franciscanes, que compta amb la capella de la Immaculada. A l'extrem de ponent del nucli urbà, a prop de la torre de l'aigua, la zona esportiva municipal i l'escola i el col·legi hi ha la capella de la Mare de Déu de Montserrat.
Els primers barris generats ja dins de la vila antiga són la Branca, els Carrers Petits, la Fornalau, el Fort, la Grava, la Passejada, el Pla, la Plaça, el Rec d'en Carbassa, Sant Roc i Sant Vicenç. Més tard, ja al , Estagell sofrí un creixement considerable, al qual succeí un estancament al llarg del , però els darrers anys d'aquell segle i els primers de l'actual han viscut una nova ampliació del nucli urbà, sobretot per la construcció de noves urbanitzacions en totes direccionsLa vila actual d'Estagell en els ortofotomapes de l'IGN menys la nord, on hi ha el riu. Ara, doncs, el nucli urbà és força més extens que un segle enrere.
El Mas de Jau (antic alou de Cavanac) L'antic alou de Cavanac, les terres del qual s'estenien fins al terme veí de Cases de Pena, és esmentat des del 901 com a villa Cavanaco. Era una possessió del vescomte de Narbona, que passà, encara al , a mans de l'església d'Elna, i aquesta la permutà més tard amb el monestir de Sant Esteve del Monestir, i, encara mñes tard, aquest darrer monestir el transferí al de Santa Maria de Jau, o de Clariana, els drets del qual foren refermats el 1338 pel rei Jaume III de Mallorca.
miniatura|esquerra|El Mas de Jau en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) Dins d'aquest alou hi havia el Mas de Cavanac, actualment conegut com a Mas de Jau. Està situatEl Mas de Jau en els ortofotomapes de l'IGN a l'esquerra de l'Aglí i a ponent del Roc de Jau, a l'est-nord-est de la vila d'Estagell, prop del límit amb els termes veïns de Cases de Pena, on hi ha la Cava de Jau, i de Calce.
Aquest mas fou inicialment una granja del monestir de Santa Maria de Clariana, o de Jau, que es trobava en el terme comunal de Mosset, al Conflent, però el 1390 el Mas de Cavanac passà a mans de Pere Pastor d'Estagell, a qui fou donat en fermança per l'abat de Jau. El 1417 passà a ser domini de Francesc de Verniola, senyor de Calce, i el 1593, a ran de la ruïna del monestir de Santa Maria de Jau, que desaparegué com a tal monestir i passà a ser un simple benefici eclesiàstic, el Mas de Cavanac va passar a mans de Miquel Xaupí, pagès d'Estagell. El 1649 continuava en mans de la mateixa família: el seu net, Josep Xaupí, feia servir títol fictici de senyor i baró de la jurisdicció útil i propietari de la baronia de Jau.
En el Cadastre napoleònic del 1812, apareix com a Mas Canelaux, i hi consta la seva capella de Santa Maria del Mas de Jau.
En l'actualitat és la seu d'una important empresa de vins, la del Château de Jau, que té part de les caves a les Caves de Jau del terme de Cases de Pena.
Sant Vicenç Dalt d'un turó a llevant de la vilaSant Vicenç d'Estagell en els ortofotomapes de l'IGN es dreça l'església de Sant Vicenç, considerada ermita del ençà. Conserva algunes restes del primitiu edifici romànic, però la major part és d'època moderna.
La Mare de Déu de Montserrat A ponentLa capella de la Mare de Déu de Montserrat en els ortofotomapes de l'IGN de la vila, vora de l'extrem nord-oest del camp de futbol i de la torre de l'aigua del poble hi ha la capella de la Mare de Déu de Montserrat.
És una capella petita, de planta rectangular, orientada de sud a nord, amb una sola nau i absis exempt: l'altar és a l'extrem nord de la nau única. Al costat de ponent, prop de la capçalera, presenta una sagristia petita i baixa de sostre. És una obra de finals del o principis del XIX.
La Cova del Molí de Vent SituadaLa Cova del Molí de Vent en els ortofotomapes de l'IGN a prop de l'Estació d'Estagell hi ha la Cova del Molí de Vent, que conté un jaciment important del Paleolític superior, amb un ossari del Calcolític. La cova actualment està tapiada i no es pot visitar.
Els masos del terme Entre les construccions aïllades d'Estagell es troben l'Antic Forn de Calç, el Casot d'en Pinell, el Cortal del Vernedàs, el Cortal Devilla, el Mas Batlle (en ruïnes), el Mas Bartes, el Mas Camps, de Maurí, amb terres a Estagell, el Nas o Castell de Jau, abans Mas de Cavanac, el Mas d'en Duran (en ruïnes), el Mas d'en Simó, la Mesoneta de la Ruta de Talteüll i la Trémie. Algunes corresponen a noms antics, actualment en desús: l'Antic Forn de Calç d'en Camps, l'Antic Forn de Calç d'en Gonzalvo, l'Antic Forn de Calç d'en Vigó, la Barraca de l'Averós, la Barraca d'en Coll Gros, la Barraca d'en Dalmau, la Barraca de l'Eimeric, la Barraca d'en Guiu, la Barraca d'en Jambert, la Barraca d'en Jep, la Barraca d'en Llemosí, la Barraca d'en Mollet, la Barraca d'en Montboló, la Barraca d'en Vila i la Barraca d'en Xamà. El Pont Vell, la Teuleria del Jordi, la Teuleria d'en Berga i la Teuleria d'en Gonzalvo són ja desapareguts. Diverses edificacions religioses estan repartides pel terme d'Estagell: la Capella de Montserrat, la de Santa Maria, abans de Santa Maria de Cavanac, la de Sant Roc i la de Sant Vicenç. El Cementiri Nou i la Copé, la Cava Cooperativa, són també aïllats, respecte del poble.
Hidrologia La part plana del terme, a prop de la llera de l'Aglí, té alguns canals d'irrigació, com l'Agulla (dues de diferents), el Rec de Jau, el Rec del Molí, el Rec del Pla, el Rec d'en Carbassa, amb el Túnel d'alimentació del Rec de Jau. A l'Aglí es troba el Gorg d'en Moïses a ponent del terme i el de la Pastera, a llevant.