L'Énova és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta. Fins al febrer del 2021 el nom del municipi havia estat escrit amb accent obert, l'Ènova. El municipi forma una conurbació amb la veïna població de Manuel.
Limita amb Manuel,Tossalnou, la Pobla Llarga i Rafelguaraf (a la mateixa comarca); i amb Barxeta i Xàtiva (a la comarca de la Costera).
Geografia miniatura|Punt geodèsic i Creu de Missió L'Énova està situada a 39º 02' 39'' latitud nord i 0° 28' 50'' longitud oest. La seva altitud és de 49 m sobre el nivell del mar i es troba a 55 km de la ciutat de València. El poble està situat als peus d'una muntanya poc elevada “La lloma del Baladre” i davant d'una vall plantada principalment de tarongers. El terme municipal és a la dreta del riu Albaida i té una extensió de 7,7 km². Forma part de la subcomarca del Baix Albaida.Català i Cebrià, Joan;Sanchis i Martínez, Vicent. La Subcomarca de Castelló i les Énoves (en valencià). València: Diputació de València, 01-2011, p.258 i ss.
La superfície del terme és plana, a excepció de la zona sud on s'alcen les suaus ondulacions a la Lloma del Baladre, Cabezo i Monte Valiente. Hi ha un vèrtex geodèsic de tercer ordre al Castellet (121 m). Drenen el terme els barrancs del Poble, Llarg i Collado. Les terres del terme es reguen amb la séquia Comuna de l'Ènova, que pren aigües del riu Albaida, en terme el de Xàtiva, i l'antiguitat de les quals es remunta al segle XIV. Té un clima temperat i a la primavera la temperatura és suau, caracteritzada per l'aroma de tarongina dels tarongers. La superfície cultivada en regadiu és de 406 hectàrees.
Accessos
Des de València, s'accedeix a aquesta localitat a través de l'A-7 prenent després la CV-564 i tot seguit la CV-562. També compta amb estació de ferrocarril de la línia C-2 de Rodalies València.
Localitats limítrofes
El terme municipal d'Énova limita amb les localitats següents: Barxeta, Xàtiva, Manuel, Pobla Llarga, i Rafelguaraf, totes elles de la província de València.
Història Els orígens es remunten a l'època romana, com es demostra per les troballes arqueològiques a la zona. Del seu passat històric destaquen restes d'una antiga pedrera romana, dues làpides escrites en llatí que es conservaven a la façana de l'església i que van aparèixer a prop del cementiri, i on hi ha una vil·la romana que data del segle I a. C. a l segle vAlbiach Descals, Rosa (2006). La villa de Cornelius (L'enova, Valencia). L'enova: Adif. descobertes pels treballs de la línia fèrria d'alta velocitat. Aquesta vil·la pertanyent a la gens cornèlia seria el centre de l'explotació econòmica del lli i de l'ús de les pedreres que hi ha a la regió. El fundador de la vil·la estaria relacionat per vincles familiars amb el governador de la llavors denominada Saetabis.Soler, Abel (2019). «La vil·la de Cornelius i les alqueries àrabs». L'enova. Geografia. Historia. Patrimoni (en valenciano). L'ajuntament de L'Enova. p. 89-92. van fer una làpida després de la seva mort.Soler, Abel (2019). «La vil·la de Cornelius i les alqueries àrabs». L'enova. Geografia. Historia. Patrimoni (en valenciano). 2019: L'ajuntament de L'Enova. p. 92. Una altra de les herències de la vil·la romana són la calçada romana que connectava les diferents pedreres de la zona.Soler, Abel (2019). «La vil·la romana de Cornelius i les alqueries àrabs». L'enova. Geografia. Historia. Patrimoni (en valenciano). L'Ajuntament de L'Enova. p. 101.
Després de l'abandó de la vil·la romana i amb la conquesta musulmana a principis del segle VIII, tota la zona de l'Enova va tenir un moment de creixement gràcies a l'establiment d'una sèrie de séquies, fet que marcà l'activitat econòmica de la regió fins a l'actualitat , després de l'arribada de Jaume I el Conqueridor en 1240-42 en el seu avanç cap al sud, la zona va ser conquerida i colonitzada per nombroses famílies de les quals tenim alguns rastres documentals al Llibre de Repartiments,Ferrando, Andoni (1979). Vicent Garcia, ed. Llibre del Repartiment de Valencia (en valenciano). Valencia. un document que mostra que la idea del rei aragonès tenia ja planejat fer una població nova que serviria de base a l'actual municipi anomenat llavors Enova dels cristiansSoler, Abel. «La vil·la de Cornelius i les alqueries àrabs». L'enova. Geografia. Historia. Patrimoni (en valenciano). L'Enova: L'ajuntament de L'Enova. p. 121. encara que gran part d'aquests primers habitants abandonarien poc després el territori d'Enova a causa de la manca d'arrelament i estabilitat política sent substituïts per noves tandes de colons catalanoaragonesos que tenien una major tradició agrària, respecte a aquesta conquesta la llegenda diu que va ser el mateix rei qui va portar a l'església la Verge de Gràcia,Soler, Abel (2019). «Jaume I i l'Énova medieval 'dels cristians'». L'enova. Geografia, Historia, patrimoni (en valenciano). Ajuntament de l'Enova. p. 122. a la qual es dediquen les festes majors que es realitzen al setembre. Des d'un principi la localitat d'Enova va estar unida a la propera ciutat de Xativa, ja que des del 1250, molt poc temps després de la conquesta, Enova igual que altres poblacions de l'entorn seria inclosa dins del territori que abastava el reialenc de Xativa.Soler, Abel (2019). «Jaume I i L'Énova medieval 'dels cristians'». L'enova. Geografia. Historia. Patrimoni (en valenciano). L'Enova: L'ajuntament de L'Enova. p. 126. El que restava del segle XIII i part del XIV serien temps de bonança, entre altres motius per la revitalització de les pedreres de la zona per la construcció d'esglésies gòtiques de llarg a llarg de la comarca de la Ribera Alta., també es pot veure això en la construcció de noves séquies o nous molins.Soler, Abel. «Jaume I i L'Énova medieval 'dels cristians'». L'enova. Geografia. Historia. Patrimoni (en valenciano). L'Enova: L'Ajuntament de L'Enova. p. 130-136. Encara que això s'acabaria cap a la meitat del , quan van coincidir en pocs anys un canvi climàtic que va suposar un lleuger refredament, a més de l'impacte de la Guerra de la Unió dins la qual va haver-hi una gran batalla que es va desenvolupar al municipi veí de la Pobla Llarga, i la primera gran pesta, la coneguda com a Peste negra. Aquest conflicte va suposar també una pèrdua de drets per als veïns de l'Énova per haver donat suport al bàndol perdedor.Soler, Abel. «Jaume I i L'Énova medieval 'dels cristians'». L'enova. Geografia. Historia. Patrimoni (en valenciano). L'Enova: L'Ajuntament de L'Enova. p. 136-137. Amb l'arribada del segle d'or valencià i coincidint amb les campanyes d'Alfons el Magnànim a Itàlia alguns cavallers com Pere Ferrer van prosperar socialment i econòmicament això va fer que quan van tornar a les seves propietats, com la pròpia Sanç van voler rehabilitar i situar-les al seu nou estatus, això va fer que l'Énova visqués també el seu propi moment d'esplendor arquitectònica, gràcies a la construcció d'un palau, el conegut com a palau dels Ferrer, així com un arc renaixentistaSoler, Abel. «Jaume I i L'Énova medieval 'dels cristians'». L'enova. Geografia. Historia. Patrimoni (en valenciano). L'Enova: L'Ajuntament de L'Enova. p. 137. encara que també va ser un període de depressió per al poble sobretot a causa de l'emigració i les epidèmies com la de pesta bubònica que va esdevenir en 1475.Soler, Abel (2019). «Jaume I i l'Énova medieval 'dels cristians'». L'Enova. Geografia. Historia. Patrimoni (en valenciano). L'Enova: Ajuntament de L'Enova. p. 148.
L'Edat Moderna va ser un període convuls per al regne de València, ja que no només es va viure les germanies sinó també la guerra de Successió que va portar a la pèrdua dels furs que havia establert Jaume I. Per la seua proximitat amb Xàtiva una ciutat que va ser protagonista en ambdós processos històrics, la població de l'Énova no va estar aïllada d'aquests esdeveniments sinó que va participar dels dos conflictes, no només manant voluntaris i acollint després de la destrucció de Xativa a nombrosos refugiatsSoler, Abel (2019). «De la Germania a la Guerra de successió». L'enova. Geografia. Historia. Patrimoni. (en valenciano). L'enova: Ajuntament de L'Enova. p. 186. sinó també sent saquejada en ambdós conflictes, a les germanies per musulmans de la veïna Sanç encara que aquests sobretot es van centrar en la destrucció i saqueig d'imatges de l'esglésiaSoler, Abel (2019). «De la Germania a la Guerra de successió». L'Enova. Geografia. Historia. Patrimoni (en valenciano). L'Enova: Ajuntament de l'Enova. p. 155-156. encara que una vegada va arribar la notícia a la Germania de Xativa hi va haver una forta resposta amb batejos forçosos, saquejos i humiliacions contra la població musulmana de l'entorn del pla de l'Énova sent la principal perjudicada la localitat de Sanç la població del qual era majoritàriament morisca, també per part de tropes franceses durant el conflicte successori, encara que seria l'església del poble la més afectada per aquest atac la resta de la localitat no es lliuraria de l'atac i el saqueig.Soler, Abel (2019). «De la Germania a la Guerra de successió». L'enova. Geografia. Historia. Patrimoni (en valenciano). L'enova: Ajuntament de l'Enova. p. 182. Però no només això seria el que marqués el desenvolupament històric de la localitat de l'Énova, hi ha un altre fet que va ser summament influent, l'expulsió dels moriscs a principis del segle XVII per ordre del rei Felip III ja que una gran part de la plana de l'Énova estava habitada per moriscs, això va suposar un cop important per a la regió a tots els nivells, començant pel descens demogràfic, i la crisi agrícola per la manca de mà d'obra. En el cas de l'Énova la pèrdua poblacional no va ser tant pels moriscs expulsats sinó per l'emigració dels veïns més pobres davant ofertes de terres i cases expropiades i/o abandonats, cosa que els prometia una millor condició de vida que la que tenien a el seu poble natal.Soler, Abel (2019). «De la Germania a la Guerra de successió». L'enova. Geografia. Historia. Patrimoni (en valenciano). L'ajuntament de L'Enova. p. 169. El municipi no només es veuria afectat per aquests conflictes sinó també per crisis sanitàries com la de la gran epidèmia de pesta bubònica que es va desenvolupar entre 1647 i 1648, no seria l'única ja que el 1756 hi hauria una plaga gairebé bíblica de llagostes i un terratrèmol el 1748. Seria a finals del segle XVIII quan el famós botànic Cavanilles va visitar el poble, denunciant a la seva obra les males condicions higièniques i la misèria econòmica dels habitants a causa dels cultius d'arròs i l'aigua estancada que es necessita per a aquest producte.Soler, Abel (2019). «Esplendor de l'arrossar i Revolució liberal». L'enova. Geografia. Historia. Patrimoni (en valenciano). L'Enova: L'ajuntament de L'Enova. p. 272-273. miniatura|Bitllet emès pel consell municipal d'Enova durant la contesa civil 1936-1939