Guitar Hero World Tour (també conegut com Guitar Hero IV o GHWT) és un videojoc musical que pertany a la saga Guitar Hero, del qual és la quarta edició, i està desenvolupat per Neversoft, publicat per Activision i distribuït per RedOctane. El seu llançament es va produir el 26 d'octubre de 2008 als Estats Units i a la resta del món durant el següent novembre. El videojoc està disponible per les consoles Xbox 360, PlayStation 2, PlayStation 3 i Wii, les versions per PC i Mac estan classificades per l'organisme ESRB però encara no han estat confirmades oficialment per Activision.
El videojoc es continua caracteritzant per utilitzar un controlador en forma de guitarra perquè el jugador pugui simular que està tocant música rock, però aquesta edició presenta dues grans novetats. La principal recau en l'addició de controladors en forma de bateria i de micròfon per tal de representar un grup de rock complet. La jugabilitat és similar a la presentada pel videojoc Rock Band però s'inclou un mode estudi com a segona novetat que permet als jugadors crear noves cançons incloent bateria, guitarra principal, guitarra rítmica i baix, això no obstant, no es poden gravar veus per limitacions d'espai i problemes de copyright. Els jugadors poden pujar i compartir les seves cançons gràcies al servei conegut amb el nom de GHTunes.
L'empresa Hands-On Mobile, que anteriorment havia desenvolupat el Guitar Hero III Mobile, s'ha assegurat els drets mundials per desenvolupar una versió del joc per telèfons mòbils, de la qual està prevista el seu llançament per finals de 2008.
Desenvolupament Els analistes d'Activision van dissenyar la nova versió de Guitar Hero a partir de la idea original d'Harmonix que va portar a terme amb el videojoc Rock Band. Paradoxalment, Harmonix era l'empresa que havia originat de la saga Guitar Hero, però després de perdre'n els drets, es va dedicar a evolucionar l'esperit del videojoc ampliant el nombre d'instruments per simular una banda de rock estàndard. Activision dominava el mercat en aquest segment de videojocs, però davant la ferma amenaça del nou rival, va creure convenient treballar a partir d'aquesta idea i ampliar el videojoc amb noves possibilitats com és el cas del mode estudi. Amb l'ampliació del joc a més instruments, Activision va pensar a canviar el títol del joc, però malgrat que ja havia registrat anteriorment noms com Guitar Villain, Drum Villain, Keyboard Hero, Drum Hero i Band Hero, l'empresa va decidir apostar per la continuïtat del títol del joc aprofitant la seva popularitat arreu del món. Amb el títol inicial de Guitar Hero IV, el videojoc es va anunciar oficialment després de la fusió d'Activision i Vivendi Games al desembre de 2007. En aquest anunci ja es va revelar la inclusió dels nous instruments tal com alguns mitjans ja havien previst anteriorment. El títol final del joc, Guitar Hero World Tour, es va anunciar oficialment el maig de 2008.
Neversoft, empresa subsidiària d'Activision dedicada al desenvolupament del Guitar Hero, va començar a treballar en el joc just després de la publicació del Guitar Hero III: Legends of Rock. El primer pas de la nova versió va ser el desenvolupament del controlador que simula la bateria. El perifèric es va dissenyar de forma molt realista amb la col·laboració dels famosos bateries Chad Smith (Red Hot Chili Peppers), Stewart Copeland (The Police) i Travis Barker (Blink-182). Algunes capacitats de la guitarra estaven planejades pel Guitar Hero III però es van desestimar abans del seu llançament per la seva dificultat. Tanmateix, els desenvolupadors van incloure aquestes opcions en la nova versió de la guitarra des del principi per les cançons que contenen baix. Per implementar les cançons en els diferents instruments, la primera etapa va consistir a crear un mapa de "tempos" de la cançó que permetia delimitar els compassos de la música. Un cop completat el mapa, es van distribuir als diferents equips de desenvolupament per cada instrument i així es va completar la cançó en nivell expert de dificultat. A partir d'aquí, es va reduir el nombre de notes i es van reajustar les que quedaven per crear la resta de nivells menors de dificultat. Un cop implementades totes les cançons de la banda sonora del joc, es va realitzar l'avaluació del nivell dificultat de cada cançó per determinar el lloc que havien d'ocupar en la llista de cançons per assegurar la correcta progressió de dificultat. El model de dificultat està basat en el Guitar Hero: Aerosmith, que alhora està reajustat respecte al model del Guitar Hero III després de rebre algunes crítiques de diversos jugadors perquè trobaven que el joc tenia alguns salts de dificultat massa elevats que trencaven la progressió.
Pel que fa a la banda sonora del joc, Neversoft va començar per incloure les cançons que no havia pogut implementar en la tercera versió per diferents causes, i després va expandir la llista fins a posseir una banda sonora amb un nombre de cançons candidates superior a 500. A partir d'aquí, es van determinar diversos criteris d'elecció per començar a descartar les menys indicades. A diferència de les versions anteriors, calia escollir cançons centrades als diferents instruments amb l'efecte col·lateral que mentre algunes cançons eren molt difícils per un instrument, pels altres podien ser molt fàcils. Per aquest motiu, es van seleccionar cançons per jugar en mode individual amb només un instrument, i cançons per jugar en mode multijugador on el nivell fos semblant per tots els instruments.
L'addició d'un mode estudi al videojoc, una altra novetat d'aquesta versió, es va decidir després de comprovar que s'havia originat un entorn de furoneig de les dues primeres versions de la saga on els jugadors podien crear noves cançons i compartir-les entre ells.
Packs i promoció El Guitar Hero World Tour està disponible pels usuaris en diversos tipus de packs, a part de la versió simple o stand-alone que només inclou el joc. Hi ha un pack intermedi que inclou una guitarra sense fils per cada plataforma, i finalment el complet o full band que està format pel joc juntament amb els controladors de guitarra, bateria i micròfon. Amb l'adquisició del pack complet a les botigues RedOctane, s'inclou de regal una samarreta, un keychain i un carregador de bateries. En una promoció al Regne Unit, amb l'adquisició d'aquest pack es regalava un segon controlador de guitarra pel baix, que es tractava d'una reproducció d'una guitarra Les Paul.
Per a la promoció del videojoc, Activision va crear una sèrie d'anuncis publicitaris per a la televisió basats en la famosa escena de la pel·lícula Risky Business on Tom Cruise balla la cançó "Old Time Rock and Roll" de Bob Seger. Els diferents anuncis, dirigits per Brett Ratner, estaven interpretats per diverses celebritats estatunidenques fent playback de la lletra de la cançó mentre utilitzaven els controladors dels instruments. En la primera versió hi apareixien els esportistes Kobe Bryant, Tony Hawk, Alex Rodriguez i Michael Phelps tocant tots els instruments del joc.GHWT Risky Business - Athletes Commercial. YouTube. [Consulta: 14/12/2008] La supermodel Heidi Klum va rodar dues versions on utilitzava només el controlador de guitarra. La diferència entre les dues versions és que una es treu la camisa mentre balla i acaba en roba interior. El fet de filmar les dues versions es devia al fet que la versió original era susceptible de ser censurada pels canals de televisió estatunidencs tal com va passar en realitat.GHWT Risky Business - Heidi Klum. YouTube. [Consulta: 14/12/2008]GHWT Risky Business - Heidi Klum (Director's Cut). YouTube. [Consulta: 14/12/2008]
A Youtube va aparèixer un vídeo titulat "Bike Hero" on un noi que conduïa una bicicleta per una ruta marcada amb símbols similars a l'aparença del joc i en el manillar portava uns leds amb els mateixos colors que els trasts de la guitarra que s'il·luminaven amb la nota corresponent de la cançó "Prisoner of Society" de The Living End. Posteriorment es va declarar que era una campanya de màrketing viral de les empreses Draga 5 i Activision per promocionar el videojoc.
Jugabilitat
El Guitar Hero World Tour segueix la mateixa jugabilitat que les versions prèvies de la saga, on els jugadors poden simular que formen part d'un grup de música rock. La principal novetat d'aquesta versió és l'expansió a la resta d'instruments del grup. Mentre les anteriors estaven centrades exclusivament en la guitarra, tal com indica el títol del joc, en aquesta versió, la guitarra està acompanyada per una bateria i un micròfon, i juntament amb una altra guitarra que pot actuar de baix, quatre jugadors poden simular una banda de rock completa.
Independentment de l'instrument, es tracta de tocar les cançons que formen la banda sonora del joc de forma correcta per aconseguir el màxim nombre punts. Cada instrument té una sèrie de notes que apareixen per pantalla que cal tocar en el moment oportú. En cas de cometre massa errors, la cançó acaba prematurament perquè el públic virtual que hi ha present en l'actuació esbronca el grup. Tots els instruments comparteixen el marcador de punts, el Rock Meter (que indica la qualitat de l'actuació), el multiplicador de punts i el Star Power (per sumar punts extres). Les notes que ha de tocar cada instrument són independents i apareixen separats a la pantalla perquè no hi hagi confusions. Si un dels jugadors toca malament el seu instrument, no serà eliminat de l'actuació sempre que els altres jugadors toquin els respectius instruments de forma suficientment correcta. Un cop finalitzada la cançó, a part dels punts aconseguits es valora l'actuació entre tres i cinc estrelles segons la seva qualitat. Aquesta valoració és important perquè es tradueix en diners que es podran utilitzar en la botiga virtual del joc per comprar material extra del joc.
miniatura|Festival de videojocs a París el 2008. La interfície de la guitarra segueix sent relativament igual que en les versions anteriors. Els jugadors que actuen de guitarra o de baix han de prémer els botons de trast que s'indiquen en la pantalla mentre alhora es prem la barra de "rascar" per indicar el moment en què es toca cada nota. Com que les partitures de les cançons dedicades al baix solen ser més senzilles que les de guitarra, les millores de l'instrument permeten augmentar la seva dificultat. En aquest sentit, es poden tocar altres notes mentre s'aguanta una nota sostinguda que ja estan marcades i on no cal prémer la barra de "rascar" mentre es premen els botons de trast. La interfície per a la bateria és similar a la de la guitarra, de manera que es mostra una successió de notes amb un color determinat que correspon a un dels tambors, plats de la bateria o bombo. El jugador que utilitza la bateria només ha de tocar el tambor o plat del color indicat en el moment que s'indica a la pantalla a part del bombo mitjançant el peu quan s'indica per pantalla. Pel que fa al micròfon, el jugador que actua de cantant ha d'utilitzar l'entonació adequada de les notes de forma similar a altres jocs de karaoke com el Karaoke Revolution o el SingStar. El to a utilitzar s'indica a la pantalla mitjançant una escala de tons.