miniatura|Destrucció de juncs xinesos durant les Guerres de l'Opi, provocades per les ambicions imperialistes de la Gran Bretanya. Limperialisme és l'expansió del propi territori o de la mateixa influència a força de dominar altres països i formar una unitat. La dominació pot ser territorial, com passava al colonialisme, cultural o econòmica, o una combinació dels tres factors. Els dominis geogràfics inclouen l'imperi Mongol, l'Imperi Romà, l'Imperi Otomà, el Sacre Imperi Romanogermànic, l'imperi Portuguès, l'imperi Espanyol, l'imperi Neerlandès, l'imperi Persa, l'imperi Francès,Ottoman Empire, French Empire, Encyclopedia of the Orient l'imperi Rus,The Empire that was Russia, Library of Congress, (en anglès) l'imperi Estatunidenc, l'imperi Xinès o l'Imperi Britànic,The British Empire però el terme també es pot aplicar als camps del coneixement, les creences, els valors i el saber, com és el cas en els imperis cristians (vegeu cristianisme)John B Cobb, Christianity and Empire, o musulmans (vegeu califat).Islam Empire of Faith
Exemple il·lustratiu La crisi de 1873 va provocar el descens dels preus, i amb això el proteccionisme, és a dir, la protecció dels productes propis de cada país prohibint l'entrada d'articles estrangers o imposant impostos per a ells. Això va donar lloc a la necessitat de trobar nous mercats que no estiguessin controlats per l'esmentat sistema. D'altra banda, potències capitalistes europees com Anglaterra, els Països Baixos i Bèlgica necessiten donar sortida al seu excedent de capital i ho fan invertint-lo en països d'altres continents establint préstecs, implantant ferrocarrils, instal·lant ports, etc. A més, aquests països necessiten buscar matèries primeres per a les seves indústries, ja que ja comencen a esgotar-se o a escassejar a Europa.
La relació amb els països de l'imperi (nom tradicional d'aquest conjunt de territoris sota un mateix poder) és sempre asimètrica, ja que els conquerits han de renunciar progressivament a les seves normes i costums per adoptar el patró dominant, sota pena de guerra o sanció tàcita.
Diferents accepcions del terme L'imperialisme es pot entendre com el domini que poden exercir nacions sobre altres de més febles. Existeixen imperialismes des que han existit imperis, des de l'antiguitat, però hi ha una tendència actual generalitzada a enfocar com a "imperialisme" al procés d'expansió econòmica que va tenir lloc a Europa a mitjan , sobretot a partir de 1870, i aquest va ser conegut com a imperialisme lliurecanvista. Durant aquest període, molts països europeus, especialment Gran Bretanya, es van estendre, primer de forma no oficial i més tard van annexar territoris i formar colònies a l'Àfrica, Àsia i l'Pacífic. Aquesta expansió va ser conseqüència de la recerca fora d'Europa de mercats i matèries primeres per a la revolució industrial i es va donar fins a començaments de la Primera Guerra Mundial, el 1914, i van romandre els seus vestigis fins a la descolonització, als anys 70.
A partir de finals del , l'imperialisme es va caracteritzar sobretot per la dominació econòmica imposada per les potències sobre nacions inferiors a aquestes, ja que la dominació política cada vegada va ser més posada en dubte. A començaments del i durant la segona postguerra, als països subdesenvolupats van sorgir moviments nacionalistes que moltes vegades van acabar amb la colonització que altres potències exercien sobre ells. En aquest sentit s'ha de dir que en l'actualitat la prepotència dels països més poderosos es verifica més al terreny econòmic que en el polític, encara que una anàlisi exhaustiva de l'evolució política del sud mostra la dependència del nord, també en l'àmbit polític.
No obstant això, a les albors de la Segona Guerra Mundial es comença a usar la denominació "imperialisme" per referir-se a dues noves potències, més tard enfrontades durant la Guerra Freda; són la Unió Soviètica i els Estats Units. En aquest sentit, una famosa cita del líder polític anglès Winston Churchill, sobre els vencedors en el conflicte armat, diu: " La història l'escriuen els vencedors "; malgrat això, sorgirien diversos corrents d'opinió i moviments socials de diferent signe polític o ideològic que mantindrien posicions crítiques o obertament contràries a la visió predominant.
A finals del segle passat i començaments d'aquest (XXI) s'imposen les posicions nord-americanes. La preponderància econòmica dels EUA comporta, a més, un predomini cultural encapçalat per indústries de l'entreteniment com la cinematogràfica i la musical. Aquest domini econòmic-cultural, unit a la publicitat i al consum, s'ha valorat per alguns sectors ideològics com un tipus de colonialisme cultural (vegeu Pierre Bourdieu i Loïc Wacquant Les raons de l'imperialisme), mentre que en el camp polític, s'ha qualificat com a imperialista la política exterior dels Estats Units, Europa Occidental i el Japó principalment, i el seu intervencionisme en diversos conflictes.
Origen i evolució del terme L'imperialisme segons Hobson John Atkinson Hobson utilitza el terme per primera vegada el 1902 en un llibre titulat Imperialism. L'autor hi analitza les forces i els factors econòmics motors de l'imperialisme i alguns dels seus prolongaments polítics.
Anàlisi de l'imperialisme pels marxistes Autors marxistes, principalment Rudolf Hilferding, Rosa Luxemburg, i Lenin amb la seva obra L'imperialisme, estat suprem del capitalisme (1916), reprenen el terme de Hobson i el popularitzen. En el marc deLenin la teoria marxista, l'imperialisme correspon a un estadi de desenvolupament del capitalisme, i respon a una lògica essencialment econòmica i no política. L'imperialisme és el mitjà per fer cara a la caiguda tendencial de la taxa de benefici estenent l'explotació al món colonial. Lenin analitza així la Primera Guerra mundial com el producte de la lluita entre capitalistes per a l'apropiació de les colònies. Al cor d'aquest estadi de desenvolupament del capitalisme, es troba, després la concentració que va tenir lloc al , el «gran capital», àmpliament controlat pels bancs i la finança segons Lenin. Aquesta tesi no ha deixat de ser objecte de vives crítiques. En particular, nombrosos autors han discutit la idea que la finalitat de l'imperialisme sigui, abans de tot, econòmica. Un dels primers crítics d'aquesta teoria, Joseph Schumpeter defensa, per exemple, la idea que cal veure en l'imperialisme un fenomen de naturalesa sociològica. Insisteix així en la importància de l'aristocràcia, sobretot els Junkers a Alemanya, del qual la posició social és fundada en el control de recursos polítics, l'explotació de riqueses rurals locals i el domini dels oficis de les armes. És més aviat en aquest hàbit guerrer, entrat en sinergia amb l'aparell de l'Estat modern, que Joseph Schumpeter situa la impulsió primera de l'imperialisme.
Imperialisme versus lliure comerç El 1934, Wilhelm Röpke subratllava a Imperialisme i capitalisme que «la prosperitat del capitalisme no és funció del nombre de quilòmetres quadrats dominats». S'esforça també a ensenyar que el capitalisme liberal, prohibint el lliure comerç, constitueix una barrera a l'imperialisme. Oposar-se al capitalisme, escrivia, és reforçar els Estats i, per tant, l'imperialisme dels més forts.Wilhelm Röpke, Imperialismus und Kapitalismus, Zeitschrift für schweizerische Statistik und Volkswirtschaft, 1934, Segons aquesta tradició intel·lectual liberal, el que ha de primar, és la pau pel comerç en la qual els Estats, actors de l'imperialisme, tenen un poder limitat.
L'imperialisme segons Arendt A Els Orígens del Totalitarisme (1951), Hannah Arendt lliga l'imperialisme a la noció d'expansió (a diferenciar de la conquesta, segons ella) com a fi en si mateix. Segons ella, l'imperialisme ha aparegut quan l'Estat Nació es va fer massa estret per al desenvolupament de l'economia capitalista. El seu enfocament lliga l'imperialisme a la gènesi del totalitarisme: d'una banda ha inaugurat una «política mundial», d'altra banda, ha prefigurat al si de certs països la negació de l'Estat-nació en el curs del (exaccions colonials, poders especials a les colònies...). L'imperialisme hauria permès igualment l'aparició de les concepcions racials que van ser explotades pel nazisme.
Imperialisme i geopolítica a l'obra de Thual miniatura|Organigrama de funcionament d'una estructura imperialista, en vermell, amb components subimperialistes, en taronja, i l'entitat sota control en groc Imperialisme El geopolític François Thual, director d'estudis de l'École de guerre francesa, dona la definició següent:
Subimperialisme D'altra banda, per tal d'afinar l'estudi de les diferents formes de control geopolítiques, el concepte de subimperialisme ha estat creat pels especialistes en geopolítica. La definició donada per François Thual és la següent:
François Thual ha identificat un cert nombre de casos de subimperialisme del qual la classificació es pot resumir en tres sistemes.
El model de control per captació territorial directa Aquesta primera forma de subimperialisme és el model anglès dels Dominions on una colònia esdevé ella mateixa un centre de colonització i d'expansió alhora per a ella mateixa i per a la metròpoli. Tanmateix, aquest model inclou igualment colònies britàniques tot i no tenir l'estatut de Dominion.
Exemple de dominions miniatura|Mapa de les colònies de Sud-àfrica, Austràlia i Nova Zelanda el 1918. Els Dominions es mostren en vermell i les seves colònies en taronja miniatura|esquerra|Model imperialista, amb component subimperialista, de control amb captació territorial directa en el marc dels Dominions britànics Tres exemples amb les experiències colonials d'Austràlia, de Sud-àfrica i de la Nova Zelanda al final de la Primera Guerra mundial:
Austràlia va obtenir al final del Tractat de Versalles la Nova Guinea Alemanya i l'arxipèlag de Bougainville sota la forma d'un mandat de la Societat de Nacions de classe C. Aquesta captació territorial directa va permetre a Austràlia reforçar la seva influència regional a la Melanèsia i va augmentar en el mateix moment l'àmbit de l'Imperi Britànic fins a la independència d'aquest territori el 1975. El Tractat de Versalles va concedir a Sud-àfrica un mandat de la Societat de Nacions sobre el Sud-oest africà. Aquest mandat, atorgant el control territorial sobre el territori de la futura Namíbia, va augmentar el pes de Sud-àfrica a l'Àfrica Austral fins al 1990. Nova Zelanda va obtenir un mandat de la Societat de Nacions sobre la Samoa alemanya. El control sobre aquest territori va permetre a Nova Zelanda tenir una influència territorial directa sobre la Polinèsia fins a 1961. El control exercit per Londres sobre Canberra, Pretòria i Wellington era d'ordre polític, pel fet que la seva política estrangera rellevava a l'origen de la Gran Bretanya i els exèrcits dels seus tres països havien marxat integrants de l'exèrcit britànic.
Exemple de colònia sense l'estatut de dominion miniatura|Mapa simplificat de l'hemisferi Nord, amb la part euro-africana, amb la Gran Bretanya en vermell viu, Egipte en vermell clar i el Sudan anglo-egipci en taronja. La part del condominiun cedida a Líbia el 1919 es mostra ombrejada miniatura|esquerra|Model imperialista, amb component subimperialista sense control territorial, de control amb captació territorial directa en el marc del Condominio anglo-egipci sobre el Sudan