miniatura|Panoràmica de Manlleu des de l'ermita de Sant Jaume Manlleu és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca d'Osona i situada al centre de la regió de l'Alt Ter. Actualment, té una població de 21.172 habitants segons IDESCAT i una superfície de 17,2 km².
El riu Ter ha definit els límits del paisatge del terme així com el seu desenvolupament urbà, és per això que popularment se l'anomena "La Capital del Ter".
La creació del Canal industrial de Manlleu entre els anys 1841 i 1848 va encetar el començament del procés d'industrialització a Osona. L'activitat industrial, que ocupa al voltant del 60% de la població activa, ha forjat la personalitat de la població durant més de cent cinquanta anys.
Geografia Llista de topònims de Manlleu (orografia: muntanyes, serres, collades, indrets; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).
Manlleu es troba al sector septentrional de la Plana de Vic (comarca d'Osona). Limita al nord amb el municipi de Torelló, a l'est amb l'Esquirol i les Masies de Roda, al sud amb Gurb i a l'oest amb les Masies de Voltregà.
El municipi està situat en el sector més deprimit de la Plana de Vic, cosa que provoca que durant els mesos d'hivern la boira baixa hi sigui molt present. El relleu que envolta Manlleu i la comarca d'Osona està format en direcció nord per les serres de Bellmunt, i les de Vinyoles cap a l'oest, que són els primers anticlinals prepirinencs. El Puigsacalm, situat al nord-est de la comarca, comença la Serralada Transversal representada a la comarca pel Collsacabra, plataforma estructural elevada (de 900 a 1300 m alt.) que una falla espectacular fa cavalcar damunt de les Guilleries, situades a l'est d'Osona (cingleres de Rupit, Tavertet i el Far). Al coll de Sant Marçal comença el massís del Montseny, que plega el sud-est de la comarca, accessible pel coll Formic, on comença el pla de la Calma.
Com tota la Plana de Vic, el subsol de Manlleu està format per al·luvions portats pel Ter, a causa de l'acció del riu (sedimentació), gràcies a això l'agricultura ha estat sempre notable en el municipi. Un dels components més preuats econòmicament són les graves, visibles en moltes zones de Manlleu, antigues terrasses fluvials i que l'home ha utilitzat en la construcció. També té primalls de terra i terrenys erms on les margues blavoses formen turons, presents en moltes zones de Manlleu.
Història Les primeres evidències de poblament a l'àrea de Manlleu es remunten al Neolític mitjà i recent (4300-2500 aC) per l'existència de restes arqueològiques d'aquest moment prop de l'ermita de Sant Jaume i al turó Puig Guardial. Els indicis que l'home ocupà aquest territori es localitzaren prop de l'institut de Secundària i daten de l'època calcolítica (2000-1800 aC). En aquest cas, les excavacions posaren al descobert un assentament a l'aire lliure dedicat a l'agricultura i la ramaderia.
Del 1200 al 650 aC, període del Bronze Final, hi ha materials arqueològics documentats a la zona del Fugurull, cosa que fa pensar en l'existència d'un assentament en aquest lloc. Aquest poblament representà el substrat cultural de les tribus iberes que sorgiren més tard. A Osona i, per tant, també a Manlleu, s'hi establí la tribu dels ausetans.
Amb l'entrada dels romans, cap al segle ii aC, aquesta societat ibèrica ausetana sofrí un procés de romanització i, per tant, de transformació. Aquest fet queda reflectit a l'àrea de Manlleu al jaciment de can Caseta (un establiment rural que durà fins al , ben situat al meandre del riu Ter, a la zona de Vista Alegre) i al Puig Guardial.
De l'època romana, però, només hi ha documentades algunes troballes localitzades de manera isolada (al mas Madiroles, al Fugurull, a Vila-setrú, etc.).
De l'edat mitjana, no se'n conserva cap rastre del castell, el qual pertangué a diversos membres dels Orís-Manlleu.
A principis del segle XIX van aparèixer les primeres fàbriques que progressivament van substituir el treball a domicili dirigit pels paraires. Cap a la segona meitat del , es va intensificar l'especialització en els teixits de cotó que s'havia iniciat al segle anterior i va tenir lloc un desenvolupament industrial ràpid. Manlleu, com altres poblacions de la conca del riu Ter, va aprofitar l'energia hidràulica proporcionada per aquest com a font d'energia per accionar els telers. La creació del canal industrial va permetre el sorgiment de fàbriques situades a la vora i la formació de colònies industrials. El creixement industrial va propiciar un ràpid increment demogràfic que va fer necessari un planejament urbanístic dut a terme per J. Calvet el 1883 en què es van projectar l'eixample del Baix Vila i la plaça de Fra Bernadí.
Entre els fets destacats d'aquesta època hi ha la reedificació de l'ermita de Sant Jaume (1857), la fàbrica del gas (1860), l'arribada del tren (1879), l'edificació del santuari de Puig-agut (1886) i la fundació de la Caixa d'Estalvis Comarcal de Manlleu (1896).
Els primers anys del segle XX es van veure condicionats per la crisi tèxtil provocada per la pèrdua dels darrers mercats colonials. Els conflictes socials a partir de llavors van ser greus i van comportar grans penúries per a la població, però la Primera Guerra Mundial va revitalitzar la indústria catalana i, per tant, la manlleuenca. Dos aspectes importants van ser l'electrificació que va evitar dependre de l'aigua del riu i el manteniment de la indústria tèxtil com a sector capdavanter, així com l'aparició de noves iniciatives industrials als sectors metal·lúrgic, alimentari i de la maquinària. L'esclat de la Guerra Civil el 1936 va iniciar una època de penúries. El fort anticlericalisme va comportar l'expulsió del clero i la destrucció de l'església. El bàndol vencedor va ocupar Manlleu el 4 de febrer del 1939, moment en què les tropes franquistes van iniciar les represàlies dels dirigents i combatents republicans. Les penúries de la postguerra es van veure agreujades per la inundació d'octubre del 1940. Entre les conseqüències de la riuada hi ha la creació del barri de Gràcia, per suplir els habitatges que van desaparèixer i l'inici el 1968 de les obres d'un mur de contenció per a impedir la repetició de la catàstrofe. Amb la liberalització econòmica, a partir del 1959 Manlleu va experimentar un creixement en tots els àmbits. Una gran onada d'immigrants que venien sobretot d'Andalusia, va fer créixer la població de 9.410 habitants el 1960 a 15.054 el 1975. La majoria dels immigrants que venien van anar a parar al nou barri de l'Erm (el nom ve de la Masia de l'Erm, on és l'actual barri), que en aquell moment ja s'estava creant.
El 1979 van tenir lloc les primeres eleccions municipals democràtiques amb la victòria de Joan Usart (de la candidatura de GRUNACE: Grup Nacionalista de Centre-Esquerra), que va passar a ser el primer alcalde democràtic des de la República i va ocupar el càrrec fins al 1995, quan va resultar elegit Ramon Sitjà (PSC). Les eleccions de 1999 van donar novament el triomf a un candidat de CiU per majoria absoluta: Joaquim Vivas. L'any 2003 va guanyar Pere Prat, d'ERC, al capdavant d'una coalició d'esquerres amb el PSC i l'IC-EV i amb majoria absoluta des del 2007 fins al 2015. Des de l'any 2015 fins a l'any 2023, l'alcalde va ser Àlex Garrido d'ERC. L'any 2023, Arnau Rovira es va proclamar alcalde de Manlleu trencant així els 4 governs consecutius d'ERC a Manlleu. Així doncs, l'actual alcalde és l'Arnau Rovira des de l'any 2023.
L'inici del segle XXI ha vist un nou impuls de l'activitat econòmica que ha comportat un increment demogràfic i urbanístic notable a causa de la immigració procedent de l'estranger. L'onada d'immigrants que varen venir eren sobretot del Marroc. Així doncs, la població va passar d'uns 17.035 habitants el 1998 a 20.505 habitants el 2008. La inclusió del “Projecte d'Intervenció Integral del Barri de l'Erm de Manlleu” a la Llei de Barris aprovada per la Generalitat de Catalunya (2004) va suposar una remodelació urbanística important que té com a fet més destacat la demolició dels Pisos de Can Garcia i comporta actuacions de promoció de la convivència cívica i integració social de la població nouvinguda en el barri de l'Erm.
Durant la nit del dilluns 16 de febrer de 2026 moren tràgicament 5 adolescents d'entre 14 i 17 anys a causa d'un incendi en un traster a les golfes d'un bloc de pisos del barri de l'Erm on estaven reunits. 5 persones més resulten ferides pel mateix accident.
Comunicacions Hi ha una infrautilitzada estació de ferrocarril de la línia Barcelona-Puigcerdà, per evidents motius d'inanició pressupostària. Diverses carreteres locals uneixen Manlleu amb les poblacions properes i amb les grans vies de comunicació: pel nord amb Torelló i l'Eix Vic-Olot; pel sud amb Vic i la C-25 (Eix Transversal); per l'oest amb La Gleva i Sant Hipòlit de Voltregà i les Masies de Voltregà i amb l'autovia C-17, per l'est amb Roda de Ter i amb Sant Martí Sescorts i l'antiga comarcal Vic-Olot, C-153.
Economia miniatura|Gegants de Manlleu el 2013 L'agricultura i la ramaderia han perdut la seva importància, encara que resten algunes cases de pagès actives. El sector principal de l'economia és l'industrial, molt diversificat (metal·lúrgica, alimentària, química...). La indústria tèxtil, que va ser l'activitat bàsica en els segles XIX i , ha desaparegut pràcticament amb el tancament en les dècades de 1980 i 1990 de les grans fàbriques de filatures. Manlleu va donar nom a l'entitat financera Caixa Manlleu, fundada el 1896, que l'any 2009 es va fusionar amb les caixes de Sabadell i Terrassa formant l'entitat Unnim que, posteriorment, va ser integrada al BBVA.
Demografia
Clima El clima de Manlleu i de la Plana de Vic, condicionat per l'orografia, és el Mediterrani continental humit que es caracteritza per una forta oscil·lació tèrmica. A Osona la precipitació mitjana anual és de 750 mm, amb una temperatura mitjana anual ronda al voltant dels 12 °C.
Els hiverns són molt freds, llargs i humits amb oscil·lacions de temperatures que passen entre -15 °C i 10 °C com a conseqüència, en gran part, de la inversió tèrmica durant l'hivern. Aquest fenomen que es dona sobretot a la Plana de Vic es caracteritza pel fet que les capes d'aire inferior tenen una temperatura més baixa que les capes una mica més elevades, a diferència del que passa en llocs oberts. Es produeix sobretot els dies encalmats d'hivern a les zones més deprimides de la plana quan l'aire fred més dens queda estancat. Quan aquest aire es va refredant disminueix la seva capacitat de contenir aigua en estat de vapor i el vapor d'aigua excedent es condensa formant la boira baixa.
Les primaveres són plujoses amb temperatures fresques i agradables (5 a 25 °C), mentre que a l'estiu predominen temperatures elevades d'entre 21-22 °C, amb màximes freqüents superiors als 31 °C. Estacionalment els mesos de maig, juny, agost i setembre són els més plujosos de l'any.
La tardor sol ser plujosa, amb boira i temperatures temperades (de -3 °C a 22 °C). Les primeres gelades se solen produir a finals d'octubre i principis de novembre.
Cal dir que els darrers anys, per efecte del canvi climàtic, el clima és poc previsible i amb més risc de sequera en qualsevol època, però a la vegada també èpoques amb molta pluja (els anys 2009, 2010, i el que portem de 2011 han sigut bastant plujosos). El cabal del riu Ter varia molt, alguns anys i temporades porta molta aigua quan plou molt al Pirineu, però també hi ha temporades de sequeres on el riu porta poca aigua.
Fauna El riu Ter té una gran diversitat de fauna, ja que les espècies troben en el riu un lloc idoni per viure, alimentar-se, reproduir-se o reposar.