Cànoes (, estàndard , en francès Canohès) és un poble i comuna de 6.616 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Etimologia Joan CorominesCoromines 1995. relaciona el topònim Cànoes amb Cànoves: no es tracta de derivats de cases noves, ni de cànem, com han proposat diversos lingüistes, sinó d'un derivat del llatí tardà canăba que significa “tenda” o barraca”, “celler” o “taverna”.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Cànoes en el Rosselló Localització i característiques generals del terme El terme comunal de Cànoes, d'una extensió de 85.600 hectàrees, es troba al bell centre de la gran comarca del Rosselló, a ponent de la capital nord-catalana, Perpinyà. El seu terme s'estén a la dreta de la Tet, però no a la mateixa riba, a la zona regada pel Rec de la Vila, o de Perpinyà, que travessa el terme longitudinalment, de ponent a llevant.
miniatura|L'antic estany de Cànoes És un territori essencialment pla, però amb dos nivells diferenciats: el nord, fins al poble mateix, és la terrassa al·luvial de la Tet, on hi ha el conreu de regadiu. D'altra banda, al sud del poble, en una elevació lleugerament superior, es troben terrenys del Pliocè, aptes per al conreu de la vinya, amb alguns lleugers turons cap al sud-oest. Hi havia entre els dos nivellsL'antic Estany de Cànoes en els ortofotomapes de l'IGN l'Estany de Cànoes, amb prats i zones d'arbres a les vores, actualment totalment destinat al conreu extensiu. Per al drenatge d'aquest espai, deprimit respecte de les terres que l'envolten, existeix una foradada al Mas de les Coves que mena l'aigua cap al nivell inferior, cap al Mas Gafard i Can Canell.
Els límits del terme comunal de Cànoes són en bona part arbitraris, marcats per les antigues possessions. Ara bé, an alguns trams són sobretot obres humanes les que marquen el termenal. És el cas del nord, on l'autovia D612a sepera els termes de Cànoes i de Toluges. Al nord-est, al nord del Mas Gafard, és un tram del Camí de les Carletes qui marca la separació amb Perpinyà, i, més al sud-est, un tram del Rec de Perpinyà fa aquesta funció. A prop i al sud del rec esmentat és un tram del Camí del Mas Passamà la que separa Cànoes de Perpinyà i, el tros final, de Pollestres. Tot seguit és el camí de Pollestres a Toluges qui fa aquesta funció. Enmig hi ha trams on el termenal passa pels límits de possessions agrícoles. A l'extrem sud-est del terme, la carretera D39 separa Cànoes de Pontellà un tram llarg, mentre que la resta del termenal és del tot arbitrària, fins que, acostant-se a l'angles sud-oest del terme, és l'Agulla del Rentador la que separa, durant un tram, Cànoes de Pollestres, encara. Més a ponent, un altre tram d'aquest termenal està definit per una carretera local que surt de Cànoes cap al sud-oest. A l'angle sud-oest, i en direcció nord-oest, són diversos camins rurals de les zones de les Manreses i el Mas de Vezians. Just a tocar d'aquest mas, el Rec de Perpinyà torna a fer de ternenal, ara cap a l'oest i nord-oest, fins que abandona aquest paper quan el rec fa una girada de noranta graus cap al sud-oest; aleshores el termenal, ara entre Cànoes i Tuïr, passa entre camps de conreu cap al nord-oest fins que arriba a l'autovia D612a, és l'angle nord-oest de la comuna de Cànoes, on comença el termenal amb Toluges. Aquest termenal és quasi sempre l'autovia esmentada, llevat d'un tram a mig recorregut, on se'n desvia cap al sud, tram en què esdevé arbitrari.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Cànoes miniatura|esquerra|Cànoes en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) miniatura|Antiga porta d'accés a la cellera de Cànoes El nucli primigeni de Cànoes és una cellera formada al voltant de l'església que encara marca el seu traçat en l'urbanisme de la població antiga. Aquesta cellera és a 67 m alt, en un lleuger turó a la dreta del Rec de Perpinyà. A la part nord del nucli vell es troba l'església parroquial de Sant Quirc i Santa Julita, o de Sant Quirze i Santa Julita.
miniatura|esquerra|Safareig de Cànoes El creixement de Cànoes començà per la formació d'alguns barris dins del nucli vell, com el Cim de l'Església, la Mata del Bric, la Portalada, la Teuleria (o les Teuleries, o la Teuleria de l'Azemà), el Vilatge Vell i Xo'l Teuler, o la Teuleria. En una segona fase de creixement es crearen els barris del Camp, o el Prat, de la Font, l'Empedrat, l'Era, el Noguer (abans, els Noguers), la Palanqueta, abans Camp de la Palanqueta, el Prat del Mas, el Pontet, la Solana i les Trinyagues. Dins del nucli vell hi havia hagut el Cementiri Vell, actualment Plaça de l'Església, i, a prop, un segon Cementiri Vell, o Cementiri de la Teuleria, o de Xo'n Deprada, actualment del tot desaparegut. En l'actualitat, Cànoes ha esdevingut una de les ciutats dormitori de Perpinyà, i el seu nucli urbà ha sofert una notable extensió sobretot a través de noves urbanitzacions, com la Solana, Mas Gafard, les Trois Ormes, les Clotes, el Codró i la Masseguera.
Els masos del terme A causa de l'abundor de conreus extensius, en el terme de Cànoes no hi ha un gran nombre de masos i construccions aïllades. S'hi poden comptar la Casa d'en Surjus, les Casetes de Ballaró, tres construccions denominades totes tres Casot, a més del Casot del Brac, el Casot d'en Cisco o d'en Narigo, el Mas de les Coves, el Mas d'en Cebes, o des Tilleuls, abans Mas Crozat, el Mas d'en Gafard, abans Mas Barrau, el Mas d'en Vesian, abans d'Auberjon, el Mas Porrà, o Xo'n Porrà, el Mas Santa Llúcia, o Mas del Molí, abans Mas d'en Vallarino, i el Mas Santa Teresa, el Molí, abans Molí de Cànoes.
Com a construccions aïllades en els entorns del poble cal comptar també amb la Cava Cooperativa, el Cementiri Nou, la Deixalleria, la Gara i la Redubta, ara desapareguda.
Els cursos d'aigua A Cànoes es troben nombrosos cursos d'aigua de caràcter artificial, fets amb el pas del temps amb finalitat de drenatge i d'irrigació. Així, entre els de drenatge es poden esmentar l'Agulla de la Prada, l'Agulla Cabdal de l'Eixau, o Agulla Cabdal de l'Eixau de Toluges, l'Agulla de la Canal, o el Còrrec, o Còrrec de les Fontetes, l'Agulla del Camí de Nyils, l'Agulla de l'Estanyol, l'Agulla del Rentador, o Còrrec dels Romanins, la Corregada, l'Eixau o Descàrrega de Malloles, el Ganganell i el Túnel, o Canal, de les Coves. Entre els d'irrigació, l'Agulla de la Colomina, l'Agulla de la Colomina de Quatorze, l'Agulla del Camp de l'Ullal, o de Vesian, l'Agulla de les Coves, o de Pedra Dreta, l'Agulla de l'Ull de Ballaró, l'Agulla de Malloles, la Botada de Margoet (nom antic), o Ull de Margoet, la Botada de Vesian (també nom antic), el Rec de les Canals, o de Perpinyà, el Trenc de les Coves (nom antic), l'Ull de Balaguer (també nom antic), l'Ull de Ballaró, o de Pellicer, l'Ull de Boluix, l'Ull de Boquet, o d'en Serra (dos altres noms antics), l'Ull de Bosquet, l'Ull de Cànoes, abans Trens de Vesian, l'Ull de Cànoes, o de l'Agulla de Villerac, l'Ull de Cànoes Margoet (altre nom antic), l'Ull de Coma-serra, o del Mas Bresson, l'Ull de la Colomina, l'Ull de les Carretes, l'Ull de les Coves, l'Ull de l'Hortal, l'Ull del Molí de Cànoes, l'Ull del Molí d'en Serra (altre nom antic), l'Ull del Pontet, l'Ull de Madama, o de Villerac, o Trenc de n'Oms (també nom antic), l'Ull de Malloles, abans de les Carletes, l'Ull d'en Barrau, l'Ull d'en Gallina, abans del Cortal de Fonts, l'Ull d'en Guixó, l'Ull d'en Niçó, abans d'en Mestres o d'Oms, l'Ull d'en Pere Feliu, l'Ull d'en Ramon, l'Ull d'en Riera, l'Ull d'en Xabres, abans de Toluges, l'Ull de Palmarola, abans de les Terres de Toluges, l'Ull de Ponç d'Oceja (nom antic), l'Ull d'Estrada, l'Ull de Vesian, o del Camp de l'Ulllal, o d'Auberjon, l'Ull de Xaupi (nom antic), l'Ull d'Olivadó, l'Ull d'Oms de Toluges (nom antic), els Ulls d'en Passamà, abans d'en Serra. L'Agulla de Villerac i l'Eixau o Descàrrega del Pas de les Bogues (nom antic) fan les dues funcions, drenatge i irrigació.
Davallant de la plataforma superior del terme hi ha alguns còrrecs: el Còrrec de Cànoes (nom antic, ja en desús), el Còrrec d'en Gallí i els Còrrec dels Romanins, abans d'en Romaní.
Tot i que ara són tots dessecats, en el terme de Cànoes hi havia l'Estany de Cànoes, l'Estanyol i l'Estanyol del Bric. També alguns gorgs que cal esmentar: el Gorg de les Dones, o de les Minyones, el Gorg dels Cavalls i el Gorg dels Minyons, l'antic viver del Pesquer d'en Cebes.
Són també presents a Cànoes algunes fonts destacades: la Font (un pou artesià), la Font de Cànoes, les desaparegudes Font de la Plaça i Font del Boc, la Font del Mas del Molí, o d'en Vallarino (també pou artesià), la Font dels Cans i la Fonteta. El desaparegut Rentador completaria aquesta relació.
Diversos ponts antics permetien el pas dels camins damunt d'aquests cursos d'aigua: el Pont del Rec, abans Pas de les Carretes, el Pont de Postes, el Pont Roig, a més de dos dels quals es conserva el nom antic: el Pont de Cànoes i el Pont del Molí de Cànoes.
El relleu En un terme tan pla com el de Cànoes, pocs topònims fan referència al relleu. Entre aquests hi ha Queraig, o Serrat de Queraig, i el Serrat de la Lloca, abans d'en Serra.
El terme comunal Tot i que molts topònims ja són antics i, per tant, desconeguts per a les generacions més joves de Cànoes, es conserva un cert nombre de llocs de partides o indrets específics del terme. Així, trobem les Amoreres, o les Moreres, el Bosc, o Camp del Bosc, la Cadira, el Camí de les Canals, el Camí Fondo, el Camp, o Prat, de la Font, el Camp de la Pabordia, o de la Paborda, el Camp del Mig, el Camp del Roure, el Camp de l'Ullal, la Canal, la Canyoca, les Carletes, la Carolina, o la Carola, els Cirerers, el Clementó, les Clotes, el Codró, o Quadró, la Collaresa, la Colomina, la Colomina de la Font, la Colomina de l'All, la Colomina del Pars, abans el Molí, la Colomina de, o d'en, Quaranta, la Colomina de Quatorze, la Colomina de Setze, el Còrrec, abans Còrrec d'en Romaní, el Còrrec d'en Gallí, la Corregada, la Cova, la Cova Vella (túnel), les Coves, les Coves Velles, la Crusada, els Estanyols, o els Estanyots, la Font de Cànoes, la Font del Bosc, el Garrigot, l'Horta, o Horta del Molí, l'Hortet, la Llapinera, Llucià, el Mallol de l'Oliu, el Mallol dels Capellans, Manreses, Mas de les Coves, Mas d'en Cebes, abans Camp del Bosc, Mas d'en Gafard, Mas d'en Serra, Mas d'en Vallarino, o Santa Llúcia, Mas de Vesian, Mas Santa Teresa, la Masseguera, Miquelet, les Palaves, les Passeres Roges, la Prada, abans les Prades (antic Estany de Cànoes), el Prat del Mas, el Prat dels Bous, els Polls, abans Camp del Poll, la Prica, els Pous, la Puja, les Quatre Aiminades, el Rec de les Canals, el Regatiu, la Riba d'en Garró, la Riba Petita, o la Ribereta, el Ribàs, els Romanins, la Roureda, Santa Llúcia, la Sanya, el Sorral, o Sorral de Cànoes, el Sorralet, Sota les Cases, el Terreny, o Terreny de Rugbi, el Terreny dels PTT (tots dos estadis esportius), el Testó, el Torn de Bou, les Travesses, les Tres Aiminades, les Trinyagues, l'Ullastre, o l'Oliu, abans Camp de l'Oliu, Villerac, la Vinya del Muscat de la Font del Boc, la Vinya del Porc, la Vinya d'en Pau, el Vinyer, o Mas, d'en Riera, les Vinyes i Xo'n Guixó, abans Vinyer d'en Guixó.