Bages de Rosselló, o, simplement, Bages (, estàndard , o, simplement, , en francès Bages), és un poble i comuna de 3.987 habitants de la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord).
Està situat a la Plana del Rosselló, al sud de Perpinyà i a l'oest d'Elna, pràcticament al centre de la comarca, a migdia de l'estany de Vilanova de Raó. La dita diu: A Bages no hi vagis, si amics o parents no hi hagis (o A Bages, no hi vagis, si parents o amics, no hi hagis, mes si vols t'amusar a Bages cal anar), A Bages no hi vagis, si parent o amic/si amics o parents/ no hi hagis/no hi has, al carrer dormiràs/restaràs. També Arròs Catarina si en vo(l)s.
Etimologia Joan CorominesCoromines 1994 explica que l'origen de Bages és el terme llatí baias, que originàriament designava una estació de banys. Des d'aquest origen, el sentit del terme es traslladà a designar espais geogràfics amb abundor d'estanys i estanyols, com és l'entorn de Bages de Rosselló.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Bages de Rosselló en el Rosselló Localització i característiques generals del terme El terme de Bages, d'una extensió d'119.500 hectàrees, està situatBages en la Carte de Cassini, del , a la pàgina web de l'IGN en una zona de suaus turons que separen les conques del Tec, al sud, i del Reart, al nord, a la zona dels baixos Aspres. A l'oest del terme es troba la terrassa més alta, dins de la plana del Rosselló, amb els serrats d'en Guixet i del Castell de Rard; a la zona central, la plana intermèdia. amb vinyes, i unes depressions en el nivell més baixa, en les quals destaca la que conté l'estany de Vilanova, la Prada (antic estany dessecat pels templers al ), depressions com la de la Colomina i l'antic estany de Bajoles, també desaparegut. L'altitud del terme de Bages oscil·la entre els 14 metres d'altitud a llevant del terme, al lloc on hi hagué l'estany de Bajoles, prop de la confluència del Còrrec del Diluvi amb l'Agulla de la Mar, i els 91 a l'indret del Molí de Vent, a prop de l'extrem oest del terme, prop del límit amb Vilamulaca i del nucli de Mas Sabola, d'aquest darrer terme.
La major part dels límits del terme són arbitraris, però en alguns casos hi ha límits naturals: tot el sector sud-est del terme està definit pel Còrrec del Diluvi, i en uns punts determinats són també part del límit comunal el Còrrec de la Coma d'en Tardiu i la Ribereta. Al nord del terme, el límit del terme municipal està definit per la riba del sector sud-oriental de l'Estany de Vilanova de Raó.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Bages de Rosselló miniatura|L'església de Sant Andreu
miniatura|esquerra|La Plaça de la República de Bages de Rosselló Situat en una zona plana, al llarg de la carretera d'Elna a Tuïr, Bages s'ordena a l'entorn de l'església parroquial de Sant Andreu, formant en un lleuger turonet una celleraCatafau 1998. de les habituals en molts pobles de la Catalunya Nord. El lloc de Bages és esmentat des del 911 o 922 (la lectura dubtosa del document del 911 no permet assegurar del tot que es tracti d'aquest poble), el 1257 és esmentada com a cellera, al voltant de l'església i defensada per muralles, una força, com és esmentada encara en documents del .
La cellera, el poble clos i el castell apareixen en diversos documents medievals; arribà a tenir uns 55 focs, i el castell no es diferenciava de la mateixa població murada. Avui dia encara es pot reconèixer la cellera esmentada.
Cinc barris es va constituir a partir del nucli primigeni: el Camí de la Usina, les Eres, el Fort, la Ruta d'Elna i la Ruta de Tuïr, eixamplant la vila fora muralles. Una mica més lluny, a ponent, es va formar també el barri de la Verneda, ara ja unit al nucli urbà. El poble compta amb dos cementiris, el vell i el nou, tots dos situats al sud del nucli urbà, un a prop de l'altre. A l'antiga entrada del poble des de llevant hi havia el calvari anomenat el Crist, ara també integrat en el nucli de població. Igualment integrat en el nucli bagenc hi ha l'oratori de Nostra Senyora de la Victòria, prop del carrer d'Hortafà.
El creixement del poble al s'ha basat en les modernes urbanitzacions de les Alicantes, Bellevue, la Clairière, les Escoles, Hameau de Bajoles, Jardins de Lafabrega, les Palmiers, abans les Vinyes d'en Parès i els Vergers.
Castell i antic terme del Reart miniatura|Restes del castell miniatura|esquerra|Vista general des del Castell del Reart Aturonat a 80 m d'altitud, a la dreta del Reart, es troba l'antic Castell del Reart, que disposava de terme propi. Rep el nom popular del Castellàs. Està situatReart en els mapes topogràfics de l'IGNEl lloc i castell del Reart en la Carte de Cassini oferta per l'IGN a prop del punt on es troben els termes de Bages, Pollestres, Pontellà i Nyils, Vilamulaca i Trullars. Tot i que ja arruïnada al , hi havia hagut la cel·la monàstica de Sant Joan de Rard, que havia depès de Santa Maria d'Arles; era una de les cel·les més antigues d'aquest monestir, documentada des del 820. Era situada a ponent del castell, ran del camí del Voló a Bages per Sant Joan la Cella. Les fortes pluges del mes de juny del 1765 feren caure l'edifici de l'església damunt del camí, i el mateix fou acabada d'enderrocar del tot.
Els masos Al llarg del terme de Bages hi ha uns quants masos, mostra de la dedicació agrària del terme bagenc: la Bergerie, el Casot, els Casots dels Maters, Mas Benet, Mas de la Prada, Mas Nou, Mas Paltor, Mas Simonet i la Torre d'en Sarrís, o de Lafabrega, o d'en Massó. De l'antiga activitat preindustrial hi ha les ruïnes del Molí del Vent, la Teuleria, desapareguda, i la Usina, o la Destil·leria, i dels derivats de l'agricultura, la Cava Cooperativa del Celler de la Verneda i la Cooperativa de productes ecològics.
Hidrònims Pel fet d'ésser el terme de Bages menys pla que els termes veïns, en aquest terme es donen menys agulles de desguàs i, en canvi, més còrrecs, o torrents. Pròpiament com a riu només hi ha, al límit nord del territori bagenc, el Reart, però s'hi troben els còrrecs de Candell, de la Coma d'en Tardiu, o de la Tardiva, de la Font del Tiure, o de la Font dels Aspres, o dels Lladres, el Còrrec de la Roja, el del Diluvi, de vegades anomenat també simplement el Diluvi, el Còrrec de les Qüestions, el de l'Olivet, el del Pixó i el d'en Ricard, a més de la Ribereta.
D'agulles, se'n troben tres, a Bages de Rosselló: l'Agulla de la Mar, la dels Carnassos i la Vella de la Mar. També hi havia hagut dos estanys o estanyols: el de Bages, avui dessecat i conegut com la Prada, i el de Bajoles. Una font destacada, en el terme: la Font Rodona.
El terme comunal Els noms de lloc del terme de Bages es refereixen sobretot a partides o antigues possessions. Algun d'aquests noms es refereixen a senyals geodèsiques o, simplement, punts de referència per als pagesos del lloc: el Piló i el Piló Planer, tots dos situats al límit meridional del terme. D'altres agafen com a referència els camins que creuen el lloc: Camí d'Avallric, Camí dels Horts, Camí de Vilanova i les Quatre Rutes de Barrià (tots quatre no com a noms de camí, sinó de tot el conjunt de terres que tenen aquests camins en el seu entorn). Alguns topònims més tenen relació amb camps, prats o similars: Camps de l'Hospital, la Colomina, la Colomineta, el Cotiu de Caga Poc, l'Hort del Roc, els Horts, la Planta, la Prada, el Pradot, les Rotes, la Vinya de l'Hospital de la Vila (nom ara en desús), la Vinya d'en Parès, o la Porquera, les Vinyes d'en Parès, Xò'n Bolta, o la Vinya del Capellà, i Xò'n Maseres, o, simplement, Maseres. Un altre conjunt de noms de lloc bagencs fan referència a les terres que envolten elements geogràfics destacats, o masos: la Cantina, el Castellàs (el Castell de Rard), Còrrec del Pixó, el Diluvi, Estany de Bages, la Font Rodona, el Fornàs, el Mas de la Prada, el Mas Nou, el Masot, el Molí del Vent, Pou del Gel, Puig Dallat, Puig d'en Masó, la Ribereta, Serrats del Castellàs del Reart, Serrats d'en Guixet, la Teuleria i la Torre d'en Sarrís. Finalment, hi ha tot de topònims que no tenen altra justificació que la mateixa etimologia del topònim: els Aibres Blancs, Bajoles, Candell, les Conques, les Corboses, la Costa, Darrere Pica Mosca, les Dimoseles, l'Espina, la Figuera d'en Pala, la Llàntia, la Llongaina, Malarça, els Maters, o les Mates, o els Matessos, Millaroles, el Pla, Planeres, les Qüestions, Reixac, les Roges, les Roges de Baix, els Termiguers, Verdella, la Verneda i Vulpilleres.
El Cadastre napoleònic En el Cadastre napoleònic del 1812, Bages de Rosselló apareix dividit en tres seccions: la Prada, el Pla i el Poble, que corresponen a la meitat nord, la sud i els entorns del poble, respectivament. A la Prada hi ha les partides de lo Castellar, amb les restes del Castell de Reart, el Mas Nou, Matei, los Aibres Blancs, la Borbosa, el Molí del Vent, on consten les restes del molí que hi dona nom, Vulpilleres, los Termiguers, la Verneda, la Planta, les Rutes, la Prada, amb el Mas de la Prada, la Llongaina, la Llàntia (hi consta com a la Llanti), el Camí de Vilanova, Bajoles, Malarça i la Figuera d'en Pala.
Al Pla es troben les partides de les Qüestions, Candell, Milleroles, les Conques, Planeres, la Roja, Puig Dallat, lo Jornal, los Omells, l'Espina, el Puig d'en Masó, el Còrrec del Pixó i lo Pla. Finalment, a la Secció del poble no hi ha partides esmentades, però s'hi pot veure perfectament la forma del poble vell, la cellera, els ravals, els eixamples...
Activitats econòmiques Com molts dels termes veïns, el de Bages és essencialment agrícola. Està dominat per la vinya, amb, sobretot, dues especialitats: la denominació d'origen Costers del Rosselló de vins de taula, i la de Ribesaltes per als vins dolços blancs naturals. El 90% del terme comunal produeix vinya. Fora d'ella, hi ha una mica d'albercoquers (no arriba a 50 ha), i una mica d'hort (amb una extensió similar).
Les activitats industrials se centren, sobretot, al Celler cooperatiu, una destil·leria d'alcohol i una fàbrica productora d'aliments dietètics, a més de les petites indústries situades a la Zona artesanal.
Turisme Bages ofereix tres establiments amb apartaments dins del poble, i un quart al Mas Madern, a mig camí de la costa.
Comunicacions Vies antigues de comunicació Per Bages transitava la Strada Conflentana, que travessava el terme actual d'est a oest. Procedia d'Avalrí, de l'actual terme de Montescot, per anar a buscar la riba nord de l'antic estany de Bages, ara desaparegut, i, sempre cap a ponent, anava a buscar el Mas Nou i el Castell del Reart, per davant de la capella del qual passava. De seguida passava a gual el Reart, i entrava en terme de Pontellà i Nyils, just en el termenal d'aquesta comuna amb la de Pollestres.
Un segon camí antic documentat és el que procedia de Vilanova de Raó, i a la llarga de Ruscino, entrava pel nord-est del terme de Bages, travessava el poble, després de passar per la riba de llevant de l'estany de Bages, i continuava cap al sud, en direcció a Sant Joan la Cella.
Carretera La principal carretera que creua el terme comunal de Bages, de ponent a llevant (o a la inversa) és la D-612 (Tuïr - Elna), que pel costat de ponent enllaça també Bages amb Trullàs i Llupià, i pel de llevant, amb Montescot.
A part d'aquesta, n'hi ha dues més. D'una banda, la D-49 (D-903, a PollestresPontellà - Hortafà), que travessa el terme de nord-oest a sud-est, i la D-406 (Bages - Sant Joan la Cella), que de Bages marxa cap al sud-oest. Les dues carreteres uneixen Bages amb les poblacions esmentades com a destí de la carretera).
Mitjans de transport públic