Johannes Erwin Eugen Rommel (Heidenheim an der Brenz, 15 de novembre de 1891 - Herrlingen, 14 d'octubre de 1944) va ser un general alemany i una icona de propaganda durant la Segona Guerra Mundial. Conegut popularment com la Guineu del Desert, va servir com a mariscal de camp a la Wehrmacht (forces armades) de l'Alemanya nazi, a més de servir al Reichswehr de la República de Weimar i a l'exèrcit de l'Alemanya Imperial.
Rommel va ser un oficial molt condecorat a la Primera Guerra Mundial, arribant a rebre la Pour le Mérite per les seves accions al front italià. El 1937, va publicar el seu llibre clàssic sobre tàctiques militars, La infanteria ataca, basant-se en les seves experiències en aquella guerra. A la Segona Guerra Mundial, va comandar la 7a Divisió Panzer durant la invasió de França de 1940. El seu lideratge de les forces alemanyes i italianes a la campanya del nord d'Àfrica va establir la seva reputació com un dels comandants de tancs més hàbils de la guerra, i li va valer el sobrenom der Wüstenfuchs, "la guineu del desert". Entre els seus adversaris britànics tenia una reputació de cavalleria, i la seva frase "guerra sense odi" s'ha utilitzat de manera acrítica per descriure la campanya nord-africana. Des d'aleshores, diversos historiadors han rebutjat la frase com a mite i han descobert nombrosos exemples de crims de guerra i abusos contra soldats enemics i poblacions natives a Àfrica durant el conflicte.Hitler's Paratrooper: The Life and Battles of Rudolf Witzig, Gilberto Villahermosa, page 137 Altres historiadors assenyalen que no hi ha cap evidència clara que Rommel hi estigués implicat o que tingués coneixement d'aquests crims, i alguns assenyalen que la guerra al desert, tal com la van lluitar Rommel i els seus oponents, encara es va acostar a una lluita neta com no hi va haver a la Segona Guerra Mundial. Més tard va comandar les forces alemanyes que s'oposaven als aliats en la invasió de Normandia el juny de 1944.
Amb els nazis guanyant el poder a Alemanya, Rommel va anar acceptant el nou règim, i els historiadors van donar diferents relats sobre el període concret i les seves motivacions. Va ser partidari d'Adolf Hitler, almenys fins a prop del final de la guerra, si no necessàriament simpatitzant amb el partit i les forces paramilitars associades a aquest. El 1944, Rommel va ser implicat en el complot del 20 de juliol per assassinar Hitler. A causa de l'estatus de Rommel com a heroi nacional, Hitler desitjava eliminar-lo en silenci en lloc d'executar-lo immediatament, com molts altres conspiradors. A Rommel se li va donar l'opció de suïcidar-se, a canvi d'assegurances que la seva reputació romandria intacta i que la seva família no seria perseguida després de la seva mort, o davant d'un judici que resultarà en la seva desgràcia i execució; va triar el primer i es va suïcidar amb una pastilla de cianur. Rommel va rebre un funeral d'estat, i es va anunciar que havia sucumbit a les seves ferides per l'ametrallament del seu cotxe personal a Normandia.
Rommel s'ha convertit en una de les figures més importants tant en la propaganda aliada com en la nazi, i en la cultura popular de postguerra, amb nombrosos autors que el consideren un comandant apolític, brillant i una víctima de l'Alemanya nazi, encara que aquesta valoració és impugnada per altres obres com El mite de Rommel. La reputació de Rommel per dur a terme una guerra neta es va utilitzar en interès del rearmament d'Alemanya Occidental i la reconciliació entre els antics enemics: el Regne Unit i els Estats Units d'una banda i la nova República Federal d'Alemanya de l'altra. Diversos dels antics subordinats de Rommel, sobretot el seu cap d'estat major Hans Speidel, va tenir un paper clau en el rearmament alemany i la integració a l'OTAN a l'època de la postguerra. La base militar més gran de l'exèrcit alemany, la caserna del mariscal de camp Rommel, Augustdorf, rep el seu nom en el seu honor. L'alcalde de Stuttgart, Manfred Rommel, era el seu fill.
Primers anys de vida i carrera miniatura|esquerra|El cadet Rommel Rommel va néixer el 15 de novembre de 1891 a Heidenheim, a 45 quilòmetres d'Ulm, al Regne de Württemberg, al sud d'Alemanya, llavors part de l'Imperi Alemany. Va ser el tercer dels cinc fills d'Erwin Rommel (1860–1913) i de la seva dona Helene von Lutz, el pare de la qual, Karl von Luz, va dirigir el consell del govern local. De jove, el pare de Rommel havia estat tinent d'artilleria. Rommel tenia una germana gran que era professora d'art i el seu germà preferit, un germà gran anomenat Manfred que va morir en la infància i dos germans petits, dels quals un es va convertir en un dentista d'èxit i l'altre en un cantant d'òpera.
Amb 18 anys Rommel es va unir al Regiment d'Infanteria núm. 124 de Württemberg a Weingarten com a Fähnrich, el 1910, estudiant a l'Escola d'Oficials Cadets de Danzig. Es va graduar el novembre de 1911 i va rebre despatx com a tinent de segona el gener de 1912 i va ser assignat al 124è d'Infanteria a Weingarten. Va ser destinat a Ulm el març de 1914 al 46è Regiment d'Artilleria de Camp, XIII Cos (Reial Württemberg), com a comandant de bateria. Va tornar al 124 quan es va declarar la guerra. Mentre estava a l'escola de cadets, Rommel va conèixer la seva futura esposa, Lucia (Lucie) Maria Mollin (1894–1971), de 17 anys, d'ascendència polonesa i italiana.
Primera Guerra Mundial miniatura|upright| El tinent Rommel a Itàlia, 1917 Durant la Primera Guerra Mundial, Rommel va lluitar a França, així com a les campanyes romaneses (sobretot a la Segona Batalla de la Vall de Jiu) i italiana. Va utilitzar amb èxit la tàctica de penetrar les línies enemigues amb un fort foc de cobertura juntament amb avenços ràpids, així com avançar ràpidament a una posició de flanqueig per arribar a la part posterior de les posicions hostils, per aconseguir la sorpresa tàctica. La seva primera experiència de combat va ser el 22 d'agost de 1914 com a comandant d'esquadró prop de Verdun, quan, atrapant una guarnició francesa sense estar preparat, Rommel i tres homes van obrir foc contra ells sense ordenar que la resta de la seva patrulla avancés. Els exèrcits van continuar enfrontant-se en enfrontaments oberts durant tot el setembre, ja que la guerra de trinxeres estàtica típica de la Primera Guerra Mundial encara era en el futur. Per les seves accions el setembre de 1914 i el gener de 1915, Rommel va rebre la Creu de Ferro de Segona Classe. Rommel va ser ascendit a Oberleutnant i transferit al Batalló Reial de Muntanya de Württemberg de lAlpenkorps el setembre de 1915, com a comandant de la companyia. El novembre de 1916 a Danzig, Rommel i Lucia es van casar.
L'agost de 1917, la seva unitat es va veure implicada en la batalla pel mont Cosna, un objectiu fortament fortificat a la frontera entre Hongria i Romania, que van prendre després de dues setmanes de difícils combats costa amunt. A continuació, el Batalló de Muntanya va ser assignat al front d'Isonzo, en una zona muntanyosa d'Itàlia. L'ofensiva, coneguda com la batalla de Caporetto, va començar el 24 d'octubre de 1917. El batalló de Rommel, format per tres companyies de fusellers i una unitat de metralladores, va formar part d'un intent de prendre posicions enemigues a tres muntanyes: Kolovrat, Mataiur i Stol. En dos dies i mig, del 25 al 27 d'octubre, Rommel i els seus 150 homes van capturar 81 canons i 9.000 homes (inclosos 150 oficials), amb la pèrdua de sis morts i 30 ferits. Rommel va aconseguir aquest notable èxit aprofitant el terreny per flanquejar les forces italianes, atacant des de direccions inesperades o darrere de les línies enemigues, i prenent la iniciativa d'atacar quan tenia ordres al contrari. En un cas, les forces italianes, preses per sorpresa i creient que les seves línies s'havien col·lapsat, es van rendir després d'un breu tiroteig. En aquesta batalla, Rommel va ajudar a ser pioner en tàctiques d'infiltració, una nova forma de guerra de maniobres que acabaven d'adoptar els exèrcits alemanys, i més tard els exèrcits estrangers, i descrit per alguns com Blitzkrieg sense tancs. Tanmateix, no va jugar cap paper en l'adopció primerenca de guerra llampec a la Segona Guerra Mundial. Actuant com a avançada en la captura de Longarone el 9 de novembre, Rommel va decidir novament atacar amb una força molt més petita. Convençuda que estaven envoltats per una divisió alemanya sencera, la 1a Divisió d'Infanteria Italiana -10.000 homes- es va rendir a Rommel. Per això i les seves accions a Matajur, va rebre l'ordre de Pour le Mérite.
El gener de 1918, Rommel va ser ascendit a Hauptmann i assignat a un lloc d'estat major al 64è Cos d'Exèrcit, on va servir durant la resta de la guerra.
Període d'entreguerres Rommel va romandre amb el 124è Regiment fins a l'octubre de 1920. El regiment va estar involucrat en sufocar els disturbis i disturbis civils que estaven ocorrent a tot Alemanya en aquest moment. Sempre que va ser possible, Rommel va evitar l'ús de la força en aquests enfrontaments. El 1919 va ser enviat breument a Friedrichshafen al llac de Constança, on va restablir l'ordre per "la força de la personalitat" a la 32a Companyia de Seguretat Interna, que estava formada per mariners rebels i procomunistes. Va decidir no assaltar la propera ciutat de Lindau, que havia estat presa pels comunistes revolucionaris. En canvi, Rommel va negociar amb l'ajuntament i va aconseguir retornar-lo al govern legítim per mitjans diplomàtics. Això va ser seguit per la seva defensa de Schwäbisch Gmünd, de nou sense sang. Aleshores va ser enviat al Ruhr, on un exèrcit vermell era l'encarregat de fomentar els disturbis. L'historiador Raffael Scheck lloa Rommel com una ment freda i moderada, excepcional enmig de les nombroses ocupacions de ciutats revolucionàries per part d'unitats regulars i irregulars i la violència massiva associada.
Segons Reuth, aquest període va donar a Rommel la impressió indeleble que "tots en aquesta República es lluitaven entre ells", juntament amb l'experiència directa de persones que van intentar convertir Alemanya en una república socialista en les línies soviètiques. Hi ha similituds amb les experiències de Hitler: com Rommel, Hitler havia conegut la solidaritat de la guerra de trinxeres i després havia participat en la supressió per part del Reichswehr de la Primera i Segona República Soviètica de Baviera. La necessitat d'unitat nacional esdevingué així un llegat decisiu de la Primera Guerra Mundial. Brighton assenyala que tot i que tots dos creien en la llegenda de la punyalada per l'esquena, Rommel va poder tenir èxit utilitzant mètodes pacífics perquè va veure el problema en l'estómac buit més que en el judeobolxevisme, que els soldats de dretes com Hitler els van culpar del caos a Alemanya.
miniatura|Rommel i Adolf Hitler a Goslar, 1934
L'1 d'octubre de 1920 Rommel va ser nomenat comandant d'una companyia amb el 13è Regiment d'Infanteria a Stuttgart, càrrec que va ocupar durant els nou anys següents. Després va ser assignat com a instructor a l'Escola d'Infanteria de Dresden de 1929 a 1933, i durant aquest temps va ser ascendit a major, l'abril de 1932. Mentre estava a Dresden, va escriure un manual sobre entrenament d'infanteria, publicat a 1934. L'octubre de 1933 va ser ascendit a Oberstleutnant i va rebre el seu següent comandament, el 3r Batalló Jäger, 17è Regiment d'Infanteria, estacionat a Goslar. Aquí va conèixer per primera vegada Hitler, que va inspeccionar les seves tropes el 30 de setembre de 1934. El setembre de 1935 Rommel va ser traslladat a l'Acadèmia de Guerra de Potsdam com a instructor durant els tres anys següents. El seu llibre Infanterie greift an, una descripció de les seves experiències bèl·liques juntament amb la seva anàlisi, es va publicar el 1937. Es va convertir en un best-seller, que, segons Scheck, més tard "influirà enormement" en molts exèrcits del món; Online version in Scribd. Adolf Hitler era una de les moltes persones que posseïa un exemplar.