El lleó (Panthera leo) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels fèlids. Es tracta d'un fèlid musculat i de pit ample, amb el cap curt i arrodonit, el coll petit, orelles rodones i un floc de pèls a la punta de la cua. Presenta un marcat dimorfisme sexual: els mascles adults tenen una espessa crinera que és característica d'aquesta espècie. Els mascles tenen una llargada de cap a gropa de 184-208 cm, mentre que les femelles fan 160-184 cm. És un animal social que viu en grups que es coneixen com a esbarts i es componen d'uns quants mascles adults juntament amb femelles relacionades i les seves cries. Les femelles solen caçar en grup i la seva presa habitual són els ungulats de grans dimensions. Els lleons són depredadors alfa i clau, tot i que alguns mengen carronya quan en tenen l'oportunitat. Malgrat que s'han documentat casos de lleons que cacen persones, no és un comportament habitual en aquesta espècie.
Generalment viu en herbassars i sabanes i evita els boscos espessos. Encara que sol ser més actiu durant el dia que els altres grans fèlids, si cal, pot assumir un estil de vida crepuscular o nocturn per evitar la persecució. Durant el Neolític, la seva distribució abastava Àfrica, el sud d'Europa, el Caucas i l'oest i el sud d'Àsia, però ha anat decreixent amb el pas dels segles i avui en dia es limita a un grapat de poblacions discontínues a l'Àfrica subsahariana i l'oest de l'Índia. La Llista Vermella de la UICN el cataloga com a espècie vulnerable des del 1996 pel retrocés demogràfic d'un 43% que han patit els lleons africans des de principis de la dècada del 1990. Les poblacions de lleons no són sostenibles fora de les zones que gaudeixen de protecció oficial. Les causes d'aquest declivi no estan del tot clares, però la destrucció del seu hàbitat i els conflictes amb els éssers humans són els principals motius de preocupació.
El lleó, un dels animals més representats en escultures, pintures, banderes, pel·lícules i obres literàries, és un animal icònic en gairebé totes les cultures que han sorgit a la seva distribució històrica. Els lleons han format part de col·leccions d'animals des de l'època romana i han figurat entre les principals atraccions de zoològics d'arreu del món des de la darreria del .
Nom i etimologia La paraula lleó deriva del mot llatí leo, que té el mateix significat. L'ús d'aquest terme en la seva forma actual es remunta al . El substantiu llatí, alhora, prové de la paraula grega antiga λέων (léon), que podria tenir un origen comú amb el nom hebreu לָבִיא (laví).
Descripció miniatura|esquerra|Durant els combats, la crinera d'un lleó fa que sembli més gros del que realment és. El lleó és el segon fèlid vivent més corpulent després del tigre. Amb unes potes potents, una forta mandíbula i unes dents canines de vuit centímetres, el lleó pot abatre i matar preses de gran mida. Els lleons tenen el crani molt semblant al dels tigres, però la regió frontal sol estar més deprimida i aplanada, amb una regió postorbital una mica més curta. Els lleons tenen les obertures nasals més grosses. Tanmateix, a causa de les variacions entre exemplars de la mateixa espècie, l'estructura del maxil·lar inferior és l'única part que permet determinar l'espècie amb certesa. La coloració dels lleons va des d'un color camussat clar fins a un marró groguenc, vermellós o ocre fosc. Les parts inferiors solen ser més clares i el pèl de la cua és negre. Tot i que van esvaint-se a mesura que els lleons esdevenen adults, encara es poden observar taques, amb prou feines visibles, a les potes i les parts inferiors. Aquesta característica està més marcada en les lleones.
Els lleons són els únics fèlids que presenten un dimorfisme sexual evident. Els mascles i les femelles tenen un aspecte força diferent com a conseqüència dels rols especialitzats que tenen dins el grup. Per exemple, la lleona, com a caçadora, manca de l'espessa crinera del mascle, que perjudicaria la seva capacitat de camuflar-se quan para emboscades. El color de la crinera va de ros a negre i sol esdevenir més fosc a mesura que el lleó envelleix.
miniatura|Dues lleones a Masai Mara (Kenya) El pes dels lleons adults varia generalment entre 150 i 250 kg en els mascles i 120-182 kg en les femelles. Nowell i Jackson aposten per un pes mitjà de 181 kg en els mascles i 126 kg en les femelles; un mascle mort a prop del Mont Kenya pesava 272 kg. Els lleons tendeixen a tenir una mida diferent segons el medi ambient i la zona, cosa que resulta en una gran varietat de pesos documentats. Per exemple, els lleons de l'Àfrica meridional tendeixen a pesar un 5% més que els de l'Àfrica oriental, en general.Scott, Jonathon; Scott, Angela (2002). Big Cat Diary: Lion, pàg. 80
La longitud del cap i el cos és de 170-250 cm en els mascles i 140-175 cm en les femelles; l'alçada a l'espatlla és d'uns 123 cm en els mascles i 107 cm en les femelles. La cua fa 90-105 cm en els mascles i 70-100 cm en les femelles. El lleó més llarg conegut fins ara ha estat un mascle de crinera negra disparat prop de Mucsso (al sud d'Angola) l'octubre del 1973; el lleó més pesant conegut fou un antropòfag disparat el 1936 als afores d'Hectorspruit, a l'est del Transvaal (Sud-àfrica) que pesava 313 kg.Wood, The Guinness Book of Animal Facts and Feats. Sterling Pub Co Inc (1983), Els lleons en captivitat tendeixen a ser més grossos que els salvatges —el lleó més gros mai documentat fou un mascle del Zoo de Colchester (Anglaterra) anomenat Simba, que el 1970 pesava 375 kg.Jungle Photos Africa Animals mammals - lion natural history
Tant en els mascles com en les femelles, el final de la cua té un floc de pèls. En alguns lleons, el floc oculta una «espina» o «esperó» d'uns 5 mm de llarg, format per la fusió de les seccions finals de l'os de la cua. El lleó és l'únic fèlid que té una cua amb un floc de pèls. Es desconeix la funció del floc i l'esperó. El floc està absent al moment del naixement, es desenvolupa a partir dels cinc mesos i mig d'edat i és fàcilment observable a l'edat de set mesos.Schaller, pàg. 28
Crinera miniatura|Imatge termogràfica d'un lleó, mostrant la crinera aïllant. La crinera del lleó mascle, única entre els fèlids, és un dels trets més característics de l'espècie. Fa que el lleó sembli més gros i constitueix una excel·lent intimidació; això ajuda el lleó durant els combats amb altres lleons i amb la principal espècie competidora dels lleons a Àfrica, la hiena tacada. La presència, absència, color i mida de la crinera estan associats a les condicions genètiques, la maduresa sexual, el clima i la producció de testosterona; com a regla general, com més fosca i espessa sigui la crinera, més sa està el lleó. Investigacions a Tanzània també suggereixen que la longitud de la crinera indica èxit en el combat en les relacions entre mascles. Els exemplars amb una crinera més fosca poden tenir una vida reproductiva més llarga i una taxa de supervivència de les cries més alta, tot i que sofreixen als mesos més calorosos de l'any. Als grups dominats per una coalició de dos o tres mascles, és possible que les lleones tendeixin a voler aparellar-se més amb els lleons que tenen una crinera més espessa.
Antigament, els científics creien que l'estatus distint d'algunes subespècies es podia justificar per la morfologia, incloent-hi la mida de la crinera. Es feu servir la morfologia per identificar subespècies com ara el lleó de l'Atles o el lleó del Cap. Tanmateix, la investigació ha demostrat que els factors ambientals influeixen en el color i la mida de la crinera d'un lleó, com ara la temperatura ambient. La temperatura ambient més fresca dels zoos europeus i nord-americans, per exemple, pot resultar en una crinera més espessa. Així doncs, la crinera no és un marcador adequat per identificar subespècies. Tanmateix, els mascles de la subespècie asiàtica es caracteritzen per tenir crineres menys espesses que les dels lleons africans mitjans.
miniatura|esquerra|Un lleó mascle mancat de crinera, que també té poc pèl corporal. Parc Nacional de Tsavo East, Kenya. S'han observat lleons mascles sense crinera al Senegal i el Parc Nacional de Tsavo East a Kenya i el lleó mascle blanc original de Timbavati també mancava de crinera. Els lleons castrats tenen crineres mínimes. A vegades s'observa la manca de crinera en poblacions consanguínies de lleons; la consanguinitat també causa una fertilitat pobra.
miniatura|Lleona amb el collar, fet que a vegades fa que se la identifiqui com a mascle. Moltes lleones tenen un collar que pot ser aparent en certes postures. A vegades és representat en escultures i dibuixos, especialment en l'art antic i és malinterpretat com a crinera de mascle. Tanmateix, es diferencia de la crinera en què es troba a l'altura de la mandíbula, sota les orelles, els pèls són molt més curts i sovint no és perceptible; mentre que la crinera s'estén per sobre les orelles, sovint amagant-les completament.
Les pintures rupestres dels extints lleons de les cavernes d'Europa mostren únicament lleons sense crinera, o simplement amb una traça de crinera, suggerint que mancaven de crinera; tanmateix, els protagonistes de les pintures són probablement femelles que cacen (car són representades en escenes de caça), de manera que aquestes imatges no permeten arribar a una conclusió fiable sobre si els mascles tenien crinera. Les il·lustracions suggereixen que aquest lleó utilitzava la mateixa organització social i les mateixes estratègies de caça que els lleons actuals.
Lleons blancs miniatura|Els lleons blancs deuen la seva coloració a un gen recessiu; són formes rares de la subespècie Panthera leo krugeri. El lleó blanc no és una subespècie distinta, sinó un morf especial amb un trastorn genètic, el leucisme, que provoca una coloració de la pell més pàl·lida, semblant a la dels tigres blancs; el trastorn és similar al melanisme, que causa la coloració de les panteres negres. A vegades s'han trobat exemplars blancs de lleó del Transvaal (Panthera leo krugeri) a dins i a prop del Parc Nacional Kruger i l'adjacent Timbavati Private Game Reserve a l'est de Sud-àfrica, però són més fàcils de trobar en captivitat, car els criadors els seleccionen expressament. El curiós color crema del seu pelatge és degut a un gen recessiu. Suposadament, se n'ha criat a campaments de Sud-àfrica per utilitzar-los com a trofeus en caces enllaunades.
La confirmació de l'existència de lleons blancs només arribà a final del . Durant segles s'havia cregut que el lleó blanc era una ficció d'una llegenda circulant a Sud-àfrica, on es deia que el pelatge blanc de l'animal representa la bondat present en totes les criatures. Les primeres observacions es produïren a principis de la dècada del 1900 i continuaren, sent infreqüents, durant gairebé cinquanta anys, fins que el 1975 es descobrí una ventrada de cries de lleó blanques a la Timbavati Game Reserve.The rare white lions. Consultat el 20 de setembre del 2007.
Biologia i comportament Els lleons passen gran part del temps descansant i estan inactius durant unes 20 hores al dia.Schaller, pàg. 122 Tot i que poden ser actius a qualsevol hora, la seva activitat sol tenir el seu punt àlgid quan es fa fosc, amb un període de socialització, empolainament i defecació. Es produeixen períodes intermitents d'activitat durant les hores nocturnes fins a l'alba, que és quan els lleons cacen més sovint. Passen una mitjana de dues hores al dia caminant i 50 minuts menjant.Schaller, pàg. 120-121
Organització dels grups miniatura|Un esbart en moviment a prop de Governors Camp, al Masai Mara (Kenya).