miniatura|Mapa de la conca del Nil El riu Nil (del grec antic , literalment ‘vall de riu’; ) és el riu més gran d'Àfrica. Amb una longitud de 6.671 km des del seu naixement a Burundi fins a la seva desembocadura al mar Mediterrani, flueix a través d'Uganda, el Congo, el Sudan, el Sudan del Sud, Etiòpia i Egipte. El Nil té dos afluents principals, el Nil Blanc i el Nil Blau. El Nil Blanc s'inicia a la regió dels Grans Llacs d'Àfrica central, mentre que el Nil Blau sorgeix del llac Tana a Etiòpia.
Etimologia La paraula Nil (de l'àrab ) prové del terme grec Nilos (), que significa ‘vall de cama curta’. En l'antiga llengua egípcia, el riu era anomenat Ḥ'pī o iteru, ‘gran riu’, representat per jeroglífics com els que mostra la imatge itrw. En copte, la paraula piaro (en dialecte sahídic o tebà) o phiaro (en dialecte bohaíric o memfita) significa ‘el riu’, literalment ‘el gran canal’. En el text hebreu de la Bíblia és anomenat .
Història El Nil va ser un element fonamental per al naixement de la civilització de l'antic Egipte. La major part de les seves ciutats es trobaven a la vall del Nil i el delta, al nord d'Assuan. El Nil va ser vital per a la cultura egípcia des de l'edat de pedra. El canvi del clima i la desertització van assecar les terres de caça i de pastura de l'Àfrica septentrional per a conformar el desert del Sàhara, pels voltants del 8000 aC; llavors, molts dels habitants van emigrar i es varen assentar al costat del riu Nil, on desenvoluparen una economia agrícola i una societat centralitzada. A més, se sap que el riu Nil es va congelar en dues ocasions al llarg de la història, l'any 829 i el 1010.HISTORY The 9th century, didyouknow.cdLandmarks of World History AD 600 - 899 , phenomena.org, Consultat el 24 de setembre de 2008Eleventh Century History, didyouknow.cd, Consultat el 24 de setembre de 2008
Eonil miniatura|esquerra|El Nil a la revista National Geographic, número 31 de 1917 S'estima que l'actual riu Nil és, com a mínim, el cinquè riu que ha fluït al nord de les terres altes etiòpies. Les imatges des de satèl·lit que van ser utilitzades per a identificar cursos d'aigua secs al desert, a l'oest del Nil, mostren una gorja, Eonil, ara plena pel flux superficial. Això representa un antic Nil anomenat Eonil, que va fluir durant el Miocè. L'Eonil va transportar sediments cap a la Mediterrània, on diversos camps de gas han sigut descoberts dins d'aquests sediments.
Durant el Miocè superior, es va produir la crisi de salinitat del Messinià, quan el mar Mediterrani estava tancat i es va evaporar, el Nil va reduir el curs a un nou nivell que estava centenars de metres sota el nivell de l'oceà d'Assuan i 2.400 metres per sota del Caire.The Eonile , spiritus-temporis.com, Consultat el 26 de setembre de 2008 Aquesta enorme gorja que es va formar, ara està repleta de sediments.
Nil integrat miniatura|esquerra|Confluència del riu Kagera i el riu Ruvubu prop de les cascades Rusumo Hi ha dues teories amb relació a l'edat del Nil integrat. La primera és que el drenatge integrat del Nil és d'edat jove, que la conca del Nil es va trencar en una sèrie de conques separades, i només la conca de més al nord va tenir un riu seguint el curs actual del Nil a Egipte.Said, R. (1981). The geological evolution of the River Nile. Springer-verleg. Una altra teoria proposada és que el drenatge d'Etiòpia a través de rius com el Nil Blau o el riu Atbara/Takazze va fluir al mar Mediterrani a través del Nil egipci des de l'era terciària.Williams, M.A.J. and Williams, F. (1980). Evolution of Nile Basin. In M.A.J. Williams and H. Faure (eds), The Sahara and the Nile. Balkema, Rotterdam, pp 207–224.
Salama, l'any 1987, va suggerir que, durant el terciari, hi va haver una sèrie de conques continentals separades, cada conca ocupant una de les principals esquerdes sudaneses: l'esquerda Mellut, la del Nil Blanc, la del Nil Blau, la de l'Atbara i l'esquerda de Sag El Naam. La conca de l'esquerda de Mellut té gairebé 12 quilòmetres de profunditat a la part central i possiblement encara està activa. El sistema de l'esquerda del Nil Blanc, encara que és més baixa que el Bahr El Arab, té aproximadament 9 quilòmetres de profunditat.
L'exploració geofísica del sistema de l'esquerda del Nil Blau va estimar que la profunditat dels sediments és entre els 5 i els 9 quilòmetres. Aquestes conques no es van interconnectar fins després que l'enfonsament cessés i l'acumulació de sediments fos suficient per a omplir les conques a tal nivell que en permetés la connexió. A mesura que s'omplien les depressions, es van connectar el Nil egipci i el sudanès, que captava les aigües etíops i equatorials durant les últimes etapes de les activitats tectòniques.Salama, R.B. (1997). Rift Basins of Sudan. African Basins, Sedimentary Basins of the World. 3. Edited by R.C. Selley (Series Editor K.J. Hsu) p. 105–149. ElSevier, Amsterdam. El riu Atbara es va desbordar i tancà la seva conca durant el períodes humits, fa entre 100.000 i 120.000 anys. El Nil Blau es va connectar al Nil principal farà entre 70.000 i 80.000 anys. La connexió del Nil Victòria es va produir fa aproximadament uns 12.500 anys.
Un riu més antic del que es creia Les investigacions més recents en l'àmbit de la geologia han aportat evidències que el riu Nil podria tenir més de 30 milions d'anys d'antiguitat, la qual cosa el situaria entre els sistemes fluvials més antics del planeta. Aquesta estimació es basa en l'anàlisi de sediments extrets del seu llit i en estudis sobre els processos tectònics actius a la zona del Rift de l'Àfrica Oriental. Els resultats d'aquestes investigacions contradiuen les teories establertes fins ara, que dataven l'origen del riu fa només uns 6 milions d'anys. A més, es creu que els moviments de les plaques tectòniques han estat determinants per mantenir el curs nord del Nil durant períodes molt prolongats, configurant així el paisatge que avui coneixem.
Antic Egipte lang=ca|miniatura|esquerra|Reconstrucció de l'ecumene basat en la descripció d'Heròdot () L'aliment va tenir un paper crucial en la fundació de la civilització egípcia i el Nil va ser una font interminable de l'esmentat aliment. El Nil va fer que les seves riberes fossin summament fèrtils quan es desbordava cada any. Els egipcis van ser capaços de conrear blat, ordi i lli, a més d'aportar el riu abundant peix i papir, la qual cosa proporcionava aliment suficient per a tota la població, ja que eren recursos molt importants, sobretot per a evitar possibles fams que eren freqüents al Pròxim Orient, a causa d'una producció irregular. També, l'aigua del Nil va atreure el búfal d'aigua i, després que els perses els van introduir al , a camells. Aquests animals podien ser morts per la seva carn, podien ser capturats, domesticats, usats per a llaurar o per a viatjar en el cas dels camells. El Nil era també un camí eficient i còmode de transport per a mercaderies i per a la població que l'utilitzaven com a via fluvial per a transport comercial o recreatiu.
Gràcies a l'obtenció de lli i blat, Egipte va tenir una bona relació diplomàtica amb altres països, i sovint contribuïa a l'estabilitat econòmica del país. A més, proporcionava els recursos necessaris com l'aliment o els diners per posseir un exèrcit. La llegenda diu que el faraó era el responsable de la inundació del Nil, i a canvi de l'aigua i les collites els camperols havien de conrear la terra fèrtil i enviar després una part dels seus recursos al mateix faraó, que s'encarregava d'usar-los per al bé de la societat. El Nil era també una font espiritual, ja que van crear un déu dedicat al benestar de la inundació anual, el déu Hapy, que en controlava, al costat del faraó, la revinguda. A més, es va considerar el riu com una calçada de la vida fins a la mort.La barca solar, viatge al més enllà miniatura|esquerra|Estàtua del riu Nil al museu del Vaticà L'historiador grec Heròdot va escriure que «Egipte era el regal del Nil». Sense les aigües del Nil per a la irrigació, la civilització egípcia probablement hauria estat efímera. El Nil va proporcionar els elements que van fer una gran civilització que va perdurar tres mil anys. El comerç ha estat continu al Nil des de fa milers d'anys, com podem veure a l'os d'Ishango, possiblement la prova més coneguda de la multiplicació per duplicació egípcia que va ser descobert a prop del llac Eduard, al nord-est del Congo, que va ser datat cap a l'any 20000 aC.
El Nil i les civilitzacions oblidades Tot i que sovint es coneix el Nil principalment com a catalitzador de la civilització egípcia, també va tenir un paper fonamental en altres cultures de la vall del Nil. Un exemple destacat és la cultura de Kerma, que va prosperar al Sudan entre el 2600 i el 1500 aC. Aquesta societat va desenvolupar un sistema agrícola avançat basat en la irrigació, aprofitant les inundacions estacionals del riu per maximitzar la producció d'aliments en un entorn àrid. Les troballes arqueològiques inclouen assentaments sofisticats, grans estructures administratives i religioses, i tombes monumentals que suggereixen una societat jerarquitzada i ben organitzada. Aquests avenços demostren com el Nil no només va ser un recurs natural essencial, sinó també un catalitzador per al desenvolupament tecnològic i cultural d'aquesta civilització avançada, independent però influenciada per les interaccions amb Egipte i altres pobles del nord de l'Àfrica.
La recerca de les fonts del Nil miniatura|Cascades a Etiòpia del Nil Blau Les seves fonts foren, durant tota l'antiguitat, un gran enigma que originà tota mena de teories i de llegendes. Fins i tot, es cregué que s'arribava a unir amb el riu Indus. Les expedicions d'Alexandre el Gran mostraren el caràcter erroni de tal afirmació. L'exploració d'Etiòpia durant els segles XIII a XVIII portà al descobriment del Nil Blau, que hom en considerà la branca més important. Al , les exploracions ordenades per Muhammad Ali portaren fins a Gondokoro, Nil Blanc amunt. Partint de l'oceà Índic, Speke, amb Burton i Grant, arribà el 1863 al llac Victòria i a Godonkoro.
Malgrat els intents de grecs i romans (que van ser incapaços de travessar el Sudd), el curs alt del Nil va romandre inexplorat majoritàriament. Diverses expedicions havien fracassat en els seus intents per determinar la font del Nil, la qual cosa va motivar les representacions hel·lenística i romana del riu com un déu masculí amb el cap i la cara ocultes per teles. Agatharcides va registrar que, en temps de Ptolemeu II, una expedició militar havia remuntat prou el curs del Nil Blau com per determinar que la causa de les inundacions estiuenques eren les fortes pluges estacionals a l'altiplà d'Etiòpia; tanmateix, no es creu que cap europeu de l'antiguitat assolís el llac Tana ni que seguís els passos d'aquesta expedició més enllà de Mèroe.