Rafelbunyol és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord.«DECRET 144/2012, de 5 d'octubre, pel qual s'aprova el canvi de denominació del municipi de Rafelbunyol/Rafelbuñol per la forma exclusiva en valencià de Rafelbunyol. [2012/9226]» (en valenciano). Boletín Oficial de la Comunidad Valenciana. 2012. El seu terme municipal inclou també el nucli de població de la Urbanització Els Forriols.Ayuntamiento de Rafelbunyol (2010). Diagnóstico ambiental de Rafelbunyol, Tomo I: Metodología y descripción del medio natural. RAFELBUNYOL: Ayuntamiento de Rafelbunyol, pp.1-132. La seua població censada en 2012 era de 8.670 habitants, en 2016 de 8.907 habitants, i en el 2017 de 8.870 habitants.
Toponímia La primera part del topònim prové clarament de l'àrab رحل (rahal) «rafal» ('casa de terra amb un tros de terra no gaire gran'«Rafal», accepció 2. Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua). La segona probablement es deriva del llatí balneu o balneolu ('bany'); no obstant això, també podria derivar del baix llatí boneol[o] ('bonic').«Rafelbunyol». Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana. 2009.Asín Palacios, Miguel (1940). Contribución a la toponimia árabe de España. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. p. 129. Una altra accepció trobada per al nom definiria el territori com 'el secà de la vinya' (Rahal, 'explotació rustica de secà' i -bunyol, de l'àrab bunyul, 'vinya'), ja que es creu que, en el passat, el territori de Rafelbunyol podria no beneficiar-se del reg de la Séquia de MontcadaMembrado Tena, J. C. (2016). L'Horta a través dels seus noms. Aproximació toponímica al paisatge perdut de València i el seu entorn rural. Mètode-Revista de la Universitat de València, 2016, num. 91, p. 28-37. . Així mateix, altres alternatives interpretatives vindrien de la mà de Pierre Guichard, qui parla d'una propietat rural d'extensió variable amb muralles en alguns casos, la qual cosa en altres territoris es denomina muny'a o day'a; i Joan Coromines i María Jesús Rubiera, els qui etimològicament definixen el terme àrab رحل (rahal) com a 'lloc on es fa una parada en el camí', 'campament', 'mallada' o 'estable'. Gaspar Juan Escolano, informat per algun morisc, fixa la distinció entre els diferents tipus d'establiments rurals a la zona del Sarq Al-Andalus: «los moros al lugar de pocas casas llamaban alquería, al de muchas Beled (Balad), que quiere decir pueblo, al de una no mas (que nosotros llamamos alquería) ellos llamaban Rahal o Rafal... otros sabios en lengua aràbiga dicen que Rahal quiere decir una majada o caserío puesta en la ribera de algun río».i Martínez, V. S. (1999). Els" Rahals" del llibre del repartiment. Aguaits, (16), 7-16.
L'origen és indeterminat, no obstant això, existixen algunes referències a un augment del nombre de rafals durant els governs dels eslaus Mubarak i Muzaffar, a l'inici dels regnes de taifes, al . Durant el període de conquesta del Xarq Al-Andalus per Jaume I els territoris conquerits van ser lliurats a les classes superiors de la conquesta (cavallers, bisbes, clergues, i funcionaris del rei), les quals rebien un rafal complet més les terres d'al voltant, la qual cosa fa suposar que la zona de Rafelbunyol estava composta de finques periurbanes d'extensió modesta.
El rafal tenia una fisomia molt característica basada en un sistema de pati central al que donaven les habitacions, la cuina, els urinaris i/o l'accés de la casa. També podia donar-se que el pati no estiguera tancat per habitacions, sinó per parets que tancaven un hort o un corral. Les poblacions que van sorgir a partir d'un rafal ho van fer a partir d'una plaça en forma de quadrat o rectangle, a conseqüència de la forma característica de les parcel·les musulmanes. En alguns casos, comptaven amb una muralla o una torre defensiva.
Escut heràldic L'escut heràldic actual del municipi va sorgir l'any 1955 motivat per l'interés de l'Ajuntament del poble de tindre un escut propi que els representara, per a això, aprofitant les dades històriques recopilades pel cronista del poble Salvador García Llopis, elaboraren un escut que representara en certa manera la història dels senyors de Rafelbunyol des de la seua conquesta als àrabs que van fundar Rahal-Bonyol.Ayuntamiento de Rafelbunyol (1955). Sesión Extraordinaria del Ayuntamiento Pleno celebrada el día 20 de Diciembre de 1955. Rafelbunyol, pp.91-94.
Si es dividix l'escut en quadrants es pot observar que està format per: un primer quadrant de quatre pals vermells sobre fons daurat, que correspon a l'escut de la Corona d'Aragó, ja que el municipi de Rafelbunyol va quedar sota jurisdicció real fins a 1676 quan el rei Carles II el va donar a Manuel Eixarch i Bellvis; el segon quadrant està format per l'escut d'armes de Raimundo Escorna (escriba de Pere I de València), el qual està format per un pergamí lligat pel centre de color natural sobre fons plata, es va convertir en senyor del Rahal en 1279; el tercer quadrant està format per l'escut d'armes de Gelacián de Tarba, infançó i primer senyor cristià del Rahal després de la conquesta, el qual representa cinc cercles o rodes de carro sobre fons llis; i el quart quadrant, el qual està format per l'escut d'armes de Pere d' Eixarch i Bellvis (flor de lis en or sobre camp vermell).
Finalment, cal destacar la resta d'elements que conformen l'escut, com és la cimera de Jaume I, a manera de recordatori de la tasca realitzada pel conqueridor, i els lliris de jardí a cada costat de l'escut, que solen associar-se amb la fecunditat de la terra. A més, en alguns escuts apareix en la part inferior una cinta amb les inscripcions «Rahal Bonyol», en referència al seu passat àrab.
Geografia miniatura|Carrer Major de Rafelbunyol El terme de Rafelbunyol està situat en la part septentrional de l'Horta Nord. El seu terme municipal té forma d'un rectangle molt allargat, d'adreça nord-oest, sud-est i acabant en la seua part nord occidental en un triangle. La Séquia Real de Montcada dividix el terme en dues parts. A la seua dreta, l'horta; a la seua esquerra el secà, actualment transformat en regadiu de motor. La superfície del terme és fonamentalment plana. El nucli està format pel poble més la Urbanització Els Forriols.
Quant a la fisiografia del terreny, cal destacar que quasi no presenta accidents geogràfics donat que té una superfície pràcticament plana. La seua altitud s'eleva des dels 16 metres, als quals es troba el nucli urbà de Rafelbunyol, fins als 97,9 metres en el punt més alt de Els Germanells. El terme municipal de Rafelbunyol està situat a l'interior de les marjals del nord de la ciutat de València, les quals se situen, al seu torn, entre el ventall al·luvial del riu Palància i el complex sedimentari format per les aportacions del riu Túria i el Barranc del Carraixet, i s'estén al llarg d'una dotzena de quilòmetres formant una franja humida paral·lela a la línia de la costa. Eixa franja queda separada del Mediterrani tan sol per una estreta restinga de cants, graves i sorres. L'estructura geològica de la zona és conseqüència de l'enfonsament patit posteriorment al seu farciment mitjançant un depòsit de materials del quaternari.
Entre el Barranc del Carraixet i Rafelbunyol, no hi ha una escorrentia organitzada, ja que solament existixen diversos barrancs que desapareixen en arribar a la plana litoral (segurament desorganitzats per la falla Burjassot-Xilxes, que en eixe sector coincidix amb la Séquia de Montcada).
En el terme municipal de Rafelbunyol, l'orientació majoritària és la de l'ús agrícola moderadament intensiu, ja que predominen els sòls classe B (capacitat d'ús elevada). Així mateix, hi ha una xicoteta part en l'extrem sud-est amb una orientació d'ús agrícola intensiu amb sòls de classe A (capacitat d'ús molt elevada).
El terme de Rafelbunyol està travessat per la A-7, en el seu tram entre València i Puçol. A través de la Pobla de Farnals s'enllaça fàcilment amb la CV-300. És a més capçalera de la línia 3 de MetroValència, amb la parada anomenada "Rafelbunyol", la qual va ser inaugurada en 1893 per connectar amb la capital, el servei en 1975 mostrava un volum de passatgers de 6.114.796.18. En l'actualitat la línia 3 és la que més passatgers trasllada, amb unes xifres de 12.843.485 de passatgers en 2017.
Municipis limítrofs Limita amb Massamagrell, Museros, la Pobla de Farnals i El Puig de Santa Maria (a la mateixa comarca); i amb Nàquera (a la comarca del Camp del Túria).
Clima Té un clima típicament mediterrani. Rafelbunyol se situa, segons indica l'Atles Climàtic de la Comunitat Valenciana, inclòs en la tipologia climàtica de la plana litoral septentrional, o tipus A; un microclima que es caracteritza per un règim de precipitacions anuals d'uns 450 mm amb un període màxim de pluja durant els mesos de tardor i un període sec estival que dura uns quatre mesos. N'és molt característica l'elevada humitat relativa, deguda, sobretot, a l'efecte de les brises càlides procedents del mar Mediterrani. Una altra característica d'esta tipologia climàtica és la presència d'episodis de pluges de tipus torrencial, que poden desembocar en desbordaments i avingudes de rius o rambles. El flux de component est, ocasionat per les baixes pressions del Sud i les altes del Nord, fa que es mobilitze aire del mar Mediterrani, que quan arriba a la morfologia costanera forma embossaments d'aire fred que produïxen precipitacions de caràcter abundant i explosiu. Estos fenòmens ocorren amb més freqüència durant els primers mesos tardorencs, influïts pel règim de temperatures. El municipi de Rafelbunyol manca d'estació pluviomètrica fixa, per la qual cosa s'utilitzen les dades històriques de l'estació més propera, situada a Puçol.
D'altra banda, el règim de temperatures es troba dins dels rangs moderats, amb hiverns amb temperatures que oscil·len al voltant dels 10 °C i estius de temperatures mitjanes d'aproximadament 25 °C. L'efecte de les brises càlides del Mediterrani, carregades d'humitat, suavitzen les temperatures i eviten els dies de gelades (amb una mitjana d'al voltant d'1 dia de gelada/any).
Hidrografia El municipi de Rafelbunyol pertany a la Conca Hidrogràfica del Xúquer i té, com a únic curs d'aigua superficial, la Real Séquia de Montcada, que creua el municipi per la seua banda més occidental. Com a curs d'aigua intermitent creua, per la zona nord-est del terme municipi, el barranc de Bord o Cabeç Bord, procedent de la serra que porta el seu mateix nom (terme municipal de Nàquera). Este barranc està sec durant la major part de l'any, encara que presenta una freqüència d'inundacions considerada com a alta, d'aproximadament 25 anys.
Respecte a l'aigua subterrània, Rafelbunyol es troba entre dues unitats hidrogeològiques, la 8.20 Mitjà Palància, i la 8.25 Plana Nord de València. La vulnerabilitat de l'aqüífer en el terme municipal de Rafelbunyol és en general, moderada, principalment pels materials dels quals està constituït el sòl i per les activitats urbanes i agrícoles que es desenvolupen en ell.
Paisatge Unitat ambiental Urbana: Afecta a tota la zona residencial (nucli urbà i urbanitzacions) i industrial (polígon industrial). La unitat suma un total de 171,69 Ha, que suposen un 39,04% de la superfície total del terme. Es tracta d'una unitat altament antropitzada, a causa de l'elevada densitat poblacional del nucli. Per això, la major part de la superfície de la unitat es presenta asfaltada, i l'existència d'elements naturals (sòl i vegetació) es troba a les zones verdes enjardinades. Per la seua banda, la subunitat urbanitzacions suposa una excepció, en localitzar-se en els voltants de la unitat agrícola, ja que la tipologia dels habitatges (tipus xalet) fa que siga factible la presència d'arbratge en forma de pineda.