L'Honorable Vila de Picanya és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud, que limita amb les localitats d'Alaquàs, Catarroja, Xirivella, Paiporta, Torrent i València ciutat. Picanya s'agermanà l'any 1992 amb Panasòu (França).
Geografia El terme municipal s'assenta sobre la plana al·luvial d'origen Quaternari localitzada al voltant del riu Túria. Els relleus morfològics són molt senzills; es un territori que s'eleva lleugerament des de la mar cap a l'interior, amb corbes de nivell paral·leles a la costa, que van minvant en endinsar-se cap a l'oest, fins trobar els primers peus de mont. El terme de Picanya es situa entre les isohipses dels 20 i 30 metres, amb una altitud mitjana de 15 msnm.Del paisatge destaca el Barranc de Torrent, que naix a més de 900 m. entre les serres de los Bosques i la Cabrera, prop del municipi de Setaigües (Foia de Bunyol), i que desemboca a l'Albufera. Creua els termes de Xiva, Xest, Torrent, Picanya, Paiporta, Massanassa i Catarroja. Travessa el poble de Picanya dividint en dos el nucli urbà (Picanya i Vistabella). Normalment roman eixut i porta aigua després de fortes pluges. Va tindre crescudes importants els anys 1949, 1957 i el 2024 (vore gota freda de l'any 2024). El barranc ha separat històricament les terres de regadiu de les de secà. Eixa divisió romangué fins el final del .
Pel terme passa la Séquia de Benàger i Faitanar.
Picanya està comunicada directament amb una xarxa extensa i autovies: Aeroport de València (12 km), Port (13 km), A-3 (6 km), V-30 (3 km), València ciutat (6 km), Parc tecnològic (18 km). Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, també compta amb estació de ferrocarril (Línies 1, 2 i 7 de Metrovalència, l'estació es troba a les zones AB de Metrovalència).
Altres vies de comunicació son:
Assagador del Camí de Faitanar Assagador del Camí de la Pedrera Assagador del Camí Vell de Torrent Camí d'Alaquàs Camí de Florentina Camí de la Foia Camí de la Nòria
Camí del Molí de la Campaneta Camí del Realenc Camí del Regal Camí dels Horts Carretera d'Albal Carretera de Paiporta Carretera de Torrent
L'extensió del terme municipal és de 7,12 km², ocupat en gran part per diverses explotacions agrícoles, amb predomini de cítrics i cultius de temporada, així com vivers de plantes i flors i quatre polígons industrials (Faitanar, Taronja, Moret i Raga) ocupats i en producció.
Partides i grans divisions del terme El terme de Picanya (juntament amb Vistabella) està conformat per les següents partides:
Partides
de l'Alter de la Baixada Blanca de la Baixada del Regal de les Cadiretes de la Canariera
del Canyaret del Col·locó de la Creu del Dissabte de la Faixeta
de la Foia de la Garita del Mal Pas de la Martina de les Palmes
de la Pedrera del Realenc del Regatxo de la Sequieta del Tormonet
Grans divisions del terme
Dins del terme de Picanya podem distingir dues zones agrícoles amb característiques pròpies i diferenciades: el Realenc, zona de regadiu tradicional històricament irrigada amb l'aigua del Túria; i el Regatxo, zona tradicional de secà situada a la part meridional de la població; terres de secà que foren transformades en regadiu a finals del .
Barris Barri del Carme Barri del Pilar
Història miniatura|esquerra|Carta de poblament de Picanya i Torrent (1248).
Inicialment el nucli originari de Picanya en època musulmana el constituïa la propietat del musulmà Hamet Amazoor, també anomenada Rafal Massot (escrit antigament «Rahal Maçoth» o «Rahal de Maçoth»), que fou atorgada per Jaume I a Pere de Sanaüja, i els hereus d'aquest la veneren a Arnau de Romaní, que en ingressar com a religiós hospitaler el 17 de març de 1260, la cedí a l'orde per mans del lloctinent del castellà d'Amposta, fra Bernat de Salanova. Els hospitalers atorgaren carta de poblament a Picanya l'any 1248.
Picanya, que pertanyia a l'Orde de Sant Joan de l'Hospital depenia del comanador de Torrent i les terres es destinaven a cultius de secà: vinyes, garroferes, oliveres i cereals.
Vistabella situada a la vora esquerra del barranc, era terra de regadiu i sempre va pertànyer a la corona i, per tant, hi era baix jurisdicció reial. Dins del seu terme es trobava el lloc de Benàger, que juntament amb el de Faitanar han donat nom a la séquia de Benàger-Faitanar, derivada de la de Quart però organitzada autònomament.
Les fonts parlen de Picanya com un lloc poblat per cristians vells, per la qual cosa és possible que des d'època primerenca als territoris de Torrent i Picanya visqueren cristians que no abandonaren el territori malgrat el domini musulmà.
La primera constància directa del poble de Picanya és un document datat el 7 de juliol de 1267 en què el Castellà d'Amposta, Guido Lagessa, amb l'aprovació i consentiment de Jacobo Bentayllono, comanador de l'Hospital de València i Georgi Pau, superior de la casa, veneren a Raymundo Mullerati i al seu fill, a Berengario Domench i Pedro de Pulcrovicino, terratinents de Rahal Maçoth, per a ells i els seus successors, un dia i una nit d'aigua de la séquia de Torrent, des del diumenge a la nit fins als dilluns a la nit, per la qual havien de pagar 100 sous.
El 8 d'abril de 1383, l'esposa d'Aparici de Villena, del lloc de Picanya, llega a l'església de Torrent 300 sous, fet documentat que confirma l'existència de població, i la seua dependència de l'església de Torrent.
També es fa referència, tant a Picanya com a Vistabella, a finals del (pdf) en la «La brama dels llauradors de l'Horta de València contra lo venerable Mossen Bernat Fenollar, Preuere», obra escrita per Mossén Jaume Gaçull; així mateix s'arreplega al «Cançoner satírich valenciá dels segles XV i XVI», de Ramon Miquel i Planas, publicat al 1911.
miniatura|esquerra|«La brama dels llauradors del horta de València», Jaume Gaçull, ca. 1490-1492 miniatura|«Cançoner satírich valenciá dels segles XV i XVI». Ramon Miquel i Planas
El nucli sorgit al voltant d'algunes alqueries va anar configurant-se des del a partir del Carrer Major, concretament a la cruïlla de l'actual carrer Torrent i el Major. En eixe punt, conegut com «els Quatre Cantons» confluïen el camí que unia Paiporta a Torrent, i el que anava des de la Pedrera de Picassent fins a la ciutat de València, és on van nàixer les primeres cases de l'originaria nucli urbà. Al llarg del apareixen les primeres edificacions vora el barranc i comença a formar-se la plaça i l'anomenat camí del Carro que travessava el poble, hui anomenat camí de la Pedrera, com a continuació del carrer Major. miniatura|esquerra|Il·lustració de la donació de Jaume I de Torrent als Templers, el 15 de gener de 1232. Plaça Major de Picanya. L'any 1598 es va crear la Confraria de la Sang, les constitucions de la qual serien aprovades per Sant Joan de Ribera. Els membres de la confraria eren majoritàriament habitants de Picanya i Vistabella, però també en podien formar part veïns d'altres pobles de la comarca.
El suposa l'assentament definitiu del poble amb la creació dels carrers Major, Sant Josep i les places Major i Església. Vistabella es conforma bàsicament per les cases construïdes vora el barranc, els actuals carrer Almassereta i carrer del Sol.
Els pobles de Picanya i Vistabella formaven ajuntaments independents, tot i que compartien l'església i les escoles i pel que fa al procés de fusió, ambdós ajuntaments es van reunir per decidir posar-lo en marxa el 1850: .
Va ser a l'any 1851 quan Vistabella s'annexionà a Picanya per reial decret d'11 de novembre de 1851, signat per Isabel II.
La separació física entre els dos «pobles» no es resoldria fins al 1935, durant la Segona República, quan es construí el Pont Vell sobre el barranc. El fet queda reflectit a l'acta del consistori de 9 de novembre de 1935.
El barri de la Florida pertanyé al municipi fins que va ser incorporat al de Paiporta al 1964.
L'any 2024 fou un dels municipis més afectats pel greu episodi de gota freda, amb immenses destrosses materials i pèrdua de vides humanes.
La gota freda d'octubre de 2024 El 29 d'octubre de 2024, Picanya va resultar greument afectada per la riuada associada a la DANA que va colpejar diverses comarques valencianes. L'episodi és considerat la major catàstrofe de la història del municipi, amb un balanç d'onze víctimes mortals entre el veïnat.
Durant la vesprada, el cabal del barranc de Picanya va experimentar un increment extraordinari. En poc més d'una hora va passar d'un cabal reduït a 2.258,7 m3/s, moment en què el sistema de mesurament va deixar de registrar dades. Les estimacions posteriors indiquen que el cabal va arribar a superar els 3.500 m3/s. A les zones més baixes del nucli urbà, situades a la vessant nord del barranc, el nivell de l'aigua va assolir aproximadament cinc metres d'altura al carrer de l'Almassereta, que va quedar totalment destrossat car s'hi troba vora barranc.De casa en casa. Maig 2026: pàg. 1
La força de la riuada i dels materials arrossegats va causar greus danys en habitatges, plantes baixes i soterranis, així com en les infraestructures bàsiques del municipi, i la pràctica totalitat del teixit comercial. També van resultar afectats transformadors elèctrics, antenes de telecomunicacions i diverses xarxes de serveis. Els carrers, les voreres, l'asfaltat i bona part del mobiliari urbà van patir desperfectes de consideració.
Quatre dels cinc ponts que travessaven el barranc van ser destruïts, fet que va interrompre diverses connexions de serveis essencials, entre les quals les d'aigua potable i telecomunicacions.
L'endemà de la catàstrofe, el 30 d'octubre, es va poder constatar l'abast real dels danys, amb nombrosos habitatges devastats o inundats. Diverses dependències municipals van quedar greument afectades, dificultant les tasques de gestió i coordinació de l'emergència. Davant aquesta situació, l'històric Motor de Giner va ser habilitat provisionalment com a centre d'operacions municipals.De casa en casa. Maig 2026: pàg. 2
El barranc del Poio va constituir el principal focus de la destrucció ocasionada per la riuada.
El 27 de novembre de 2024 va entrar en servei un pont provisional instal·lat pel Ministeri de Defensa en substitució del Pont Vell.
Actes de record
En la sessió plenària celebrada el 17 d'abril de 2025 es va aprovar la denominació de Pont de la Memòria per a l'antic pont de la Travessera de la Diputació. El projecte inclou la instal·lació d'un monument commemoratiu dedicat a les víctimes de la riuada i en reconeixement a la solidaritat mostrada per persones i institucions durant les tasques de recuperació.
L'escultura, titulada Llàgrimes que abracen, és obra de l'artista valencià Piñero. La peça, d'uns tres metres i mig d'altura, representa dues mans que es toquen, formades per centenars d'elements amb forma de gota d'aigua o llàgrima.De casa en casa. Maig 2026: pàg. 3
El 29 d'octubre de 2025 es va celebrar a la plaça de la Constitució un acte institucional de record i homenatge a les víctimes i a totes les persones afectades per la catàstrofe.
El 2 de novembre de 2025, sota el lema Música per a sanar, el Centre Cultural va acollir un concert commemoratiu amb les actuacions del Cor Jove de la Unió Musical de Picanya i del pianista picanyer Antonio Galera.
La memòria de la riuada també ha quedat reflectida en diverses intervencions artístiques urbanes. A la façana del Mercat Municipal, els artistes Adrián Mateo (Dridali) i Antonio Santoyo (Furyo) van realitzar un mural que ret homenatge a la resposta col·lectiva davant la tragèdia i representa unes mans unides estirant una corda. Així mateix, a la façana nord del Motor de Valero, la Fundació València CF va impulsar una obra de Xemayo Sink que simbolitza l'esforç compartit durant la recuperació, incorporant una samarreta del València CF entre el fang i la figura del futbolista picanyer Rubén Iranzo.
Obres de reconstrucció i adequació del barranc