La Geheime Staatspolizei (trad.: Policia Secreta de l'Estat), coneguda amb l'acrònim Gestapo, era la policia secreta oficial de l'estat a l'Alemanya nazi i a l'Europa ocupada.
Va ser un aparell de policia criminal durant el període del Nacionalsocialisme (1933 - 1945) creat poc després de la presa de poder del partit nazi, l'any 1933. Va ser creada per Hermann Göring el 1933 quan va combinar les diverses agències de policia de seguretat de Prússia en una sola organització. El 20 d'abril de 1934, la supervisió de la Gestapo va passar al cap de les SS, Heinrich Himmler, que també va ser nomenat cap de la policia alemanya per Hitler el 1936. En lloc de ser exclusivament una agència estatal prussiana, la Gestapo es va convertir en una entitat nacional com a suboficina de la Sicherheitspolizei (SiPo; Policia de seguretat). Des del 27 de setembre de 1939, la Gestapo es va incorporar en l'Oficina Principal de Seguretat del Reich (RSHA). Es va conèixer com Amt 4 (Departament 4) de la RSHA i va ser considerada una organització germana de la Sicherheitsdienst (SD; Servei de seguretat).
En tant que era un instrument del govern nazi, posseïa grans poders en la lluita contra els opositors polítics, a conseqüència dels quals va ser declarada organització criminal als judicis de Nuremberg. La Gestapo era famosa pels seus mètodes brutals de tortura i d'investigació, utilitzats per forçar les declaracions durant els interrogatoris dels detinguts.Fou dissolta el 7 de maig de 1945 per ordre del general Dwight D. Eisenhower.
Història El 30 de gener de 1933, el president del de la República de Weimar, Paul von Hindenburg, va nomenar canceller Adolf Hitler. Al seu torn, l'abril del mateix any, el flamant canceller va nomenar Hermann Göring —futur comandant de la Luftwaffe i l'home número dos del partit nazi— va ser nomenat ministre de l'Interior de Prússia. Això va donar a Göring el comandament de la força policial més gran d'Alemanya. Poc després, Göring va separar les seccions polítiques i d'intel·ligència de la policia i va omplir les seves files de nazis. El 26 d'abril de 1933, Göring va fusionar les dues unitats amb el nom de Geheime Staatspolizei, que va ser abreujada per un empleat de correus per obtenir un segell franc i es va conèixer com la Gestapo. Originalment volia anomenar-la Oficina de Policia Secreta (Geheimes Polizeiamt), però les inicials alemanyes, GPA, eren massa similars a les de la Direcció Política Estatal Soviètica (Gosudarstvennoye Politicheskoye Upravlenie, o GPU). El 3 de març de 1933, una ordre ministerial prussiana havia anul·lat les restriccions de competències de la policia aplicables anteriorment. Aquest va ser el primer pas per acomiadar la Gestapo d'adherir-se a la llei. L'11 d'abril, Goering era també primer ministre prussià. Amb el seu decret de 26 d'abril de 1933, la policia secreta de Prússia va sortir de l'aparell de la policia i va formar l'Oficina de Policia de l'Estat Secret (Gestapa), que estava subordinada directament al ministre prussià de l'interior, Hermann Göring i tenia la posició d'un departament de policia estatal. Diels va dir una vegada sobre la designació de Gestapa / Gestapo, que havia estat una invenció independent del Reichspost, que havia abreujat el nom llarg de l'oficina de forma arbitrària i va fer fer el tampó de segell. Amb la segona llei de la Gestapo del 30 de novembre de 1933, la Gestapo era una branca completament independent de l'administració interna, directament subordinada al primer ministre (Göring). Per decret del 9 de març de 1934, Göring va transferir el cap suprem de la policia estatal des de l'oficina del ministre d'Interior prussià al càrrec de primer ministre de Prússia, abans d'efectuar l'1 de maig de 1934 Wilhelm Frick també es va convertir en ministre prussià de l'Interior. miniatura|upright|esquerra|Rudolf Diels, primer comandant de la Gestapo; 1933–1934 miniatura|upright|esquerra|Heinrich Himmler i Hermann Göring a la reunió per lliurar formalment el control de la Gestapo (Berlín, 1934).
El primer comandant de la Gestapo va ser Rudolf Diels, un protegit de Göring. Diels va ser nomenat amb el títol de cap d'Abteilung Ia (Departament 1a) de la Policia Secreta de Prússia. Diels va ser conegut sobretot com l'interrogador principal de Marinus van der Lubbe després de l'incendi del Reichstag. A final de 1933, el ministre de l'Interior del Reich, Wilhelm Frick, va voler integrar totes les forces policials dels estats alemanys sota el seu control. Göring el va superar en retirar els departaments polítics i d'intel·ligència prussians del ministeri de l'interior de l'Estat. Göring es va fer càrrec de la Gestapo el 1934 i va instar Hitler a estendre l'autoritat de l'agència a tota Alemanya. Això representava un allunyament radical de la tradició alemanya, que sostenia que l'aplicació de la llei era (majoritàriament) una qüestió terrestre (estatal) i local. En això, va entrar en conflicte amb el cap de les Schutzstaffel (SS), Heinrich Himmler, que era el cap de policia del segon estat alemany més poderós, Baviera. Frick no tenia el poder polític per assumir Göring tot sol, de manera que es va aliar amb Himmler. Amb el suport de Frick, Himmler (empès per la seva mà dreta, Reinhard Heydrich) es va fer càrrec de la policia política d'estat rere estat. Aviat només quedà Prússia.
Preocupat pel fet que Diels no fos prou despietat per contrarestar eficaçment el poder de la Sturmabteilung (SA), Göring el va destituir l'1 d'abril de 1934 i va lliurar el control de la Gestapo a Himmler el 20 d'abril de 1934. També en aquesta data, Hitler va nomenar Himmler cap de tota la policia alemanya de fora Prússia. Heydrich, nomenat cap de la Gestapo per Himmler el 22 d'abril de 1934, també va continuar com a cap del Servei de Seguretat SS (Sicherheitsdienst}}; SD). Himmler i Heydrich van començar immediatament a instal·lar el seu propi personal en llocs selectes, alguns dels quals eren directament de la Policia Política de Baviera, com Heinrich Müller, Franz Josef Huber i Josef Meisinger. Molts dels empleats de la Gestapo a les oficines recentment establertes eren joves i amb una alta formació en una àmplia varietat d'àmbits acadèmics i, a més, representaven una nova generació d'adherents nacionalsocialistes, treballadors, eficients i preparats per dur a l'estat nazi avança mitjançant la persecució dels seus oponents polítics.
A la primavera de 1934, les SS de Himmler controlaven la SD i la Gestapo, però per a ell encara hi havia un problema, ja que tècnicament la SS (i la Gestapo per representació) estava subordinada a la SA, que estava sota el comandament d'Ernst Röhm. Himmler volia alliberar-se completament de Röhm, a qui considerava com un obstacle. La posició de Röhm era amenaçadora ja que més de 4,5 milions d'homes van caure sota el seu comandament una vegada que les milícies i les organitzacions de veterans van ser absorbides per la SA, fet que va alimentar les aspiracions de Röhm; el seu somni de fusionar la SA i el Reichswehr era minar les relacions de Hitler amb el lideratge de les forces armades alemanyes. Diversos caps nazis, entre ells Göring, Joseph Goebbels, Rudolf Hess i Himmler, van començar una campanya concertada per convèncer Hitler de prendre mesures contra Röhm. Tant la SD com la Gestapo van donar a conèixer informació sobre un imminent cop de puny de la SA. Un cop convençut, Hitler va actuar posant en acció les SS de Himmler, que després van procedir a l'assassinat de més de 100 antagonistes identificats per Hitler. La Gestapo va proporcionar la informació que implicava la SA i, finalment, va permetre a Himmler i Heydrich emancipar-se completament de l'organització. Per a la Gestapo, els propers dos anys posteriors a la Nit dels ganivets llargs, un terme que descriu el colp contra Röhm i la SA, es caracteritzava per "una disputa política entre bastidors sobre la policia". De manera organitzativa i tècnica, va ser fortament influïda per Werner Best, adjunt d'Heydrich. Goering encara va intentar recuperar la Gestapo sota el seu control a Prússia, però el dia 20 de novembre de 1934, Himmler es va veure obligat a transmetre els afers de tota la policia estatal secreta prusiana. Göring es va concentrar a ampliar la Luftwaffe miniatura|upright| Segell d'inspecció fronterera de la Gestapo de 1938 aplicat en sortir d'Alemanya.
El 17 de juny de 1936, Hitler va decretar la unificació de totes les forces policials a Alemanya i va nomenar Himmler com a cap de la policia alemanya. Aquesta acció va fusionar efectivament la policia amb les SS i la va eliminar del control de Frick. Himmler estava nominalment subordinat a Frick com a cap de policia, però com a Reichsführer-SS, només responia a Hitler. Aquest moviment també va donar a Himmler el control operatiu de tota la força detectiva alemanya. La Gestapo es va convertir en una agència estatal nacional. Himmler també va guanyar autoritat sobre totes les agències de policia uniformades d'Alemanya, que es van fusionar amb el nou Ordnungspolizei (Orpo; Policia de l'Ordre), que es va convertir en una agència nacional sota el comandament del general de les SS Kurt Daluege. Poc després, Himmler va crear la Kriminalpolizei (Kripo; Policia Criminal), fusionant-la amb la Gestapo en la Sicherheitspolizei (SiPo; Policia de seguretat), sota el comandament de Heydrich. Heinrich Müller era en aquell moment el cap d'operacions de la Gestapo. responent només davant Heydrich; Heydrich responia només a Himmler i Himmler només a Hitler.
La Gestapo tenia l'autoritat per investigar casos de traïció, espionatge, sabotatge i atacs criminals contra el partit nazi i Alemanya. La llei bàsica de la Gestapo aprovada pel govern el 1936 donava carta blanca a la Gestapo per operar sense control judicial, en efecte, situant-la per sobre de la llei.. La Gestapo estava eximida específicament de la responsabilitat als tribunals administratius, on els ciutadans normalment podien demandar a l'Estat perquè s'ajustés a les lleis. El jurista nazi, Dr. Werner Best, cap d'assumptes legals a la Gestapo, va declarar: "Mentre la policia compleixi la voluntat de la direcció, actua legalment".La Gestapo va ser específicament exclosa de poder ser jutjada per corts administratives, en les quals normalment els ciutadans podien demandar l'Estat perquè complís les lleis. El poder de la Gestapo que més li permetia de cometre abusos era la Schutzhaft o "detenció protectiva" un eufemisme per a designar els empresonaments arbitraris sense procediments legals, normalment en camps de concentració. La persona empresonada fins i tot havia de signar el seu propi «Schutzhaftbefehl» (el document en què declarava el seu desig de ser empresonat). Normalment això s'aconseguia sotmetent-la a tortura.
El 27 de setembre de 1939, les agències de seguretat i policia de l'Alemanya nazi —excepte la policia de l'ordre— es van consolidar a l'Oficina principal de seguretat del Reich (RSHA), dirigida per Heydrich. La Gestapo es va convertir en Amt IV (Departament IV) de RSHA i Müller es va convertir en el cap de la Gestapo, amb Heydrich com el seu superior immediat. Després de l'assassinat de Heydrich el 1942, Himmler va assumir el lideratge de la RSHA fins al gener de 1943, quan Ernst Kaltenbrunner va ser nomenat cap. Müller va continuar sent el cap de la Gestapo. El seu subordinat directe Adolf Eichmann va dirigir l'Oficina de Reassentament de la Gestapo i després l'Oficina d'Afers Jueus (Referat IV B4 o Subdepartament IV, secció B4). Durant l'Holocaust, el departament d'Eichmann dins de la Gestapo va coordinar la deportació massiva de jueus europeus als camps d'extermini dels nazis.