Nevada és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat a la regió occidental del país. La població estimada l'any 2004 era de 2.334.771 habitants.
Nevada posseeix les majors taxes de creixement demogràfic de tot els Estats Units, en gran manera gràcies a la gran immigració de mexicans. El creixement demogràfic de l'estat entre 1990 i 2000 va ser enorme, del 66,3%. Això no obstant, la major part de Nevada està despoblada. La majoria de la població de l'estat es concentra en els nuclis urbans de Las Vegas i Carson City-Reno.
Els indis americans de les tribus Paiute, Xoixons, Washo i Mohaves habitaven el que ara és Nevada. https://jic.nv.gov/About/History_of_Nevada/ Els primers exploradors europeus a explorar la zona de Nevada van ser els espanyols. Aquests van ser els que li van donar el nom de Nevada, a causa de la neu que cobria les muntanyes a l'hivern. Nevada va ser part del Virregnat de Nova Espanya fins al 1821, data de la independència de Mèxic, passant a formar part de Mèxic. El 1848, amb el final de la Intervenció nord-americana a Mèxic, Nevada passa a formar part dels Estats Units. El 31 d'octubre de 1864, el Territori de Nevada va ser elevat a la categoria d'estat dels Estats Units, en plena Guerra de Secessió. Això li ha valgut el sobrenom de The Battle-Born State (l'estat nascut a la batalla).
Durant la dècada de 1870 es van trobar a Nevada grans jaciments de plata, el que li va valer el sobrenom de The Silver State. Actualment, la mineria encara posseeix certa importància en l'economia de Nevada, encara que molt menys que abans. A més de plata, és un gran productor d'or, petroli i sorra. No obstant això, en l'actualitat la major font d'ingressos és el turisme. Nevada és famosa pels seus casinos, que es concentren a Las Vegas i Reno.
Història miniatura|esquerra|Benvinguda a Nevada Derivat de les expedicions del Pare Kino a finals del pel nord de l'actual Mèxic i sud dels EUA, Nevada va ser explorada i conquistada per la corona espanyola en les primeres dues dècades del –encara que no del tot colonitzada–. Va formar part del Virregnat de Nova Espanya fins a 1821, en què forma també part del Primer Imperi Mexicà d'Agustín de Iturbide i el 1823 de Mèxic. Arran de la Intervenció nord-americana a Mèxic de 1847-48, i pel Tractat de Guadalupe-Hidalgo de 1848, Nevada passa a formar part dels Estats Units d'Amèrica. El 1850, el Congrés dels Estats Units va establir el Territori de Utah, que incloïa els actuals estats de Utah, Idaho i Nevada. El 1859 es va descobrir a la zona importants jaciments d'or i plata, cosa que va portar a la regió nombrosos miners, comerciants i altres personatges que buscaven fer-se rics.
El 2 de març de 1861, el Territori de Nevada es va separar del territori de Utah i va adoptar el seu nom actual, abreujament del nom castellà de "Sierra Nevada". El 31 d'octubre de 1864, Nevada es va convertir en l'estat número 36 de la unió.
Els límits actuals de l'estat es van establir el 5 de març de 1866 en absorbir part del comtat de Pah-Ute del Territori d'Arizona, a l'oest del riu Colorado. El traspàs es va agilitzar després que es descobrís or a la zona i que es considerés que Nevada estava més preparada per controlar el territori gràcies a l'augment de la població.
El joc era comú a les ciutats mineres de la primitiva Nevada però va ser declarat il·legal el 1909 en iniciar una croada anti joc a nivell nacional. L'estat va legalitzar el joc de nou el 1931 a causa de la crisi agrícola i minera que patia la regió. En aquest moment es creia que la legalització duraria uns pocs anys, els justos per superar la crisi. No obstant això, mai s'ha tornat a considerar convertir de nou el joc en il·legal.
També cal destacar que Nevada ha estat una important zona de proves nuclears durant el segle passat, per això hi ha zones militars restringides per a experimentacions nuclears i la coneguda base aèria de l'exèrcit anomenada "Àrea 51".
Geografia miniatura|El guèiser Volador de Nevada Nevada limita al nord amb Oregon i Idaho, a l'oest amb Califòrnia, al sud-est amb Arizona i a l'est amb Utah. La frontera amb Arizona inclou el riu Colorado i la Presa Hoover. L'estat està travessat per diverses serres que van de nord a sud, entre les quals hi podem trobar valls de drenatge. El territori ocupa una superfície de 286.352 km², l'extensió pot ser comparada amb la de l'Equador.
La major part del nord de l'estat està dins del Desert de la Gran Conca, un desert fred que experimenta temperatures càlides a l'estiu i de congelació a l'hivern. De vegades, la humitat del Montsó d'Arizona causa tempestes d'estiu, i les tempestes del Pacífic solen cobrir de neu la zona.
El riu Humboldt flueix d'est a oest per la part nord de Nevada i desemboca en el Humboldt Sink prop de Lovelock. Diversos rius flueixen de Sierra Nevada cap a l'est, com el Walker, el Truckee i el Carson.
Les serres (algunes de les quals tenen pics que superen els 3.600 metres) alberguen exuberants boscos molt per sobre de les planes desèrtiques. Sovint, l'altitud a la qual es troben les valls no baixa dels 900 metres.
Les parts orientals de l'estat reben més humitat a l'estiu i tenen un terreny una mica més verd (allà és on creix l'Artemisia tridentata, la flor estatal). En aquesta zona, alguns rius i rierols trenquen la monotonia del paisatge desèrtic.
El terç sud de l'estat, que comprèn la zona de Las Vegas, està en ple Desert de Mojave. Rep menys precipitacions a l'hivern, però està més propera al Montsó d'Arizona a l'estiu. El terreny és més baix, majoritàriament per sota dels 1.200 metres, el que fa que la temperatura diürna a l'estiu sigui molt alta i la nocturna a l'hivern molt baixa, a causa de la inversió tèrmica.
Nevada i Califòrnia comparteixen la frontera diagonal interestatal més llarga, amb més de 640 km (existeixen algunes fronteres diagonals més, encara que molt més petites, en els estats del nord-est i Washington DC). Tots els altres límits estatals o bé són meridians o paral·lels, o bé són irregulars i es corresponen amb rius, muntanyes, llacs, etc.
La major cadena muntanyenca del sud de l'estat són les Spring Mountains, situades immediatament a l'oest de Las Vegas. El punt més baix de Nevada està al llarg del curs del riu Colorado, al sud de Laughlin.
Clima Nevada té un clima desèrtic, amb dues estacions ben definides. Els hiverns de l'estat són llargs i molt freds, mentre que els estius són càlids en la seva major part. No obstant això, a causa del seu clima desèrtic, l'estat registra grans variacions de temperatura entre el dia i la nit. Per exemple, Reno de vegades registra diferències entre la màxima i la mínima temperatura d'un dia més grans de 25 °C. La regió sud és la que experimenta les majors temperatures mitjanes durant tot l'any, gràcies a la seva baixa altitud i la seva menor latitud amb relació a la resta de l'Estat.
A l'hivern, les menors temperatures mitjanes anuals es registren al nord-est de Nevada, i les majors en la seva part sud. La temperatura mitjana de Nevada és de -4 °C al nord-est, -3 °C al nord i 6 °C al sud. Per l'altre costat, la mitjana de les mínimes és de 2 °C al sud i de -10 °C en el nord-est, i la mitjana de les màximes és de 13 °C al sud i 4 °C al nord-est. Les temperatures extremes varien entre -40 °C i 22 °C. La menor temperatura registrada a Nevada va ser de -46 °C, el 8 de gener de 1937, a San Jacinto.Nevada Extreme Temperature list - National Climatic Data Center
A l'estiu, les majors temperatures mitjanes anuals es registren registrades al sud de Nevada, i les menors, a les regions de major altitud i al nord en general. La temperatura mitjana al sud és de 30 °C, i de 21 °C a les regions de major altitud i al nord. La mitjana de les mínimes és de 21 °C al sud i de 7 °C en regions de major altitud i al nord. La mitjana de les màximes és de 40 °C al sud i de 29 °C a les regions de major altitud i al nord de l'Estat. La major temperatura registrada a Nevada va ser de 52 °C, mesurada a Laughlin el 29 de juny de 1994.
Nevada té la menor taxa de precipitació mitjana anual de pluja de tot Estats Units. Només les regions de major altitud reben més de 60 centímetres anuals de pluja. No obstant això, la major part de Nevada rep menys de 30 centímetres anuals. El nord en general té una precipitació mitjana anual de 35 centímetres, mentre que les regions de menor altitud, que ocupen tot el sud i gran part de l'oest de Nevada, reben menys de 20 centímetres. Les taxes de precipitació mitjana anual de neu a Nevada varien de 750 centímetres a Serra Nevada a menys de 2,5 centímetres al sud.
Regions fisiogràfiques miniatura|Parc Nacional de Basin Nevada es pot dividir en tres regions fisiogràfiques:
La Gran Conca, que ocupa la major part de Nevada. Aquesta regió geogràfica posseeix una variació d'altitud: de 146 metres d'altitud en l'extrem sud-est de l'Estat (al costat del riu Colorado) a 4.005 metres d'altitud (Boundary Peak) al sud-oest. Aquests dos punts són, respectivament, el punt més baix i el més alt de l'Estat. La Gran Conca es caracteritza pel seu sòl rocós i accidentat. Al llarg d'aquesta regió hi ha diversos guèisers i fonts termals. L'Altiplà de Columbia, localitzada a l'extrem nord-est de Nevada, les principals característiques són la presència de valls profunds i estrets, i un sòl poc accidentat. Sierra Nevada, una cadena muntanyosa localitzada al centre-oest de l'estat.
Població Demografia + Creixement demogràfic de Nevada Any Habitants 1860 6.857 1870 42.491 1880 62.266 1890 47.355 1900 42.355 1910 81.875 1920 77.407 1930 91.058 Any Habitants 1940 110.247 1950 160.083 1960 285.278 1970 488.738 1980 800.493 1990 1.206.152 2000 1.998.257 2005 2.414.807 Segons el cens de 2005, Nevada tenia 2.414.807 habitants, el que suposa un augment de 81.909 habitants (o, cosa que és el mateix, un 3,5%), amb relació a l'any anterior i un augment de 416.550 habitants (o un 20,8%), en relació l'any 2000. L'augment demogràfic des de l'últim cens es deu a un creixement natural de 81.661 persones (170.451 naixements menys 88.790 morts) i una migració neta de 337.043 persones en l'estat. Les migracions externes han donat lloc a un augment net de 66.098 persones, mentre que les migracions internes van produir un creixement net de 270.945 persones.
Nevada és l'estat que creix més ràpid de tot Estats Units. Entre 2000 i 2003, la població de Nevada va augmentar un 12,2%, mentre que la població dels EUA ho va fer en un percentatge del 3,3%. D'altra banda, entre 1990 i 2000, la població de Nevada va augmentar un 66,3% enfront al 13,1% de la població dels EUA.
Amb els seus 7,03 habitants per quilòmetre quadrat, Nevada és un estat molt dispersament poblat. Més de dos terços de la població viuen a l'àrea metropolitana de Las Vegas. Tot just set ciutats superen els cent mil habitants.
Com a resultat del seu ràpid creixement demogràfic, Nevada presenta el major percentatge de residents nascuts fora de l'estat de tot Estats Units: el 2005, el 17,4% dels habitants de l'estat (és a dir, 413.298 persones) no havien nascut a Nevada.Census: Nevada, United States
Races i ètnies Actualment (2011) l'estat de Nevada té una població de 2.495.529 de persones, dels quals: El 58,6% són blancs (europeus o descendents d'europeus). El 26,4% són llatinoamericans (entre els quals predominen els mexicans). El 8,3% són negres. El 5,9% són asiàtics. El 2,3% són Natius americans La resta el conformen persones d'altres races. La població d'origen llatí / hispà és la de més ràpid creixement, a causa de l'alta taxa de fecunditat de les dones llatines residents als Estats Units, i també a causa de la immigració legal i il·legal provinent d'Amèrica Llatina i el carib.
Natius americans miniatura|140px| Piràmide d'edats de Nevada