Extremadura (, , fala de Xàlima: Estremadura) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud. Extremadura limita al nord amb Castella i Lleó (províncies de Salamanca i Àvila); al sud, amb Andalusia (províncies de Huelva, Sevilla, i Còrdova); a l'est, amb Castella - la Manxa (províncies de província de Toledo i Ciudad Real); i a l'oest, amb Portugal.
Es divideix en dues províncies: Càceres (al nord) i Badajoz (al sud). La capital és Mèrida. La seva superfície és de 41.633 quilòmetres quadrats i la seva població és d'1.108.130 habitants. La densitat de població és de 26,62 habitants/km², una de les més baixes d'Espanya.
El gentilici d'Extremadura és extremenc o extremeny (castellanisme).-eny no és un sufix català formador de gentilicis. Els gentilicis dels diccionaris catalans acabats en -eny són adaptacions de gentilicis espanyols o sud-americans en -eño. En el DIEC hi ha: caribeny, costa-riqueny, extremeny, gibraltareny, hondureny, madrileny, malagueny, panameny, porto-riqueny i rifeny. D'altra banda, hi ha nicaragüenc i salvadorenc, amb les formes secundàries nicaragüeny i salvadoreny. Segurament en català hauríem de donar altres formes a aquests gentilicis en –eny. Per exemple, en occità, es diu madridenc o madrilenc. El DIEC té alzireny, comel DNV alzirenc, però aquest també duu com a forma secundària alzireny. Al DIEC no hi ha alzirenc ni com a forma secundària.
Orígens del nom Sobre els orígens del nom d'Extremadura hi ha diverses hipòtesis. Les dues principals són: que el nom d'Extremadura es deriva del llatí Extrema Dorii, "Extrems del Duero", amb el qual es designaven els territoris situats al sud de la conca del riu Duero, i els seus afluents; o segons altres hipòtesis el vocable Extremadura s'emprava durant la Reconquesta per a denominar a la terres situades en la frontera dels regnes de Lleó, Portugal i Castella amb els regnes de Badajoz, Lisboa i Toledo. A mesura que s'avançava cap al sud en la Reconquesta, les noves terres conquerides eren denominades amb el nom d'Extremadura, de fet, van anomenar així territoris situats en les actuals províncies de Sòria, Àvila i Salamanca quan aquestes eren el límit sud de les terres reconquerides, fins en acabar la conquesta de l'actual Extremadura.
Geografia La comunitat és situada al centre-oest d'Espanya, al centre de la península Ibèrica. El relleu de les terres extremenyes es distribueix en quatre àrees:
les serres del sud del Sistema Central, amb el punt més alt a Calvitero, els Montes de Toledo i la regió més occidental de la Sierra Morena, les planes i hortes dels rius Tajo i Guadiana, i les planes de la Baixa Extremadura.
El clima normalment és mediterrani continental, amb hiverns càlids atesa la proximitat de l'oceà Atlàntic i el corrent del Golf. Les precipitacions són molt escasses, no més de 500 mm per any i generalment a la tardor i l'hivern. Els estius són molt calorosos, amb temperatures superiors als 30 °C.
Història
miniatura|Monestir de Guadalupe Alguns dels pobles preromans que habitaren Extremadura són els vetons, a les províncies actuals de Càceres i Badajoz, a més d'Ávila i Toledo. Els lusitans habitaven gairebé tota l'actual Extremadura i el centre de Portugal. A prop del Guadalquivir vivien els beturis, principalment urbans i que no van oferir resistència a les tropes romanes quan hi arribaren.
La província romana de Lusitània, incloïa els territoris del sud de l'actual Portugal i del centre-oest de l'actual Espanya, i per tant, els territoris de l'actual Extremadura. La capital n'era Mèrida (capital actual de la comunitat autònoma), batejada amb el nom dEmerita Augusta, una de les ciutats més importants de l'Imperi Romà.
El van començar les invasions de bandes germàniques de bàrbars que saquejaren la província, per la qual cosa, es van fortificar les ciutats, i les muralles d'aleshores encara sobreviuen a Mèrida, Coria i Càceres. El , tanmateix, la majoria de les ciutats van ser abandonades després de la invasió dels alans i els sueus. Poc després començaria l'època visigoda.
Amb la conquesta musulmana de la península Ibèrica, el territori d'Extremadura va quedar integrat a Al-Àndalus. El 1009 es va crear el Taifa de Badajoz, una de les taifes més extenses i poderoses de la península, amb una extensió molt superior a l'àrea actual de la regió extremenya. Encara sobreviuen moltes restes arqueològiques d'aquesta època com ara l'Alcassaba de Mèrida, l'Aljub de Càceres, el castell de Trujillo i la fortalesa d'Alange. La Reconquesta cristiana d'Extremadura va ser duta a terme principalment pel Regne de Lleó, en la seva segona etapa com a regne independent (1072-1230). miniatura|esquerra|Plaça Badajoz Amb la fi de la Reconquesta i el descobriment d'Amèrica, es va produir una immigració massiva d'extremenys a Amèrica. Destaquen, per exemple, Hernán Cortés, conqueridor del territori actual de Mèxic, Francisco Pizarro, conqueridor dels territoris del Perú, i Pedro de Valdivia, conqueridor de Xile. El culte a la verge de Guadalupe, molt important a Mèxic, es va originar a Extremadura.
Durant la guerra d'Independència espanyola, es va formar la Junta d'Extremadura, per a organitzar des de la descentralització la defensa del territori. Tanmateix, en restaurar-se el règim liberal, Extremadura va ser dividia en dos: l'Alta Extremadura i la Baixa Extremadura, que el 1822 van ser conegudes com les províncies de Càceres i Badajoz.
El 13 de juliol, 1931 es va celebrar a Badajoz una reunió de l'Associació de Premsa, convidant a les entitats econòmiques i culturals demanant-los cooperació per a redactar les bases d'un projecte d'estatut regional. El 27 de juliol del mateix any es va convocar una altra Assemblea per discutir la proposta, que no va prosperar. El 1936 a Càceres, es va plantejar el tema de l'Estatut d'Autonomia per a la regió extremenya. El 15 de juliol ja s'havia redactat el document i es va traslladar al Congrés dels Diputats d'Espanya perquè fos admès a discussió, com ja havien estat aprovats els Estatuts de Catalunya i Euskadi, mentre que el de Galícia encara estava en discussió. Tanmateix, l'intent de cop d'estat del 18 de juliol dels militars va acabar amb la tramitació de l'Estatut.
Ja que les províncies d'Extremadura es trobaven en una situació econòmica molt inferior a la resta de les regions d'Espanya, el 1952 es va iniciar el Pla Badajoz destinat a millorar l'agricultura amb l'electrificació, sistemes de reg, la transformació i la comercialització dels productes agraris.
Després de la transició democràtica, el 1983 les províncies de Badajoz i Càceres van redactar un Estatut d'Autonomia per a Extremadura, aprovat per les Corts el mateix any.
Govern i administració miniatura|Assemblea d'Extremadura Poders de la Comunitat La Comunitat Autònoma d'Extremadura exerceix els poders per mitjà de les següents institucions: l'Assemblea d'Extremadura: òrgan que ostenta la potestat legislativa; és la representant del poble extremeny. Els membres de l'assemblea són elegits per sufragi universal per mitjà de la representació proporcional, un màxim de 65 i per un període de 4 anys. La circumscripció electoral és la província. la Junta d'Extremadura: és l'òrgan col·legiat que exerceix el poder executiu de govern de la comunitat. És encapçalada pel president; els membres són designats directament pel president mateix de manera lliure amb notificació a l'Assemblea. el President de la Junta d'Extremadura és el president de la comunitat autònoma, cap de l'executiu i de govern. És elegit per l'Assemblea d'Extremadura d'entre els seus membres i és nomenat pel rei d'Espanya. El president dirigeix i coordina l'acció de la Junta d'Extremadura i ostenta la més alta representació de la comunitat i alhora l'ordinària de l'Estat espanyol a la comunitat. El PSOE ha guanyat totes les eleccions d'Extremadura des de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia el 1983 fins al 2011, quan el PP guanyà les eleccions, però sense majoria absoluta.
L'Assemblea d'Extremadura està formada per 65 diputats, 36 corresponen a Badajoz i 29 a Càceres. Per partits 32 pertanyen al PP, 30 al PSOE i 3 a IU.
Juan Carlos Rodríguez Ibarra (PSOE) fou el primer president, des de 1982 fins al 2007. A partir de 2007 i fins al 2011 va ser Guillermo Fernández Vara, del mateix partit i des de les eleccions autonòmiques de 2011 li succeeix en el càrrec l'ara president popular José Antonio Monago Terraza.
Bandera
La bandera d'Extremadura, segons determina l'article 4-1 de l'Estatut d'Autonomia està formada per tres franges horitzontals iguals: la superior, de color verd, la central blanca, i l'inferior, negra.
Aquests colors tenen una explicació històrica: el color verd era el color emblemàtic de l'Ordre d'Alcàntara, dels quals els seus territoris i encomiendes es van estendre per gran part de les províncies de Càceres i Badajoz.
El color blanc era utilitzat en el pendó reial dels monarques lleonesos i castellans que van reconquistar la regió, tot incorporant-la a Castella. El color negre es va prendre de l'estendard dels reis aftàsides de Badajoz, que crearen un gran regne musulmà sobre la major part d'Extremadura, en el , i aportant una esplendor literària i cultural que mai abans va ser coneguda.
miniatura|Escut oficial de la comunitat
Escut L'escut d'Extremadura és descrit al títol I de la Llei 4/1985, del 3 de Juny, <<de l'escut, la bandera i el Dia d'Extremadura>>.
L'escut d'Extremadura ha de figurar a: Els edificis de la Comunitat Autònoma Les banderes d'Extremadura que s'exhibeixen en els edificis o establiments dels distints Organismes Públics situats en el territori de la Comunitat Autònoma d'Extremadura Els mitjans de transport oficial de les Institucions Autonòmiques. Els diplomes o títols de qualsevol classe, expedits per autoritats representives d'Institucions Autonòmiques. Els documents, impresos, segells i capçaleres d'ús oficial de les Institucions Autonòmiques. Les publicacions oficials de les Institucions Autonòmiques. Els distintius oficials, si n'hi ha, utilitzats per les autoritats representatives d'Institucions Autonòmiques. Els llocs o objectes d'ús oficial que pel seu caràcter especialment representatiu així ho determini.
Les mesures de l'escut estaran a proporció 5/6 pel que es refereix a la relació amplada-alçada.
Divisió administrativa Extremadura se subdivideix en dues províncies: la província de Badajoz i la província de Càceres ambdues presidides per una diputació. Aquestes, al seu torn, són dividides en municipis. Extremadura també es divideix en 24 comarques, encara que no són ens jurídics i llurs fronteres no són ben definides.
Economia L'escassa industrialització i l'explotació agroramadera de la devesa ha permès conservar-hi, com a la veïna regió portuguesa d'Alentejo, un medi natural inexistent a la resta d'Europa i que constitueix un singular exemple d'explotació racional dels recursos naturals.
Extremadura és una de les regions europees que majors esforços fa per a la seva incorporació en una Societat de la Informació per a tots.
El més gran pes de l'economia d'Extremadura correspon al sector serveis (65%).
El seu càpita correspon a menys de 13.000 euros.
La regió té més de 400.000 afiliats a la Seguretat Social, segons les dades de 2007.
Demografia miniatura|Mapa de densitat a Extremadura