miniatura|Màxima extensió de l'Imperi Seljúcida|300x300px La dinastia seljúcida o, simplement, els seljúcides fou una dinastia oghuz sunnita i contribuí a la tradició turcopersa a l'Orient Pròxim i l'Àsia central durant l'edat mitjana. Els seljúcides fundaren l'Imperi Seljúcida i el Soldanat de Rum, que en el seu punt àlgid s'estenien des d'Anatòlia fins a l'Iran, i foren atacats pels croats durant la Primera Croada. L'últim governant seljúcida conegut fou Massud II, que fou vassall dels mongols a finals del i principis del .

Història Els seljúcides es van originar a la branca Kinik dels turcs oghuz, que al vivien a la perifèria del món musulmà, al nord de la mar Càspia i del mar d'Aral, a l'estat Oghuz Yabgu, a l'estepa kazakh del Turquestan. Durant el , a causa de diversos esdeveniments, els oghuz havien entrat en contacte estret amb les ciutats musulmanes.

Quan Seljuk, el líder del clan Seljuk, va caure davant Yabghu, el cap suprem dels Oghuz, va separar el seu clan del gruix dels turcs ghuz i va establir el campament a la riba oest del baix Sirdarià. Cap al 985, Seljuk es va convertir a l'islam. Al , els seljúcides van emigrar des de les seves pàtries ancestrals a la Pèrsia continental, a la província de Khurasan, on es van trobar amb l'imperi Gaznàvida. Els seljúcides van derrotar els gaznavides a la batalla de les planes de Nasa el 1035. Tughril, Chaghri i Yabghu van rebre insígnies de governador, concessions de terres i se'ls va donar el títol de dekhan. A la batalla de Dandanaqan van derrotar un exèrcit gaznàvida, i després de l'èxit del setge a Esfahan per part de Tughril el 1050/51, van establir un imperi anomenat després el Gran Imperi Seljúcida. Els seljúcides es van barrejar amb la població local i van adoptar la cultura persa i la llengua persa en les dècades següents.

Després d'arribar a Pèrsia, els seljúcides van adoptar la cultura persa i van utilitzar la llengua persa com a llengua oficial del govern,Bosworth, C.E.; Hillenbrand, R.; Rogers, J.M.; Blois, F.C. de; Bosworth, C.E.; Darley-Doran, R.E., "Saldjukids," Encyclopaedia of Islam. Edited by: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel and W.P. Heinrichs. Brill, 2009. Brill Online i va tenir un paper important en el desenvolupament de la tradició turco-persa que presenta "la cultura persa patrocinada pels governants turcs". Avui en dia se'ls recorda com a grans mecenes de la cultura, l'art, la literatura i la llengua perses.

Governants seljúcides miniatura|Torre Toghrol, un monument del al sud de Teheran que commemora Toğrül. miniatura|Les torres bessones de Kharāghān, construïdes a l'Iran el 1053 per allotjar les restes dels prínceps seljúcides. miniatura|Imatge de Màlik-Xah I

Governants de la dinastia seljúcida Els «grans seljúcides» eren caps de família; en teoria, la seva autoritat s'estenia sobre totes les altres línies seljúcides, tot i que a la pràctica sovint no era així. El costum turc demanava que el membre sènior de la família fos el «Gran Seljuq», tot i que normalment la posició estava associada al governant de Pèrsia occidental. Títol Nom Regnat Beiبیگ Toghril Beg Iطغرل 1037-1063 Beiبیگ Sulayman-Xah سُلَیمانشاہ 1063 Sultàسلطان Alp Arslanالپ ارسلان 1063-1072 SultàسلطانJalal-ad-Dawlaجلال الدولہ Màlik-Xah Iملک شاہ اول 1072-1092 Sultà/>سلطانNàssir-ad-Dunya wa-d-Dinناصر الدنیا والدین Mahmud ibn Màlik-Xah محمود بن ملک شاہ 1092-1094 SultàسلطانAbu-l-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya wa-d-Dinأبو المظفر رکن الدنیا والدین Barkyaruqبرکیاروق بن ملک شاه 1094-1105 SultàسلطانMuïzz-ad-Dinمعز الدین Màlik-Xah IIملک شاہ الثانی 1105 SultàسلطانGhiyath-ad-Dunya wa-d-Dinغیاث الدنیا والدین Muhàmmad ibn Màlik-Xahمحمد تپار 1105–1118 SultàسلطانMuïzz-ad-Dinمعز الدین * Àhmad Sanjarاحمد سنجر 1118–1153 La dinastia Anuixtigínida substitueix la dinastia seljúcida. Des del 1157, els oghuz van prendre el control de gran part de Khurasan, amb la resta en mans d'antics emirs seljúcides.

El fill de Muhàmmad, Mahmud II, el van succeir a l'oest de Pèrsia, però Àhmad Sanjar, que era el governador de Khurasan en aquell moment, era el membre sènior de la família, es va convertir en el gran soldà seljúcida.

Sultans seljúcides de Hamadan miniatura|300x300px| El Gran Imperi Seljúcida el 1092, a la mort de Màlik-Xah I. Els governants de Pèrsia occidental, que mantenien un control molt fluix sobre els abbàssides de Bagdad. Diversos emirs turcs van guanyar un fort nivell d'influència a la regió, com els eldidúzides.

Mahmud II 1118–1131 1131–1134 disputat entre: Dawud Massud (a Jibal i Azerbaidjan iranià) 1131 Toghrul II 1132–1134 Massud 1133–1152 Màlik-Xah III 1152–1153 Muhàmmad II Sulayman-Xah 1160–1161 Arslan-Xah 1161–1174 Toghrul III 1174–1194

El 1194, Tugrul III va ser assassinat en una batalla amb el xa de Coràsmia, que va annexionar Hamadan.

Governants seljúcides de Kerman miniatura|Art de l'època seljúcida: Ewer d'Herat, Afganistan, del 1180 al 1210. Llautó treballat en repousse i incrustat amb plata i betum. Museu Britànic. Kerman era una província al sud de Pèrsia. Entre el 1053 i el 1154, el territori també incloïa Oman.

Qawurd 1041-1073 Kerman Shah 1073-1074 Sultan Shah 1074-1075 Hussayn Omar 1075-1084 Turan Shah I 1084-1096 Iranshah ibn Turanshah 1096-1101 Arslan Shah I 1101–1142 Mehmed I 1142-1156 Tuğrul Shah 1156–1169 Bahram-Shah 1169–1174 Arslan Shah II 1174–1176 Turan Shah II 1176–1183 Muhammad Shah 1183-1187

Muhàmmad va abandonar Kerman, que va caure en mans del cap oghuz Màlik Dinar. Kerman va ser finalment annexionat per l'Imperi Corasmi el 1196.

Governants seljúcides a Síria Abu-Saïd Taj-ad-Dawla Tútuix I 1085-1086 Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah I del Gran Seljuk 1086-1087 Qàssim-ad-Dawla Abu-Saïd Aq Sunqur al-Hajib 1087-1094 Abu-Saïd Taj-ad-Dawla Tútuix I (segona vegada) 1094-1095 Fakhr-al-Mulk Radwan 1095–1113 Tad-ad-Dawla Alp Arslan al-Àkhras 1113–1114 Sultan-Xah 1114-1123

Als ortúqides

Sultans / emirs de Damasc :

Aziz ibn Abaaq al-Khwarazmi 1076–1079 Abu-Saïd Taj-ad-Dawla Tútuix I 1079-1095 Abu-Nasr Xams-al-Muluk Duqaq 1095-1104 Tútuix II 1104 Muhyi-d-Din Baktaix (Ertaş) 1104

Damasc pres pel burida Tughtikín

Sultans seljúcides de Rum (Anatòlia) miniatura|300x300px| El sultanat seljúcida de Rum el 1190, abans de la Tercera Croada Aquesta branca seljúcida, que ja havia estat privada de qualsevol poder significatiu, va acabar efectivament a principis del .

Kutalmix 1060-1077 Sulayman I 1077-1086 Dawud Kilij Arslan I 1092-1107 Màlik-Xah 1107–1116 Rukn-ad-Din Massud I 1116–1156 Izz-ad-Din Kilij Arslan II 1156–1192 Ghiyath-ad-Din Kaykhusraw I 1192–1196 Sulayman II 1196-1204 Kilij Arslan III 1204-1205 Ghiyath-ad-Din Kaykhusraw I (segona vegada) 1205–1211 Izz-ad-Din Kaykaus I 1211–1220 Alà-ad-Din Kayqubad I 1220–1237 Ghiyath-ad-Din Kaykhusraw II 1237–1246 Izz-ad-Din Kaykaus II 1246–1260 Rukn-ad-Din Kilij Arslan IV 1248–1265 Alà-ad-Din Kayqubad II 1249–1257 Ghiyath-ad-Din Kaykhusraw III 1265–1282 Ghiyath-ad-Din Massud II 1282-1284 Alà-ad-Din Kayqubad III 1284 Ghiyath-ad-Din Massud II (segona vegada) 1284–1293 Alà-ad-Din Kayqubad III (segona vegada) 1293–1294 Ghiyath-ad-Din Massud II (tercera vegada) 1294-1301 Alà-ad-Din Kayqubad III (tercera vegada) 1301-1303 Ghiyath-ad-Din Massud II (quarta vegada) 1303-1307

Referències

Seljucida Categoria:Imperi Seljúcida