Una onomatopeia és la coincidència parcial entre el significant i el significat d'un signe lingüístic, és a dir, un so o conjunt de sons que recorden o evoquen el contingut mental associat a aquella paraula. Un exemple és atxim!, l'onomatopeia que correspon a l'esternut. Les onomatopeies referides al mateix fenòmens són diferents segons les llengües. Així, l'anglès fa woof per tal d'imitar el lladruc del gos, però fa bub-bub en la nostra llengua. En certs casos una onomatopeia també és una interjecció perquè s'empra per a cridar algú o assenyalar quelcom a altri.
Exemples d'onomatopeies tradicionals miniatura|Onomatopeies que decoren el carrer Bruniquer de Barcelona Onomatopeies referides a sons diversos arf: onomatopeia del sospir (anglicisme). atxim, atxem: onomatopeia de l'esternut. balalim balalam: onomatopeia del balandreig de les campanes. bam, bang, pam, pim-pam-pum, pínyau: so de desparar amb una arma. barrabim-barrabam : terrabastall. bim-bom : V. Ning-nang blam: soroll de quan s'obre o es tanca una porta. bling-blong: onomatopeia del so del contrabaix. bum: onomatopeia que reprodueix el soroll d'una explosió, d'un cop fort. El bum d'una barrina. bum-bum: so continuat, sord i confús. buu: onomatopeia que reprodueix el soroll d'un fantasma o d'algú que ens vol fer por. cataclinc: soroll de vidre trencat. catacrac: onomatopeia per a representar el soroll que fa una cosa que es trenca, que cruix, per a indicar ruptura, etc. No heu sentit un catacrac? catarrinc-catarranc: onomatopeia del soroll que fa un objecte quan cau donant cops repetits. catric-catrac, catacric-catacrac/catacroc: onomatopeia amb què és designat el soroll que fa l'anar i venir d'una màquina, una eina, com el teler, un sedàs, etc. catrinc-catrinc o catrinc-catranc: onomatopeia del soroll de les peces de moneda que s'entrexoquen en una butxaca, d'esquella o de tot altre so metàl·lic. catric-catrec: so d'una cosa que cau donant cops repetits, o d'una conversa que insisteix monòtonament sobre les mateixes coses clac, cloc: soroll d'una palanca, de l'aigua que goteja. clang: onomatopeia del so de la guitarra puntejada. clap-clap(-clap): imitació del soroll de picar de mans, especialment per aplaudir, i també del riure. clinc, clonc: onomatopeia del so del piano. crac: representa el soroll sec que fa una cosa que es trenca. Heu sentit el crac de la pota de la taula? crec: representa el soroll d'una cosa que es trenca. cric-crac: imitació dels sorolls de dos xocs successius produïts en un mecanisme. ding-dong', ding-dang, ding-ding, dang-dang, deng-dang, deng-deng, dong-dong. V. Ning-nang dring-dring, ning-ning: onomatopeia del so de cascavells. dum-dum : onomatopeia del so del contrabaix. flist-flast, fliu-flau: onomatopeia que imita el soroll de dos bufetades que hom venta l'una darrere l'altra. fru-fru : soroll produït per un fregadís lleuger, especialment el que fa un teixit de seda. garranyic-garranyac : soroll sec, estrident, produït pel fregadís de dos cossos, de dues peces d'un mecanisme, etc. glac-glac : soroll d'un líquid en xuclar o gargaritzar gloc-gloc : soroll que fa un líquid en sortir d'una ampolla de coll estret al mateix temps que hi va entrant aire. glu-glu : crit del gall dindi o del pas d'un líquid per un recipient estret. gori-gori : onomatopeia que simula un cant fúnebre. gra-gra o grau-grau : cant del corb o de la graula. muà, muac, txuic, xuic: onomatopeies del soroll de petó.onomatopeies de la boca, fitxa 6681/21, Optimot, 11/8/2014 ning-nang, ning-ning, ning-nong, bim-bom: onomatopeia amb què hom designa el so repetit d'una campana que hom branda, de campanetes. nyac: onomatopeia que expressa especialment el soroll que fan dues coses que, acostant-se violentament, n'enclouen una altra; per exemple, una mossegada atrapant un tros de menjar nyam-nyam: 1 Onomatopeia de l'acció de menjar. 2 fer nyam-nyam [en llenguatge infantil] Menjar. Vine, faràs nyam-nyam. nyec: 1 Onomatopeia d'un grinyol, d'un gemec, de gos, d'ànec o d'altres animals que fan un crit semblant. 2 Criatura molt petita. nyic-nyic: onomatopeia d'un soroll insistent i desagradable o d'una persona que es fa molesta amb la seva insistència. nyigo-nyigo: onomatopeia amb què hom imita el d'instruments d'arc, com un violí, un violoncel, etc., especialment mal tocat.miniatura paf: onomatopeia amb què hom expressa el soroll que fa algú o alguna cosa en topar violentament contra el sòl, contra una persona o una cosa, d'un cop de puny. pam, pum: onomatopeia que imita un tret, un colp violent, una puntada de peu. parabim-parabam : soroll d'un cos que cau, que rodola. parabist-parabast : soroll d'una massa que s'esfondra amb terrabastall o d'agitació desordenada. pataf: onomatopeia d'un cop de colze. pataplaf: onomatopeia del que fa una cosa en xocar sobtadament amb una altra. patatim, patatam: so d'una cosa que cau donant cops repetits, per al ritme marcat de la percussió, com ara la d'un timbal; onomatopeia d'una conversa que insisteix monòtonament sobre les mateixes coses. Sol usar-se seguir de la forma patatam. patric-patroc o patrica-patroca : so del cavall sobre una calçada empedrada o asfaltada. pif-paf: onomatopeia que reproduïx el soroll de dues bufetades donades l'una darrera l'altra, de dos cops de puny, etc. plaf: onomatopeia d'un xoc; del retrunyiment d'un tambor. plam-plam: onomatopeia de quelcom que cau; del retrunyiment de la percussió, per ex. d'un tambor. plof: onomatopeia per a representar el soroll que fa una cosa que cau damunt un cos bla o hi topa. prut: onomatopeia del pet. pst o psit: interjecció per a xitar o xistar (cridar discretament algú) o per a demanar o imposar silenci. rac: soroll d'obrir la porta, de l'acció de masticar, d'una cosa que s'esqueixa o que estreny una superfície aspra, etc. ; cant de la granota o del gripau. rampataplam o rataplam: onomatopeia del redoblament d'un tambor. rang-catarrang: onomatopeia del so de la guitarra rascada. ratatà, rata-tat-tat, tra-tra-tra, ta-ta-ta: acció de desparar una ràfega trets amb una arma rau o rauc : cant de la granota o del gripau. rau V. Paf riu-rau: onomatopeia del moviment de vaivé scrontx, nyam/nyem: onomatopeia del soroll de menjar. taf-taf: onomatopeia que reprodueix el soroll d'un motor d'explosió. tam-tam, tam-tam-tam, tampatantam, tantarantam: onomatopeia del toc rítmic i continu d'un tambor. ta, ta, ta: onomatopeia del so de la trompeta. tararà (/tararú), tararí (/tararà), taratí: onomatopeia del so del clarí o claró, i de la trompeta. tatxan: onomatopeia d'un efecte màgic. tic-tac: onomatopeia del so d'un rellotge o d'un mecanisme anàleg. tiroliro: onomatopeia del so del flabiol. tirurit, titutí: onomatopeia del so de la flauta. toc-toc: acció de picar a la porta. tras: onomatopeia amb què hom indica una acció ràpida, sobtada, enèrgica; cast. Zas! tric-trac o trica-traca: soroll del caminar d'un cavall, d'una persona, etc. trico-trico: soroll dels esclops quan algú camina. trip-trap : so del batec fort del cor. tris-tras: onomatopeia amb què hom designa un caminar seguit, deliberat, devers un punt concret. tururú, tururut, turulut, turututut: onomatopeia del so de la trompeta. txam, tatxam, tatxim: onomatopeia que del so dels platerets. uà, guà: onomatopeia del plor. um um : onomatopeia del dubte. xa xa xa o xam xam xam: so d'una cosa que cau donant cops repetits, o d'una conversa que insisteix monòtonament sobre les mateixes coses. xac: onomatopeia que denota el soroll d'un xoc violent. D'aquí estant vaig sentir el xac. xap, patatxap: onomatopeia del soroll que fa un cos en caure tot llarg a terra, a l'aigua. Va relliscar, i xap!, va caure llarg com era al fanguissar. xec: onomatopeia que imita el soroll d'un cop, d'un xoc. xip-xap: onomatopeia imitant el xipolleig d'una massa líquida. xit, xut, xxt, xst, xixt, xss, sss, sst, tss, pss, pst, (t)xxt: interjecció per a xitar o xistar (cridar algú discretament) o per a demanar o imposar silenci. xit/xut: 1 Onomatopeia del crit de l'òliba, el mussol i altres ocells nocturns. 2 Òliba, mussol o altres ocells nocturns. 3 Interjecció per a demanar o imposar silenci. xup-xup: onomatopeia que reprodueix el bullir lent d'un líquid, com, per exemple, el suc d'un plat o menja que es cou, la llet, etc. zic-zic, zigaziu, ziu-ziu, zun-zum: onomatopeia del zigalusejar de la cigala. ziu, zun-zum: onomatopeia d'un insecte volador. zim-zam, ziu-zau: onomatopeia de la remor d'un moviment de vaivé o de quelcom que va i ve. zum-zum: onomatopeia que reprodueix una remor sorda i contínua, com, per exemple, d'un insecte. zup: onomatopeia del líquid que s'escorre d'un recipient.
Onomatopeies referides als sons dels instruments de música bling-blong: so del contrabaix. També dum-dum. clang: so de la guitarra. clinc: so del piano. clonc: so del piano. dingalandang: so repetit de les campanes dingo-dango: so repetit de campana dingondango: so repetit del guitarró; dum-dum: so del contrabaix. També bling-blong. ning-nang: so repetit d'una campana. També ding-dong ding-dang. ning-ning: so repetit d'una campaneta. També ding-ding. nyigo-nyigo: so del violí, la viola i el violoncel, especialment que mal tocat. pa i mel: toc de campana. rang-catarrang: so de la guitarra. plam-plam: so de tambor. rataplam: so de tambor. ringa-ranga: so d'instrument de corda tampatantam: so de tambor. tam-tam: so de tambor. taral·larà: so format per la successió de síl·labes amb què es canta la melodia d'una cançó sense dir-ne les paraules. tararà: so de la trompeta. tararà, tararí (rarí, rarí): so del clarí. tatxam: so dels plats. També tatxim, txam. ting-ting: soroll que fan els cascavells i les campanes menudes. També dring, dring-dring, ning-ning. tirurit tirerirot: so de la flauta. tururut: so de la trompeta. xac, xac: so de les castanyoles o postisses. zing-zing: soroll fi de sonalls.
Onomatopeies referides a cops bam bim paf pam pataf pataflast patapam patapim pataplaf pataplam pataplast pataplim patapluf pataplum patapuf patatam patatim patatrap patatuf patatús patatxap patatxup pim plim plaf plam plum pum
així com els al·literatius patatrip-patatrap, patatxip-patatxap.
Onomatopeies referides als sons dels animals Alguns sons d'animals s'expressen de la manera següent: