Carles Martí Massagué (Castellvell del Camp, Baix Camp, 23 d'octubre de 1907 - Reus, 7 d'abril de 1992) va ser un polític català.
Biografia Va estudiar batxillerat a Reus i Dret a la Universitat de Barcelona amb breus estades a París (La Sorbona) i Londres, i l'any 1931 es va incorporar a ERC. Advocat, va exercir de jutge municipal a Reus, on el 1934 va ser detingut pels fets del sis d'octubre i confinat en un vaixell-presó al port de Tarragona.Relació dels detinguts pels fets del 6 d'octubre p. 143
L'any 1936 va participar en la Guerra Civil espanyola al costat dels republicans i al final de la guerra va passar a França, però va tornar i va ser detingut i empresonat el 1942. Una vegada alliberat, va obrir despatx d'advocat a Reus el 1946, destacant en la defensa de presos polítics i on va exercir durant la dictadura.Gavaldà, Antoni. «Reus en la transició»: A: Història general de Reus, vol. V. Reus: l'Ajuntament, 2003, p. 46. Durant els anys seixanta va mantenir contactes amb Josep Pallach i Carolà.Pere Meroño Josep Pallach 1920-1977 pàg. 51
A la transició va participar en la delegació local de l'Assemblea de Catalunya, i les primeres reunions d'aquest grup es van fer al seu despatx. A les primeres eleccions generals espanyoles de 1977 va anar com a independent a les llistes socialistes i va ser elegit senador per la província de Tarragona (els tres de l'Entesa dels Catalans, Baixeras, Martí i Subirats). Va ser reelegit a les eleccions generals espanyoles de 1979 i va ocupar el càrrec de senador fins al 1982. Era vicepresident primer de la Comissió de Competència Legislativa i vicepresident segon de la Comissió Especial d'Investigació sobre escoltes telefòniques.Fitxa del Senat
Així mateix es va presentar a les municipals del 1979 pels socialistes, i la seva llista va ser la més votada, de manera que es va convertir en el primer alcalde de Reus de la democràcia. A les eleccions de 28 d'octubre de 1982, ja d'edat avançada, va deixar el primer lloc de la llista al tinent d'alcalde Anton Borrell Marcó, també socialista. L'any 1987 va ser candidat al Parlament Europeu representant Esquerra Republicana de Catalunya dins de la Coalició per l'Europa dels Pobles. Va morir el 1992 a Reus, ciutat que el va nomenar fill il·lustre.
Referències
Categoria:Advocats reusencs contemporanis Categoria:Alcaldes de Reus Categoria:Senadors al Senat espanyol per l'Entesa dels Catalans Categoria:Castellvell del Camp Categoria:Morts a Reus Categoria:Activistes catalans del sud contemporanis Categoria:Alcaldes del Partit dels Socialistes de Catalunya Categoria:Alcaldes d'Esquerra Republicana de Catalunya Categoria:Fills il·lustres de Reus Categoria:Castellvellencs Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Advocats morts al segle XX Categoria:Advocats nascuts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX