Al-Hàssan ibn al-Qàssim ibn al-Hàssan ibn Zayd ibn Alí ibn Abi-Tàlib () fou imam alida del Tabaristan i Gurgan, gendre d'Hàssan ibn Alí al-Utruix.
Al-Utruix, mort el gener del 917, havia designat com a successor al comandant en cap del seu exèrcit al hassanita al-Hàssan ibn al-Qàssim, en preferència sobre els seus propis fills, que tenien el suport dels alides de Daylam i Gilan. Un d'aquestos fills, Abu-l-Qàssim Jàfar es va oposar a al-Hàssan, mentre l'altra, Abu-l-Hussayn Àhmad al començament li va donar suport; però el 919 Àhmad es va unir al seu germà Jàfar al Gilan i junts van expulsar al-Hàssan del Tabaristan i Gurgan. Aquest va retornar al cap de poc i en set mesos va recuperar el seu domini i va fer un acord amb Abu-l-Hussayn Àhmad al que va nomenar governador de Gurgan.
El 921 va enviar el seu general Lili ibn Numan a conquerir el Khurasan als samànides, però després d'una breu ocupació de Damghan, Nixapur i Merv, fou derrotat i mort. Els caps de l'exèrcit que van poder tornar a Gurgan van conspirar per matar al-Hàssan, probablement donant suport al fill d'al-Utruix, Abu-l-Hussayn Àhmad. Al-Hàssan, informat del fet, va fer matar set dels fills d'al-Utruix en una recepció, i aquest fet li va treure el suport dels militars daylamites i gilanites.
Àhmad, llavors, es va unir al seu germà Abu-l-Qàssim Jàfar i junts van contractar els serveis d'un cap daylamita que dirigia un grup d'homes armats, de nom Maqan ibn Kaki, i que tenia com un dels lloctinents a Asfar ben Shiroya. Al-Hàssan fou altre cop expulsat d'Amol i Abu-l-Hussayn fou col·locat al tron de Tabaristan i va governar durant dos mesos abans de morir, i el va succeir el seu germà Abu-l-Qàssim Jàfar, que va rebutjar un contraatac d'al-Hàssan.
El 926 Maqan ibn Kaki va restaurar al-Hàssan amb el que havia pactat en aquest temps mentre Asfar ben Shiroya conservava Gurgan on es va declarar vassall samànida.
El 928 Maqan ibn Kaki i al-Hàssan ibn al-Qàssim van marxar per conquerir Rayy i Qom i en la seva absència Asfar va envair Tabaristan en nom de l'emir samànida. Maqan va seguir en campanya i al-Hàssan va retornar al Tabaristan i es va enfrontar a Asfar a la rodalia d'Amol, però fou derrotat i ferit, sent mort per Mardawidj ibn Ziyar, en venjança per la mort d'un oncle que estava entre els caps daylamites i gilanites que al-Hàssan havia fet matar a Gorgan.
Al Tabaristan el govern d'al-Hàssan, que tenia poc suport a Daylam i Gilan, havia estat popular per la seva oposició als caps militars daylamites que tractaven malament el poble. Ibn Isfandiyar diu que fou el més just i competent dels imams zaydites, però el títol d'imam no li fou reconegut pels alides posteriors, ja que els seus coneixements religiosos no eren prou alts.
Fou el darrer governant alida important. Els alides van subsistir després només com a poder local.
Categoria:Alides del Tabaristan Categoria:Morts al segle X