miniatura|Escut de MèxicMèxic és un país de Nord-amèrica i amb més de 100 milions d'habitants, el país castellano-parlant més gran del món. Sent un territori on es van desenvolupar grans civilitzacions ameríndies i colonitzat per Espanya, Mèxic va declarar-ne la independència el 1810, convertint-se en una federació d'estats sobirans.
Història pre-hispànica Vegeu Història de Mèxic (Època Precolombina). miniatura|Piràmide de Chichen-Itzá Diversos pobles nòmada-caçadors van arribar al territori mexicà fa més de 28.000 anys. Els habitants van començar a plantar blat de moro prop del 8000 aC. De fet, es considera que el blat de moro es va originar a Mèxic. Hi ha evidències que mostren l'increment de les activitats agrícoles entre el 1800 i 1500 aC.
Després del 1800 aC. diverses i complexes cultures es van formar; algunes es van desenvolupar en civilitzacions mesoamericanes molt avançades, com ara la civilització olmeca, la civilització de Teotihuacán, la civilització maia, la zapoteca, la mixteca, la huaxteca, la purèpetxa, la tolteca i l'asteca, que seria l'última a desenvolupar-se abans de l'arribada dels espanyols.
Aquestes civilitzacions indígenes van bastir grans ciutats amb temples piramidals, van desenvolupar la ciència de les matemàtiques (els maies, per exemple, van ser la primera civilització del món a utilitzar el concepte del zero), l'astronomia (han sobreviscut impressionants construccions dels observatoris maies), la medicina, l'escriptura, les arts, l'enginyeria i una teologia complexa.
En diferents èpoques, tres ciutats mexicanes es van convertir en les ciutats més grans del món: Teotihuacán, Cholula i Tenochtitlan. Aquestes ciutats, entre moltes altres, van prosperar convertint-se en centres de comerç, militars, ideològics i cerimonials. Llur influència es va estendre a les cultures veïnes.
Encara que s'hi van desenvolupar diverses ciutats estats, regnes i imperis, els quals van competir els uns contra els altres per poder i prestigi, són quatre les civilitzacions les més importants i les que van unir i dominar les altres cultures del centre de Mèxic durant la seva època de major influència: la civilització olmeca, la civilització de Teotihuacán, la civilització tolteca, i finalment, la civilització asteca. La influència d'aquestes, fins i tot, va arribar a les regions del sud-est de Mèxic i de l'Amèrica Central. La civilització maia, va ser molt influent, al sud-est de Mèxic i a l'Amèrica Central, però, a l'època de l'arribada dels espanyols, aquesta cultura ja havia començat a decaure, i estava sota el domini dels asteques.
En el els asteques, originalment un poble nahua, es van establir al centre de Mèxic, i obeint les ordres del seu déu van construir la ciutat de Tenochtitlan, en una illa enmig del llac de Texcoco, al centre de Mèxic, envoltat per les muntanyes de la Sierra Nevada Mexicana. La ciutat va prosperar, i per mitjà de diverses aliances i guerres, en el els asteques ja controlaven la major part dels pobles del centre i sud de Mèxic i nord de l'Amèrica Central. La seva llengua, el nàhuatl es va convertir en la lingua franca del seu imperi, i la capital Tenochtitlan, una de les ciutats més grans de l'època. El seu creixement va ser abruptament trencat per l'arribada dels espanyols i la conquesta.
Conquesta i Virregnat Conquesta i colonització miniatura|Caiguda de TenochtitlanLes cultures nadiues van ser envaïdes i conquerides per Espanya començant el 1519. Francisco Hernández de Córdoba va explorar les costes del sud-est de Mèxic el 1517, seguit per Juan de Grijalva el 1518 (avui, un riu mexicà porta el seu nom). El més important dels conquistadors fou Hernán Cortés qui va arribar al país el 1519 a un petit poble de la costa del Golf que va anomenar "Puerto de la Villa Rica de la Vera Cruz" (avui el Port de Veracruz).
Els asteques dominaven el país, i exigien el tribut de molts pobles no nahues de la zona, i fins i tot dels maies del Yucatán i de l'Amèrica Central. Segons la tradició asteca, Quetzalcoatl, una deïtat important mesoamericana retornaria el "ce-acatl" o any de canya. El calendari asteca estava dividit en períodes de 52 anys. L'any 52è era un any "ce-Àcatl", i el 1519 n'era un. Els asteques, sorpresos per les diferències físiques dels espanyols, pensaven que eren un poble enviats per aquest déu (i algú, potser, el déu mateix), i al començament no van resistir-los. Quan fou evident que no eren déus, van oposar-se. Després de ser derrotats en la primera batalla, els conquistadors finalment van assetjar la capital de l'imperi, Tenochtitlan, i van conquistar-la el 13 d'agost, 1521.
Tres factors importants van donar suport a la victòria espanyola. Primerament, els espanyols, encara que eren un grapat de soldats, tenien superioritat tecnològica que incloïa armes de foc i de metall, ballestes i cavalls. En segon lloc, desenes de milers (fins i tot en anys subsegüents, milions) d'indígenes van morir per les malalties del Món Antic, per a les quals els nadius no havien desenvolupat immunitat; aquestes malalties foren pandèmiques. Finalment, els espanyols van reclutar a diversos pobles subjugats pels asteques que esperaven ser lliurats de l'imperi donant suport als espanyols, principalment els tlaxcalteques. Aquests pobles van estar equivocats: van ser lliurats d'una religió sagnant que demanava sacrificis humans, però el domini espanyol també seria molt opressiu.
Per causa d'aquests tres factors, el poble original mexicà va ser gairebé exterminat: només 100 anys després de l'arribada dels espanyols, el 95% de la població indígena del país havia mort. Les causes principals van ser la violència i l'opressió, i la verola. Amb la conquista, però, un nou grup ètnic va néixer: els mestissos, el resultat dels matrimonis europeus amb indígenes, així com el naixement d'una nova cultura. Avui dia, a Mèxic, la data de la conquista és recordada com la data de la caiguda de l'imperi asteca i el dolorós naixement d'un nou poble, el poble mexicà.
Virregnat
miniatura|Bandera de la Nova Espanya Després de la conquesta de l'Imperi Asteca per Hernán Cortés el 1521, aquest va prendre el control del govern de Mèxic, el repartiment de les terres als conquistadores i la colonització. No obstant això, els flagrants abusos dels conqueridors van obligar l'emperador Carles a instaurar el 13 de desembre de 1527 la Reial Audiència de Mèxic com a òrgan de govern i administració dels nous territoris i en va ser designat com a president Nuño Beltrán de Guzmán per rellevar Cortés en el govern de Nova espanya. Després de la seva dolenta administració, es va adoptar per un virregnat, amb la centralització del poder en el virrei, i el 17 d'abril de 1535 Antonio de Mendoza va ser nomenat primer virrei del Virregnat de Nova Espanya. A partir de llavors es va començar l'extensió dels territoris conquerits, originalment el centre-sud de Mèxic, cap a l'oest i al nord.
Durant el període colonial, de 1521 a 1810, Mèxic va ser conegut com a Nova Espanya, que incloïa els territoris actuals del país, a més de l'Amèrica Central llevat de Panamà, i diversos estats que avui formen part dels Estats Units. Les illes del Carib i les Filipines estaven sota la jurisdicció de la Nova Espanya. La major part de la terra era dominada pels hisendats espanyols i els seus descendents blancs. Els europeus dominaven completament la política i l'economia del Mèxic colonial. Després es trobaven els mestissos, i finalment els indígenes que havien sobreviscut. Nova Espanya, amb importants jaciments de plata, es va convertir en la colònia més important del Regne d'Espanya. Els reis borbons del , en un intent de ressuscitar l'economia d'un imperi esgotat, van realitzar importants canvis que van beneficiar a la Nova Espanya. La colònia es va desenvolupar ràpidament, convertint-se en la més pròspera, i la més poblada, amb més de 6 milions d'habitants dels quals la meitat eren espanyols o criolls, i l'altra meitat mestissos i indígenes. Nova Espanya va proveir de 3/4 de tots els recursos obtinguts de totes les colònies de l'imperi espanyol.
Segle : Mèxic independent Independència de Mèxic Article principal: Independència de Mèxic Les guerres d'independència van començar la nit del 15 de setembre, 1810, quan un mossèn catòlic crioll d'idees progressistes, Miguel Hidalgo y Costilla, va fer el famós "crit de la independència". Després de la invasió de Napoleó I a Espanya, els conservadors mexicans i els hisendats que donaven el seu suport a la família Borbó, es van oposar a les polítiques liberals franceses. Una aliança es va formar a Mèxic, per una banda els liberals que volien un Mèxic democràtic i republicà, i els conservadors, que volien un Mèxic governat per un monarca Borbó que restaurés lstatu quo.
L'exèrcit reialista (lleial al rei d'Espanya i, per tant, en contra de la independència) va dominar durant la major part de la guerra, i es va fer d'un nou suport amb el retorn del rei Borbó al tron espanyol. El 1820 la major part de Llatinoamèrica havia assolit la independència, llevat de Mèxic, les forces d'independència del qual estaven esgotades. Però, amb l'adopció de la constitució de Cadis, a Espanya el 1820, i la proclamació de noves polítiques liberals, els reialistes (conservadors), encapçalats per Agustín de Iturbide, es van unir a les forces republicanes, encapçalades per Vicente Guerrero. Finalment el 1821, el virrei de la Nova Espanya, Joan O'Donojú i Agustín de Iturbide van ratificar el "Pla d'Iguala", i Mèxic es va convertir en una nació independent. Cal esmentar que el propòsit dels conservadors era mantenir lstatu quo de la Nova Espanya, que era amenaçat per les noves lleis liberals d'Espanya.
Primer Imperi Vegeu també els articles: Agustí I de Mèxic i Imperi Mexicà Amb els conservadors en el poder, Mèxic es va convertir en una monarquia parlamentària, i es va convidar a un monarca europeu, de preferència de la família Borbó, a prendre el tron de l'Imperi Mexicà. Cap monarca no acceptaria, i per petició del Parlament mexicà, Agustín de Iturbide es va proclamar el Primer Emperador de Mèxic. L'estatus del país no va canviar, a més l'economia havia estat severament danyada per 11 anys de guerra, i per tant, les forces republicanes es van fer del suport ciutadà. El 1823, les forces republicanes van prendre el control de la capital, van establir un congrés constituent, i el 1824 van néixer els Estats Units Mexicans; una federació d'estats units en un govern republicà. L'Amèrica Central, però, llevat de la província de Chiapas, es va separar de Mèxic després de la dissolució de l'imperi. Chiapas va decidir romandre com a territori mexicà per referèndum, i va ser admès com un estat més de la federació.
República: federalisme vs centralisme
miniatura|Mèxic després de la independència de Texas La nova nació republicana, però, va viure dècades d'inestabilitat. Els conservadors, constituïts llavors com un partit polític, es van oposar a les mesures liberals dels republicans. A més, el poder de l'Església Catòlica va ser amenaçat per les reformes liberals, i per tant, van donar el seu suport, i fins i tot, dels seus recursos, als conservadors i a llurs forces. Una figura important d'aquest període va ser Antonio López de Santa Anna. Amb tendències conservadores, va limitar l'autonomia dels estats en diverses ocasions, i fins i tot, va derogar la constitució i va dissoldre la federació, convertint-la en una república centralista dividida en províncies.