Querol és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, que s'estén al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l'Alt Penedès i Anoia, i s'estén en la seva major part a l'esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de nord a sud. Forma part del sector muntanyós del bloc del Gaià, format ací a la part més septentrional per contraforts de la serra de Brufaganya (874 m al punt més alt) i al centre i sud per la plana d'Ancosa, serra que s'inicia a Montagut (962 m), al S del terme, i es continua pel terme de la Llacuna, ja d'Anoia, amb altituds de 900 m. La part de la dreta del riu és accidentada pels contraforts de la serra de Comaverd (827 m, a les Agulles, 625 m al tossal de Saburella).
Geografia Llista de topònims de Querol (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
El poble de Querol es troba aturonat a 565 m d'altitud, dominant la vora esquerra del Gaià, al sector occidental del terme, presidit per les ruïnes del Castell de Querol, imposants encara i que donen una característica silueta a la població, malgrat ésser cobertes en una bona part de vegetació. La caseria s'enfila als vessants del turó i a la part alta s'aixeca l'església parroquial de Santa Maria, petit edifici construït en èpoques diverses, d'una nau, volta seguida d'arc apuntat i campanar quadrat amb finestres de punt rodó, acabat en una coberta piramidal.
Comprèn, a més del poble de Querol, cap del municipi, el poble d'Esblada, els despoblats de Bonany i Montagut, l'antiga quadra i església de Valldossera, el veïnat d'Albereda, els antics castells de Saburella i Pinyana. Limita amb els municipis de Pont d'Armentera (W) i Aiguamúrcia (S), dins la comarca de l'Alt Camp, Pontons (E) dins l'Alt Penedès, Santa Maria de Miralles (NE) dins Anoia, Santa Perpètua de Gaià (N), dins la Conca de Barberà. El poble de Querol es comunica amb la mateixa comarca per una carretera local que ve des del Pont d'Armentera i que continua fins a Esblada, al nord, on es bifurca en una que porta a Santa Perpètua i a la Conca i una altra que va vers Santa Maria de Miralles i Igualada.
Esblada
Esblada és una entitat de població del municipi, al marge dret del torrent de l'Esblada, afluent del riu Gaià, al vessant oest de la Serra de Brufaganya. L'any 2013 tenia vint habitants. Hi destaca l'església de Sant Jaume d'Esblada, d'origen romànic, depenent de l'església parroquial de Querol. El 25 de juliol és la festa major del poble, en honor de Sant Jaume. S'hi arriba per la carretera T-201, que va de Santa Coloma de Queralt a Esblada passant pels pobles de Sant Gallard, Pontils, Santa Perpètua de Gaià i Seguer. A l'inici connecta amb la C-241 i al final amb la C-37.
El poble d'Esblada, a l'extrem N. del terme, a la capçalera del torrent d'Esblada, que aflueix al Gaià per l'esquerra, és avui un petit agrupament de cases (l'any 2013 tenia vint habitants) presidit per l'església de Sant Jaume d'Esblada, petit edifici d'origen romànic (volta de canó a la façana de migdia) d'una nau i absis sobrealçat amb petit campanar de planta quadrada (posterior), adossat a la façana de migdia i porta adovellada. Depèn de l'església de Querol i el poble seguí així mateix els avatars senyorials de Querol. A mitjan tenia 9 cases i produïa blat, sègol i ordi. A l'extrem del nord-est de la seva demarcació, al Clot de la Vall, hi ha Cal Valldecerves, amb la petita església de Sant Jaume de Valldecerves, romànica (l'absis conserva arcuacions llombardes) d'una nau i porta rectangular a la façana de migdia. Prop seu hi ha el mas de les Esplugues amb una capella moderna dedicada a sant Joan Baptista. Al nord-est, a la dreta de la carretera que va vers Igualada, hi ha la gran masia de la Rovira Seca.
Montagut A l'extrem meridional del terme s'aixeca, amb una característica silueta cònica, la muntanya de Montagut (962 m), on hi hagué, (no se'n sap l'emplaçament exacte perquè no hi ha restes) l'antic castell de Montagut, esmentat a la fi del . Als vessants del nord de la muntanya hi ha, en estat ruïnós: l'antiga església de Sant Jaume de Montagut, interessant edifici amb absis poligonal de volta de creueria, portal de tres arcs de mig punt en degradació i volta de murs, que centrava el terme, de població esparsa. El castell era dels Cervelló i el 1340 Pere el Cerimoniós vengué a Ramon Alemany de Cervelló el mer imperi i altres drets reials per 15.000 sous. Montagut tenia 3 focs el 1365, 29 de laics, 2 de capellans i 1 de militar el 1553, 151 i un terme de dues hores de tomb el 1708 i 493 el 1842, abans d'integrar-se a Querol.
El 1365 la senyoria de Montagut s'havia separat dels Cervelló de Querol i cap al 1516 el castell és baronia de Montagut foren comprats als Cervelló per Joan d'Armengol, baró de Rocafort de Queralt. El 1734, després d'un plet, l'abat de Santes Creus renuncià la jurisdicció criminal del lloc a favor del baró de Rocafort i de Montagut. A mitjan Montagut formava municipi amb Querol. El terme el componien sis cases esparses. Produïa blat, vi i llegums i tenia un molí fariner.
Valldossera miniatura|esquerra|Castell de Saburella miniatura|Església de Sant Jaume de Montagut A l'extrem sud-oriental del terme s'alça l'església de la Mare de Déu de Valldossera, petit edifici bastit probablement al , de portal adovellat i campanar d'espadanya, on es venera una marededeu trobada, que centra un agrupament de masies tradicionalment dependents de Montagut; l'ermita, que depenia de Montagut, fou elevada a parròquia el 1869. Valldossera és esmentat ja el 992. El 999 Sendred i la seva muller Metressinda hi venen una torre amb les seves cases a Hug de Cervelló, que el 1000 compraria a altres membres de la família de Sendred els seus drets damunt el terme. El 1902 Berenguer Ramon II donà la torre i església de Santa Maria de Valldossera a Bertran Odó, donació ratificada el 1100 per Berenguer Ramon III. El 1168 Bernat de Riu de Foix confirmà a Santes Creus les vendes que anteriorment li havia fet a Valldossera. El 1184 Guerau de Cervelló cedí a Santes Creus la dominicatura damunt diverses terres de Valldossera, mentre que el 1246 els templers adquirien el castell a Gueraula i els seus fills Guillem i Huguet de Cervelló. Al l'abat de Santes Creus hi exercia el mer imperi i en percebia els delmes i les primícies; el 1475 adquirí a Guerau Alemany de Cervelló els drets que encara hi tenia i el 1597 Climent VII atorgà al monestir la capellania del lloc.
Bonany Al sud de Valldossera, hi ha l'antiga caseria de Bonany, que depenia de la parròquia de Valldossera i tenia 15 hab. el 1960. Es conserven les ruïnes del castell de Bonany, i prop seu hi ha la masia fortificada del Garrofet, esmentada des del .
Pinyana Al sud de Querol, al sector proper al Gaià, a la dreta de la carretera que ve des del Pont d'Armentera, hi ha les restes del castell de Pinyana, del qual resten murs, una torre circular conservada en part a les ruïnes de la capella romànica de Santa Maria de Pinyana, de planta rectangular, volta de canó amb un ample arc de mig punt. El castell surt esmentat per primera vegada el 986; al seu entorn no existí mai cap caseria i les reste són avui designades popularment el Castellot.
El 1023 figura entre els béns empenyorats per Ermessenda de Carcassona a favor del seu fill Ramon Berenguer I i el 1062 era ja infeudat a Guerau Alemany de Cervelló, que retia homenatge al comte de Barcelona per la possessions del castell. El 1269 el frare de Santes Creus, Hug de Cervelló en comprà tots els drets i possessions i les cedí l'usdefruit del castell a Santes Creus i li feu donació el 1284 en el seu estament. Una sentència arbitral de 1286 n'establí els límits. Pere III prometé a Santes Creus de no alinear les jurisdiccions reials del terme. El 1480 els Alemany, que encara en percebien els delmes, els cediren al monestir. Pinyana era del Pont d'Armentera el 1565.
Saburella A la dreta del Gaià, a 675 m damunt el torrent de Vallespinosa i sota el puig de les Agulles, s'alcen les restes—dues torres rodones i part del cercle de muralles—de l'antic castell de Saburella, esmentat per primera vegada el 1229 al testament de Ramon Alemany, de qui passà als Cervelló, senyors de Querol. El monestir de Santes Creus tingué també interessos al castell. Tenia una capella dedicada a Sant Miquel.
Albereda Al sud d'Esblada i en la capçalera d'una petita vall que va al torrent d'Esblada, hi ha el veïnat d'Albereda, de masies esparses. Més al sud s'alça el puig de Formigosa (995 m), als vessants meridionals del qual hi ha la masia de Formigosa.
Agricultura El caràcter extraordinàriament muntanyós del territori fa que, de sempre, hagi conreat només una petita part del terme. La màxima extensió de l'agricultura es donà a l'època d'abans de la fil·loxera i després ha estat molt afectat per l'èxode rural. El principal conreu han estat sempre els cereals, i avui amb més motiu perquè el que ocupava els segon lloc, la vinya, malgrat que a principis del sembla recuperar-se- necessitava molta mà d'obra i no es podia mantenir, mentre que els cereals només donen feina a l'hora de la sembra i la recol·lecció, cosa que permet de conrear-los encara que hom en visqui allunyat. En canvi han prosperat els ametllers. El regadiu ha ocupat sempre extensions molt minses. Les terres incultes tenen predomini de la garriga i també hi ha pinedes.
Història El 993 era d'Ansulf, originàriament vicari comtal de Gurb, el qual en testar l'any esmentat deixà terres, algunes plantades de vinya, dels termes dels seus castells de Montagut, Querol i Pinyana al monestir de Sant Cugat.
El 996 Sendred i la seva muller Matressinda varen vendre, entre altres dels seus béns citats a Hug de Cervelló. Cap al 1053 Guerau Alemany de Cervelló, que fins aquell moment devia haver fet costat a la comtessa Ermessenda de Carcassona en les disputes del seu fill el comte Ramon Berenguer I de Barcelona, posà en homenatge sota l'autoritat d'aquest darrer els tres castells esmentats i el de Pontils. L'homenatge fou repetit el 1062.
Aquells castells constituïen part de la baronia de Cervelló o de la Llacuna. El 1112 Ramon Berenguer III i sa muller Dolça de Provença donaren a Guerau Alemany de Cervelló la dominicatura de Querol com agraïment potser dels diners que el noble havia deixat anteriorment a la casa comtal. El 1144 el mateix Guerau retia homenatge al comte de Barcelona per set castells, entre els quals el de Querol. El poble degué créixer al seu redós, ja que a la butlla de 1194 esmenta l'església i el seu rector pagava 60 sous per les dècimes el 1279.
El dret damunt el castell i terme de Querol i els altres castells dels Alemany de Cervelló foren confirmats diverses vegades pels reis, i partir del és esmentada de la baronia de Querol, centrada al castell. La baronia fou dels Cervelló fins que el 1528, passà als Barberà, castlans de Vilafranca del Penedès, i cap al 1597 passà als Saiol, que mantingueren l'ús del títol fins a la fi del . Entre els senyors de Querol es destacà Ramon Alemany, mort en la conquesta de Mallorca. El castell i el poble foren saquejats i incendiats el 1400 i ambdós reberen múltiples embats en totes les guerres que assolaren el país.
Va formar part de la Vegueria de Vilafranca del Penedès fins al 1716. Després va passar a formar part del Corregiment de Vilafranca del Penedès des del 1716 fins al 1833.
Economia El 1970 la seva renda anual mitjana per capita era de 46.378 pessetes (278,74 euros).
El 1983 el terme municipal de Querol comptava amb unes 15 explotacions agràries d'entre 0 i 5 hectàrees, unes 62 d'entre 5 i 50 hectàrees, 31 d'entre 50 i 200 hectàrees i 7 explotacions d'entre 200 i 1.000 hectàrees.