miniatura|Alguns símbols de les diverses religions:1a fila: la creu cristiana, l'estrella de David jueva, l'Om hinduista, l'estrella bahà'í,2a fila: la mitja lluna islàmica, la creu solar pagana, el taijí daoista, el torii xintoista3a fila: el dharmatxakra budista, el kanda sikh, l'esvàstica jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals. La religió pot incloure també tradicions culturals ancestrals, escriptures, història i mitologia, així com la fe personal i l'experiència mística. El terme "religió" es refereix tant a les pràctiques personals relacionades a la fe comunitària com als rituals i la comunicació grupal que emana de la convicció que comparteixen els membres.
La religió sovint es descriu com el sistema comunitari que envolta la creença en un pensament, un ésser, objecte o persona invisible que es considera sobrenatural, sagrat, diví o que conté la màxima veritat. Els codis morals, les pràctiques, els valors, les institucions, les tradicions, els rituals i les escriptures s'associen de manera tradicional amb la creença bàsica i sovint coincideix amb alguns conceptes seculars de la filosofia.
El desenvolupament de la religió ha pres diverses formes segons les diverses cultures. La "religió organitzada" es refereix a l'organització de persones que practiquen una religió segons un conjunt prescrit de creences. Altres religions creuen en la revelació i en la responsabilitat personal. Sovint, la paraula "religió" es fa servir de manera intercanviable amb "fe" o "sistema de creences".
Etimologia miniatura|130px|Sant Agustí d'Hipona La paraula "religió" prové del llatí religio, que al seu torn s'ha definit com a "reverència per Déu o els déus, una meditació curosa de les coses i de la pietat".Lewis Charlton T.; Short, Charles. A Latin Dictionary The Perseus Digital Library. [Data de consulta: 2 de novembre, 2007]
Històricament van ser proposades diverses etimologies per l'origen del terme llatí de religio. Ciceró, en la seva obra De natura deorum (45 aC), afirma que el terme es refereix a relegere, "rellegir", ja que era característic que les persones religioses prestessin molta atenció a tot el que es relacionava amb els déus, rellegint les escriptures.qui omnia, quae ad cultum deorum pertinerent, diligenter retractarent et tamquam relegerent, sunt dicti religiosi ex relegendo, ut elegantes ex elegendo, tamquam a diligendo diligentes, ex intellegendo intellegentes: his enim in verbis omnibus inest vis legendi eadem, quae in religioso, Cic. N. D. 2, 28, 72 Aquesta postura etimològica subratlla el caràcter repetitiu del fenomen religiós, sobretot com a aspecte intel·lectual. Més tard, Lactanci ( dC) rebutja la interpretació de Ciceró i afirma que el terme prové de religarè, "relligar", argumentant la religió és un lligam de pietat que serveix per relligar els homes amb Déu.
En el seu llibre La Ciutat de Déu, Sant Agustí (segle IV), afirma que religio es deriva de religere, "reelegir"; per mitjà de la religió, la humanitat reelegia una altra vegada Déu, ja que se n'havia separat. Més tard, en la seva obra De vera religione, Agustí reprèn la interpretació de Lactanci i el seu concepte de "relligar". Finalment, Macrobi (segle IV) considera que religió es deriva de relinquere, quelcom que ens ha estat deixat pels avantpassats.
La paraula "religió" va ser usada durant molts segles en el context cultural d'Europa, marcat per la presència del cristianisme que s'apropià del terme llatí de religio. En altres cultures no existeix cap paraula equivalent. L'hinduisme antic feia ús de la paraula rita que feia referència a un ordre còsmic del món, dins el qual tots els éssers humans havien d'estar harmonitzats i a la correcta execució dels ritus dels bramans. Més tard, el terme va ser substituït pel de dharma, que actualment també és usat pel budisme i que expressa la idea d'una llei divina i eterna.
Definició Definició general miniatura|Oració d'un xintoista japonès. L'oració o pregària és un element comú de la majoria de les religions del món La religió s'ha definit de diverses maneres. La majoria d'explicacions proven de trobar un equilibri entre el màxim de precisió i les ambigüitats generals. Algunes fonts han provat d'usar definicions formals o doctrinals, mentre que d'altres emfasitzen els factors experiencials, emotius, intuïtius, morals i ètics. La majoria de les definicions, tanmateix, inclouen: una noció de la transcendència o de la divinitat, sovint, però no sempre, en forma de teisme. un aspecte cultural i de comportament del ritual, la litúrgia i l'adoració organitzada que sovint inclou un sistema de sacerdoci i normes de moral. un conjunt de mites o de veritats sagrades reverenciades pels creients.
Tant el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans com el Gran Diccionari de la llengua catalana defineixen religió com "el conjunt de creences i conviccions, d'actituds i sentiments i de maneres de comportament, o pràctiques que vinculen una persona o un grup humà amb allò que hom reconeix com a sacre, misteriós o transcendent, i sovint identificat amb un o més déus o el diví"."Religió ". Gran Diccionari de la llengua catalana. [Data de consulta: 2 de novembre, 2007]"Religió". Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. [Data de consulta: 2 de novembre, 2007].
Les definicions anteriors, tanmateix, requereixen que hom defineixi altres conceptes com ara "sacre". Una cosa "sagrada" o "sacra", sovint es defineix com quelcom relacionat, d'alguna manera, amb la divinitat, la religió i els seus misteris, i que suscita una actitud complexa de reverència, d'admiració, d'atracció i sovint de terror."Sagrat" Gran Diccionari de la llengua catalana. [Data de consulta: 2 de novembre, 2007] Per evitar una definició circular –en què la paraula "religió" es troba en la definició de "sacre"– altres definicions sobre el que és sacre prefereixen presentar-la com "una manifestació misteriosa de poder i presència que s'experimenta de manera primordial i transformadora, inspirant sorpresa i atenció total".Connelly, Paul. (2006) Definition of Religion and Related Terms Dawnstar Advanced Research Collaborative (DARC). [Data de consulta: 2 de novembre, 2007]
En general, les definicions sobre religió han de ser àmplies, per poder incloure totes les pràctiques o filosofies que en l'actualitat es consideren religions. Per exemple, les definicions que inclouen com a condició indispensable la creença en un déu, una deessa o més d'un déu que siguin responsables de la creació de l'Univers i la seva operació, exclouen automàticament les religions no teistes com ara el budisme.Definitions of the word "religion" (None are totally satisfying). Ontario Consultants on Religious Tolerance. [Data de consulta: 2 de novembre, 2007] Alhora, una definició massa àmplia, que inclogui qualsevol concepció del món i les pràctiques humanes en relació amb ell inclourien disciplines com ara la cosmologia i fins i tot l'ecologia; de fet, definicions àmplies sobre la concepció del món i l'origen de l'Univers han estat usades pels defensors del creacionisme per argumentar que l'evolució, com a teoria sobre la concepció del món, és una religió.Morris, Henry. Evolution Is Religion--Not Science. Institute for Creation Research. [Data de consulta: 2 de novembre, 2007]
Ja que les religions han evolucionat socioculturalment de manera distinta en les diverses civilitzacions del món, és clar que el concepte tradicional de la religió, a l'Occident, s'ha derivat de la noció cristiana. Des de la Il·lustració, i sobretot en l'època anomenada "postcristiana" del , es distingeix entre la religió pública—aquella oficial i institucional— i la religió privada—o religiositat, l'apreciació o apropiació personal de la fe o creença. D'igual manera, i a partir de la Modernitat, hom distingeix entre la religió natural—definida segons la raó humana— i les religions historicopositives—les configuracions històriques de la religió natural. Les religions històriques són objecte d'estudi en una investigació comparativa per la història de les religions.
Definició acadèmica o científica Els sociòlegs i antropòlegs veuen la religió com un conjunt abstracte d'idees, valors o experiències desenvolupades a partir d'una matriu cultural. Per exemple, en la Naturalesa de la Doctrina, de Lindbeck, la religió no es refereix a la creença en "Déu" o en un Absolut transcendental: Lindbeck la defineix com "una estructura o mitjà cultural i/o lingüístic que estructura completament la vida i el pensament i que, com si fos un idioma, permet la descripció de les realitats, la formulació de les creences i l'experimentació de sensacions i sentiments íntims."Lindbeck, George A. (1984). Nature of Doctrine Louisville, Estats Units: Westminster/John Knox Press. Segons aquesta definició, la religió és una visió essencial que es té del món que regeix els pensaments i les accions personals.
Altres estudiosos proposen una definició que evita el reduccionisme de les diverses disciplines sociològiques i psicològiques, que redueixen la religió als seus factors integrants. La religió pot ser definida com la creença en allò que es reconeix com a sacre o sant. Per exemple, en el llibre The Idea of the Holy ("La idea de la Santedat") de Rudolf Otto, escrit el 1917, es defineix l'essència de la consciència religiosa com una combinació específica entre por i fascinació davant del diví. Friedrich Shleiermacher, a finals del , va definir la religió com un "sentiment de dependència absoluta".
Des del punt de vista científic, definir la religió és encara més complicat, ja que els processos psicològics no sempre corresponen a la realitat observable; és a dir, el científic ha d'entendre el comportament religiós no com a mite ans ha d'estudiar per què els éssers humans fan i pensen d'una manera determinada.Dow, James (2007). "A Scientific Definition of Religion ". E-Journal for the Study of Anthropology of Religion, ANPERE. ISSN 1653-6355 Des del punt de vista econòmic, la religió és un comportament racional –malgrat que l'home es relacioni amb actors i/o processos no observables–, ja que hom experimenta recompenses socials i materials en la seva participació de les activitats religioses.Start i Fink (2000) en Dow Jones (2007), "A Scientific Definition of Religion ". E-Journal for the Study of Anthropology of Religion, ANPERE. ISSN 1653-6355 Des del punt de vista psicològic, la religió s'explica com una manera de resoldre la necessitat de proveir consol, una figura paternal i d'explicar les coses difícils d'entendre, entre elles la mort.
Definició en clau antropològica Segons Anthony F. C. Wallace i Olivier Herrenschmidt, BONTE, Pierre i IZARD, Michel, Diccionario AKAL de Etnología i Antropología, Akal, Madrid, 2008. la religió és una activitat social que posa de manifest l'existència de creences en éssers o realitats sobrenaturals, aquesta activitat es declara mitjançant pràctiques rituals que tenen com a objectiu establir relacions entre els participants i aquelles forces sagrades. Les creences tenen com objecte de la seva fe potències o éssers divins i transcendents, i les pràctiques rituals que substantiven aquesta relació són radicalment diferents d'altres comportaments socials: són estrictament formals (estilitzades, repetitives i estereotipades), i a diferència d'una representació, els participants s'ho prenen amb la plena serietat de tenir la creença d'estar fent quelcom performatiu.KOTTAK, Conrad Philippe, Antropología Cultural, McGraw Hill, Madrid, 2006.