miniatura|Una melé a un partit de rugbi entre Stade Toulousain i Gloucester RFC.
El rugbi (), també anomenat futbol rugbi(o futbol segons el reglament del rugbi) és un esport d'equip de pilota, que en la seva modalitat a quinze consta de dos equips amb quinze jugadors cadascun; cada partit consta de dues parts de 40 minuts amb un descans de 10 en mig. Els jugadors lluiten per la possessió de la pilota per aconseguir plantar-la a terra a la zona de marca o d'assaig de l'equip rival, amb una o dues mans i sense deixar-la anar. Aquesta acció suma cinc punts (un assaig) i dona una oportunitat o intent per fer un xut directe entre pals (una transformació) i aconseguir-ne dos més. Igualment, l'equip atacant també pot marcar tres punts xutant la pilota entre els pals del rival, ja sigui amb un xut col·locat (cop de càstig) amb el joc detingut per una falta xiulada per l'àrbitre, o ja sigui amb un xut de sobrebot (un drop) amb el joc en acció en qualsevol moment.
Des dels orígens mateixos del rugbi i del futbol, quan tots dos esports es van separar a mitjans del , ambdós es van presentar en oposició l'un de l'altre: força contra habilitat; joc net contra joc deslleial, etc. Una antiga dita britànica diu que "el futbol és un joc de cavallers jugat per pinxos i el rugbi és un joc de pinxos jugat per cavallers"Football is a gentleman's game played by thugs and rugby is a game for thugs played by gentlemen i en el rugbi és característic el respecte per les regles, pels contraris i per l'àrbitre. Les decisions de l'àrbitre poques vegades són discutides pels jugadors. En els partits internacionals entre seleccions i en molts dels campionats europeus i de l'hemisferi sud es pot recórrer, a sol·licitud de l'àrbitre principal, a la repetició en vídeo de les jugades produïdes dins de la zona d'assaig en cas de dubte. La revisió d'aquestes jugades està a càrrec d'un quart àrbitre anomenat TMO (Television Match Official) encara que la decisió final sempre correspon a l'àrbitre principal. Una peculiaritat d'aquest esport és que, tradicionalment, es fomenta la sociabilitat entre companys d'equips i els oponents amb una cordial reunió després dels partits, anomenada tercer temps, que els aplega amb els àrbitres, els entrenadors i part del públic, per parlar sobre el partit. Aquest apel·latiu s'empra també en les seccions dels mitjans de comunicació que cobreixen esdeveniments d'aquest esport.
Reglament miniatura|221x221px|Un placatge El rugbi és un esport en constant evolució, amb successius canvis en les normes del joc de les competicions per fomentar un rugbi més espectacular i més segur pels jugadors. Les principals característiques del rugbi són l'ús d'una pilota de forma esferoide prolat i la prohibició de passar la pilota endavant amb les mans. La forma de guanyar terreny és, per tant, avançar corrent amb la pilota a la mà o xutant-la.
És un dels esports amb més jugadors entre els dos equips dins d'un mateix terreny de joc, el rugbi a 15 té 15 jugadors per equip, cosa que fa 30 en total presents alhora sobre el terreny de joc.
L'esport del rugbi té com a característica principal l'honor i la valentia que els jugadors han de tenir, ja que és un esport en el qual hi ha contacte físic, de manera que si no hi hagués un ordre i un respecte previ i continuat no seria possible la pràctica d'aquest esport en condicions òptimes. Quan un partit finalitza, acaba la rivalitat i el caràcter competitiu, és a dir, tots els jugadors es reuneixen i parlen sobre el partit i les jugades més rellevants succeïdes.
Per puntuar, cal fer un toc amb la pilota terra a la zona d'assaig de l'adversari, o fer passar la pilota a través dels seus pals, amb la finalitat d'aconseguir el màxim nombre de punts. Un assaig val 5 punts i la seva transformació 2 punts més. Els cops de càstig (o faltes) i els xuts a sobre bot (o "drops") valen 3 punts.
Història Naixement del joc miniatura|La Rugby School el 1859 Durant el es va desenvolupar en els col·legis privats d'Anglaterra un procés de definició de les regles del futbol de carnaval, àmpliament practicat, en les seves múltiples variants, pels estudiants. En aquest procés de reglamentació sorgirien en rugbi i el futbol moderns, així com altres esports emparentats. La tradició atribueix la invenció del rugbi a un estudiant de teologia. Segons el relat tradicional, en 1823, durant un partit de futbol, William Webb Ellis, "amb fina desobediència de les regles del futbol" va prendre la pilota amb les mans i la va dur fins a la meta contrària, obtenint un gol. La historicitat del fet ha estat reiteradament posada en dubte, però és acceptat oficialment per la International Rugby Board (IRB) com primer antecedent del rugbi modern, fins al punt que el trofeu que es lliura als guanyadors de la Copa del Món de Rugbi duu el seu nom. Tot i que els contrincants acordaven abans de cada trobada les regles en què se subjectarien, les discussions i baralles sobre les accions que estaven permeses o prohibides va esdevenir un inconvenient cada vegada més notable.
Els estudiants dels col·legis anglesos van començar llavors a escriure les regles, amb la finalitat d'unificar-les. El primer a fer-lo va ser el col·legi de Rugby, al comtat de Warwickshire on el futbol s'havia practicat en una versió molt física (fins i tot podrien dir "agressiva"), utilitzant travetes i apilaments ("hacking" i "maul") i permetent prendre, passar i córrer amb la pilota en les mans. Les regles del col·legi de Rugby van ser escrites el 28 d'agost de 1845 per tres estudiants, William Delafield Arnold, W.W. Shirley, i Frederick Hutchins. Estaven integrades per 37 regles que constitueixen el primer antecedent reglat del rugbi modern. Allí figuren regles que després assenyalarien la identitat del joc, com els arcs en forma d'H, la conversió, l'ús de les mans per a dur la pilota, la regla del "fora de joc", l'"avant", la "melé", la "marca", etc.
En aquest context, cada col·legi de cada ciutat jugaven seguint les seves pròpies regles. allò va generar que a mitjan hi hagués una multiplicitat de variants d'allò que aleshores es coneixia com a "football". A banda d'això, hi cohabitaven amb un munt de teories per part de la premsa a l'hora de determinar el seu començament i sobretot "quins havien sigut els primers?".
Segons la versió anglesa, en 1843 es creà el club de football més antic del món, el Guy's Hospital Football Club, format per exalumnes de l'escola (encara que la seva fiabilitat es basa en proves indirectes). Paral·lelament, el Dublin University Footall Club, fundat el 1854, és també considerat el més antic de tots els clubs de "football", encara en activitat (aquest últim en té proves irrefutables)
Futbol i rugbi, origen compartit miniatura|El bressol del futbol A les regles del col·legi de Rugby altres col·legis van oposar-ne d'altres que limitaven considerablement l'ús de les mans i el paper de la força física. Entre aquests col·legis es van destacar les regles escrites per Eton i Cambridge. Aquests col·legis sostenien que en les seves regles es promovia més l'habilitat, mentre que en les del col·legi de Rugby es promovia més la força.
Cap al 1862, 13 clubs decideixen associar-se a Londres per formar un organisme que redactés les normes que regulessin la pràctica del joc. Paral·lelament, i al mateix temps, coexistien d'altres organismes representant d'altres clubs que també hi proposaven les seves regles. Amb tot aquell desgavell, la premsa també hi ficava cullerada: publicant les regles de diferents col·legis i especulant qui n'era el club degà.
Finalment en 1863 va començar una gran reunió de delegats dels estudiants de diversos col·legis a Londres, en una taverna anomenada Freemasons (avui Freemansons Arms), amb la intenció de redactar un codi de regles que harmonitzessin els diversos mètodes de joc que responien a la denominació comuna del "football". En la quarta reunió es va destacar que alguns periòdics havien publicat les regles de Cambridge de 1856, que diferien en dos punts fonamentals de l'esborrany proposat: "córrer amb la pilota" i el "hacking" (colpejar les canyelles del rival). allò va generar (segons la versió oficial) que el delegat del col·legi de Blackheath retirés el seu club al no estar d'acord amb aquesta supressió.
La gran majoria de col·legis van acceptar la unificació de les regles i el 26 d'octubre de 1863 van fundar The Football Association (the FA), i és en aquest moment quan rugbi i futbol emprenen camins diferents, separant-se del tronc comú. Des d'aleshores, en el món angloparlant s'atribueix la paraula anglesa "association" a les federacions de futbol (de fet el nom oficial d'aquest esport és "footbal association") i a les de rugbi "union". El que sí que va continuar és la determinació de tots dos en anomenar el joc "football".
El rugbi pren el seu camí
El 4 de desembre de 1870, Edwin Ash, de Richmond FC, i Benjamin Burns, del Blackheath FC, van publicar una carta a The Times en què suggerien que "els qui practiquen el joc tipus rugbi haurien de reunir-se per formar un codi de pràctiques, ja que diversos clubs juguen amb regles que difereixen d'altres, cosa que dificulta el joc". El 26 de gener de 1871, es va celebrar a Londres una reunió a la qual van assistir representants de 21 clubs en el restaurant Pall Mall.
En els següents anys, es van fundar organismes similars per tot arreu d'Escòcia, País de Gal·les, Irlanda, França, Nova Zelanda, Austràlia, Sud-àfrica, Canada, Estats Units, amb polèmica inclosa. A diferència de The FA, que representava en el seu si als clubs de tots els col·legis (de tots els països) del regne, la RFU només hi representava l'anglesa deixant a cadascú la seva autonomia (i igual que avui en dia, la vessant política hi era).
El 27 de març de 1871 es va disputar el primer partit internacional entre Anglaterra i Escòcia a Edimburg. Un any més tard, el dia de Nadal, el mateix partit es repetiria a Calcuta, que aleshores era colònia britànica. El partit va tenir un gran èxit i en el seu honor es va esculpir un trofeu que seria lliurat al guanyador de la trobada anual entre totes dues nacions: la Calcutta Cup. miniatura|esquerra|Selecció anglesa en 1871 L'any 1877 el nombre de jugadors es va reduir de 20 a 15 per equip.
Amb l'extensió del rugbi per Gran Bretanya, el 1883 es va organitzar el primer torneig periòdic internacional, el "Home Nations", entre els quatre països britànics: Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda. En aquella primera edició el "XV de la rosa" (malnom amb què es coneix la selecció anglesa) guanya tots els seus partits obtenint per primera vegada la Triple Corona (premi que es concedeix tradicionalment a la selecció britànica que derrota a les altres tres restants.
Fins a l'any 1885 les regles del Rugby Union estaven fetes i ordenades per la RFU però després d'una disputa per un assaig no concedit en un partit Anglaterra- Escòcia les "union" del País de Gal·les, Irlanda i Escòcia formaren l'any 1886 a Dublín la International Rugby Football Board (IRFB). L'anglesa va refusar ser-hi al·legant tenir poca representació tot i tenir molts més clubs. Malgrat això, 5 anys més tard hi tornaria.
L'any 1910 França va ser admesa a la competició que jugaven anualment les quatre nacions britàniques i passa a anomenar-se el Torneig de les cinc nacions.
Divisió ideològica: neix el rugbi a 13