Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania. Sovint, les monarquies i les repúbliques es descriuen com a conceptes mútuament excloents. En aquest sentit les monarquies constitucionals, encara que amb sistemes electorals democràtics no són repúbliques, atès que el màxim sobirà executiu, amb poders limitats o merament cerimonials, no hi és elegit democràticament pel poble. De vegades les dictadures s'han anomenat "repúbliques" només per designar que el poder no recau sobre un monarca.
Definició Tradicionalment, s'ha definit la república com la forma de govern dels països en els quals el poble té la sobirania o facultat per a l'exercici del poder, encara que sigui delegat pel poble sobirà a governants que tria d'una manera o altra. Se sol pensar que a la pràctica, la forma d'estat d'un país és la monarquia si té sobirà o rei no sobirà, i república. El cert és que una república està fonamentada en l'"imperi de la llei" i no en l'"imperi dels homes". Una república és, d'aquesta manera, independent dels vaivens polítics, incompatible amb tiranies ni monarquies, en la qual tant els governants com els governats se sotmeten per igual a un conjunt de principis fonamentals normalment establerts en una constitució.
"Un munt de gent no és una república" Aristòtil.
I la constitució, fonamentada en el Dret, serveix per protegir-lo i definir fins i tot quines lleis són bones i quines dolentes en el marc de referència constitucional.
El desconeixement d'aquests principis clàssics en el món modern lentament ha conduït a molts a expressar-se en termes de "repúbliques democràtiques" o "repúbliques islàmiques", sense considerar la contradicció que aquestes frases contenen.
Són elements comuns que participen del contingut de la definició tradicional que la cultura occidental ha elaborat del concepte "República": La periodicitat en els càrrecs La publicitat dels actes de govern, no és possible el secret d'Estat La responsabilitat de polítics i funcionaris públics La separació i control entre els poders La sobirania de la llei L'exercici de la ciutadania, que posa i deposa La pràctica del respecte, i no la tolerància, amb les idees oposades La igualtat davant la llei La idoneïtat com a condició d'accés als càrrecs públics.
Els pilars fonamentals de la República Els tres pilars fonamentals de la República segons Aristòtil són: La divisió de poders i el seu control recíproc. La participació política activa per part dels ciutadans (això suposa la publicitat dels actes estatals i la necessitat d'instrucció en matèries de ciències jurídiques i política tant teòrica com "material" [aquella ocorreguda en un estat determinat i en un moment donat]). La representació de totes les classes socials dins de les institucions de govern amb les mateixes atribucions i prevalença de cap. (La accedència a aquestes magistratures necessàriament col·legiades per raó de la matèria ha de ser restringida (el magistrat ha de pertànyer a la classe que representa i ser elegit amb el vot només d'aquesta). Cal considerar que per Aristòtil els fins suprems de les formes de govern han de ser: La llibertat-igualtat ("només som lliures entre iguals" [consideració grega de l'època]) La realització de la justícia i del bé comú. La realització plena del desenvolupament de les capacitats cognitives humanes (per la qual cosa considera necessària la realització dels dos punts anteriors seguint el concepte fonamental de Sòcrates [BÉ = VERITAT. Segons el qual el bé és igual a la veritat i el mal a la ignorància. Sòcrates explica això de la següent manera: l'humà cerca la felicitat, omplir el seu buit existencial, per a això utilitza mitjans pels quals pretén aconseguir aquesta finalitat, la major part de les vegades utilitza mitjans que aconsegueixen satisfaccions efímeres, etèries, superficials, què no van més enllà de "desitjos passionals" (com practicar sexe, alimentar-se, etc.), d'aquesta manera conclou que cerca un fi per mitjans que no poden assolir-lo, ja que aquest només pot ser assolit mitjançant la contemplació de la veritat, entesa com el coneixement de la realitat]) D'això s'adverteix que si només som lliures entre iguals no hi pot haver una classe governant, han de governar totes de la mateixa Marx va més enllà advertint a més que: havent elements (individus i / o classes) econòmicament diferents uns intenten superposar sobre altres, estant trencada, sota aquest supòsit, la relació d'igualtat d'uns elements envers els altres i, per tant, la de llibertat.
Ambigüitat en les definicions L'aplicació de la mateixa paraula a dos conceptes diferents però relacionats porta a inconsistències: Els països que són repúbliques segons la definició pràctica normalment addueixen que són repúbliques en un sentit tradicional, encara que en molts casos siguin règims autòcrates o dictatorials on el poble no és sobirà. Una monarquia electiva amb sobirania popular o una monarquia constitucional serien repúbliques en sentit tradicional, perquè la sobirania està en el poble que atorga més o menys atribucions d'un monarca no sobirà. No obstant això en la pràctica mai es diu república a una monarquia.
Els analistes polítics creuen que la Primera Guerra Mundial va desencadenar la fi de les monarquies tradicionals. La forma d'estat republicana (definició tradicional) es va imposar en la majoria dels estats desenvolupats, monarquies o no. Després de la primera guerra mundial, amb el Tractat de Versalles desaparèixer tant l'Imperi Austrohongarès, com l'Imperi alemany. A més, els monarques dels estats guanyadors van anar cedint poders i prerrogatives a institucions democràtiques electes.
Història En l'antiguitat En l'Antiguitat, les repúbliques no s'entenien com entén la ciència política el concepte de república.
Encara que República signifiqués la cosa pública, no tots podien participar d'aquesta cosa pública. L'anomenada democràcia atenenca no ho era en el mateix sentit que tenim actualment. En realitat, les polis gregues estaven governades per oligarquies (aristoi, "els millors") i només els ciutadans (i no tot els membres del poble eren ciutadans) eren els únics que participaven en les discussions de l'àgora. (No podem dir que la República antiga era "mal anomenada" així, car la noció de Llibertat era diferent per als antics).
Pocs textos antics van sobreviure a l'edat mitjana, entre aquests pocs hi ha La República de Plató. No obstant això, malgrat els elevats ideals d'aquesta, quan Plató va posar les seves idees política en pràctica a la polis de Siracusa el resultat va ser un complet fracàs.
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república. Aquest període va començar amb l'expulsió de l'últim monarca el 510 aC Tarquini el Superb i va acabar amb la subversió, per mitjà de guerres civils, i la instauració de l'imperi Romà.
En el Renaixement Durant el Renaixement es va fomentar la revisió del món antic, no només del seu art, sinó també de la seva cultura, del seu pensament polític i de la seva literatura, i la majoria dels pocs escrits que van aconseguir sobreviure a l'edat mitjana van ser traduïts. Entre aquests, els que feien referència a les repúbliques de l'antiguitat, que van ser rebatejats com repúbliques clàssiques.
La filosofia renaixentista va veure en la república una espècie d'Estat ideal, i els Estats que van sorgir en aquest període, com els Països Baixos, van adoptar aquesta forma d'organització política. Encara que més que els ideals republicans, va pesar en la seva decisió el seu sentiment anticatòlic (per això s'autoanomenen República Protestant dels Països Baixos) i el fet que no van trobar cap candidat que els convencés com a monarca.
Republicanisme il·lustrat miniatura|La llibertat guiant al poble (Eugène Delacroix), al·legoria de la llibertat, l'eslògan Liberté, égalité, fraternité i del republicanisme al costat del gorro frígi.
La Il·lustració va portar tota una nova generació de polítics i filòsofs il·lustrats que es van replantejar els principis de la ciència política que havien estat vigents fins al moment. Locke, per exemple, s'havia plantejat la divisió de poders i la separació Església-Estat quan l'absolutisme encara era moneda de canvi. Aquests plantejaments polítics serien els que s'establirien no gaire després en les constitucions promulgades després de la Revolució Francesa i la Guerra de la Independència dels Estats Units. De fet, la Il·lustració va definir l'estàndard del que havia de ser una república i de les monarquies constitucionals que començarien a consolidar-se en el .
Els principis més importants establerts per la Il·lustració van ser:
L'autoritat de la llei.
L'exigència de què els governs s'interessin pels ciutadans als que afecta aquesta llei.
La necessitat que els governs estableixin l'anomenat interès nacional, de manera que fossin comprensibles pel poble en general.
Que existís alguna manera d'autodeterminació (En el sentit de 'consulta popular de tipus referèndums, eleccions, etc.).
Des del final de l'absolutisme, tant el liberalisme (repúbliques amb sistemes econòmics lliurecanvistes), com el socialisme (repúbliques amb sistemes econòmics planificats), així com, les monarquies constitucionals es basaven en els ideals republicans apareguts durant la il·lustració i desenvolupats en les repúbliques dels Estats Units i França. Aquests ideals són la creença en l'autodeterminació dels pobles i la dignitat individual humana.
República de partit únic
Karl Marx va argumentar que les classes socials tenien interessos i que els governs existents representaven els interessos de la classe dominant, i que, tard o d'hora, aquests governs serien derrocats per les classes proletàries.
Quan les prediccions de Marx es van complir i van aparèixer les noves Repúbliques Socialistes, aquestes es van proclamar com les hereves més directes dels ideals de la Il·lustració.
Quan van aparèixer aquestes Repúbliques socialistes van haver d'enfrontar-se a un greu problema, a la major part del proletariat li mancava l'interès o l'experiència de govern necessària perquè els ideals republicans socialistes es poguessin posar en marxa. Per això, les estructures de govern socialistes van acabar sent, en la pràctica, molt piramidals.
República islàmica
Molts erudits occidentals no consideren les repúbliques islàmiques com autèntiques repúbliques, car els seus ideals estan fonamentats en l'Alcorà, no en els ideals de la Il·lustració, ni tenen cap altre lligam amb la tradició occidental del republicanisme que es pot remuntar fins a l'antiga Roma.
Aquestes repúbliques islàmiques van sorgir en les zones de domini de l'islam, després de les descolonitzacions de la segona meitat del .
Una república islàmica en el context actual, pot tenir diversos significats. Teòricament, es refereix a un estat amb una forma de govern teocràtica encapçalada o aconsellada pels líders religiosos musulmans de l'Orient Pròxim i l'Àfrica. En les repúbliques islàmiques, les lleis de l'estat han de ser compatibles amb les lleis de la xara o la llei islàmica, encara que l'estat s'organitzi com a república i no pas com a monarquia (com és el cas de la majoria dels estats de l'Orient Pròxim). En altres casos, però, el terme "república islàmica" és només un símbol d'identitat cultural.
En l'actualitat quatre repúbliques s'han anomenat "repúbliques islàmiques", encara que el grau en què s'aplica la llei islàmica difereix entre elles:
la República Islàmica de l'Afganistan,
la República Islàmica de Mauritània,
la República Islàmica de l'Iran, i
la República Islàmica del Pakistan
Organització governamental de les repúbliques Les repúbliques poden organitzar-se com a: