miniatura|Fresc trobat a la catedral de Faras. Faras (també Pachoras, Pachoris i Bukharas) fou una ciutat de Núbia entre la primera i la segona cascada del Nil, entre Abu Simbel i Wadi Halfa, que vers el 350 i fins vers l'any 600 fou la capital del regne de Nobàtia. Abans d'això ja era una ciutat destacada del regne de Mèroe. El nom egipci antic Ibschek es refereix a l'àrea de Faras i les roques de l'Hàthor.Rainer Hannig: Großes Handwörterbuch Ägyptisch-Deutsch. (2800–950 v. Chr.). von Zabern, Mainz 2006, ISBN 3-8053-1771-9, S. 1110. Vers el era la seu d'un bisbe cristià.
Història Durant el període de control dels faraons de l'antic Egipte sobre Nubia, Faras es va convertir en un centre administratiu egipci i, situada aigües amunt d'Abu Simbel, la influència cultural egípcia va ser prominent. En temples de Faras va haver-hi inscripcions de Tuthmosis III, Amenhotep II, Tutankamon, Horemheb, Ramsés II(Karkowski 1981: 304-307, 319, 339) i Taharqo. La ciutat va ser un centre important durant el període meroítico.(Karkowski 1981: 152-155, 244-245)(Karkowski 1981: 276)(Karkowski 1981: 115-135)(Karkowski 1981: 117)(Karkowski 1981: 341-346)
Arqueologia Entre 1909 i 1912, una expedició britànica de la Universitat d'Oxford, encapçalada per F.Ll. Griffith, va dur a terme una investigació al jaciment. Es van descobrir cementiris meroítics i cristians, així com temples egipcis. A principis de la dècada de 1960, la UNESCO va organitzar la Campanya de Salvament Nubi per preservar els monuments de la zona, que havia de ser inundada pel llac Nasser . Els treballs a Faras, encarregats al professor Kazimierz Michałowski, van ser duts a terme entre 1960 i 1964 pel Centre Polonès d'Arqueologia Mediterrània de la Universitat de Varsòvia al Caire, que ell havia fundat (ara Centre Polonès d'Arqueologia Mediterrània de la Universitat de Varsòvia). Va resultar que el turó on la missió va començar les excavacions amagava una catedral cristiana amb magnífiques pintures murals. Els investigadors van distingir tres fases principals del seu funcionament. La catedral va ser fundada pel bisbe Aetios l'any 620 i després reconstruïda dues vegades: per Paulos a principis del segle VIII i per Petros I a finals del segle X. Els edificis posteriors van rebre el nom d'aquests bisbes. La catedral havia estat completament plena de sorra, gràcies a la qual cosa la seva estructura i decoració es van conservar bé. Aquestes pintures són els millors exemples supervivents d'art cristià nubi i representen retrats d'arcàngels, principalment Miquel, diversos monarques i bisbes de Faras, sants cristians, la Mare de Déu i diverses escenes bíbliques. Van ser executades en tremp sobre guix sec, en diverses capes datades del segle VIII al XIV. De les 169 pintures descobertes, 120 van ser desmuntades de les parets. Seixanta-sis d'elles van ser transportades a Polònia i avui s'exposen al Museu Nacional Polonès de Varsòvia i al Museu Nacional del Sudan de Khartum. A més, es va trobar un important taller de ceràmica.
Gràcies al descobriment de la Llista de bisbes de Faras, va ser possible datar cada episcopat i, per tant, establir la data d'algunes de les pintures murals.
A la ciutat s'ha trobat un temple de Tutankhamon (quadrat amb pòrtics a cada costat amb dues línies de columnes, una sala hipòstila amb dotze columnes i un santuari) una capella de Hathor d'Ibshek, possiblement construïda per Tuthmosis III i ampliada per Ramsès II.
Els arqueòlegs han descobert també allí una catedral amb frescos que van dels segles VI al VIII. Faras ha quedat colgada per les aigües del llac Nasser i els frescos van ser desmuntats i reconstruïts al Museu Nacional del Sudan i al Museu Nacional de Varsòvia.
Referències
Bibliografia Karkowski, Janusz. 1981. Faras V. The Pharaonic Inscriptions from Faras. Warsaw.
Categoria:Núbia Categoria:Fortaleses de l'antic Egipte Categoria:Jaciments arqueològics del Sudan