miniatura|Pisum sativum La pesolera, pèsol o pesoler (Lathyrus oleraceus) és una espècie de planta amb flors del gènere Lathyrus dins la família de les fabàcies (Fabaceae). És una planta nativa de la zona que va des de la Mediterrània fins l'Afganistan.
El fruit és un llegum que pot rebre els noms de pèsol i xítxero, i les llavors també poden rebre aquests mateixos noms.
Addicionalment pot rebre els noms d'arvellera, bealtera, escanyavelles, estiregassó, fesol, fesolera, pèsols i xítxero. També s'han recollit les variants lingüístiques bisul, estiragassó, pésol, pesolo i pésolo. Un nom addicional pel fruit és estiregassó. Per a la llavor s'han recollit les variants lingüístiques bísol', presol i presul.
El tirabec o estirabec és un pèsol d'una varietat allargassada i alada, que es menja tendre i amb tavella.
Durant milers d'anys ha estat un conreu important. Abans era important per la seva proteïna en la dieta humana. Actualment és una verdura i un component del pinso per a animals.
Noms populars o dialectals A Mallorca, pot tenir diversos noms: xítxero o xitxo al llevant; xítxol a Sóller (notem xiribec a Reus); pitxo a algun vilatge (Santa Margalida, Ariany, Maria de la Salut); estiregassóde 'estiregassar' a Felanitx.
Per a més detalls, vegeu l'article 'pèsol' de l'ALDC http://aldc.espais.iec.cat/files/2014/01/550-El-p%C3%A8sol.pdf
Descripció miniatura|Flor de pesolera de la varietat UtrilloDel gènere Pisum n'hi ha també altres espècies a Àfrica, Àsia i Europa. miniatura|Tavelles de pèsols de la mateixa varietat Planta anual herbàcia d'alçària variable de 0,5 a 1,2 metres amb fulles compostes, flors autògames generalment blanques, solitàries o agrupades en dues amb cinc dents, amb deu estams, fruit en llegum, bivalve, amb llavors llises o anguloses.
Les arrels arriben a un metre de fondària, en les arrels laterals hi ha nòduls amb els bacteris fixadors de nitrogen atmosfèric de l'espècie Rhizobium leguminosarum.
Les tiges són prostrades o enfiladisses, fan de d'un metre i mig a dos metres de llarg i són de color verd blavós.
Les fulles tenen circells. Les estípules són grosses, de 4 a 10 cm d'ample i amb forma de cor. Els folíols són ovats o àmpliament el·líptics, arrodonits i enters de 7 cm de llarg i de mig a 4 cm d'amples.
Les flors tenen un peduncle de 5 a 10 mm de llarg. El calze és ovat-lanceolat. La corol·la fa de 15 a 36 mm de llarg. En la subespècie Pisum sativum ssp. Sativum la bandera és blanca. Les flors tenen nèctar, però generalment són poc visitades per les abelles i predomina l'autofecundació, perquè són autògames. Floreix a la primavera o abans, segons el clima.
Els llegums fan de 3 a 5 cm de llargada i, segons la varietat, contenen de 4 a 10 llavors que fan de 3 a 9 mm de diàmetre.
Taxonomia Aquest tàxon va ser publicat per primer cop l'any 1753 sota el nom de Pisum sativum al segon volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778). Poc després, l'any 1779, el naturalista francès Jean-Baptiste Lamarck (1744-1829) va publicar l'obra Flore Françoise, ou Descriptions Succinctes de Toutes les Plantes qui Croissent Naturellement en France, al volum segon va descriure aquest tàxon inclòs al gènere Lathyrus, com a Lathyrus oleraceus, especificant que Pisum sativum esdevenia un sinònim. Tanmateix la nomenclatura linneana va romadre acceptada durant segles, fins que l'any 2012 un estudi filogenètic va demostrar que el gènere Lathyrus només podia ser monofilètic si s'hi afegien els gèneres Pisum i Vavilovia.
Sinònims Els següents noms científics són sinònims de Lathyrus oleraceus:
Sinònims homotípics
Pisum arvense var. album Pisum commune subsp. sativum Pisum sativum
Sinònims heterotípics
Lathyrus oleraceus var. arvense Lathyrus oleraceus subsp. biflorus Lathyrus oleraceus subsp. oleraceus Lathyrus schaeferi Pisum abyssinicum Pisum album Pisum arvense Pisum arvense var. abyssinicum Pisum arvense subsp. biflorum Pisum arvense subsp. humile Pisum arvense var. humile Pisum arvense var. leptolobum Pisum arvense var. quadratum Pisum arvense var. ramulare Pisum arvense var. rufum Pisum arvense var. umbellatum Pisum arvense var. variegatum Pisum baclium Pisum biflorum Pisum borussicum Pisum chlorospermum Pisum coccineum Pisum coerulescens Pisum commune Pisum commune subsp. arvense Pisum commune subsp. elatius Pisum elatius Pisum elatius f. album Pisum elatius subsp. caspicum Pisum elatius var. eriospermum Pisum elatius var. leiospermum Pisum elatius subsp. palestinicum Pisum elatum Pisum excorticatum Pisum fertile Pisum granulatum Pisum hortense Pisum humile Pisum humile Pisum jomardii Pisum leptolobum Pisum macrocarpum Pisum macrospermum Pisum oleraceus var. govorovii Pisum praecox Pisum prolificum Pisum pumilio Pisum quadratum Pisum ramulare Pisum roseum Pisum rugosum Pisum saccharatum Pisum sativum subsp. abyssinicum Pisum sativum var. abyssinicum Pisum sativum f. abyssinicum Pisum sativum var. affine Pisum sativum var. alosti Pisum sativum var. anglicum Pisum sativum var. aphyllum Pisum sativum var. arcuatum Pisum sativum var. arvense Pisum sativum subsp. arvense Pisum sativum subsp. asiaticum Pisum sativum convar. axiphium Pisum sativum var. balticum Pisum sativum var. beckii Pisum sativum var. bedmannii Pisum sativum var. belgicum Pisum sativum subsp. biflorum Pisum sativum var. bonum Pisum sativum var. borussicum Pisum sativum subsp. brevipedunculatum Pisum sativum var. brevipedunculatum Pisum sativum var. burbridgii Pisum sativum var. caeruleum Pisum sativum var. capucinorum Pisum sativum var. cerocarpum Pisum sativum var. cimitari Pisum sativum var. cirriferum Pisum sativum var. climax Pisum sativum subsp. commune Pisum sativum var. compocarpum Pisum sativum var. concertator Pisum sativum var. coronatum Pisum sativum var. debelii Pisum sativum var. denyeri Pisum sativum var. dicksonii Pisum sativum var. dinocarpum Pisum sativum var. doratocarpum Pisum sativum var. drozdii Pisum sativum var. durius Pisum sativum subsp. elatius Pisum sativum var. elatius (M.Bieb.) Alef.}} Pisum sativum var. episcopi Pisum sativum var. erfurtense Pisum sativum var. extraordinarium Pisum sativum var. flavidovexilleum Pisum sativum var. floridum Pisum sativum var. folgeri Pisum sativum var. fonticulorum Pisum sativum var. fulvum Pisum sativum var. funiculatum Pisum sativum var. furcans Pisum sativum var. garbuttii Pisum sativum var. genabanum Pisum sativum convar. glaucospermum Pisum sativum var. gloriosum Pisum sativum var. govorovii Pisum sativum var. gratiosum Pisum sativum var. heinemannii Pisum sativum var. heraticum Pisum sativum var. hibernicum Pisum sativum var. hollandicum Pisum sativum var. hortense Pisum sativum subsp. hortense Pisum sativum var. humile Pisum sativum subsp. humile Pisum sativum convar. humile Pisum sativum var. humillimum Pisum sativum var. indehiscens Pisum sativum var. jessenii Pisum sativum var. jomardii Pisum sativum var. laurentii Pisum sativum Pisum sativum subsp. macrocarpum Pisum sativum var. macrocarpum Ser.}} Pisum sativum var. majale Pisum sativum var. marmoratum Pisum sativum convar. medullare Pisum sativum var. megalepiscopi Pisum sativum var. melanocarpum Pisum sativum var. melileucum Pisum sativum var. melioratum Pisum sativum var. mellitum Pisum sativum var. mesomelan Pisum sativum var. michauxii Pisum sativum var. microspermum Pisum sativum var. microtatum Pisum sativum var. miroshnikovae Pisum sativum var. moniliforme Pisum sativum var. mumiorum Pisum sativum var. nanoviride Pisum sativum var. nanum Pisum sativum var. navale Pisum sativum subsp. pachylobum Pisum sativum var. patris Pisum sativum var. pedale Pisum sativum var. perfectum Pisum sativum var. persistens Pisum sativum var. pervicaz Pisum sativum Pisum sativum var. pliculum Pisum sativum var. polycarpum Pisum sativum Pisum sativum var. ponderosum Pisum sativum var. popovae Pisum sativum var. postmajale Pisum sativum var. postrourkeanum Pisum sativum var. praecox Pisum sativum var. pretiosum Pisum sativum var. princeps Pisum sativum var. procerum Pisum sativum var. pseudepiscopi Pisum sativum var. pumilio Pisum sativum subsp. pumilio Pisum sativum var. quadratum Pisum sativum var. raglanii Pisum sativum var. ramstadinum Pisum sativum var. reginae Pisum sativum var. richardsonii Pisum sativum var. roseum Pisum sativum var. rourkeanum Pisum sativum var. rugosum Pisum sativum subsp. saccharatum Pisum sativum var. saccharatum Pisum sativum var. sanguivittatum Pisum sativum var. schevczenkoi Pisum sativum var. schneebergeri Pisum sativum var. scoticum Pisum sativum var. serratum Pisum sativum var. smyrnense Pisum sativum var. solis Pisum sativum var. solovjevae Pisum sativum convar. speciosum Pisum sativum var. storkii Pisum sativum var. stuartii Pisum sativum var. subifoliatum Pisum sativum var. sumbajale Pisum sativum subsp. syriacum Pisum sativum var. thebaicum Pisum sativum subsp. transcaucasicum Pisum sativum var. umbellatum Pisum sativum var. unionis Pisum sativum var. variegatum Pisum sativum var. viridipunctulum Pisum sativum var. vitellinum Pisum sativum convar. vulgare Pisum sativum var. wardii Pisum sativum var. waterlooensis Pisum sativum var. wickeri Pisum sativum var. willichii Pisum sativum var. woodfortii Pisum sativum convar. xiphocarpum Pisum sativum var. zaubitzii Pisum sativum var. zelenovii Pisum sativum var. zeylanicum Pisum sativum var. ziganokii Pisum sativum var. zubovii Pisum sibiricum Pisum smyrnense Pisum syriacum Pisum tetragonum Pisum thebaicum Pisum transcaucasicum Pisum tuffetii Pisum umbellatum Pisum uniflorum Pisum variegatum Pisum viride Pisum vulgare Pisum zeylanicum
Història Inicialment el pèsol salvatge habitava a la conca mediterrània i al Pròxim Orient. Les primeres troballes arqueològiques de pèsols daten de l'era neolítica a l'actual Síria, Anatòlia, Israel, Iraq, Jordània i Grècia. A Egipte, les primeres troballes daten del 4.800-4.400 aC a la zona del delta del Nil, i des del 3.800-3.600 aC a l'Alt Egipte. El pèsol també va estar present a Geòrgia en el cinquè mil·lenni aC. Els pèsols van ser presents a l'Afganistan 2.000 aC, al voltant de l'actual Pakistan i l'oest i nord-oest de l'Índia entre 2.250 i 1.750 aC. A la segona meitat del segon mil·lenni aC, aquest cultiu apareix a la conca del Ganges i al sud de l'Índia.Zohary, Daniel and Hopf, Maria (2000). Domestication of Plants in the Old World, third edition. Oxford: University Press. . p. 105–107.
Durant molts anys, i com altres llegums, va ser un aliment substitut de la carn a causa del seu alt valor proteic. Els pèsols es conreaven principalment per les seves llavors seques; el pèsol s'assecava per a la seva conservació com la resta dels llegums. Després es consumia en forma de puré.
Durant el Neolític, a la conca mediterrània, partir de plantes que creixen salvatges, es produeix una selecció constant per millorar el seu rendiment agrícola. A principis del segle III aC, Teofrast esmenta els pèsols entre els llegums tendres.Theophrastus, Historia Plantarum, VIII.i.4.
A l'edat mitjana, els pèsols s'esmenten constantment, ja que mantenien la fam a ratlla; per exemple, el 1124, Carles I de Flandes ho va assenyalar explícitament.Edicte citat per Michel Pitrat and Claude Four, Histoires de légumes: Des origines à l'orée du XXIe siècle, "Le pois au cours des siècles" :353.