Lal·lèrgia és una resposta exagerada de l'organisme quan entra en contacte amb determinades substàncies provinents de l'exterior. Aquestes substàncies capaces de provocar una reacció al·lèrgica es coneixen com a substàncies al·lergògenes o senzillament al·lergògens. L'al·lèrgia és l'efecte perjudicial d'hipersensibilitat de l'organisme.

La substància a la qual es té al·lèrgia s'anomena «al·lergogen», i els símptomes provocats es defineixen com «reaccions al·lèrgiques». Quan un al·lergogen penetra en l'organisme d'un subjecte al·lèrgic, el sistema immunitari d'aquest subjecte respon produint una gran quantitat d'anticossos, anomenats immunoglobulina E (IgE). Una exposició successiva al mateix al·lergen produirà l'alliberació de mediadors químics, en particular histamina, que produirà els símptomes típics de la reacció al·lèrgica.

L'exposició primerenca a possibles al·lergògens pot ser protectora. Els tractaments per a les al·lèrgies inclouen evitar al·lèrgens coneguts i l'ús de medicaments com glucocorticoides i antihistamínics. En les reaccions greus es recomana l'adrenalina injectable. La immunoteràpia contra els al·lèrgens, que exposa gradualment a les persones a quantitats cada cop més grans d'al·lergògens, és útil per a alguns tipus d'al·lèrgies com la febre del fenc i les reaccions a les picades d'insectes. El seu ús en al·lèrgies alimentàries no és clar.

Les al·lèrgies són freqüents. Al món desenvolupat, al voltant del 20 per cent de les persones es veuen afectades per rinitis al·lèrgica, al voltant del 6 per cent de les persones tenen almenys una al·lèrgia alimentària, i al voltant del 20 per cent tenen dermatitis atòpica en algun moment. Depenent del país, aproximadament entre un 1 i un 18 per cent de les persones tenen asma. L'anafilaxi es produeix entre un 0,05 i un 2 per cent de les persones. Les taxes de moltes malalties al·lèrgiques sembla que van augmentant. L'any 1905 Clemens von Pirquet va suggerir que la malaltia del sèrum (un fenomen d'hipersensibilitat) té relació directa amb la producció d'anticossos o antígens contra el sèrum injectat, introduint el terme al·lèrgia per referir-se a aquesta reactivitat immunitària alterada.

Etimologia El mot català al·lèrgia ve del grec αλλεργία —allergía— i en paraules del mateix idioma αλλος 'altre', i εργíα 'feina'. La paraula composta així té el significat de reacció estranya.

Classificació i història El concepte «al·lèrgia» va ser introduït el 1906 pel pediatre vienès Clemens von Pirquet, ja que es va fixar que alguns dels seus pacients eren hipersensibles a coses normalment innòcues com ara la pols, el pol·len o alguns aiments. Pirquet va anomenar aquest fenomen "al·lèrgia" per les paraules gregues allos que significava 'altre' i ergon que significava 'feina'. Històricament, totes les formes d'hipersensibilitat es classificaven com a al·lèrgies, i es creia que causaven una activació del sistema immunitari. Després, es va deixar clar que s'hi implicaven diferents malalties, amb el punt comú que totes eren un trastorn del sistema immunitari.

El 1963, Philip Gell i Robin Coombs van fer una nova classificació que descrivien quatre tipus de reaccions d'hipersensibilitat, conegudes de tipus I a tipus IV:

Tipus Denominació Descripció Exemples I Immediates Basades en la reacció a l'IgE Dermatitis atòpica Urticària Rinitis al·lèrgica Asma al·lèrgic Al·lèrgia als aliments Al·lèrgia a medicament II Citotòxiques Hi intervenen IgG i IgM Anèmia hemolítica autoimmunitària Púrpura trombocitopènica idiopàtica Pèmfig vulgar Febre reumàtica Síndrome de Guillain-Barré Malaltia de Graves-Basedow Miastènia greu III Per complexos immunitaris Púrpura de Schönlein-Henoch Artritis reactiva Lupus eritematós sistèmic Artritis reumatoide IV Retardades Per limfòcits T Dermatitis de contacte al·lèrgica Diabetis mellitus de tipus 1 Tiroïditis de Hashimoto Esclerosi múltiple Celiaquia Arteritis de cèl·lules gegants

Amb aquesta nova classificació, la paraula 'al·lèrgia' només servia per denominar hipersensibilitats de tipus I, que es caracteritzen per crear reaccions ràpides.

Un dels passos més grans per entendre els mecanismes de l'al·lèrgia va ser el descobriment de l'anticòs anomenat Immunoglobulina E (IgE) − Kimishige Ishizaka fou dels primers a descriure l'IgE a la dècada del 1960.

Simptomatologia o semiologia Cutanis: pruïja, èczema, dermatitis atòpica, urticària i edema angioneuròtic Pulmonars: asma, pneumopatia intersticial, pneumopatia eosinofílica Oculars: conjuntivitis, queratitis Otorinolaringològics: rinitis, sinusitis, epistaxis, anòsmia Digestius: vòmits, diarrees, dolor abdominal Hematològics: anèmia, trombopènia, leucopènia, eosinofília Generalitzats: anafilàxia o xoc anafilàctic

Distribució en la població Les xifres de persones afectades per alguna al·lèrgia són estimatives a Catalunya i a Espanya. Es calcula que un 3 per cent de la població adulta pateix rebuig al·lèrgic a algun aliment. Si s'hi sumen les de tipus respiratori que causen pòl·lens, àcars, o el pèl de gat, més el rebuig a metalls, resulta que fins al 25 per cent de la població catalana pateix alguna incompatibilitat immunitària La fruita seca, el préssec i les gambes són els aliments que causen més al·lèrgia en els adults. En la mainada, són la llet de vaca, l'ou de gallina i els fruits secs. A més, el kiwi, el mango i el plàtan són aliments amb tendència a crear al·lèrgies.Al·lèrgia a aliments SCAIC

Diagnòstic El tractament eficaç de les malalties al·lèrgiques depèn de la capacitat de fer un diagnòstic precís. Les proves d'al·lèrgia poden ajudar a confirmar o descartar les al·lèrgies.NICE Diagnosis and assessment of food allergy in children and young people in primary care and community settings, 2011 Un diagnòstic, assessorament i consells d'evitació correctes basats en resultats vàlids de les proves d'al·lèrgia redueixen la incidència de símptomes i la necessitat de medicaments, millorant la qualitat de vida. Per avaluar la presència d'anticossos IgE específics de l'al·lergogen, es poden utilitzar dos mètodes diferents: una prova de punció de la pell o una prova de sang per al·lèrgia. Els dos mètodes són recomanats i tenen un valor diagnòstic similar.

Hi ha dos tipus de proves d'al·lèrgia: cutànies i en sang. Les proves cutànies, poden ser per punxada (prick test) o mitjançant un pegat (patch test). La prova en sang, o prova radioal·lergosorbent o RAST (de l'anglès Radioallergosorbent test) és una prova radioimmunoanalítica.

L'aerobiologia i l'al·lèrgia L'aerobiologia és la ciència que estudia les partícules biològiques transportades passivament a través de l'aire, tals com bacteries, espores de fongs, insectes molt petits i pol·len. Un dels principals camps de l'aerobiologia ha estat analitzar aquestes partícules per lluitar en la prevenció dels símptomes de la polinosi.

Espanya compta amb una Xarxa Espanyola d'Aerobiologia (REA), constituïda el 1992 i el centre coordinador de la qual es troba al Departament de Botànica, Ecologia i Fisiologia de la Universitat de Còrdova. Entre les tasques d'aquest centre coordinador hi ha la difusió d'informació polínica nacional als diferents mitjans de comunicació. L'Associació Panamericana d'Aerobiologia (PAAA) és una societat d´individus que comparteixen un interès professional o acadèmic en la ciència d'Aerobiologia.

miniatura|Mapa de las estaciones de muestreo polínico.Buters, J. T., Antunes, C., Galveias, A., Bergmann, K. C., Thibaudon, M., Galán, C., ... & Oteros, J. (2018). Pollen and spore monitoring in the world. Clinical and translational allergy, 8(1), 1-5.

El mètode aerobiològic emprat i estandarditzat per la Xarxa Espanyola d'Aerobiologia és àmpliament utilitzat en el camp científic.Galán, C., González, P. C., Teno, P. A., & Vilches, E. D. (2007). Spanish Aerobiology Network (REA): management and quality manual. Servicio de Publicaciones, Universidad de Córdoba Les dades generades per la Xarxa Espanyola d'Aerobiologia estan sotmeses a un estricte control, assegurant la seva qualitat àrea.Oteros, J., Galán, C., Alcázar, P., & Domínguez-Vilches, E. (2013). Quality control in bio-monitoring networks, Spanish Aerobiology Network. Science of the total environment, 443, 559-565 Posteriorment es van publicar les mínimes recomanacions del mètode aerobiològic, després d'un intens treball de consens internacional. Galán, C., Smith, M., Thibaudon, M., Frenguelli, G., Oteros, J., Gehrig, R., ... & EAS QC Working Group. (2014). Pollen monitoring: minimum requirements and reproducibility of analysis. Aerobiologia, 30(4), 385-395.

L'aerobiologia és una eina molt útil per a la lluita a la prevenció de la polinosi. Alguns camps de l'aerobiologia tracten sobre l'estudi de pol·len aerovagant, d'espores de fongs aerovagants o del contingut d'al·lèrgens a l'ambient. Galán, C., Antunes, C., Brandao, R., Torres, C., Garcia‐Mozo, H., Caeiro, E., ... & Buters, J.T.M. (2013). Airborne olive pollen counts are not representative of exposure to the major olive allergen Ole e 1. Allergy, 68: 809-812 Altres estudis tracten sobre models de predicció de contingut de pol·len a l'aire o sobre l'estudi de les principals fonts de partícules al·lergògenes. Oteros, J., García-Mozo, H., Hervás-Martínez, C., Galán, C. (2013). Year clustering analysis for modelling olive flowering phenology. International Journal of Biometeorology, 57(4): 545-555

Referències

Enllaços externs

Categoria:Hipersensibilitat