La ultrasonoteràpia o teràpia ultrasònica és una disciplina que s'engloba dins de la fisioteràpia, i consisteix en l'art i la ciència del tractament de lesions i malalties mitjançant l'aplicació d'ones ultrasòniques. La ultrasonoteràpia és una prescripció mèdica i ha de ser aplicada per un fisioterapeuta. En un sentit més ampli, la ultrasonoteràpia o teràpia amb ultrasons comprèn diverses intervencions mèdiques i fisioterapèutiques que transmeten energia acústica ultrasònica als teixits amb una finalitat terapèutica. A diferència de l'ecografia mèdica, que utilitza els ecos de les ones per formar imatges, aquestes intervencions busquen produir efectes tèrmics, mecànics o una combinació de tots dos.Bader, Kenneth B.; Padilla, Frédéric; Haworth, Kevin J.; et al. «Overview of Therapeutic Ultrasound Applications and Safety Considerations: 2024 Update». Journal of Ultrasound in Medicine, vol. 44, núm. 3, 2025, p. 381–433. DOI: 10.1002/jum.16611. PMID: 39526313. PMCID: PMC11796337.Miller, Douglas L.; Smith, Nadine B.; Bailey, Michael R.; Czarnota, Gregory J.; Hynynen, Kullervo; Makin, Inder Raj S. «Overview of Therapeutic Ultrasound Applications and Safety Considerations». Journal of Ultrasound in Medicine, vol. 31, núm. 4, 2012, p. 623–634. DOI: 10.7863/jum.2012.31.4.623. PMID: 22441920. PMCID: PMC3810427.
El terme inclou tecnologies molt diferents quant a la freqüència, la intensitat, la durada, la focalització i el mecanisme d'acció. Entre aquestes hi ha l'ultrasò terapèutic convencional utilitzat en fisioteràpia, l'ultrasò polsat de baixa intensitat —conegut per la sigla anglesa LIPUS—, la fonoforesi i l'ultrasò focalitzat d'alta intensitat o HIFU. Aquestes modalitats no són intercanviables i la seva eficàcia, seguretat i regulació s'han d'avaluar separadament.ter Haar, Gail. «Therapeutic applications of ultrasound». Progress in Biophysics and Molecular Biology, vol. 93, núm. 1–3, 2007, p. 111–129. DOI: 10.1016/j.pbiomolbio.2006.07.005. PMID: 16930682.
Els requisits de prescripció i les competències professionals depenen del procediment i de la legislació de cada jurisdicció. L'ultrasò convencional pot formar part de la pràctica fisioterapèutica, mentre que les intervencions ablatives o invasives corresponen habitualment a equips mèdics especialitzats.
miniatura|Comparació esquemàtica entre l'ecografia diagnòstica, que utilitza els ecos per obtenir imatges, i l'ultrasò focalitzat terapèutic, que concentra energia acústica en una regió diana.
Els actuals equips de ultrasonoteràpia (producte sanitari) aconsegueixen l'emissió d'ones ultrasòniques mitjançant efecte piezoelèctric per un cristall de quars en el capçal emissor.
L'ultrasò en fisioteràpia utilitza la compressió i dilatació cíclica d'ones de freqüència entre 1 i 3 MHz (megahertzs o milió de cicles per segon), si bé s'usen freqüències entre 7000 i 33000 hertzs. L'absorció màxima en teixits tous oscil·la en el rang de 2 a 5 cm, i la intensitat decreix quan les ones penetren més profundament. Es absorbeixen primàriament pel teixit connectiu: lligaments, tendons, fàscia i teixit de cicatrització.Watson, T. (2006). "Therapeutic Ultrasound". (Vegeu http://www.electrotherapy.org/electro/downloads/Therapeutic% 20Ultrasound.pdf aquí] per versió PDF amb informació sobre l'autor)
Els beneficis de l'ultrasò en aquest àmbit són de dos tipus: tèrmics i no tèrmics. Els efectes tèrmics s'han de l'escalfament per absorció de les ones sonores. Els efectes no tèrmics es deuen a cavitació, microinducción i inducció acústica. La cavitació resulta de la producció de bombolles microscòpiques d'aire, que transmeten les vibracions de manera que estimulen la membrana cel·lular. Aquesta estimulació física sembla millorar la capacitat de reparació cel·lular en la resposta a les inflamacions.Wilkinson, H. D., et al. (2004). Influence of Therapeutic Ultrasound on Skeletal Muscle Regeneration Following Blunt contusió. International Journal of Sports Medicine, 25, 73-77.
La fisioteràpia ultrasònica sol recomanar per tractament de músculs i articulacions, encara que no existeix evidència clara de la seva efectivitat.
Els efectes terapèutics de l'emissió d'ones d'ultrasò en el teixit humà viu són fonamentalment dos: un de tèrmic o mecànic i un altre químic. Per a la regeneració tissular, el feix ultrasònic provoca un efecte de cavitació que augmenta la permeabilitat de la membrana cel·lular així com precipita la degranulació dels macròcits i l'alliberament d'histamina per així, d'una manera controlada, iniciar la resposta inflamatòria prèvia a tota regeneració fibroblàstica.
La ultrasonoteràpia, en les seues modalitats de polsada o contínua, s'aplica en processos inflamatoris, lesions del múscul i el tendó o algodistròfia simpàtica reflexa. Cal la utilització d'un gel o una loció conductora per a un millor lliscament del capçal, un òptim acompliment en la teràpia i una millor absorció pel pacient.
També hi ha la possibilitat de combinar-la amb les distintes modalitats d'electroteràpia.
Cal tenir present que l'ultrasò és una teràpia mecànica i no pot englobar dins l'àmbit de teràpies que utilitzen el camp electromagnètic com a origen energètic. L'origen sònic d'aquest tractament s'ha de tenir present especialment davant pacients que presentin una especial debilitat òssia, fractura o osteoporosi, per l'efecte d'impacte que el so té en les superfícies dures de l'organisme. La fixació dels ultrasons en un únic punt pot portar com a conseqüència la generació dels anomenats "punts calents".
Terminologia i abast En català, les formes ultrasonoteràpia, teràpia amb ultrasons i ultrasò terapèutic designen l'ús terapèutic de les ones ultrasòniques. El mot ecografia es refereix habitualment a la tècnica d'imatge; per això, l'expressió ecografia terapèutica pot resultar equívoca si no es diferencia d'una intervenció simplement guiada per ecografia.
L'ús de l'ecografia per localitzar una estructura, orientar una agulla o controlar una intervenció no converteix necessàriament el procediment en ultrasonoteràpia, ja que en aquests casos les ones poden tenir únicament una funció diagnòstica o de guia.
Tampoc no s'han de confondre sense matisos els ultrasons periòdics amb la teràpia per ones de xoc extracorpòries o la litotrípsia extracorpòria per ones de xoc. Les ones de xoc són polsos de pressió breus i no sinusoidals, amb unes característiques físiques i una dosimetria diferents de les de l'ultrasò convencional.
Fonaments físics Generació i propagació de les ones Els transductors terapèutics transformen energia elèctrica en vibracions mecàniques, habitualment mitjançant l'efecte piezoelèctric d'un material ceràmic. Encara que històricament s'han utilitzat cristalls de quars, molts equips moderns empren ceràmiques piezoelèctriques o materials compostos. El transductor produeix successions de compressió i rarefacció que es propaguen a través del medi.
En els equips convencionals de fisioteràpia són habituals freqüències properes a 1 i 3 MHz. L'interval de 7.000 a 33.000 Hz esmentat en algunes fonts antigues correspon a freqüències molt inferiors a les habituals d'aquests aparells i no descriu de manera general l'ultrasò terapèutic convencional.
La profunditat efectiva tampoc no és una xifra fixa. Depèn de la freqüència, la intensitat, la durada, la geometria del feix i les propietats acústiques dels teixits. En general, l'atenuació augmenta amb la freqüència, de manera que les freqüències més elevades dipositen proporcionalment més energia en teixits superficials i les freqüències més baixes poden arribar a teixits relativament més profunds.Baker, Kerry G.; Robertson, Valma J.; Duck, Francis A. «A Review of Therapeutic Ultrasound: Biophysical Effects». Physical Therapy, vol. 81, núm. 7, 2001, p. 1351–1358. DOI: 10.1093/ptj/81.7.1351. PMID: 11444998.
Acoblament, reflexió i atenuació Quan una ona travessa la interfície entre dos medis, una part de l'energia es transmet i una altra es reflecteix. La proporció depèn de la diferència d'impedància acústica. Com que l'aire transmet malament l'energia entre el capçal i la pell, les aplicacions de contacte requereixen un medi d'acoblament, habitualment un gel aquós. En superfícies irregulars es poden utilitzar tècniques d'immersió o adaptadors específics, sempre que el dispositiu ho permeti.Houghton, Pamela E.; Nussbaum, Ethne L.; Hoens, Alison M. «Electrophysical Agents—Contraindications and Precautions: An Evidence-Based Approach to Clinical Decision Making in Physical Therapy». Physiotherapy Canada, vol. 62, suplement 5, 2010, p. 1–80. DOI: 10.3138/ptc.62.5. PMID: 21886384. PMCID: PMC3031347.
Dins dels teixits, el feix experimenta absorció, dispersió, reflexió i refracció. L'absorció converteix part de l'energia acústica en calor. Els teixits rics en col·lagen i les interfícies properes a l'os poden absorbir una proporció elevada d'energia, però això no implica que tots els lligaments, tendons o teixits cicatricials rebin una dosi uniforme.
Paràmetres de dosificació La dosi acústica no queda descrita per una única xifra. Els paràmetres principals són:
la freqüència; la intensitat o potència acústica per unitat de superfície; el mode continu o polsat; el cicle de treball; la durada de l'exposició i el nombre de sessions; l'àrea radiadora efectiva del transductor; la uniformitat del feix; el moviment i la posició de l'aplicador; la profunditat, l'absorció i la perfusió dels teixits.
Per aquest motiu, estudis que utilitzen l'expressió «ultrasò terapèutic» poden haver administrat exposicions substancialment diferents. La intensitat indicada al panell tampoc no garanteix que la mateixa energia arribi a tots els punts del teixit, ja que el camp acústic pot ser no uniforme i el dispositiu es pot descalibrar.
Efectes biofísics Les revisions contemporànies classifiquen els efectes de l'ultrasò terapèutic principalment en tèrmics i mecànics. Ambdós tipus d'efectes poden coexistir i la seva importància relativa depèn de la freqüència, la pressió, el cicle de treball, la durada, el teixit i la presència de bombolles o agents de contrast.American Institute of Ultrasound in Medicine. «AIUM Official Statement for the Statement on Biological Effects of Therapeutic Ultrasound». Journal of Ultrasound in Medicine, vol. 42, núm. 12, 2023, p. E68–E73. DOI: 10.1002/jum.16315. PMID: 37584480.
Efectes tèrmics L'escalfament es produeix quan l'energia acústica absorbida es transforma en calor. La magnitud i la distribució de l'augment de temperatura depenen de la dosi, l'absorció i la capacitat del teixit per dissipar calor mitjançant conducció i perfusió.
En l'ultrasò convencional continu es pot buscar un escalfament moderat. En l'HIFU, en canvi, la focalització permet assolir temperatures citotòxiques en una petita regió i produir necrosi coagulativa o ablació tèrmica.
La temperatura no és uniforme dins del feix. Un aplicador immòbil, una transmissió deficient, un feix amb màxims pronunciats o la reflexió prop d'una superfície òssia poden generar zones de sobreescalfament i dolor periòstic.
Efectes mecànics i cavitació La propagació ultrasònica produeix gradients de pressió, desplaçaments i força de radiació acústica. Aquests fenòmens poden originar microcorrents en els fluids, deformació del teixit i canvis transitoris de permeabilitat.
La cavitació descriu la formació o el comportament de bombolles de gas sota un camp acústic. En la cavitació estable, les bombolles oscil·len durant diversos cicles. En la cavitació inercial, poden créixer i col·lapsar violentament, amb pressions i temperatures locals elevades.
Els estudis cel·lulars i animals han descrit respostes relacionades amb el transport de membrana, la senyalització, la inflamació o la reparació. Tanmateix, una resposta observada en un model experimental no demostra per si sola un benefici clínic en humans.