El Vapor Vell és una antiga fàbrica tèxtil de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional. Durant dècades hi van treballar centenars de treballadores i treballadors del sector tèxtil, determinant el naixement del Sants obrer.

Coneguda inicialment com a «Vapor Güell», la fàbrica va començar a produir el 1846 i va ser la primera gran fàbrica de vapor que s'instal·là a l'antic municipi de Santa Maria de Sants. Pocs anys després, en instal·lar-se una altra fàbrica tèxtil amb màquines de vapor, l'Espanya Industrial, aquesta va passar a dir-se popularment «Vapor Nou», i l'anterior «Vapor Vell».

Història El 24 de febrer del 1844, l'indià Joan Güell i Ferrer va comprar a Josep Santomà una parcel·la de quatre mujades sobre el camí d'Esplugues a Sants per a construir-hi una gran fàbrica tèxtil, que el 1846 començà a produir panes i velluts de cotó, amb una plantilla de amb una plantilla de «38 homes, 25 nois, 145 dones i 49 noies».

Domènec Ramis i Pañellas tenia una fàbrica de teixits de cotó i mescla al carrer dels Còdols, 22 (modern 23), que es va presentar a l'Exposició Industrial de Barcelona de 1844 sota la raó social Casanova, Costa i Ramis amb «Escoceses y Damascos con mezcla de estambre y algodon, tejidos de lana con mezcla de oro, plata, algodon y seda y pañuelos de seda, lana y algodon». Mecànic de professió, havia desenvolupat un teler Jacquard que teixia i brodava alhora, i el 1847 va obtenir un privilegi per a fabricar panes a la manera francesa durant cinc anys, que aportà a la societat Güell, Ramis i Cia, constituïda el 1848. Aquesta va instal·lar el seu despatx i magatzem al núm. 13 del mateix carrer.

El juliol del 1854 es va produir la vaga en contra de les noves màquines selfactines, que eren més automatitzades, i la fàbrica va tancar durant dos mesos. El 2 de juliol del 1855, durant la primera vaga general a Catalunya, va ser mort a trets el director de la fàbrica del Vapor Vell, Josep Sol i Padrís, després d'una reunió amb els treballadors. El soci Domènec Ramis va ser ferit de gravetat, i poc després es retirà de l'empresa, per la qual cosa aquesta canviaria el nom a Güell i Cia, amb despatx i magatzem al carrer dels Còdols, 16.

Posteriorment, Joan Güell es retirà de la gestió, però va mantenir-hi la inversió i en delegà progressivament la direcció a l'enginyer industrial Marià Parellada i Ribas. El 1873 es produí una forta crisi en la venda dels velluts i els obrers proposaren treballar la meitat de temps per tal que no hi hagués acomiadaments i no se'ls acceptà la proposta. Molts es quedaren sense feina. El 1889 hi hagué una forta crisi al sector cotoner, amb acomiadaments i protestes sindicals. El directorFerran Alsina i Parellada va rebre uns trets anant cap a casa, però quedà il·lès.

La fàbrica tancà el 1890, i Eusebi Güell i Bacigalupi, fill del fundador, traslladà l'activitat cap a la Colònia Güell, que entrà en funcionament el 1901.

Nous usos de l'edifici Després del tancament de la fàbrica, l'espai interior es dividí i s'hi instal·laren diverses activitats econòmiques. L'any 1897, el cineasta santsenc Fructuós Gelabert rodà al pati de la fàbrica Baralla en un cafè, considerada la primera pel·lícula de ficció rodada a l'Estat espanyol.

Durant la Guerra Civil, l'espai fou col·lectivitzat per la CNT-FAI i convertit en un taller de fusta. El 1944, el Club Esportiu Mediterrani el Vapor Vell i va fer servir com a piscina els dipòsits d'aigua de la caldera. Hi instal·là la seva seu social i hi restà fins al 1978, quan mitjançant una permuta es traslladà a un pati interior al carrer del Regent Mendieta. Aquest mateix any s'incendiaren les antigues naus. El 1977, el Vapor Vell va ser comprat per l'empresa Jorba Preciados, en aquesta època propietat del grup Rumasa, amb la intenció d'edificar-hi uns grans magatzems. Després va ser expropiat pel govern de Felipe González fins que el moviment veïnal en va reclamar la recuperació, que es produí al 2000.

El 16 de juliol de 1986, l'Ajuntament de Barcelona aprovà el Pla Especial del Vapor Vell. Del conjunt de naus i espais que ocupava l'antic complex industrial, només se'n conservaren com a equipaments la principal i la xemeneia, mentre que la resta del solar es destinà a zona residencial i a l'obertura del carrer de Joan Güell, que arriba des de l'avinguda Diagonal fins a la plaça de Sants.

El 28 de febrer de 1998, l'alcalde Joan Clos posà la primera pedra de la nova biblioteca central del Districte a l'antic edifici del Vapor Vell. El 15 de maig de 1999 es realitzà una jornada de portes obertes a la biblioteca del Vapor Vell abans de fer la divisió interior de les naus. Des de l'any 2000, també acull l'Escola Barrufet.

Reconeixement i memòria Al març de 2023 es volgué dedicar un indret de l'entorn a les «Treballadores del Vapor Vell», per tal com filadores i teixidores tingueren un paper predominant i poc reconegut en la indústria tèxtil d'aquells anys. I el dugueren a terme en unes condicions de treball no gaire allunyades de la situació de les dones a l’actualitat en molts llocs del món. La iniciativa sorgí de la Taula de Memòria de Sants-Montjuïc, juntament amb l'alumnat de l’Escola Barrufet, que va participar en l'acte de descobriment de la plaça fent el «Cant de lluita» del grup Roba Estesa, juntament amb l’associació de recerca històrica Donar Veu a la Memòria.

miniatura|esquerra|Maqueta del Vapor Vell al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya miniatura|esquerra|Encavallades de fusta originals

Descripció L'edifici principal, de planta baixa, tres pisos, golfes i teulada a dues vessants, destinat a la filatura i a la seva preparació, segueix el model de les fàbriques de pisos de Manchester. Tot i que el gruix dels murs és de maó, els tancaments interiors i exteriors, brancals i llindes de finestres són de pedra. Els pilars, de ferro colat, estaven disposats en rengleres a cadascuna de les seves plantes. Les golfes conserven, en els nous usos, les encavallades de fusta originals.

El més destacable de la construcció del Vapor Vell eren les solucions arquitectòniques que aportava. Per una banda, el seu disseny constructiu per plantes permetia millores energètiques fruit del seu sistema de grans politges i corretges de transmissió que donaven moviment a tots els arbres horitzontals de cada pis. Per l'altra, una millora de la il·luminació, deguda als seus grans finestrals repartits en ambdues cares de la seva façana.

A la part frontal es podia trobar l'edifici (avui enderrocat) destinat als tints i als assecadors coberts. Aquesta construcció, formada per totxos, facilitava la ventilació natural. A la part posterior de l'edifici principal hi havia les dues màquines de vapor. De l'antic conjunt encara en resta la xemeneia de planta octogonal, tronc piramidal i de considerable alçada.

Referències

Vegeu també Història de la indústria cotonera a Catalunya

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Monuments històrics de Sants-Montjuïc Categoria:Fàbriques de Sants-Montjuïc Categoria:Fàbriques tèxtils de Barcelona Categoria:Edificis de Sants Categoria:Club Esportiu Mediterrani Categoria:Indústria tèxtil