Josep Padrós i Vidal (Vic, 1889 – 1960) va ser músic, intèrpret de tenora, i compositor.
A l'edat de vuit anys entrà a l'escolania de la catedral de Vic, que en aquells moments regia mossèn Romeu, alhora que començava a estudiar música amb el director de l'Escola Municipal de Música Eusebi Bosch. Continuà en l'escolania fins a fer els divuit anys, cosa que li permeté aprendre harmonia amb mossèn Romeu. Tot seguit, el 1907, es traslladà a viure a Palamós, on va estudiar composició, clarinet i tenora amb el gran clarinetista empordanès Àngel Sastre.
Sota la direcció del mestre Llorenç March fundà l'Escolania de Palamós. També ingressà a la Cobla Empordanesa, on s'estigué fins que hagué d'anar a fer el soldat. Destinat al nord de l'Àfrica, interpretà l'oboè en la banda del regiment del Serrallo i, amb aquesta, tocà la tenora en la inauguració del teatre de Ceuta (possiblement la primera vegada que la tenora sonà en terres africanes). El 1914, ja llicenciat, es reincorporà a la Cobla Empordanesa, i hi romangué fins que el 1917 s'incorporà a la cobla La Principal de Palafrugell. L'any 1924 formà part de la junta directiva fundadora dels Amics de la Música de Palafrugell. L'any 1931 entrà a la Cobla Empòrium de Barcelona, on s'estigué uns quants anys i d'on en fou un dels elements més destacats tant en la interpretació en ballades a l'aire lliure com en concerts.
Com a compositor, Josep Padrós fou autor d'una cinquantena de sardanes, ballables i música religiosa per a petita orquestra.
Obres L'enyorament, glossa per a cobla
Sardanes A la meva cobla Alegre comiat (1949) Amoreta, obligada de tible Aplec de Núria (1955). Enregistrada al disc de 45 r.p.m. Sardanas. Cobla Barcelona Barcelona: Orpheo, 1957? (OPE-2005) Aquella..., obligada de tenora i fiscorn Balleu! Benaurança (1953) La campana de la son (1952) Camps de roselles Cançons Cant joliu i encisador (1949), lletra de Josep Padrós Cap i cua (1950) Casolana (1948) Cercavila (1956) Colla Alba Colla Nou Esclat (1958) Companyonia (1955) El crit dels Almogàvers Dansem cantant, lletra de Josep Padrós De bona llavor (1957) De l'Ebre al Pirineu (1942) En Jan petit (1954) Esgarrifança (1952) Espurnes (1947) Eulalienca (1947) Faceciosa Festa Major a Cistella (1959) Gentil Maria Antònia (1959) Gervasienca (1955), obligada de tenora Honorança (1956), a Antoni Carcellé. Enregistrada al disc de 17,5 cm. Cobla Barcelona. José Coll, tenora solista Barcelona: Belter,1958 Infants i flors Levant de taula (1952) Lliure albir (1954) Marit i muller, obligada de tenora i fiscorn El meu comiat (1960), dedicada a Domènec Moner Moixanetes (1947) Muntanya amunt Oidà! (1947) Palafrugellenca (1953) Plegant tard (1949) La poarança (1949), lletra de Josep Padrós Prestigiosa Els primers nets (1955), lletra de Josep Padrós Proa al vent (1951) Rebrolls Recordant en Clavé (1951) Records de Santa Eulàlia Rememorant (1950) Retorn de Núria (1947) Tabola (1931) Torrons i neules (1956) Trencaclosques (1922), revessa Valentinenca (1960) Xerrameca, revessa Xerroteig de calàndries (1958), obligada de flabiol, dedicada a Pere Rigau Barretó
Referències José Padrós Vidal, article biogràfic de P.Rofes i gravat al Carnet del Sardanista 96 (1947), p. 3-4
Enllaços externs Llista de sardanes L'Associació de Música de Palafrugell i el Centre Fratenal de Palafrugell
Categoria:Compositors de sardanes del segle XX Categoria:Tenores Categoria:Músics vigatans Categoria:Compositors de sardanes osonencs Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Compositors catalans del sud morts al segle XX