La Roca d'Albera (, en francès Laroque-des-Albères) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 2.148 habitants, a la comarca del Rosselló, (Catalunya del Nord).
La dita diu : "A la Roca el sol hi toca, a Argelers encara més", potser relacionada amb l'expressió esdevinguda proverbial: Anar a cobrar a can Botifarra de la Roca es tractaria d'una persona real, un banquer en fallida, conegut com un molt mal pagador, o segons altres, que pagava fins i tot els deutes d'altri. Hom escrigué aquest poema en 1925: A la Roca, cosa rara/ un nommat Botifirra,/ coneixit de tothom/ i de pertot arreu/ que paga tots els deutes/ per poc que l'en pregueu.
Una comparança diu Un peu com una fogassa de la Roca (un peu gros).
Etimologia La primera menció de la forma La Rocha de la Albera és de 1600. Les formes antigues són: 854: Rocam quam vocant Frusindi; S. IX-X illa Rocha; S. XII Castrum de Rocha, Roca comitalis; S. XIV Castrum de Ça Roca, La Roca; S. XVe Castri de Ruppe, Castell de La Rocha; S. XVII La Rocha de la Albera, La Roca Alvera; S. XVIII La Roca d'Albera.
El nom prové del prellatí o romànic rocca (roca) que designava una gran roc; posteriorment, abans del , un penyal agençada en reducte defensiu, i en fi, el castell construït sobre aquest roc (aquesta mena de fortaleses són dites castell roquer o castell de roca). El vilatge es formà al peu i a l'entorn de la roca encimbellada pel castell (el mateix castell s'anomenava en català antic com a roca). El castell primitiu i els dominis duien als segles i el nom de Frusind, probablement el fundador de l'època franca, nom d'home d'origen germànic compost de Frodo (prudent) i Sind camí (nom sovint atestat a Besalú al ). Al , el comte d'Empúries-Rosselló hi feu construir una nova fortalesa (d'aquí els termes i Castro i Roca comtal al ). De llavors ençà el lloc ja no era conegut sinó com La Roca, Frusind caient en l'oblit.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de la Roca d'Albera en el Rosselló El terme de la Roca d'Albera, de 205.100 hectàrees d'extensió, és en plena comarca de l'Albera, a l'extrem meridional de la comarca del Rosselló i en el vessant septentrional de la Serra de l'Albera, al límit amb l'Alt Empordà i amb el Vallespir. El terme es configura a l'entorn de la Ribera de la Roca i dels seus torrents afluents, de manera que tot el terme sencer pertany a la mateixa vall, encara que aquesta vall a l'extrem nord s'obre cap a Sant Genís de Fontanes i Palau del Vidre.
Aproximadament la quarta part septentrional del terme és a la plana del Rosselló, en un tros de la baixa terrassa al·luvial del Tec. La resta és el vessant nord de la Serra de l'Albera, amb profundes valls excavades per l'erosió. En aquest sector, a la part més baixa, hi ha boscos de roures, alzines i castanyers, bàsicament. A la part alta hi ha una gran fageda, el Bosc Comunal de la Roca, propietat de l'estat des del 1884. A prop, més a ponent, hi ha el Bosc Negre, que fou replantat de pins negres centreeuropeus, austríacs, en l'actualitat molt grossos.
Termes municipals limítrofs:
El poble de la Roca d'Albera La Roca d'Albera és tal vegada el poble que més bé reflecteix la gènesi medieval d'un poble català. Dalt d'una roca, un turó rocós, hi hagué en primer lloc un castell, al voltant del qual es formà una cellera envoltant tot el castell. Aquesta cellera es fortificà, formant la Vila fortificada de la Roca d'Albera, amb una planta pràcticament circular. En el poble vell es troba l'església parroquial de Sant Feliu i Sant Blai.
miniatura|Vista del poble des del Castell de la Roca. En el seu entorn immediat es trobava l'Hospital, o Casa dels pobres. El primer creixement s'originà cap al nord i cap al sud resseguint els camins rals, al llarg dels quals es crearen els primers barris, en forma de ravals, com el Carrer de la Solana, l'Hospitalet, el Puig, Sant Cristau i la Vila. La major part dels edificis destacats del poble es troben en aquesta part del poble, com els dos cementiris, el vell i el nou, i les Escoles. En el poble vell de la Roca d'Albera fins fa pocs anys es conservaven tot de topònims urbans genuïns, que a poc a poc s'han anat oblidant: el Capdavall de la Davallada de la Plaça; el Carrer d'Avall, o Carrer Llarg, o de l'Oratori, o de la Processó; el Carrer de Gatillepes, o del Salt; el Carrer de la Processó; el Carrer del Castell; el Carrer del Molí d'en Cabestany; el Carrer del Puig, el Carrer dels Bordalers, el Carreró, la Conillera del Castell, la Costa del Castell. Alguns encara són vigents, com la Ciutadella, abans les Femades, la Femada, o Camp de les Amoreres, el Molí de la Plaça, o Molí Gran, el Molí del Senyor, el Molí d'en Cabestany, o Molí Olier d'en Cabestany, el Molí d'en Gras, o d'en Sales, el Morer, la Muralla, l'Oratori, la Plaça del Pou, el Planiol, o Carrer del Planiol, el Portal Major, el Puig del Rei, el Puig del Senyor, o d'en Gramatge, i l'Usina.
Ja en el darrer terç del i primeries del , la Roca d'Albera s'ha anat estenent per la plana, sobretot a l'oest, nord-oest i nord-est del poble antic, en forma de modernes urbanitzacions, com la Domaine des Albères. També en els entorns del poble s'estenen els càmpings de les Alberes, les Planes i le Vivier.
Rocavella Rocavella, o la Roca Vella, segons alguns estudiosos és el nucli primigeni de la Roca d'Albera, com sembla indicar el seu nom. Actualment és un despoblat situat a poc més d'un quilòmetre al sud-sud-oest de la Roca. Hi roman, en ruïnes, l'església de Sant Fructuós de Rocavella.
Alemanys, o Sant Llorenç de Galícia, ara Torrents Al sector del sud-oest del poble de la Roca d'Albera hi havia hagut el poble d'Alemanys, esmentat en diversos documents del . Prop de Rocavella, i prop del Mas d'en Rancura, hi ha encara les ruïnes de l'església del lloc, Sant Llorenç de Galícia, que el 981 s'esmenta com a església del lloc de Torrents. A finals del aquest antic poble apareix subdividit en Torrents d'Amunt i Torrents d'Avall. Actualment amb prou feines en queden restes.
Tanyà A prop i al nord del poble hi ha el santuari de la Mare de Déu de Tanyà, romànic d'origen, tot i que molt refet (sembla que només l'absidiola nord és veritablement romànica).
El Mas Sant Julià Actualment convertit en un mas, el lloc acollia la cel·la monàstica de Sant Julià, pertanyent a l'església d'Elna. És al nord de la Roca d'Albera, més al nord de Tanyà i a prop al sud-est de Sant Genís de Fontanes.
Els masos del terme Si bé no és dels termes de més extensió de la comarca, el de la Roca d'Albera conté un bon nombre de masos i construccions aïllades: la Barraca dels Caçaires, el Casot, el Casot del Guarda, el Casot d'en Bagates, el Casot d'en Beç, el Casot d'en Castell, el Casot d'en Loreta, el Casot d'en Ni, el Casot d'en Perer, el Casot d'en Paulí, dos d'anomenats "d'en Vernades", el Casot d'en Xovet, tres grups de casot denominats tots tres "els Casots", els Casots de Sant Genís, el Celler de l'Escloper, el Cortal d'en Cassanyes, el Cortal d'en Guinot, anteriorment, d'en Vilanova, el Cortal d'en Mossura, l'Esparreguera, Mas Arnau, Mas Blanc, abans la Caseta Blanca o Mas d'en Masseguer, el Mas Cremat, abans Cortal Malzac, Mas de la Puça, abans Cortal Masseguer, Mas del Cavaller, o d'en Riera, Mas de l'Esparreguera, o Cortal d'en Pardiella, Mas del Gascó, abans d'en Sales, Mas del Moreu, Mas del Serraller, abans del Gordo o del Bertranó, o d'en Pujol i d'en Rabuget, Mas del Viver, abans Cortal d'en Dotres, Mas d'en Barata, Mas d'en Bordes, Mas d'en Bragulat, Mas d'en Carbonell, Mas d'en Carrera, Mas d'en Costa, abans d'en Barata o d'en Cabestany, Mas d'en Lis, Mas d'en Madern, Mas d'en Malzac (n'hi ha dos de diferents, a més d'un de desaparegut), Mas d'en Manera, abans Cortal d'en Malzac, Mas d'en Manyera, Mas d'en Massot, o d'en Massot de Baix, Mas d'en Massot de Dalt, o d'en Beç, Mas d'en Micanet, abans Mas Liberia o Cortal Bagata, Mas d'en Montoriol, Mas d'en Pagès, Mas d'en Prats, abans la Teuleria, Mas d'en Pi, Mas d'en Portal, Mas d'en Prim, Mas d'en Pujàs, Mas d'en Renaud, Mas d'en Rencura, abans d'en Guix, Mas d'en Roqueries, abans d'en Bianya, Mas d'en Soler, Mas d'en Sorts, abans d'en Porteix, Mas de Rocavella, Mas de Sant Julià, Mas d'Esparac, o Mas Peira, antigament també anomenat Mas d'en Malzac o de la Garriga, el Mas Vilar, abans Mas d'en Banyuls, i el Trompill, o Cortal del Capellà, abans Cortal Macabies, a més de l'antic Molí de la Pava.
En ruïnes es troben actualment el Mas Cristí, abans Mas Barbotí o Mas d'en Fort, el Mas d'en Paco, abans Cortal d'en Paco, el Mas Xiuxi, o d'en Casademont,. Hi ha alguns masos ja perduts, dels quals només queda el nom, com el Mas de l'Aganyit, Mas d'en Vilar, Mas d'en Xena, Mas Durbau, abans d'en Vigo, la Rectoria de Rocavella i el Vilar, o el Castellet. Com a construccions aïllades antigues destaquen d'una banda el Pou de Gel del Mas Blanc i el Pou de Neu, o del Cardoner, i de l'altra banda els refugis: el del Coll de l'Ullat i el Relais del Neulós. Finalment, cal esmentar la construcció de les Antenes del Puig Neulós i, en un altre ordre de coses, la Deixalleria comunal.
Hidrografia La part muntanyosa del terme s'organitza a l'entorn de la vall de la Ribera de la Roca, mentre que a la part de la plana de la riba dreta del Tec, es troben uns cursos d'aigua més, que van a afluir, en el terme veí de Vilallonga dels Monts, després de passar pel costat de ponent de Sant Genís de Fontanes, en la Ribera de Vilallonga. Es tracta del Còrrec de Sant Llorenç (anomenat Petit Riberal a Sant Genís de Fontanes), del d'en Mossura, que aflueix en el Còrrec de la Font Ferrera, o de la Font de la Ferrera, abans Còrrec d'en Massot, el Còrrec de les Planes, abans de les Eugues, que desemboca en el de la Madrona (el qual fa de termenal amb Vilallonga dels Monts), i del de la Solana, que passa pel costat de ponent del nucli de la Roca d'Albera. Els darrers s'uneixen ja en terme de Sant Genís de Fontanes en el Còrrec de Campaler, que és el que aflueix en la Ribera de Vilallonga.
La Ribera de la Roca es forma a prop i a migdia de la Font de la Vernosa per l'adjunció del Còrrec de l'Avellanosa, que uneix les aportacions dels còrrecs del Roc dels Tres Termes, del Bosc Negre i del Pou, que davallen de la carena de la Serra de l'Albera entre el Roc dels Tres Termes i el Puig Neulós, amb el Còrrec del Coll de l'Ullat, que aporta els còrrecs de l'Ullat, del Puig d'Orella i del Piló. Ja com a Ribera de la Roca rep les afluències del Còrrec de les Teixoneres i del del Pruner, o del Fruitet, del Còrrec del Grèvol, del de la Jaça, del d'en Nyoc i del del Portell Estret, abans de l'Esparreguera. A partir del poble de la Roca encara se li uneixen d'altres còrrecs que fins al poble discorrien paral·lels al del de l'Avellanosa: el Còrrec de les Blanques, o de les Relles, abans de les Relles i de na Blanca, que porta units els còrrecs de les Comes i el del Mas Arman, abans de la Terra Roja, el Còrrec d'en Xabrit, o de Ribadases, o de l'Orlina, que recull els còrrecs de Mataporcs, abans de l'Orlina, també anomenat Ribera de Terrats, i el de les Picades, el del Clot de Pous, amb els de la Font del Pomer, de la Cauna, del Bertranó, dels Cirerers, de la Llisa i d'en Cassanyes. Ja a l'extrem nord hi ha el Còrrec de les Feixes, que marca el límit comunal. A l'extrem nord del terme, la Ribera de la Roca desemboca en el Tanyarí.
Hi ha, a més, diversos noms antics, de còrrecs ja desconeguts a hores d'ara: el Còrrec de Clot Dejús, el Còrrec de la Banyera, el de la Jaça d'en Fonts, el de les Vinyasses, el d'en Masseguer, el d'en Pertot i el Xic, a més de la Bassa de n'Ham, la Ribera dels Pruners i el Torrent de la Coma del Vern.