Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona. Amb una població de 141.018 habitants (2024), és la ciutat més poblada de la comarca del Tarragonès, de la regió del Camp de Tarragona i és la setena ciutat més poblada de Catalunya.
La seva ubicació a la riba de la Mediterrània a la Costa Daurada, amb platges d'aigües càlides, així com els seus centres d'esplai i tradició històrica i patrimoni artístic, la converteixen en un centre d'atracció turística important.
Fundada al amb el nom de Tàrraco, té un important port de mar i és el centre del Complex Petroquímic de Tarragona, un dels més importants del sud d'Europa. Els romans la feren capital de la província Tarraconense, motiu pel qual encara conserva notables restes arqueològiques d'aquesta època que han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Geografia Llista de topònims de Tarragona (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
miniatura|esquerra|El riu Francolí al seu pas per Tarragona. El municipi de Tarragona ocupa un total de 57,9 km². Tot i pertànyer completament a la plana del Camp de Tarragona, el terme tarragoní no és pas excessivament pla, sinó que mostra una forta dicotomia entre les dues parts en què queda dividit pel riu Francolí. El marge dret del riu és un territori gairebé pla i lleugerament ondulat que correspon a la depressió terciària del Camp de Tarragona, recoberta en bona part per materials quaternaris. La banda esquerra del riu, al contrari, presenta un relleu força irregular on s'alternen els turons, els pujols i les petites valls. Es tracta d'una alineació muntanyosa petita, on predominen els materials de l'era secundària, la qual pertany al mateix conjunt orogràfic del bloc del Gaià, situat a la zona nord-est del Camp de Tarragona. En el moment de l'orogènia alpina, quan es van formar la serralada prelitoral i la depressió del Camp, aquesta alineació muntanyosa (que reapareix al cap de Salou) formava petites illes, mentre la depressió era ocupada pel mar terciari. Un cop enretirat aquest, l'alineació ha restat com un seguit de pujols i turons que dominen la plana. La seva alçada arriba a 177 m en el punt culminant. El terme de Tarragona té una longitud aproximada de 14 km de costa, la qual repeteix la dicotomia entre els sectors occidental i oriental, descrita anteriorment. miniatura|esquerra|Vaixells a la Marina Port Tarraco. A la dreta del Francolí s'estén una costa baixa que va des del nucli de Tarragona fins al cap de Salou, formant un petit golf limitat per aquest cap i pels espigons del port tarragoní. La platja d'aquest sector gairebé ha desaparegut a conseqüència de les ampliacions portuàries i de la instal·lació dels pantalans petroliers. A la banda esquerra del Francolí, la costa té una disposició molt irregular, amb alternança de petits sectors de costa alta, la qual coincideix amb els indrets on els turons arriben a la mar, i planes d'al·luvió, que corresponen a les valls que s'intercalen entre els pujols. miniatura|esquerra|El castell de Tamarit a la desembocadura del riu Gaià. Finalment, més enllà del turó de Tamarit s'ha format una petita plana litoral que correspon a la desembocadura del Gaià. L'espai que comprèn la ribera i llera del riu Gaià, entre la línia de ferrocarril fins al mar, està inclòs dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). El terreny del territori de la Canonja és quaternari, format per al·luvions provinents de la Conca de Barberà i l'Alt Camp dipositats pel Francolí, però els punts més alts, on hi ha el nucli de la població i l'anomenat Coll Blanc, són formats per terra argilosa i molt compacta, anomenada vulgarment tapassot. El terme ha estat sempre ric en mines i afavorit per la proximitat de rieres, la qual cosa en delimita la configuració bàsica de les terres, majoritàriament de regadiu a la banda de ponent i de secà i garriga a llevant. La vegetació autòctona es compon de màquia de llentiscle i margalló, i el pi blanc és la base de l'escàs bosc que encara hi resta. La major part del territori de Tamarit presenta una estructura semblant a la de la zona llevantina del terme tarragoní, ja que la configuració montuosa iniciada al tossal de Tarragona arriba a la mateixa riba dreta del Gaià. La part del terme situada entre els turons de Costagrossa (100 m) i de Sant Joan (87 m) i la ratlla amb el terme d'Altafulla, és l'horta de Ferran i Tamarit, constituïda per la sedimentació dels materials aportats pel Gaià. miniatura|esquerra|La platja de la Mora. miniatura|La Rambla Nova de Tarragona. El litoral de Tamarit és una suma de platges i fronts rocosos; se'n destaquen les puntes de la Creueta i de la Mora, la cala del mateix nom, la platja de Tamarit i el penyal de la Roca de Gaià. L'espai de Tamarit-Punta de la Móra comprèn un tram de costa rocosa, amb un important valor biològic Al terme de Tarragona, immediatament a ponent de la ciutat, hi desemboca el riu Francolí, el qual en aquest tram final del seu recorregut porta un cabal molt escàs, que arriba a ser nul durant l'estiu. Això no obstant, com tots els rius mediterranis, té en determinades ocasions grans avingudes, algunes de les quals han produït estralls als conreus situats prop del riu i fins i tot al barri tarragoní del Serrallo. A l'extrem nord del terme, a la zona pertanyent a Tamarit de Mar, hi desemboca el Gaià, que apareix gairebé sec tot l'any a conseqüència de la construcció fa uns anys del pantà de Gaià. El terme és solcat també per diversos torrents, que només porten aigua en èpoques de pluges intenses i persistents. Les aigües subterrànies havien estat força abundants històricament a la riba dreta del Francolí, fet que permetia l'existència d'un sector d'horta, l'anomenada Horta de Tarragona. La sobreexplotació dels aqüífers ha fet baixar molt el nivell freàtic i, en conseqüència, s'ha produït la salinització de molts pous i la no potabilitat de l'aigua.
El terme municipal, el més extens i poblat de la comarca, limita al nord amb Constantí, els Pallaresos, el Catllar i la Riera de Gaià, a l'est amb Altafulla, al sud amb el Mediterrani i a l'oest amb Vila-seca, La Canonja i Reus. Constantí Els Pallaresos i El Catllar La Riera de Gaià La Canonja i Reus 50px|Rosa dels vents Altafulla Vila-seca Mar Mediterrani Mar Mediterrani
Clima miniatura|El clima de Tarragona és molt suau, amb una temperatura mitjana anual a la ciutat de 16.1 °C. A la foto, l'amfiteatre romà de la ciutat davant la costa del Mediterrani. Tarragona gaudeix d'un clima mediterrani típic, de tipus Csa segons la classificació de Köppen. La temperatura mitjana anual supera lleugerament els 16 °C i la precipitació amb prou feines arriba als 500 mm. Els hiverns són suaus i els estius, calorosos. Les precipitacions són irregulars, tant dins d'un mateix any com entre diferents anys, si bé s'observa un patró segons el qual l'estació més seca sol ser l'estiu, seguit de l'hivern; i durant la primavera i la tardor se solen registrar la majoria de les precipitacions, especialment en aquest última. La possibilitat de precipitació s'estén durant tot l'any i freqüentment arriba a intensitat elevada o molt elevada, tot i que l'episodi plujós sol durar poc. El caràcter tempestuós de les precipitacions sol ser més alt a l'estiu, seguit de tardor, primavera i hivern, mentre que la precipitació tipus xàfec és més habitual en ordre invers al exposat. La neu no és molt rara, però no sol caure amb suficient intensitat o durada com per cobrir el sòl, la qual cosa la converteix en un fenomen subjectivament percebut com molt més infreqüent del que en realitat és. Els registres de precipitació, disponibles des de finals del encara que amb discontinuïtats freqüents i de vegades perllongades, indiquen uns valors extrems compresos entre els 300 i els 700 mm. anuals. La mitjana de dies amb precipitació és de 51 a l'any.
Les temperatures presenten una pauta molt més regular i previsible. Les gelades són infreqüents i alguns anys no arriben a registrar-se. Les temperatures màximes en els dies més calorosos de l'any no acostumen a superar massa els 30 °C. Valors inferiors als 3 °C són rars i de molt breu durada. Els valors extrems registrats són: -7,8 °C (1985) i 38 °C (2010). El vent dominant és el Mestral (NO), sec i fred si és de component marcat del nord i més suau, fins i tot gairebé càlid, a mesura que rola a component oest. A l'estiu, sol predominar un règim de brises.
Barris i zones urbanes de Tarragona Article principal: Districtes de Tarragona
La població de Tarragona està xifrada en 138.262 habitants (2023).
El terme municipal consisteix en el tradicional de la ciutat, més el de l'antic municipi de Tamarit de Mar (Tamarit, Ferran i Monnars), agregat el 1956. Entre 1964 i 2010 incloïa també l'actual municipi de la Canonja.
El terme municipal de Tarragona està compost per 15 entitats de població, que s'anomenen a continuació:
Algunes de les entitats de població esmentades mostren certes peculiaritats: La Campsa. Inclou els nuclis d'Icomar (589) i Riu Clar (967). La resta d'habitants de l'entitat (96) configuren un disseminat. Ferran. Inclou el nucli d'Escorpí (90) i el de Ferran (65). La resta d'habitants (2) formen un disseminat. Monnars. Aquesta entitat de població està formada pels nuclis de Monnars (112), Bonsol (57), Colls Majors (69), Entrepins (155), Florimar (20), Llevantina (136), els Pinars (263), Residencial Monnars (709), Sant Marc (0) i Solimar (315). 78 habitants viuen en un disseminat. Els Montgons. Inclou els nuclis de la Floresta (1.149), Parc Riu Clar (568) i els Montgons (782). A més, un disseminat de 53 habitants. Torreforta. L'entitat inclou els nuclis de Campclar (9.349), la Granja (3.521), Torreforta (9.155), Verge del Pilar (498), Zona de l'Eixample (517) i un disseminat de 0 habitants. Tarragona. Inclou un disseminat de 366 habitants del Serrallo. El nucli de Tarragona consta de 67.110 habitants. Tamarit. Inclou la Mora (1.228) i Tamarit (572). Sant Salvador. Inclou Sant Salvador (5.025) i Sant Ramon (2.124). Sant Pere i Sant Pau. Inclou els nuclis de Mas del Frare (12), el Miracle (17), el Mas Corsini (0), Sant Pere Sescelades (130), Pedrol (100), el Rodolat (324), Sant Pere i Sant Pau (12.480), els Quatre Garrofers (2.286) i Zona Educacional (742), a més d'un disseminat de 111 habitants. L'Arrabassada i la Savinosa. Inclou els nuclis de l'Arrabassada i la Savinosa (900), Coves del Llorito (76), la Vall de l'Arrabassada (3.229), Mas d'en Morató (41), Vileta de Mar (78), a més d'un disseminat de 18 habitants.
Història Article principal: Història de Tarragona Època antiga
Les primeres notícies d'habitació a la zona de Tarragona són del , quan hi havia una població ibera, de nom Kesse, que donà nom als cossetans, tribu que habitava el Camp de Tarragona. La localització concreta de Kesse és una qüestió polèmica, ja que hi ha investigadors que consideren que es trobaria propera al port i d'altres que la situen a la part alta. També hi ha experts que identifiquen Kesse amb altres poblacions del Camp de Tarragona, com Valls.
Tàrraco romana Després de la conquesta romana, Kesse fou engrandida i fortificada per Publi Corneli Escipió que la van convertir en base contra els cartaginesos. Se li donà el nom de Tàrraco (en llatí Tarraco) i va esdevenir més tard capital de la província Tarraconense. Fou colònia romana i cap de convent jurídic.
miniatura|Tarraconensis
August hi va passar l'hivern durant la campanya de Cantàbria (27 aC), moment en què la ciutat es va engrandir i va rebre el títol de Colonia Urbs Triumphalis Tarraconensis.
Les restes de l'amfiteatre, el circ, les muralles i altres edificis romans es conserven encara, però molt material es va reutilitzar després per la construcció de la ciutat medieval.